tag:blogger.com,1999:blog-327161302012-01-29T15:03:54.633+01:00Antoni Puig Solé"El qui calla passa gana/
i el qui crida mor en vida./
S'ha de tenir molta manya!"/.
Ovidi MontllorAntoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comBlogger2901100tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-78727902324281370942012-01-25T16:55:00.001+01:002012-01-25T16:59:04.537+01:00Mapa de la guerra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FOjaAqrBWAg/TyAjWpX-zBI/AAAAAAAACJA/lvdB8VJioUc/s1600/377249_278904845495696_199067310146117_849951_965821340_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gda="true" height="585" src="http://4.bp.blogspot.com/-FOjaAqrBWAg/TyAjWpX-zBI/AAAAAAAACJA/lvdB8VJioUc/s640/377249_278904845495696_199067310146117_849951_965821340_n.jpg" width="640" /></a></div><br /><br /><br /><em><span style="color: red;"><strong>Cada estel representa una base militar d'EE.UU</strong>.</span></em><br /><br />Aquest mapa no apareix en els mitjans de comunicació. Es prefereix situar a Iran com l'enemic bel·licista i a Síria com l'infractor en matèria de drets humans. El teló de fons per endolcir l'expansió militar nord-americana són les referències constants i esbiaixades sobre les "<em>revolucions àrabs</em>"<div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7872790232428137094?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-10921190697774152912012-01-06T17:15:00.008+01:002012-01-08T09:23:30.541+01:00L'ocupació sota l'euro liberalisme<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-tn8qvKwjxls/TwchGDbZgCI/AAAAAAAACII/sPYxidj6NI8/s1600/102671_600%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="226" rea="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-tn8qvKwjxls/TwchGDbZgCI/AAAAAAAACII/sPYxidj6NI8/s320/102671_600%255B1%255D.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">El desè aniversari de la implantació de l'euro ha passat amb més pena que glòria. Les autoritats europees no ho han celebrat i diuen que la seva missió no és organitzar festins. Abans de la crisi, en canvi, les celebracions es succeïen any rere any. De fet es van dur a terme fins al 2008, encara que llavors el gran discurs commemoratiu no es va pronunciar a primers de gener sinó el 10 de juliol, moment en què Jean-Claude Trichet va afirmar el següent:</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">"<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els èxits que he descrit han acompanyat a una actuació impressionant en termes de creació d'ocupació. Des de l'inici de la UME fins l'any passat, (...) el nombre de persones ocupades a la zona de l'euro s'ha incrementat en 15.700.000, en comparació amb un augment de només uns 5 milions en els nou anys anteriors, i a la zona de l'euro la taxa d'atur ha caigut al seu nivell més baix des de la dècada de 1980.</i> "</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Com es veu, Rodríguez Zapatero no era l'únic que llavors negava la crisi econòmica i que intentava viure de les rendes en creació d'ocupació dels anys anteriors.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Però igual que feia Rodríguez Zapatero - i com va fer Aznar en el seu moment- Jean-Claude Trichet no va tenir mai en compte les característiques de l'ocupació generada.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Les dades subministrades recentment ens permeten visualitzar alguns dels detalls en què Jean-Claude Trichet no va entrar i esbrinen quins països van crear ocupació durant els primers anys del segle XXI (és a dir, el període en què Trichet es refereix), en quins sectors es va crear i quines característiques va tenir.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="color: red; font-family: Calibri;"><strong><u>Taula 1.-</u></strong></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-cF-q3_pZ9VM/TwccyfYgGSI/AAAAAAAACH4/5uP3CeHMoRA/s1600/taula+1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" rea="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-cF-q3_pZ9VM/TwccyfYgGSI/AAAAAAAACH4/5uP3CeHMoRA/s400/taula+1.png" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">A la primera taula es pot veure que el major creixement de l'ocupació va ser en els països anomenats perifèrics de l'euro (excepte Luxemburg). L'Estat espanyol es va col·locar en el primer lloc, Irlanda en el segon.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Els països on es va crear més ocupació també van ser els que van experimentar un major creixement demogràfic. Queda palès que el mal anomenat afecta crida de la immigració, no s'ha de buscar en la normativa legal sinó en les possibilitats de trobar feina.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Com es pot veure, en termes nets es van crear 14,4 milions de llocs de treball entre 1999 i 2007 i no 15.700.000 com exageradament va afirmar l'ex president del BCE en el seu discurs.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Remarco això de "termes nets" per deixar clar que, de fet, es van generar molts més llocs de treball durant aquests anys ja que també se'n va destruir i alguns dels destruïts eren de major qualitat que els que es van crear.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">En tot cas, vincular els èxits i els fracassos de la Unió Europea únicament amb l'euro resultava llavors, i resulta ara, agosarat. La taula també ens indica que en tres països de la UE (Dinamarca, Suècia i Regne Unit) situats fora de l'euro es van crear 2,8 milions de llocs de treball en termes nets. Si calculem el total de la UE-12 ens adonarem que en aquestes tres països s'hauria generat un 16,6 per cent del total de llocs de treball de la UE-12 i que el seus percentatges de creixement són similars als dels països centrals de la zona euro.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;"><span style="color: red;"><strong><u>Taula 2.-</u></strong></span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FVw0hq-s7Nw/TwceC7CSY2I/AAAAAAAACIA/inKEbEiDJvw/s1600/tabla+2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" rea="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-FVw0hq-s7Nw/TwceC7CSY2I/AAAAAAAACIA/inKEbEiDJvw/s400/tabla+2.png" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">La segona taula proporciona alguna pista a nivell sectorial. Es pot veure com l'augment més substancial es va produir en la Construcció. Recordem que la participació d'aquest sector a Irlanda i Espanya, es va associar sobretot al seu auge en l'habitatge. Una cosa semblant va passar a Grècia, Itàlia i Portugal.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">El sector de serveis també va tenir un paper excel·lent, però aquesta no va ser una tendència exclusiva de tal o qual país, va ser una tendència generalitzada. El descens de l'ocupació en l'agricultura i la indústria també va ser general i això val fins i tot per Alemanya.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Globalment podem dir que la creació d'ocupació durant aquest període va expressar les disfuncions de la UE-12, i d'una manera especial, les de la zona euro. Una part de l'ocupació va venir de la mà d'un impressionant desequilibri comercial que va generar un gran excedent a Alemanya i un fort dèficit en els països de la perifèria. El supòsat malbaratament que en aquests últims països es va dur a terme i del que ara tant es parla, va permetre inflar la bombolla Immobiliària amb què els especuladors locals i forans es van folrar. Els prestamistes alemanys i francesos, entre altres, també es van apuntar al festí i van ajudar a finançar-lo.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Paradoxalment Trichet, va prendre com a punt de partida per a la seva comparació la dècada de 1980, és a dir, el període en el qual van començar a aplicar-se les polítiques neoliberals i això li va permetre afirmar amb goig que s'havia arribat a la taxa d'atur més baixa del període.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Calibri;">Si Trichet hagués retrocedit uns quants anys més s'hagués vist en l’obligació de recordar el que passava en el període anterior a la crisi de les dècada dels 70. Al fer-ho s'hagués adonat que les taxes d'atur, en aquells anys, eren més baixes. Això té una explicació: Llavors la prioritat de les polítiques econòmiques no era controlar la inflació, era la plena ocupació. </span></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px;" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2012/01/el-empleo-bajo-el-euro-liberalismo.html"><b><span style="color: red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color: yellow;">EN </span><span style="color: #993399;">CASTELLANO</span></b></a> <br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/oMhH4f1bJrU" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-1092119069777415291?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-67334662718325630692011-12-23T20:51:00.005+01:002011-12-24T10:15:36.287+01:00Euro i euro liberalisme<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-IFodVlfXA0Q/TvTbh7yb5bI/AAAAAAAACHA/FbEFxqdOyxY/s1600/aaaaa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" rea="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-IFodVlfXA0Q/TvTbh7yb5bI/AAAAAAAACHA/FbEFxqdOyxY/s320/aaaaa.jpg" width="247" /></a><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Mentre la situació política i econòmica a Europa es degrada, creix la crítica generalitzada cap a tots els polítics, sense fer distinció entre els que es consideren de dretes i els que es consideren d'esquerres. Això no passaria si els principals partits progressistes d'Europa fossin capaços de prendre la iniciativa i recuperar el control del debat polític.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Lamentablement, l'esquerra tradicional, i especialment la socialdemòcrata, ha quedat sepultada per l'agenda neoliberal i les seves propostes no s'allunyen de les dels conservadors. El problema llavors és que el debat públic queda orfe i és molt fàcil distorsionar-lo amb mentides i disquisicions que no tenen ni cap ni peus i que reforcen encara més el malestar i la confusió de la gent.</span></div><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El buit de les esquerres ha donat ales a alguns partits que fins ara, o bé no existien o bé tenien un paper marginal. També ha donat ales a nous moviments socials més o menys reeixits. La presència d'uns i altres permet posar sobre la taula qüestions que les esquerres tradicionals no han estat capaces de situar en els últims anys.</span><br /><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El problema és que tot això coincideix amb el creixement de diferents projectes populistes de base ultra nacionalista, tolerats i fins i tot impulsats per l'elit que governa els assumptes europeus. M'estic referint, òbviament, a partits xenòfobs i reaccionaris com el Front Nacional a França i la Lliga Nord a Itàlia, que malgrat la seva oposició a tot el que sona a europeista, justifiquen i aplaudeixen les polítiques d'austeritat dels neoliberals.</span><br /><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Una de les propostes que darrerament circula amb cert èxit, és la recuperació de les monedes nacionals.</span><br /><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">La desaparició d'aquestes monedes va eliminar la possibilitat de dur a terme ajustos modificant el tipus de canvi i va col•locar als governs dins d'una camisa de força. Amb el marge de maniobra limitat, els governs se senten obligats a situar la retallada salarial com l'única eina per millorar la competitivitat del país.</span><br /><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Així mateix, la moneda única ofereix seguretat als inversors en deute públic. Aquests inversors no corren cap risc ja que la quantia invertida i l'interès a ella associat no es pot devaluar degut a que la moneda que opera al país del prestador i la que opera al país del prestatari és la mateixa. L'únic que els pot fer la guitza és la inflació, però en aquest terreny estan tranquils: saben que de la inflació s'ocupa el Banc Central Europeu. És evident, per tant, que l'euro estimula l'especulació.</span><br /><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Ara bé, en les condicions actuals la sortida de l'euro no resoldria la regressió social derivada de les polítiques d'austeritat i aquest és el veritable problema. D'altra banda, l'abandonament de l'euro obriria la possibilitat d'especular amb les diferents monedes nacionals que el substituirien.</span><br /><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Per tant, la sortida de l'euro únicament tindria sentit invertint les prioritats de la política econòmica i abandonant prèviament les polítiques neoliberals. El que passa és que un cop garantits aquests requisits previs, probablement aquesta sortida ja no aportaria cap avantatge.</span><br /><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Menys viabilitat té encara, tot i que tècnicament sembla més fàcil, la implantació de dos euros: l'euro de primera i l'euro de segona. Això subdividiria a la Unió Europea en dues grans àrees i en cadascuna d'elles prosperaria un nou centre i una nova perifèria. Si França, per exemple, es col•loqués a la zona de l'euro feble, seria, sense cap dubte, el centre d'aquesta zona, en canvi si es situés a la zona de l'euro fort, el seu paper seria el de perifèria, ja que el centre li correspondria exclusivament a Alemanya.</span><br /><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Que el problema no és únicament l'euro ens ho demostra Gran Bretanya que tot i conservar la seva pròpia moneda, ahir va ser el bressol del neoliberalisme i avui és el país on s'apliquen les polítiques d'austeritat més brutals.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">La ruptura, per tant, no ha de ser amb l'euro. Cal trencar amb l'euro liberalisme i això és vàlid, tant per a la zona euro com per a Gran Bretanya.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">En les condicions actuals, aquesta ruptura només és possible a partir de les lluites nacionals. És impensable que la iniciativa en aquest terreny vingui de l'elit que governa la Unió. Però les lluites nacionals s'han d'acompanyar de propostes que permetin una veritable reforma a Europa. Si no és així, acabarem presoners de les propostes de la dreta xenòfoba obstinada a implantar el proteccionisme, tancar fronteres i recuperar monedes nacionals.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br /></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px;" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/12/euro-y-euro-liberalismo.html"><b><span style="color: red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color: yellow;">EN </span><span style="color: #993399;">CASTELLANO</span></b></a> <br /><br /></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/rFaQC304srI" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6733466271832563069?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-55445500936543330352011-12-18T18:48:00.002+01:002011-12-20T21:08:01.589+01:00Enric Barbat i Cesaria Evora RIP<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/GWUEA4oE5D0" width="420"></iframe><br /><br /><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/TJKF21vy6lY" width="420"></iframe><br /><br /><a href="http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/42253/1/RTXXV~N417~P25-26.pdf"><b>Enric Barbat, un cantante maldito. Manuel Vázquez Moltalbán </b></a><br /><b><br /></b><br /><a href="http://enricbarbat.net/?page_id=211"><b>Tota la discografia d'ENRIC BARBAR</b></a><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5544550093654333035?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-86276118079092544342011-12-05T01:16:00.016+01:002012-01-26T15:29:29.774+01:00Anticapitalismo, democracia real y retorno no dogmático a Karl Marx.<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-OveR1uS6ZX0/TtwPNk7QJKI/AAAAAAAACG0/vKodthMk8jc/s1600/capi.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" dda="true" height="249" src="http://2.bp.blogspot.com/-OveR1uS6ZX0/TtwPNk7QJKI/AAAAAAAACG0/vKodthMk8jc/s320/capi.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">En un momento en que hay un aparente resurgimiento del activismo anticapitalista en todo el mundo, es oportuno preguntarse: ¿A qué se oponen todas estas personas que se han puesto en movimiento? Una posible respuesta podría ser: "Esto es obvio, ¡se oponen al capitalismo!".</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Pero uno tiene la impresión de que los puntos de convergencia entre anticapitalistas acaban una vez se acaba la oposición a la negatividad más visible del capitalismo actual.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Para que el movimiento supere este estadio embrionario debería tener claro, en primer lugar, cuál es la especificidad de esta cosa que llamamos capitalismo.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Una manera de resolver el problema podría ser volviendo a Marx, que ha sido el mejor crítico del capitalismo.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Pero en las condiciones actuales, este retorno no es fácil. Por ahora, lo que preocupa a muchos anticapitalistas es cómo montar la acampada, cómo llevar a cabo una ocupación puntual, cómo organizar un boicot o cómo formular una crítica concreta de un tema de actualidad. Mientras el movimiento se quede en este estadio será difícil encontrar en los escritos de Marx recetas concretas que expliquen cómo articular este tipo de luchas.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Por otro lado, mucha gente limita la obra de Marx al Manifiesto Comunista y considera que Marx ni tuvo en cuenta la crítica ecologista al sistema, ni consideró otras críticas. Algunos, incluso, afirman que Marx justificó los elementos que ahora son objeto de crítica.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Cuando Marx escribió el Manifiesto Comunista, la clase obrera además de ser explotada durante una inhumana jornada laboral, vivía y trabajaba en condiciones pésimas. Ahora, en cambio, al menos en la mayoría de los países occidentales, hay un cierto Estado del bienestar y una legislación laboral, las condiciones globales de producción han cambiado y los trabajadores tienen unos niveles de poder adquisitivo superior al de los trabajadores del siglo XIX.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La historia tiende a demostrar que siempre que la gente mejora su nivel general de vida, defiende estas mejoras y lucha para ampliarlas. Pero al mismo tiempo, en estas condiciones, la gente tolera la explotación y la desigualdad de una manera mejor que antes.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Si después de la crisis actual, todo esto cambia, entonces puede ser que la crítica fácil contra la explotación capitalista recupere parte de su potencial y que la gente se apunte en masa a la lucha por una sociedad no capitalista que elimine esta explotación. Pero esto aún está por ver.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Todo este conjunto de factores alejan a mucha gente del Manifiesto Comunista. Una buena parte de los activistas considera innecesaria la lectura de este texto y lo observan como un texto ya caducado. Ahora bien, a pesar de ser cierto que sería absurda una lectura dogmática del Manifiesto Comunista, no se debería olvidar que el Manifiesto finaliza con un llamamiento a la unidad de la clase obrera y esto, como otros aspectos del texto, tiene plena actualidad.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Si contemplamos la realidad actual nos daremos cuenta de que vivimos unos momentos en los que se busca enfrentar a los trabajadores de la función pública con los trabajadores asalariados, a los trabajadores con contrato indefinido con los trabajadores temporales, a los parados con lo que conservan el empleo, a los de las empresas pequeñas con los de las grandes, a los trabajadores sindicados con los no sindicados, a las bases de los sindicatos con sus direcciones, a los nacidos en España con los recién llegados, y así sucesivamente.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">No todos los movimientos de protesta actual tienen un claro contenido anticapitalista. Una parte ha construido el discurso basándose en argumentos políticos: "los hijos de puta que ejercen el poder no nos representan, queremos una democracia real", vienen a decir.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Esta argumentación a favor de más democracia nos podría llevar a reivindicar la Comuna de París. Por este camino también podríamos volver a Marx. Ahora bien, en un contexto que presupone que el derecho a voto es universal, no tiene mucho sentido plantear las cosas como si aún nos encontráramos en el estadio del capitalismo liberal más antidemocrático. Por lo tanto, de nuevo parece que nos estamos metiendo en un callejón sin salida.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Queda una última opción: reivindicar al Marx del Capital. Esta, ciertamente, es una vía potente aunque complicada dadas las dificultades que conlleva la lectura de los tres tomos.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">En El Capital, Marx demuestra que todas las ganancias de los capitalistas y las maldades estructurales de este sistema se derivan de la explotación del trabajo. El Capital, además, aporta una base válida para entender el capitalismo del siglo XIX y válida también para entender el capitalismo contemporáneo. Ahora bien, ¿con eso basta?</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">El problema que ahora preocupa más a la gente es la crisis. El Capital, ciertamente, aporta herramientas para analizar esta y otras crisis pero no las analiza de una manera directa. Esto es un problema. Hay mucha gente que quiere que le den las cosas masticadas y El Capital no las mastica.</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Entonces, ¿dónde quiero ir a parar con todo esto?</span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">El capitalismo actual es en parte igual y en parte diferente del que analizó Marx. De hecho, es el mismo monstruo pero más viejo, con más experiencia y con más recorrido. La cuestión es aclarar cómo demonios queremos agrupar todas las víctimas del capitalismo para acabar con la política agresiva del monstruo y ofrecer a la gente una propuesta diferente a la que el capitalismo neoliberal de hoy en día nos ofrece. Marx nos puede ayudar en esta tarea y sería suicida prescindir de su ayuda, pero somos nosotros los que debemos llevarla acabo.</span><br /><br /><br /><span style="color: #990000; font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;">Ya está de nuevo en la red la página de LO QUE SOMOS, en la que publica de forma continuada. Esta es la dirección de la página:</span><br /><br /><a href="http://loquesomos.org/"><strong><span style="color: #990000; font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;">LO QUE SOMOS partidarios de la libertad de comunicación</span></strong></a><br /><span style="font-size: large;"><br /><span style="color: #990000; font-family: "Courier New", Courier, monospace;"></span></span><br /><span style="color: #990000; font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;">Y está es la dirección de la página donde se publican mis escritos:</span><br /><span style="font-size: large;"><br /><span style="color: #990000; font-family: "Courier New", Courier, monospace;"></span></span><br /><a href="http://loquesomos.org/index.php?option=com_content&view=category&id=101%3Aantoni-puig-sole&Itemid=55&layout=default&lang=es"><strong><span style="color: #990000; font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;">A. Puig. Lo que somos</span></strong></a><br /><strong><br /></strong><br /><br /><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/05aHD_mYB4w" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-8627611807909254434?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-78482091687673250412011-11-30T01:07:00.009+01:002011-11-30T21:02:42.743+01:00CRISIS ECONÓMICA Y CAPITALISMO MONOPOLISTA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-fw4dQQ-gUIc/TtVx4ktkSjI/AAAAAAAACGg/X7R6lMv__Ps/s1600/51%252BDgMOC5JL._SS500_%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-fw4dQQ-gUIc/TtVx4ktkSjI/AAAAAAAACGg/X7R6lMv__Ps/s200/51%252BDgMOC5JL._SS500_%255B1%255D.jpg" width="200" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La entrada más consultada de este blog es la que dediqué al libro de John Bellamy Foster y Fred Magdoff ,<a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=32716130"> La Gran crisis financiera. Causas y consecuencias</a>. Este “éxito” puede llevar a la conclusión que me identifico de manera incondicional con los contenidos del libro. Esto no es del todo cierto.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Como se podrá comprobar, mi comentario se limitaba a un resumen del libro, resaltando con cierto detalle sus aspectos más interesantes y recomendando su lectura. </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Quiero señalar de nuevo, que los autores del libro se inscriben en la tradición de la economía marxista formulada por Paul Sweezy, Paul Baran y Harry Magdoff y consideran que la causa de la crisis económica de nuestros días se debe buscar en la sustitución del capitalismo competitivo del siglo XIX por un capitalismo de tipo monopolista.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Según su punto de vista, esta variante del capitalismo conduce al estancamiento porque la competencia es débil. A su vez, los salarios de los trabajadores (que sí que están obligados a competir) se ven frenados y el precio de monopolio permite una transferencia de los beneficios desde las empresas pequeñas a las grandes. </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Como que los trabajadores no gastan mucho por culpa de sus ingresos exiguos, los excedentes se acumulan en el monopolio y tienen que realizarse a través de gastos militares y campañas publicitarias, o, como acaeció en la etapa anterior a la crisis, con un auge del crédito.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Pero al estallar la burbuja de crédito, las limitaciones del capitalismo monopolista se han puesto de manifiesto de nuevo y el estancamiento se revela con toda su crudeza.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La crisis no viene provocada, por tanto, por una reducción de la tasa de ganancia. Lo que ocurre es que el excedente es demasiado alto y no hay manera de poderlo realizar. Esto conduce a la conclusión que las crisis capitalistas actuales ya no son cíclicas (boom y recesión), sino estructurales (estancamiento).</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Esta visión incorpora elementos de la explicación subconsumista de la crisis capitalista, es decir, de aquella que viene a decir que no hay suficiente "demanda efectiva" de los trabajadores dado que sus salarios han disminuido mientras las desigualdades se ensancha a favor de las rentas del capital. Lo que ocurre es que ahora el subconsumismo ya no es coyuntural. Es estructural. </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">En el caso reciente el efecto subconsumista de la desigualdad y los salarios exiguos se retrasó gracias a la burbuja de crédito. Al estallar esta burbuja también estalló la crisis. </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Buena parte de estos argumentos son contrastables y forman parte de las raíces de la crisis actual. Yo mismo <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2008/09/apunts-sobre-la-crisi-econmica.html">los he defendido</a> desde el momento que tuvimos evidencias de esta crisis. Esta fue precisamente una de las muchas razones que me animaron a recomendar la lectura del libro. Ahora bien, esto no significa bendecir la teoría del estancamiento.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">No es verdad que los costes salariales se hayan estancado desde la aparición del capitalismo monopolista. Tampoco se ha estancado el consumo de los trabajadores sino que ha prosperado. La posibilidad de poder disfrutar de vacaciones, el derecho a la asistencia sanitaria, las pensiones de la seguridad social, etc. se han convertido en potentes yacimientos de empleo.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Lo que ha ocurrido, sobre todo durante el periodo conocido <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2009/10/crisi-i-recuperacio-economica.html">como "edad de oro"</a>, es que los dividendos crecieron por encima del crecimiento salarial y estos crecimientos se produjeron en unos momentos en los que la producción también crecía.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Esta tendencia al crecimiento desigual entre salarios y dividendos se modificó con las políticas neoliberales que permitieron que el capital monopolizara las ganancias en productividad en detrimento de los salarios que en este periodo sí que se estancaron. Cuando la rentabilidad llegó a su máximo, el sector productivo más dinámico del ciclo (la construcción) alcanzó su punto límite y a partir de este momento empezó a caer. Fue entonces cuando el crecimiento se desaceleró y entramos de lleno en la crisis.</span><br /><br /><span style="color: #274e13;">He publicat el següent article a LA FÀBRICA (espai de producció i reproducció d'idees dels Països Catalans):</span><strong><span style="color: #660000;"></span></strong><a href="http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=648&Itemid=1"><strong><span style="color: #660000;">ACCIDENTS NUCLEARS I CRISI ECONÒMICA</span></strong></a><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7848209168767325041?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-70714715603020806502011-11-27T22:31:00.014+01:002011-11-28T16:40:06.097+01:00INTERVENCIÓ EN EL CONSELL NACIONAL D'ICV.<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-2PDEnX0b63c/TtKlU8Lu5HI/AAAAAAAACGU/U19jp52zhDA/s1600/megafono%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" hda="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-2PDEnX0b63c/TtKlU8Lu5HI/AAAAAAAACGU/U19jp52zhDA/s1600/megafono%255B1%255D.jpg" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Els resultats electorals s'emmarquen en un desplaçament cap a la dreta. Hi han contribuït, sobretot, la merescuda caiguda del PSOE i en menor mesura, l'abstenció (1).</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Els aspectes més positius han estat: </span></div><ul><li><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">El resultat d'ICV-EUiA a Catalunya i el d'IU a la resta de l'Estat.</span></div></li><li><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La conformació d'un Parlament més plural. </span></div></li></ul><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">El peculiar èxit electoral de CiU a Catalunya respon a diverses causes: </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><ul><li style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"> La situació de crisi, confusió ideològica i desprestigi generalitzat de la política i els polítics, porta a molta gent a aferrar-se a la nació i a la bandera. Els missatges retorçats, com els llançats per Duran, solen tenir èxit en aquests contextos.</span></li><li style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"> La política antisocial del PSOE no feia creïbles les crítiques extravagants del PSC sobre les retallades i en certa mesura, <span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-size: 12px;">li ha donat legitimitat</span>. Els mitjans de comunicació també han ajudat a fer creïble el discurs ben articulat d'Artur Mas sobre l'austeritat (2).</span></li><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"> L'èxit cantat del PP ha permès diversificar el vot de dretes a Catalunya sense risc de beneficiar el PSOE.</span></li></ul></div><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"></span><br /><div><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"> Hi ha raons per a l'esperança: </span><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"> </span></div><ul><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">El PP, certament, ha recollit molts vots. Però el seu èxit electoral és moderat. Ha estat possible gràcies al desprestigi del PSOE i amagant una part de les seves intencions. </span></li><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">És factible organitzar la protesta de la gent i construir una alternativa política àmplia contra les polítiques neoliberals. Disposarem d'un bon grup parlamentari.</span></li></ul><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"> Ara bé, caldrà comptar amb una organització molt ficada en el conflicte social i que treballi per a la unitat. Això exigeix canvis, també en les nostres organitzacions juvenils. Però no es tracta de fer seguidisme dels conflictes. Hem de saber identificar-los, analitzar-los, coordinar-los i donar-los sortida (3).</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Alhora caldrà revitalitzar el debat teòric en el terreny ideològic, en el terreny polític i en el terreny organitzatiu (4).</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La situació post electoral ve marcada per una crisi econòmica, que és molt més profunda que una crisi periòdica i que en certa mesura recorda la crisi del 29. Les polítiques neoliberals hegemòniques ens volen fer retrocedir a una situació social semblant a la prèvia al 1929, on no existia Estat del benestar, on els drets laborals i socials eren precaris i on el feixisme va prosperar.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Per evitar aquesta amenaça, cal reunir tots els sectors de la societat que han vist danyades les seves vides per les polítiques capitalistes. Hem de donar continguts anticapitalistes al nostre ideari.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Però el conflicte no és entre capitalistes d'una banda i anticapitalistes de l'altra, com plantegen alguns corrents d'esquerra (5). Tampoc és raonable ressuscitar la vella consigna de Socialisme o barbàrie. Això últim no significa negar, de cap de les maneres, que les polítiques neoliberals ens porten a la barbàrie.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La controvèrsia es situarà, en tot cas, entre les polítiques bàrbares dels neoliberals i les d'aquells que lluitem per una democràcia de tipus nou.</span><br /><ul><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Una democràcia en la dimensió política,</span></li><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Una democràcia en la dimensió econòmica i</span></li><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Una democràcia en la dimensió social.</span></li></ul><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Aquest plantejament també és vàlid per a les polítiques europees. Els problemes de la Unió Europea no es poden focalitzar en l'euro. No es tracta de mitificar la sortida de l'euro com si fos la solució de tots els mals ni de proposar la creació de dos euros, un per al centre i l'altre per la perifèria, com darrerament ha suggerit Arcadi Oliveres. Es tracta, en tot cas, de sortir de l'euro liberalisme(6).</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">És previsible, que un cop s'hagi constituït el nou govern ens caiguin de sobte dues mesures reaccionàries.La primera en l'àmbit laboral i la segona en el financer:</span><br /><ul><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Una reforma laboral que d'una banda incorpori el mal anomenat contracte únic i que per l'altre fulmini els convenis col • lectius sectorials; i una Llei de salari mínim amb menys poder adquisitiu.</span></li><li><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La configuració d'un banc tarat que adquireixi tots els immobles i les hipoteques sobrevalorades del nostre sistema financers al que posteriorment s'hagi de socórrer amb diners públics.</span></li></ul><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Les dues mesures alimenten les arrels en les que s'enfonsa la crisi econòmica actual(7).</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La primera implantaria un marc jurídic més desfavorable per al món del treball, faria retrocedir els salaris i posaria noves dificultats a les classes treballadores per cancel•lar els seus deutes.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La segona, significaria entrar en un nou episodi del festí financer.</span><br /><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><span style="color: red; font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Notes:</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">1.-<a href="http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=12994">La peculiar visión de J. F. Martín Seco sobre el Estatuto, el Estado y el Neoliberalismo </a></span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">2.-<a href="http://apuigsole.blogspot.com/2011/11/argumentacio-i-significat-de.html"> Argumentació i significat de l'austeritat neoliberal</a></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">3.- <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2011/11/la-teoria-i-la-practica.html">Teoria i pràctica</a> </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">4.- <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2011/10/marxistas-en-un-callejon-de-dificil.html">Marxistas en un callejón de difícil salida </a></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">5.- <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2008/06/per-qu-no-ens-apuntem-al-partit.html">Per què no ens apuntem al Partit Anticapitalista?</a></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">6.- <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2011/11/la-unio-europea-leuro-i-la-crisi-tenen.html">La unió europea, l'euro i la crisi tenen solució</a></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">7.- <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2009/10/crisi-i-recuperacio-economica.html">Crisi i recuperació econòmica </a></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><br /></span><br /><div></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">ACLARIMENT.- La meva intervenció, no va poder exposar la primera part d'aquest escrit ja que es va limitar el temps. Em vaig centrar sobretot, en la segona part.</span></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/hmn_Fl6NIYI" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7071471560302080650?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-44624548399710596852011-11-25T20:31:00.004+01:002011-11-25T21:09:20.141+01:00El problema no està en el mercat de treball<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-OO2618lvy4g/Ts_sDo8Eb1I/AAAAAAAACGE/t8tE3gR0reI/s1600/alquiloideas%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="229" src="http://4.bp.blogspot.com/-OO2618lvy4g/Ts_sDo8Eb1I/AAAAAAAACGE/t8tE3gR0reI/s320/alquiloideas%255B1%255D.jpg" width="320" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Corre la remor que José Manuel González-Páramo – membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE)- serà ministre de Rajoy. </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Aquest senyor duu anys insistint en la necessitat de precaritzar encara més el mercat de treball espanyol. L’acusa de ser el responsable directe dels actuals nivells d'atur. Però no és cert. </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Des de fa algunes dècades, el mercat de treball espanyol ha estat un dels més moguts i flexibles de la zona de l'euro:</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">En l'època de bonança econòmica va ser perfectament capaç de cobrir milions de nous llocs de treball. Això va permetre una transformació profunda de l'economia espanyola i de la societat, ja que molts d'aquests llocs de treball van incorporar a dones i a treballadors estrangers . </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El problema dels anys de bonança econòmica va venir, en tot cas, dels continguts precaris de bona part dels llocs de treball de nova creació i de la precarització <span class="hps" closure_uid_o1s8qn="3768" rc="null">dels</span> <span class="hps" closure_uid_o1s8qn="3769" rc="null">que hi havia</span> <span class="hps" closure_uid_o1s8qn="3770" rc="null">prèviament</span>. La precarització no es deriva de la “rigidesa” sinó que és una conseqüència directa de les polítiques laborals desreguladores.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Encara que actualment tenim uns volum elevadíssims d'atur, tot indica que el mercat de treball espanyol serà capaç de cobrir els nous llocs de treball quan la demanda augmenti (tot i que la superació de l'atur, no es troba únicament en el terreny de la "demanda" sinó també en el de les grans inversions). </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">No podem culpar a la legislació laboral de l'atur i de la inestabilitat de l'Euro. Aquests problemes s’han de buscar en altres llocs si de debò es vol resoldre'ls. </span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/tvH8jFL3CvY" width="420"></iframe></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-4462454839971059685?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-4350394789206084402011-11-19T22:25:00.027+01:002011-11-22T22:30:29.810+01:00Las vulgaridades del Banco Central Europeo en lenguaje infantil<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-wDSspbqo9Hw/TsgbRW0X3dI/AAAAAAAACF8/cBzLjQLT8rE/s1600/fmi_paz_y_rudy%255B1%255D.png" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" hda="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-wDSspbqo9Hw/TsgbRW0X3dI/AAAAAAAACF8/cBzLjQLT8rE/s1600/fmi_paz_y_rudy%255B1%255D.png" /></a><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Una compañera de " l'Escola de Formació Sindical" (Lorena Castro) me alerta que debo visualizar </span><a href="http://www.ecb.europa.eu/ecb/educational/pricestab/html/index.es.html"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">un video en dibujos animados </span></a><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">sobre la inflación y la estabilidad de precios que difunde el Banco Central Europeo.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Aúnque no lo dice de manera directa, supongo que también me anima a dar mi opinión, a lo que accedo con agrado.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El video, que tiene una estética infantil, está acompañado de un folleto “informativo” para el alumno y un libro para “el formador”. En este escrito dejo de lado estos dos documentos complementarios.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Con el video de dibujos se pretende atemorizar a los escolares a través del “monstruo” de la inflación y confundirlos con un lenguaje simplista. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Pero los contenidos de este video carecen de fundamento y ya han sido arrinconados por lo hechos: </span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Sí los problema de la economía europea se resolvieran controlando al “monstruo” de la inflación , ahora no habría razones para hablar de crisis. En cambio, hoy en día existe una gran preocupación porque la economía real se hunde, una parte de la población (y de los bancos) está endeudada, algunas entidades financieras hacen aguas y el desempleo sube como la espuma.</span></div><strong><span style="background-color: #f3f3f3; color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">¿Qué es más monstruoso: la inflación o el desempleo?</span></strong><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El vídeo únicamente habla del” monstruo” de la inflación. Olvida otros monstruos, como por ejemplo, el monstruo del paro. Esta elección tiene consecuencias a la hora de decidir las prioridades en la política económica:</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">• Sí se considera que el principal problema es la inflación, lo importante será la estabilidad de precios. </span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">• Sí es el paro, la prioridad será el pleno empleo.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Hay estudios que ponen al descubierto los daños personales, familiares y sociales que ocasiona el desempleo. Estos daños no son pasajeros: permanecen y repercuten en generaciones futuras.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Por el contrario, no conozco ningún estudio fiable que estime de forma detallada cuáles son los costes de la inflación.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">En todo caso, resulta evidente que los daños totales de la inflación están por debajo de los daños totales del desempleo.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Estos daños no afectan de la misma manera a cada una de las clases sociales: </span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">• El desempleo afecta a las clases trabajadoras. </span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">• La inflación afecta, sobre todo, a los más ricos que ven como el valor real del dinero atesorado se encoge.</span><br /><strong><span style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">¿Qué es y qué no es la inflación?</span></strong><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Algunos comentaristas consideran que un incremento de los salarios, una devaluación de la moneda o una subida de impuestos son inflación. Esto no es cierto.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La inflación se produce cuando los empresarios aumentan los precios de sus mercancías y lo hacen de una manera continuada y general. Es decir, el nivel de precios debe aumentar en cada periodo observado. </span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La definición es importante. Si un nivel salarial o un impuesto aumenta un 2% en un mes y luego no vuelve a hacerlo, únicamente estaremos ante un incremento particular y puntual dentro de un período estable. No hay aumento general y continuo.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">En cambio, si el nivel de precios aumentó el 1% en un mes, el 2% en dos meses, el 3% en tres meses y así sucesivamente, sí existe inflación.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Cuando el crecimiento es grande (50%, 60%, 70%,..., 200%, etc.) tenemos hiperinflación.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Alternativamente, si el nivel de precios aumenta un 10% en un mes, un 9% en dos meses, y sigue disminuyendo por cada mes que vamos sumando, se produce una caída o desaceleración de la inflación.</span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">En el supuesto de que el nivel de precios caiga de manera general y continuada y tome valores negativos, diremos que se ha entrado en una situación deflacionista.</span><br /><strong><span style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Inflación y ajustes cíclicos</span></strong><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Las empresas aumentan o disminuyen los precios de sus productos en función de la capacidad de utilización de sus plantas y, sobre todo, en función de sus estrategias para conservar o aumentar su cuota de mercado.<br />La variación en los niveles generales de precios se debe, sobre todo, a los ajustes cíclicos.<br />Cuando la economía va mal, algunas empresas reducen precios en un intento de seguir utilizando su capacidad productiva y mantener su cuota de mercado. En estos casos incluso llegan a aceptar una disminución del beneficio. Las empresas que generalmente eligen esta vía son las que cuentan con instalaciones y máquinas muy valiosas y encuentran dificultades para despedir a sus trabajadores.<br />La situación es radicalmente distinta cuando la capacidad instalada de la empresa tiene un valor bajo y se pierde poco transformando las máquinas en chatarra. En este supuesto, cuando la empresa afronta una situación adversa, generalmente opta por el cierre. La tentación por el cierre crece en proporción directa a las facilidades legales para despedir a los trabajadores y al coste de su despido.<br />Al llegar el momento en el que las condiciones de la demanda vuelven a ser favorables, las empresas preexistentes y las que se van incorporado de nuevo, comienzan a aumentar los precios para volver a alcanzar los niveles de beneficio que se obtenía antes y mejorarlos más adelante.<br /><span style="color: #660000;"><strong>Incremento de la demanda y disminución en los precios</strong></span></span><br /><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Paradójicamente, un incremento de la demanda puede ocasionar una disminución de precios. Este evento se pone de manifiesto cuando coinciden dos situaciones en una misma empresa:<br />1) Que produce muy por encima de un punto que en contabilidad se llama el punto muerto.<br />2) Que no ha superado la capacidad productiva de sus instalaciones. <br />Esto le permite aumentar producción y bajar precios. Incluso puede llegar a vender sus productos por un precio equivalente a sus costes variables sin que por ello disminuya beneficios. Este tipo de operaciones contribuyen a ampliar cuota de mercado.<br /><strong><span style="color: #660000;">Los cuellos de botella</span></strong><br />A veces, se producen cuellos de botella en algunos sectores en los que ya se está utilizando la capacidad total. Al haber un exceso crónico de demanda, se genera inflación e incluso hiperinflación.<br />Los cuellos de botella se pueden mantener artificialmente durante años a través de estímulos a la demanda. Esto se puede lograr creando falsas expectativas a la gente y facilitando el endeudamiento de los consumidores. Es lo que sucedió en el sector inmobiliario durante el último período de auge económico. Mientras todo esto transcurría, las autoridades monetarias de la Eurozona no movieron ni un dedo. <br />Llegados a este punto, es necesario recordar que en el período de crecimiento de los precios en el sector inmobiliario, los salarios de los obreros de la construcción se congelaron o subieron con moderación y los impuestos que debían soportar las empresas constructoras disminuyeron.<br />Pero en el vídeo, las empresas de tipo capitalista y las entidades financieras no aparecen en ningún momento. Tampoco aparece el monstruo especulador. Sólo aparece un artesano individual malhumorado que se dedica a vender sus propios pasteles y que también es víctima de la inflación.<br /><strong><span style="color: #660000;">La versión monetarista</span></strong><br />Para los autores del vídeo, el problema de la inflación se encuentra principalmente en la política monetaria. "La inflación se produce como consecuencia de una pérdida de valor del dinero", nos dicen. Esto significa situar como causa a lo que únicamente es una consecuencia.<br />Según esta versión, el valor del dinero está vinculado a los intereses: cuando más bajos son los intereses, menos vale el dinero, y viceversa. </span><br /><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">De esta manera, el Banco Central Europeo únicamente tiene que preocuparse de manejar adecuadamente los tipos de interés:</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">• Si hay síntomas de deflación es que el valor del dinero es demasiado elevado; para abaratar hay que reducir los intereses. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">• Si la inflación sube, entonces resulta que el dinero es excesivamente barato; se sube el tipo de interés y problema resuelto.</span></div><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Aunque en el video no se diga, según los neoliberales, la existencia de una tasa "razonable" de desempleo, se considera necesaria para poder garantizar la "estabilidad de precios". Como este es un tema espinoso y puede poner de manifiesto el carácter perverso de sus políticas, han optado por no hablar del tema en la primera clase. Imagino que lo harán en "clases" posteriores.</span><br /><br /><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/JUAc8Er0BvE" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-435039478920608440?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-11685061532270904222011-11-16T20:03:00.001+01:002011-11-16T20:03:00.640+01:00Argumentació i significat de l'austeritat neoliberal<a href="http://2.bp.blogspot.com/-WEL_OVCj8zY/TsKnxk3j8-I/AAAAAAAACF0/6pBF9zuTcgo/s1600/austeridad2.preview%255B1%255D.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 141px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-WEL_OVCj8zY/TsKnxk3j8-I/AAAAAAAACF0/6pBF9zuTcgo/s200/austeridad2.preview%255B1%255D.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5675282950592394210" /></a><div id="gt-res-content" class="almost_half_cell"><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span id="result_box" lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Las políticas de austeridad parten de la idea de que los individuos y los gobiernos "gastamos demasiado."" ff="Las políticas de austeridad parten de la idea de que los individuos y los gobiernos "gastamos demasiado."" gf="Les polítiques d'austeritat parteixen de la idea que els individus i els governs "gastem massa." " closure_uid_1se54m="285">Les polítiques d'austeritat parteixen de la idea que els individus i els governs "<i>gastem massa</i>." </span><span title="Sí fuésemos "más austeros", los presupuestos se equilibrarían, y entonces las cosas serían "normales" "." ff="Sí fuésemos "más austeros", los presupuestos se equilibrarían, y entonces las cosas serían "normales" "." gf="Sí fóssim "més austers", els pressupostos s'equilibrarien, i llavors les coses serien "normals" ". " closure_uid_1se54m="286">Sí fóssim "<i>més austers</i>", els pressupostos s'equilibrarien, i llavors les coses serien "<i>normals</i>".</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Sí fuésemos "más austeros", los presupuestos se equilibrarían, y entonces las cosas serían "normales" "." ff="Sí fuésemos "más austeros", los presupuestos se equilibrarían, y entonces las cosas serían "normales" "." gf="Sí fóssim "més austers", els pressupostos s'equilibrarien, i llavors les coses serien "normals" ". " closure_uid_1se54m="286"><br /></span><span title="Es muy fácil hacer comulgar a la gente con estos argumentos, sobre todo cuando los formulan académicos y expertos en los medios de comunicación de mayor audiencia y dicen insistentemente "que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades"." ff="Es muy fácil hacer comulgar a la gente con estos argumentos, sobre todo cuando los formulan académicos y expertos en los medios de comunicación de mayor audiencia y dicen insistentemente "que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades"." gf="És molt fàcil fer combregar a la gent amb aquests arguments, sobretot quan els formulen acadèmics i experts en els mitjans de comunicació de major audiència i diuen insistentment "que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats". " closure_uid_1se54m="287">És molt fàcil fer combregar a la gent amb aquests arguments, sobretot quan els formulen acadèmics i experts en els mitjans de comunicació de major audiència i diuen insistentment "q<i>ue hem viscut per sobre de les nostres possibilitats</i>".</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Es muy fácil hacer comulgar a la gente con estos argumentos, sobre todo cuando los formulan académicos y expertos en los medios de comunicación de mayor audiencia y dicen insistentemente "que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades"." ff="Es muy fácil hacer comulgar a la gente con estos argumentos, sobre todo cuando los formulan académicos y expertos en los medios de comunicación de mayor audiencia y dicen insistentemente "que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades"." gf="És molt fàcil fer combregar a la gent amb aquests arguments, sobretot quan els formulen acadèmics i experts en els mitjans de comunicació de major audiència i diuen insistentment "que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats". " closure_uid_1se54m="287"><br /></span><span title="Parece que los únicos que "han alargado más el brazo que la manga" han sido los trabajadores." ff="Parece que los únicos que "han alargado más el brazo que la manga" han sido los trabajadores." gf="Sembla que els únics que "han allargat més el braç que la màniga" han estat els treballadors. " closure_uid_1se54m="288">Sembla que els únics que "<i>han allargat més el braç que la màniga</i>" han estat els treballadors. </span><span title="Es decir, aquellos que obtienen sus ingresos a través de un salario a cambio de una jornada laboral." ff="Es decir, aquellos que obtienen sus ingresos a través de un salario a cambio de una jornada laboral." gf="És a dir, aquells que obtenen els seus ingressos a través d'un salari a canvi d'una jornada laboral. " closure_uid_1se54m="289">És a dir, aquells que obtenen els seus ingressos a través d'un salari a canvi d'una jornada laboral.</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Es decir, aquellos que obtienen sus ingresos a través de un salario a cambio de una jornada laboral." ff="Es decir, aquellos que obtienen sus ingresos a través de un salario a cambio de una jornada laboral." gf="És a dir, aquells que obtenen els seus ingressos a través d'un salari a canvi d'una jornada laboral. " closure_uid_1se54m="289"><br /></span><span title="Paradójicamente, los salarios, en el período de auge económico, prácticamente se congelaron." ff="Paradójicamente, los salarios, en el período de auge económico, prácticamente se congelaron." gf="Paradoxalment, els salaris, en el període d'auge econòmic, pràcticament es van congelar. " closure_uid_1se54m="290">Paradoxalment, els salaris, en el període d'auge econòmic, pràcticament es van congelar. </span><span title="El precio de la vivienda, en cambio, subió más de un 100%." ff="El precio de la vivienda, en cambio, subió más de un 100%." gf="El preu de l'habitatge, en canvi, va pujar més d'un 100%. " closure_uid_1se54m="291">El preu de l'habitatge, en canvi, va pujar més d'un 100%.</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="El precio de la vivienda, en cambio, subió más de un 100%." ff="El precio de la vivienda, en cambio, subió más de un 100%." gf="El preu de l'habitatge, en canvi, va pujar més d'un 100%. " closure_uid_1se54m="291"><br /></span><span title="Como que a pesar de la congelación salarial, una parte de los trabajadores tuvieron "el atrevimiento" de comprar un piso y un coche y suscribir una hipoteca, ahora están endeudados." ff="Como que a pesar de la congelación salarial, una parte de los trabajadores tuvieron "el atrevimiento" de comprar un piso y un coche y suscribir una hipoteca, ahora están endeudados." gf="Com que tot i la congelació salarial, una part dels treballadors van tenir "l'atreviment" de comprar un pis i un cotxe i subscriure una hipoteca, ara estan endeutats. " closure_uid_1se54m="292">Com que tot i la congelació salarial, una part dels treballadors van tenir "<i>l'atreviment</i>" de comprar un pis i un cotxe i subscriure una hipoteca, ara estan endeutats.</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Como que a pesar de la congelación salarial, una parte de los trabajadores tuvieron "el atrevimiento" de comprar un piso y un coche y suscribir una hipoteca, ahora están endeudados." ff="Como que a pesar de la congelación salarial, una parte de los trabajadores tuvieron "el atrevimiento" de comprar un piso y un coche y suscribir una hipoteca, ahora están endeudados." gf="Com que tot i la congelació salarial, una part dels treballadors van tenir "l'atreviment" de comprar un pis i un cotxe i subscriure una hipoteca, ara estan endeutats. " closure_uid_1se54m="292"><br /></span><span title="Esta criminalización de los de abajo, deja de lado a los bancos, a las inmobiliarias, a las empresas constructoras, a los fabricantes de coches,..., ya las compañías de seguros." ff="Esta criminalización de los de abajo, deja de lado a los bancos, a las inmobiliarias, a las empresas constructoras, a los fabricantes de coches,..., ya las compañías de seguros." gf="Aquesta criminalització dels de baix, deixa de costat als bancs, a les immobiliàries, a les empreses constructores, als fabricants de cotxes ,..., ia les companyies d'assegurances. " closure_uid_1se54m="293">Aquesta criminalització dels de baix, deixa de costat als bancs, a les immobiliàries, a les empreses constructores, als fabricants de cotxes ,..., i a les companyies d'assegurances. </span><span title="Unos y otros se forraron con el cobro de intereses, con las maniobras especulativas y con la venta de sus productos por precios elevadísimo que dejaban un margen de beneficio impresionante." ff="Unos y otros se forraron con el cobro de intereses, con las maniobras especulativas y con la venta de sus productos por precios elevadísimo que dejaban un margen de beneficio impresionante." gf="Uns i altres es van folrar amb el cobrament d'interessos, amb les maniobres especulatives i amb la venda dels seus productes per preus elevadíssim que deixaven un marge de benefici impressionant. " closure_uid_1se54m="294">Uns i altres es van folrar amb el cobrament d'interessos, amb les maniobres especulatives i amb la venda dels seus productes per preus elevadíssim que deixaven un marge de benefici impressionant.</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Unos y otros se forraron con el cobro de intereses, con las maniobras especulativas y con la venta de sus productos por precios elevadísimo que dejaban un margen de beneficio impresionante." ff="Unos y otros se forraron con el cobro de intereses, con las maniobras especulativas y con la venta de sus productos por precios elevadísimo que dejaban un margen de beneficio impresionante." gf="Uns i altres es van folrar amb el cobrament d'interessos, amb les maniobres especulatives i amb la venda dels seus productes per preus elevadíssim que deixaven un marge de benefici impressionant. " closure_uid_1se54m="294"><br /></span><span title="La austeridad también se justifica por la crisis." ff="La austeridad también se justifica por la crisis." gf="L'austeritat també es justifica per la crisi. " closure_uid_1se54m="295">L'austeritat també es justifica per la crisi. </span><span title="Hay menos recursos y eso no cambiará hasta que no se produzca "la recuperación"." ff="Hay menos recursos y eso no cambiará hasta que no se produzca "la recuperación"." gf="Hi ha menys recursos i això no canviarà fins que no es produeixi "la recuperació". " closure_uid_1se54m="296">Hi ha menys recursos i això no canviarà fins que no es produeixi "<i>la recuperació</i>". </span><span title="Ahora bien, para garantizar "la recuperación" hay que poner más riqueza y mano de obra barata y dócil en manos de las grandes empresas para que “se animen a contratar”." ff="Ahora bien, para garantizar "la recuperación" hay que poner más riqueza y mano de obra barata y dócil en manos de las grandes empresas para que “se animen a contratar”." gf="Ara bé, per garantir "la recuperació" cal posar més riquesa i mà d'obra barata i dòcil en mans de les grans empreses perquè "s'animin a contractar". " closure_uid_1se54m="297">Ara bé, per garantir "<i>la recuperació</i>" cal posar més riquesa i mà d'obra barata i dòcil en mans de les grans empreses perquè "<i>s'animin a contractar</i>". </span><span title="También hay que garantizar que vuelvan los" buenos tiempos "para el capital financiero." ff="También hay que garantizar que vuelvan los" buenos tiempos "para el capital financiero." gf="També cal garantir que tornin els "bons temps" per al capital financer. " closure_uid_1se54m="298">També cal garantir que tornin els "<i>bons temps</i>" per al capital financer.</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="También hay que garantizar que vuelvan los" buenos tiempos "para el capital financiero." ff="También hay que garantizar que vuelvan los" buenos tiempos "para el capital financiero." gf="També cal garantir que tornin els "bons temps" per al capital financer. " closure_uid_1se54m="298"><br /></span><span title="En cambio, la austeridad no contempla para nada aliviar la carga de la deuda de la clase obrera, ni a corto ni a largo plazo." ff="En cambio, la austeridad no contempla para nada aliviar la carga de la deuda de la clase obrera, ni a corto ni a largo plazo." gf="En canvi, l'austeritat no contempla per res alleujar la càrrega del deute de la classe obrera, ni a curt ni a llarg termini. " closure_uid_1se54m="299">En canvi, l'austeritat no contempla per res alleujar la càrrega del deute de la classe obrera, ni a curt ni a llarg termini. </span><span title="Tampoco alivia la crisis de la deuda pública." ff="Tampoco alivia la crisis de la deuda pública." gf="Tampoc alleuja la crisi del deute públic. " closure_uid_1se54m="300">Tampoc alleuja la crisi del deute públic.</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Tampoco alivia la crisis de la deuda pública." ff="Tampoco alivia la crisis de la deuda pública." gf="Tampoc alleuja la crisi del deute públic. " closure_uid_1se54m="300"><br /></span><span title="Si el gasto público se reduce tal como se está reduciendo ahora, se reduce el número de puestos de trabajo públicos, las concesiones públicas a los contratistas privados también se reduce y muchos de los puestos de trabajo privados se pierden." ff="Si el gasto público se reduce tal como se está reduciendo ahora, se reduce el número de puestos de trabajo públicos, las concesiones públicas a los contratistas privados también se reduce y muchos de los puestos de trabajo privados se pierden." gf="Si la despesa pública es redueix tal com s'està reduint ara, es redueix el nombre de llocs de treball públics, les concessions públiques als contractistes privats també es redueix i molts dels llocs de treball privats es perden. " closure_uid_1se54m="301">Si la despesa pública es redueix tal com s'està reduint ara, es redueix el nombre de llocs de treball públics, les concessions públiques als contractistes privats també es redueix i molts dels llocs de treball privats es perden. </span><span title="Al disminuir las rentas salariales, los ingresos fiscales procedentes de estas rentas y del consumo también se reducen y el déficit se eleva." ff="Al disminuir las rentas salariales, los ingresos fiscales procedentes de estas rentas y del consumo también se reducen y el déficit se eleva." gf="En disminuir les rendes salarials, els ingressos fiscals procedents d'aquestes rendes i del consum també es redueixen i el dèficit s'eleva. " closure_uid_1se54m="302">En disminuir les rendes salarials, els ingressos fiscals procedents d'aquestes rendes i del consum també es redueixen i el dèficit s'eleva.</span></span></div><div style="ZOOM: 1" dir="ltr"><span lang="ca" class="long_text" c="4" a="undefined"><span title="Al disminuir las rentas salariales, los ingresos fiscales procedentes de estas rentas y del consumo también se reducen y el déficit se eleva." ff="Al disminuir las rentas salariales, los ingresos fiscales procedentes de estas rentas y del consumo también se reducen y el déficit se eleva." gf="En disminuir les rendes salarials, els ingressos fiscals procedents d'aquestes rendes i del consum també es redueixen i el dèficit s'eleva. " closure_uid_1se54m="302"><br /></span><span title="En otras palabras, la austeridad significa menos poder adquisitivo y esto a su vez significa menos producción y más paro." ff="En otras palabras, la austeridad significa menos poder adquisitivo y esto a su vez significa menos producción y más paro." gf="En altres paraules, l'austeritat significa menys poder adquisitiu i això al seu torn significa menys producció i més atur. " closure_uid_1se54m="303">En altres paraules, l'austeritat significa menys poder adquisitiu i això al seu torn significa menys producció i més atur. </span></span>Per tant, menys ingressos per als treballadors i per al govern i més deutes per a tots. Això és el que significarà l'austeritat neoliberal.</div><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p></div><p></p><div><br /></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/11/argumentacion-y-significado-de-la.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/JZawlMhOZaE" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-1168506153227090422?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-67865823442267108632011-11-12T23:24:00.011+01:002011-11-13T17:55:47.511+01:00Fracàs de les polítiques d'austeritat i dades revisades de la Unió Europea<a href="http://4.bp.blogspot.com/-x2Zw4V5fDRU/Tr_1vmEYUZI/AAAAAAAACFo/PSd8cgX3S-Y/s1600/martin-rowson-cartoon-12-002%255B1%255D.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-x2Zw4V5fDRU/Tr_1vmEYUZI/AAAAAAAACFo/PSd8cgX3S-Y/s200/martin-rowson-cartoon-12-002%255B1%255D.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674524253531689362" /></a><a href="http://www.readyfortomorrow.com/wp-content/uploads/2008/06/free-europe.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"></a>Quan a Espanya ens disposem a votar, els partits i els líders que van guanyar les eleccions a Grècia i Itàlia, es veuen obligats a abandonar el govern per donar pas a un grup de tecnòcrates.<br /><br />No simpatitzo amb Papandreu ni amb Berlusconi. Han impulsat polítiques neoliberals nocives per als seus conciutadans. No obstant això, mai m'ha passat pel cap negar la seva victòria electoral i la seva legitimitat per governar.<br /><div><br />Després de tres anys de crisi, les xifres mostren que a Europa el lideratge està fallant i les coses van a pitjor. Però Berlusconi i Papandreu únicament són dues de les fitxes d'aquest lideratge i no són les més importants.<br /><br /><b>L'informe de la Unió Europea</b><br /><br />Segons les dades "revisades" presentades recentment en <a href="http://www.blogger.com/%E2%80%9D" eu="" economy_finance="" publications="" european_economy="" 2011="" pdf="">un informe </a>elaborat per la pròpia Unió Europea, les previsions que s'havien fet en informes anteriors es modifiquen a la baixa.<br /><br />L'economia mundial ha entrat de nou en una situació de perill i la zona euro es configura com el focus de major preocupació. Les esperances sobre una certa recuperació de la demanda s'han frustrat. Tot això ens confirma que l'ajust fiscal ha ocasionat resultats inversos als esperats.<br /><br /><b>El mateix paradigma</b><br /><br />He de confessar que el patró que es troba darrera del redactat d'aquest estudi amb les dades "revisats" que ara comento, em resulta familiar. Es parteix del mateix paradigma ideològic dels informes anteriors. Únicament "es revisen" les previsions. Canvien les xifres, però no es reconeix el fracàs de la ideologia que anteriorment les va justificar i que ens ha portat a l'actual empitjorament.<br /><br />Tota la retòrica sobre l'austeritat fiscal i la contenció de la despesa s'ha basat en l'esperança que la demanda privada actués "com el motor d'una recuperació moderada". Això significava, ni més ni menys, que confiar que els consumidors i les empreses gastarien més i invertirien més tot i la destrucció de llocs de treball, la permanència de l'enorme deute privat, el col • lapse del mercat immobiliari, ..., i les retallades en salaris i pensions.<br /><br />Els estudis anteriors també pronosticaven un increment de les exportacions un cop l'atur i la pèrdua de drets laborals facilitessin una reducció encara més gran dels salaris. Això encadenaria una rebaixa dels preus dels nostres productes i els faria més competitius. Paradoxalment, en les dades "revisades" publicades recentment, no es diu ni una paraula de la tan esperada recuperació a través de la reactivació de les exportacions i tampoc s'aclareix perquè ara les previsions s'esvaeixen.<br /><br />En tot cas, el que sí que sembla evident és que últimament s'ha incrementat la taxa d'explotació. D'això, l'informe sobre "les dades revisades" no diu ni una paraula.<br /><div><br /><b>El Grup de Frankfurt</b></div><br />Ja fa temps que la majoria dels líders polítics europeus estan sota les ordres de les elits més poderoses i no tenen en compte les necessitats socials dels seus ciutadans. Aquesta constatació també és vàlida per al Govern de Rodríguez Zapatero que aquests dies exhaureix mandat.<br /><br />Ara a Grècia i a Itàlia, les coses s'han portat més lluny: es retira de forma directa als líders electes i es deixa de comptar amb l'electorat. Tot això ens indica que quan una de les "fitxes" es converteix en fràgil, l’arraconen i la substitueixen per una altra de més eficient, sense encomanar-se a ningú.<br /><br />Espanya sembla ser una excepció dins d'aquesta orgia antidemocràtica d'Europa ja que ara es consulta als votants. No obstant això, els dos partits majoritaris no s'atreveixen a qüestionar les polítiques d'austeritat que se'ns imposa des de la UE. Fa només quatre dies que van modificar sobtadament la Constitució fruit d'aquestes imposicions. I ara, tots dos mostren predisposició a seguir les ordres de l'elit minoritària que decideix pel seu compte el present i el futur d'Europa. Si no ho evitem, aquesta elit també decidirà pel seu compte el nostre futur.<br /><br />Qui pren les decisions a Europa? Si fem cas a The Guardian, ara governa el Grup de Frankfurt, una quadrilla formada per vuit personatges: Lagarde (presidenta de l'FMI), Merkel, Sarkozy, Mario Draghi (nou president del BCE), José Manuel Barroso (president de la Comissió Europea), Jean Claude Juncker (president de l'Eurogrup), Herman van Rompuy (president del Consell Europeu), i Olli Rehn (comissari europeu). Però per sobre d’ells hi ha una altra quadrilla molt més poderosa, de la qual The Guardian no diu res i a la qual se sol fer referència amb el nom genèric dels "mercats".<br /><br />Resulta escandalós veure com a la premsa comercial i als tertulians de torn tot això no els preocupa. Prefereixen fer acudits fàcils sobre "l'estupidesa" de Papandreu en pretendre consultar el poble grec per conèixer el seu veredicte.<br /><br /><b>El contingut pervers de l'austeritat i les propostes del Partit Popular</b><br /><br />Tota la justificació sobre l'austeritat fiscal s'ha basat, per tant, en dos "grans esperances": El rellançament de la demanda i el creixement de les exportacions. Aquestes també són les dues "grans esperances" que ara fa circular el Partit Popular.<br /><br />Aquesta justificació ha capturat per complet, per activa o per passiva, als representants polítics que van obtenir les últimes majories electorals en cadascun dels països de la Unió Europea i ara pot capturar a la majoria dels electors espanyols .<br /><br /><b>La recuperació és necessària i possible</b><br /><br />Sospito que quan la quadrilla que conformen el Grup de Frankfurt es retiri, gaudiran d'una pensió de luxe pagada per l'erari públic.<br /><br />Els joves d'avui, en canvi, han de suportar tots els inconvenients derivats de l'atur i la precarietat laboral i això marca la seva vida immediata en forma de pobresa i manca d'oportunitats i també afectarà a les seves pensions de jubilació .<br /><br />D'això no es parla. L'atur i la precarietat no es veuen com els problemes prioritaris. Per contra, els estan utilitzant per debilitar els salaris i els drets dels treballadors i perquè els especuladors puguin millorar les ràtios financeres.<br /><br />La revisió de les dades que ens presenta l'informe de la Unió Europea, probablement té un cert fonament i s'acosta més a la realitat que les dades anteriors.<br /><br />Però hauria de deixar clar que el que més està danyant la recuperació és l'obsessió en les polítiques neoliberals. No hi ha cap raó de pes per insistir en la reducció del dèficit públic tal com s'està fent. I això és vàlid per a tots i cada un dels Estats membres de la UME.<br /><br />Hi ha, en canvi, una urgent necessitat de superar l'endeutament privat i la pèrdua de poder adquisitiu de la gent i aquestes dues xacres només es podran resoldre si s'utilitza la palanca de la inversió pública per donar suport al creixement econòmic.<br /><div><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" style="margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; float: left; " /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/11/fracaso-de-las-politica-de-austeridad-y.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div></div></div><br /><br /><iframe height="315" src="http://www.youtube.com/embed/sD1kTRKUlb4" frameborder="0" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6786582344226710863?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-68347246770453424202011-11-11T20:18:00.012+01:002011-12-05T18:35:01.906+01:00La teoria i la pràctica<a href="http://1.bp.blogspot.com/-m9VkKoPoCD0/Tr12gy0SFcI/AAAAAAAACFE/QUmzmsF2AAY/s1600/dialogo%255B1%255D.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673821411325646274" src="http://1.bp.blogspot.com/-m9VkKoPoCD0/Tr12gy0SFcI/AAAAAAAACFE/QUmzmsF2AAY/s200/dialogo%255B1%255D.jpg" style="cursor: hand; float: right; height: 166px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 200px;" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> De vegades he escoltat comentar que aquells que opten per la vida acadèmica i l'elaboració teòrica són uns covards. Es considera que volen evitar la incomoditat d'haver d'adoptar les mesures en el " món real”. Però aquesta és una opinió equivocada.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">És cert, que en algunes ocasions, el regne de la teoria no està connectat amb el "món real". A pesar d'això, la majoria de les vegades, la seva influència en aquest “món” és significativa. Ara, per exemple, han aparegut moltes teories sobre la crisi econòmica que volen fer creure que aquesta crisi es deu al fet que “hem volgut viure per sobre de les nostres possibilitats”. Això ajuda a estendre un sentiment de culpabilitat entre les classes populars, les acovardeix i les desarma ideològicament. Si aquestes teories tenen tanta difusió és perquè els poderosos tenen interès en fer-les circular. Heus aquí la raó de la seva influència sobre el “món real”.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Precisament, la suposada desvinculació entre teoria i pràctica, permet als economistes vulgars, enganyar als seus alumnes, als seus lectors i en molts casos a ells mateixos, en pretendre que les seves teories són apolítiques. Aquesta difusió sobre una suposada ideologia científica i neutra és alhora deshonesta i perjudicials per als estudiants i per tots aquells que s'empassen les prediccions i les anàlisis d'aquests economistes.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">La pretensió de presentar una teoria sota l'embolcall de la neutralitat, ja sigui en les teories dominants o no, és en si mateix una decisió política que segueix difonent la ideologia hegemònica . En economia no existeix un món diferent del de la política, del de la cultura i del de la qüestió social. Pretendre que l'elecció política, no forma part de la teoria econòmica que s'imparteix a l'aula, que es comunica des de la ràdio i la televisió o que es publica en els mitjans, és gairebé una bogeria. Ja que la teoria econòmica que es presenta a les aules i els mitjans, no pot deixar d'avalar una concepció política determinada, tots aquells que apostem per una política diferent de la del corrent neoliberal, hem de ser molt més acurats en la nostra forma d'actuar i ser capaços, alhora, d'apostar per una concepció teòrica alternativa.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Podem infravalorar la teoria i dedicar-nos a seguir els esdeveniments, adaptant-nos a la realitat i arrossegant-nos conforme van succeint les coses. En aquest cas, ens situarem a remolc de les teories dels altres, que acostumen a ser les teories de les classes dominants.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">També podem adoptar el punt de vista contrari i convertir-nos en uns “essencialistes teòrics”, afirmant que sense les teories, els esdeveniments mai poden succeir. Ara bé, difícilment podrem sostenir les nostres teories sí la realitat les desmenteix repetidament i si no interessen a ningú.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Quan volem confeccionar una teoria treballem amb el cap, la ploma (o l'ordinador) i les mans, mentre que en la pràctica “lluitem amb l'espasa”, o sigui, en el carrer, el barri, la fàbrica,..., o en la contesa electoral.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El resultat final es decideix en la pràctica. Per aquesta raó, la lluita amb les mans i la ploma no pot ser més poderosa que la lluita amb l'espasa. Però la ploma és una condició necessària per a tenir clar quan, on i com “empunyar l'espasa”.</span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px;" /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/11/la-teoria-y-la-practica.html"><b><span style="color: red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color: yellow;">EN </span><span style="color: #993399;">CASTELLANO</span></b></a> </span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br /><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/7o3UY_d-v5E" width="420"></iframe></span><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6834724677045342420?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-53144861303349018202011-11-06T11:46:00.005+01:002011-11-28T15:16:18.078+01:00La unió europea, l'euro i la crisi tenen solució<a href="http://2.bp.blogspot.com/-IpbDcI95O_U/TrZmfpkHcuI/AAAAAAAACEc/gB_fgo0jwck/s1600/tumblr_lsug4o7TRW1r1y9zpo1_500%255B1%255D.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5671833474639033058" src="http://2.bp.blogspot.com/-IpbDcI95O_U/TrZmfpkHcuI/AAAAAAAACEc/gB_fgo0jwck/s200/tumblr_lsug4o7TRW1r1y9zpo1_500%255B1%255D.jpg" style="cursor: hand; cursor: pointer; float: right; height: 134px; margin: 0 0 10px 10px; width: 200px;" /></a>Els problemes socials de la UE no han de buscar-se d'una manera aïllada en l'euro: es deriven del neoliberalisme enquistat en els tractats. Al no poder-se recórrer a les taxes d'interès, als tipus de canvi i a les transferències fiscal per a esmorteir els efectes de les crisis econòmiques, s'intenta influir sobre els salaris i els preus i això degrada permanentment les condicions laborals.<br />En períodes de creixement econòmic, com que les polítiques neoliberals volen impedir la millora de les condicions laborals degradades, s'acaba recorrent al endeutament públic i privat i al dèficit exterior. Així s'incentiva el creixement. És el que es va fer en la majoria dels països de la perifèria en la dècada anterior a la crisi econòmica actual. En aquests països, l'endeutament i el dèficit exterior també es van estimular amb l'expansió de l'especulació i la despesa militar.<br />Ara, la crisi ens ha conduït a un carreró on la moneda al voltant de la qual s'ha construït la Unió (l'euro) està en perill. Això és deu, sobretot, a la prohibició, incorporada en el Tractat de Maastricht, que el BCE pugui comprar deute dels països europeus. Aquesta prohibició, que jo sàpiga, no té precedents. Si no existís, tot seria més fàcil.<br />El garbull es podria resoldre modificant els tractats. Però els actuals dirigents no volen fer-ho.<br />Si se superés la prohibició, el Banc Central Europeu podria comprar el deute i gestionar-lo. Ara bé, prèviament seria necessari separar el deute legitima del que no ho és (deute derivat de l'especulació,de la corrupció, de la compra d'armament, etc.). El deute il•legítim no s’ha de pagar i per tant tampoc s’ha de comprar. Aquesta separació provocaria problemes a molts bancs i no quedaria més remei que nacionalitzar-los.<br />Però la intervenció no té per què quedar aquí. Es podrien emetre eurobons per a finançar la recuperació amb un rellançament de la inversió pública. D'aquesta manera seria possible impulsar una nova fase de l'Estat del benestar, en la qual es dones satisfacció a les necessitats socials, es milloressin els drets laborals, s'implantés un salari mínim que permetés viure d'una manera digna i es construís un nou model productiu basat en una economia sostenible.<br /><br /><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px;" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/11/la-union-europea-el-euro-y-la-crisis.html"><b><span style="color: red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color: yellow;">EN </span><span style="color: #993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/hDY6OANl4Ns" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5314486130334901820?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-88553777408709459462011-11-03T21:24:00.020+01:002011-11-05T22:07:07.758+01:00Crisis griega: ¿Salir del euro o salir del euro liberalismo?<a href="http://1.bp.blogspot.com/-D1RaGqqcUYc/TrP_fiPZ5dI/AAAAAAAACDw/griFhvLK9Rs/s1600/grecia.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 140px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5671157273022031314" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-D1RaGqqcUYc/TrP_fiPZ5dI/AAAAAAAACDw/griFhvLK9Rs/s200/grecia.jpg" /></a> La decisión del primer ministro griego, Giorgos Papandreu, de celebrar un referéndum sobre el plan de rescate acordado con los líderes de la UE y del FMI nos coloca en un nuevo peldaño de la crisis de la UE.<br />Parece evidente, que más allá de la manera cómo se formule el referéndum, una parte del pueblo griego lo vería como una consulta sobre si se aceptan o se rechazan los recortes en los niveles de vida, en los servicios públicos y en el empleo a cambio de dinero para financiar el pago de la deuda del gobierno con los bancos de Europa, las compañías de seguros y los fondos de pensiones. Este es justamente el gran temor de los dirigentes de la UE. Saben que si esta visión prospera, ganará el NO.<br />El amago de convocatoria es, sin duda, una maniobra de Papandreu frente a la fuerte contestación política y social por sus concesiones neoliberales y un intento desesperado para salir del agujero en el que él mismo se ha metido. Si al final gana el SI, podrá decir que se ha limitado a materializar la opinión de los votantes. Si gana el NO, puede renunciar o convocar unas elecciones anticipadas, antes de que su desprestigio aún sea mayor.<br />Los griegos, en el supuesto de que lleguen a poder votar, lo harán sometidos a una gran presión. Se intentará atemorizarlos con la amenaza de que, o bien aceptan el acuerdo al que su gobierno había llegado con la UE o bien se los expulsará de la zona euro y esto los conduciría a una situación todavía peor. En otras palabras, se les dirá que tienen que aceptar sacrificar una pierna ya que en caso contrario perderán las dos.<div>Pero las cosas pueden ir de otra manera. Si los griegos rechazan la oferta tal como ahora está formulada, Grecia difícilmente hará frente a sus deudas, provocando enormes pérdidas a los bancos y a las instituciones financieras de toda Europa y además puede provocar una crisis de la deuda en Italia y España, conduciendo a toda la región a una nueva depresión. Por otra parte, si con todo esto el euro fracasa, Alemania perdería sus ventajas competitivas. Este conjunto de amenazas dan mucho miedo.<br />Una realidad tan peligrosa es, a la vez, una poderosa herramienta de negociación en manos de los griegos que podrán utilizar después del referéndum, en el caso de que ganara el NO. El problema está, en todo caso, en saber quién liderará la negociación en el supuesto de que se convoquen elecciones generales. No se puede descartar una victoria de la derecha que buscará un nuevo acuerdo que permita bajar impuestos e impulsar un proceso acelerado de privatizaciones con la excusa de que esto permitirá relanzar el crecimiento.<br />Hay otro salida: Negarse a pagar la totalidad de la deuda en poder del sector privado (bancos, compañías de seguros y de pensiones privadas y los fondos de cobertura). Esto reduciría de golpe la deuda del gobierno griego en 200 mil millones de euros (el equivalente al 80% del PIB). También se podría conseguir que los títulos en manos del sector oficial o público (es decir, los gobiernos de la UE, el fondo de emergencia de la UE, el BCE y el FMI) acepten un periodo de gracia de cinco años en el que no se tenga que efectuar pagos y negociar a la vez una reducción del interés que ahora Grecia está pagando. De este modo, la carga de la deuda restante se reduciría drásticamente. Estas medidas permitirían al gobierno restablecer los servicios públicos y aumentar el empleo. También se podrían acompañar de una campaña general para recaudar los impuestos que el 1% de los griegos ricos han dejado de pagar.</div><div>A los líderes de la UE no les hace ninguna gracia aceptar una "renegociación" del paquete de rescate y menos aún que gane el No y que Grecia de un vuelco de izquierdas en su política. Saben que un verdadero gobierno de izquierdas en Grecia podría estimular una gran campaña para convencer a otras fuerzas de izquierdas de Europa y a la gente de la calle, de que hay que hacer frente a los bancos y a las instituciones financieras que causaron la crisis, sin tenerles ningún miedo. Esto contribuiría a impulsar una estrategia europea por el empleo y la inversión acompañada del control y la propiedad pública de crédito.<br />Si la UE no acepta la renegociación, cosa que dudo, Grecia podría acabar expulsada de la zona euro y los griegos entonces se verían forzados a adoptar una moneda nacional devaluada. Hay quién, desde la izquierda, piensa que una moneda propia devaluada sería beneficiosa para Grecia y para todos los países de la periferia, ya que haría crecer las exportaciones. No negaré que esto último sea cierto, pero pienso que esta decisión también tendría consecuencias adversas y convertiría a las viejas monedas recuperadas de la periferia en presas fáciles para los especuladores.</div><div>Hay en cambio un programa alternativo, del que ya he hablado más arriba, que puede ayudar a reducir el daño a la población y a iniciar un nuevo periodo de crecimiento. Pero esto significa reconocer que el neoliberalismo es perverso y que se debe abandonar definitivamente. Este programa también debería permitir que los trabajadores, que a fin de cuentas tendrán que ser los artífices de la recuperación económica, puedan superan sus dificultades más agobiantes. Se trataría de aliviar a las personas más endeudadas y mejorar los ingresos salariales, especialmente los de aquellos sectores más desfavorecidos. Estas decisiones provocarían, ciertamente, una sacudida en el sector financiero. Por lo tanto se tendría que pensar en la nacionalización de la banca e iniciar un cambio global de orientación económica en toda la Unión Europea. En cuanto al tipo de crecimiento económico, sería necesario romper con el actual modelo depredador para centrarse en la satisfacción de las necesidades sociales.</div><div><br /><strong><span style="font-family:times new roman;color:#009900;">Post scriptum<br /></span></strong><br /><span style="font-family:times new roman;">A las pocas horas de publicar este escrito, me he enterado de que el ministro griego de Finanzas, que</span></div><div><img src="http://4.bp.blogspot.com/-cC3tETJ5muE/TrWkUzaVa5I/AAAAAAAACEI/gY0CFftsvb0/s200/vicman_papandreou.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5671619983048010642" style="float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px; " /></div><div><span style="font-family:times new roman;"> inicialmente estaba a favor de convocar el referéndum, cambió súbitamente de opinión, después de desplazarse a la reunión del G-20. Parece que alguien se ha encargado de dejarle claro que a partir de ahora su misión es impedir que el pueblo griego pueda opinar sobre los planes de rescate impuestos por las potencias extranjeras. Presiones similares ya se habían producido previamente en el interior de Grecia, e incluso se barajó la posibilidad de hacer intervenir al ejercito para llevar acabo un golpe de Estado. Pero el verdadero golpe ya se había </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'times new roman'; ">producido previamente con e</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'times new roman'; ">l recorte de los derechos y de las prestaciones sociales.</span></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-8855377740870945946?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-43538606286775299182011-11-01T19:16:00.011+01:002011-11-05T20:42:35.678+01:00Atur: dades poc esperançadores i alternatives socials necessàries<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9fhOM1QdXlM/TrA4YIIDR1I/AAAAAAAACDI/RYL4gtwIVtM/s1600/paro.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 181px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670093918008723282" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-9fhOM1QdXlM/TrA4YIIDR1I/AAAAAAAACDI/RYL4gtwIVtM/s200/paro.png" /></a>Segons les darreres dades, a l’Estat espanyol en el 3er. trimestre, l’atur es va incrementar un 21’5%. Això significa que gairebé 5 milions de persones (4.978.300 per a ser exactes) no tenen feina i que hi ha 1,43 milions de famílies sense cap dels seus components amb un treball remunerat. Els que no han aconseguit treballar des de fa més d’un anys superen els 2,1 milions. La situació escara és pitjor per als joves amb una taxa d’atur del 45,8%.<br /><div><br />Aquestes no són les úniques dades negatives. Les publicacions dels organismes oficials anuncien un panorama ombrívol: l’Eurostat mostra que la taxa d'atur de la zona euro va augmentar un 10,2 % el setembre del 2011. L'OCDE, en una nota dirigida especialment al G-20, afirma que les taxes d’atur s’apropen de forma perillosa als màxim registrats durant la gran recessió de 1929.</div><br /><div><br />Però l’informe més preocupant és el de l'OIT que preveu un "dèficit de llocs de treball massiu entre els membres del G-20 l'any que ve", si la desacceleració de l'economia mundial continua.</div><br /><div><br />L’atur, per tant, s’ha instal•lat de manera cruenta en les economies avançades i només el sector públic pot fer alguna cosa per atenuar-lo. En canvi, des de diferents punts es pressiona les administracions públiques per a que redueixen la despesa. Seguim sent presoners de la ideologia neoliberal que va causar la bombolla immobiliària i ara imposa “les seves solucions” malgrat que les evidències indiquen que s’hauria d’actuar en sentit contrari.</div><br /><div><br />No menys inquietant és l’informe sobre l’atur juvenil que l’OIT va publicar fa unes setmanes. Segons aquest, entre 2008 i 2009, el nombre de joves aturats en el món va registrar un augment sense precedents de 4,5 milions. També va créixer el nombre de joves que només aconsegueix un treball a temps parcial. Aquestes dades no fan altra cosa que confirmar el que la gran majoria de la població nota dia a dia: que la crisi impacta més en les noves generacions que en les adultes. I demostren, també, que les polítiques laborals de la majoria dels governs estan fallant a la joventut.</div><br /><div><br />L'atur juvenil i les retallades socials es relacionen directament amb el debat actual sobre l'envelliment de la població i posen de manifest que aquest debat està mal plantejat. Per a millorar la taxa de dependència (relació entre jubilats i ocupats) s'hauria de formar i garantir un treball estable i ben remunerat als joves. Així podrien treballar en millors condicions que ara i amb majors nivells de productivitat. Tot plegat no només permetria compensar de forma sobrada l'increment de jubilacions previstes per als pròxims anys, sinó també assegurar que els actuals estàndards de vida es continuïn mantenint i millorant.</div><br /><div><br />En canvi, les polítiques d’austeritat estan sacrificant les futures inversions en educació, sanitat, infraestructures i en altres programes socials. Això encara perjudicarà més la productivitat i la inserció laboral futura dels nens/nenes i dels joves, que han de ser els treballadors/res de demà.</div><br /><div><br />Com acabem de veure, els organismes oficials relaten d’una manera bastant objectiva la cruesa actual i futura de l’atur. En canvi, no són capaços de deixar clar com superar-ho donat que el seu marc conceptual també està contaminat per les polítiques neoliberals.</div><br /><div><br />En una part de l’informe sobre l’atur juvenil, l’ OIT afirma que els governs “s'esforcen per a trobar solucions innovadores”. Però al llegir l'enumeració d'aquestes “solucions ” només hi ha referències genèriques a les campanyes d'informació als joves i demandes bondadoses al sector privat perquè s'animi a contractar-los.</div><br /><div><br />Per la seva part l’ Eurostat indica que la taxa d'inversió empresarial es va reduir lleugerament en el segon trimestre de 2011 respecte del primer trimestre. Per tant, no hi ha estímuls des del sector privat, malgrat les demandes de l’OIT.</div><br /><div><br />Mentrestant, la retòrica neoliberal intenta fer creure que les retallades pressupostàries no malmetran el creixement econòmic i que en tot cas evitaran un creixement nociu. Aquesta concepció cala entre sectors amplis de la població. Patètic!</div><br /><div><br />Passem ara a reflexionar sobre l’atur a l’Estat espanyol i com hauria d’evolucionar l’economia en la propera legislatura per tal de garantir la plena ocupació.</div><br /><div><br />Com recordàvem al principi, hi ha uns cinc milions d’aturats. També hi ha un nombre considerable de subocupats amb contractes a temps parcial als quals agradaria treballar a temps complet. Què fa falta per reduir aquestes xifres en un període de cinc anys? És evident que caldria crear més de sis milions de llocs nets de treball. Això representa un creixement de l'ocupació proper al 26 %. Per aconseguir aquesta fita, el PIB hauria d'augmentar més, atès que hem de descomptar el creixement de la productivitat. Si ajuntem tot això, un creixement de l'ocupació del 26 % en els propers cinc anys probablement requeriria un augment del PIB de més del 30%, la qual cosa equival a un 6 % anual. Aquest nivell de creixement poques vegades s'ha aconseguit en el passat.</div><br /><div><br />Per a garantir un creixement econòmic d’aquesta envergadura, seria necessària una intervenció més decidida de les administracions públiques. És cert que la intervenció de L’Estat no és la panacea per a tots els mals. Però ha de garantir la xarxa de seguretat mínima per a superar les adversitats més malignes en qualsevol societat.</div><br /><div><br />Una altra mida complementària hauria de ser la política de redistribució del treball que combinés l'eliminació de les hores extres amb la reducció de la jornada laboral.</div><br /><div><br />Ara bé, com acabem de veure, la política econòmica dominant no va en aquesta direcció ara per ara. Si no som capaços de donar-li la volta, cal fer-se a la idea que la desocupació massiva quedarà enquistada aquí durant un temps. Per aquesta raó, les propostes polítiques no poden limitar-se a generalitats sobre la necessitat de crear llocs de treball, tot i que els llocs de treball són importants i possibles de crear. També s’ han d'incorporar mesures socials per fer front a la desigualtat, a la insuficiència econòmica i a les tensions que la prolongació de l'atur massiu poden ocasionar a la població.<br /></div><br /><div><br /></div>Publicat a <a href="http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=21904">Reus Digital</a><div><br /><div><br /></div></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-4353860628677529918?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-63967833361475766352011-10-29T12:48:00.007+02:002011-11-07T14:38:33.728+01:00Economía: Alegrías en la bolsa y dolor para la gente sencilla<a href="http://4.bp.blogspot.com/-0-uz88dyGYE/TrffO7WfftI/AAAAAAAACEo/rZxJHK-Dl1A/s1600/paro.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-0-uz88dyGYE/TrffO7WfftI/AAAAAAAACEo/rZxJHK-Dl1A/s200/paro.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672247703239622354" /></a>Las noticias sobre un acuerdo para intentar superar el problema de la deuda europea, provocaron el jueves una subida (momentánea) de las bolsas.<br /><div><br />Pero la realidad que percibe la gente sencilla es diferente. Los mismos medios que el jueves lanzaban las campanas al vuelo , tuvieron que informar el viernes que el paro en España se elevó un 21,5 % en el tercer trimestre. Esto significa que casi 5 millones de españoles (4.978.300 para ser exactos) no tienen trabajo y que hay 1,43 millones de familias sin ninguna persona con un trabajo remunerado . </div><div><br />La situación todavía es peor para los jóvenes: el paro entre los menores de 25 años disminuyó ligeramente, pero se mantuvo en un sorpresivo 45,8 %. Los que no han trabajado hace más de un año superan ya los 2,1 millones.</div><div><br />Puede ser que los bancos europeos hayan aceptado finalmente un corte de pelo que, por cierto, no afectará a todos del mismo modo. Pero la mayoría de los bancos se lo pueden permitir. En cambio, a consecuencia de las medidas de austeridad para pagar a los banqueros, a los trabajadores parados españoles ya hace tiempos que se les arrancó toda la cabellera y ahora no se ponen en marcha medidas concreta, para que el cabello les crezca de nuevo. </div><br /><iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/jd5GSBhvnpg" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6396783336147576635?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-64304213947101212872011-10-23T23:52:00.003+02:002011-10-24T00:10:43.305+02:00La crisi general de l'ocupació juvenil<a href="http://4.bp.blogspot.com/-89PGa_USzW0/TkXTPn8nfQI/AAAAAAAABVQ/YO2LE_4SFf8/s400/Jovenes_empleo_precario-contrato_basura_sueldo_miserable.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 275px; height: 183px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-89PGa_USzW0/TkXTPn8nfQI/AAAAAAAABVQ/YO2LE_4SFf8/s400/Jovenes_empleo_precario-contrato_basura_sueldo_miserable.jpg" border="0" alt="" /></a>La OIT acaba de fer pública l'actualització del seu estudi sobre <a href="http://www.ilo.org/global/about-the-ilo/press-and-media-centre/news/WCMS_165483/lang--es/index.htm">les tendències de l'atur juvenil </a> on posa al descobert les conseqüències negatives que per als joves té la crisi. Ens alerta que estem davant una generació marcada per la falta d'ocupació. <div><br />Segons l'informe, entre 2008 i 2009, el nombre de joves aturats en el món va registrar un augment sense precedents de 4,5 milions. També va créixer el nombre de joves que només aconsegueix un treball a temps parcial. Ambdues realitats posen de manifest que la crisi impacta més als joves que als adults.</div><div><br />En una part del seu informe, la OIT afirma que els governs “s'esforcen per a trobar solucions innovadores”. Però al llegir l'enumeració d'aquestes “solucions innovadores” únicament he trobat referències genèriques a les campanyes d'informació i formació dels joves i demandes bondadoses al sector privat perquè s'animi a contractar-los.</div><div><br />L'atur juvenil es relaciona directament amb el debat actual sobre l'envelliment de la població i posa de manifest que aquest debat està mal plantejat. Per a millorar la taxa de dependència (relació entre jubilats i ocupats) s'hauria de formar i garantir un treball estable i ben remunerat als joves. Així podrien treballar en millors condicions que ara i garantir majors nivells de productivitat en el futur. Tot plegat permetria compensar sobradament l'increment de jubilacions.</div><div><br />La conclusió general a la que em duu aquest informe és que les polítiques laborals de la majoria dels governs estan fallant a la joventut. Si no trenquem amb aquesta tendència, les conseqüències seran tan perverses que al final impactaran de ple sobre el conjunt de la població.<br /></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6430421394710121287?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-58276895816261427632011-10-21T01:49:00.007+02:002011-10-21T10:07:52.236+02:00Marxismo, determinismo económico y coyuntura actual<a href="http://3.bp.blogspot.com/-5Z_2Jhs81Qk/TqC1GXrnNBI/AAAAAAAACC8/jDyDpw6Sjwo/s1600/filosofia-concepto-dialectica-hegel-diferencia-dialectica-marxista-segun-marx_06f1524ed2fdd50fa7d93ad8fa0b68c8%255B1%255D.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 148px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-5Z_2Jhs81Qk/TqC1GXrnNBI/AAAAAAAACC8/jDyDpw6Sjwo/s200/filosofia-concepto-dialectica-hegel-diferencia-dialectica-marxista-segun-marx_06f1524ed2fdd50fa7d93ad8fa0b68c8%255B1%255D.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5665727452272866322" /></a>A veces se crítica al marxismo porque "pone demasiado énfasis en el factor económico”. La crítica no es del todo exacta. Marx parte de las necesidades humanas y observa la organización social para satisfacer estas necesidades. Esto le permito descubrir que en determinadas etapas históricas las clases dominantes viven a costa las clases sociales dominadas (esclavos, campesinos, trabajadores). <div><br />Cuando Marx habla de las necesidades humanas no se refiere únicamente a cosas básicas (agua, comida, ropa y vivienda,). También toma en consideración las necesidad “espirituales” (música, arte, literatura). </div><div><br />¿Qué relación hay entre la organización de la producción y la "superestructura" que incorpora la política, el derecho, la filosofía, la religión o el arte? Es evidente que la primera influye en la segunda, aunque no de manera mecánico. La cultura moderna, el sufragio universal y la política parlamentaria eran impensables en una sociedad feudal. Por esta razón Marx habla de condicionar que no es lo mismo que determinación estricta. Además, no se puede olvidar, como decíamos al comienzo, que la organización social de la producción está atravesada por la división en clases sociales y por la lucha entre ellas. Por tanto, Marx no se está refiriendo a unos fenómenos estrictamente económicos, o al menos no lo hace con las limitaciones propias de la economía vulgar. </div><div><br />Por otra parte, es innegable que la evolución de la base económica incentiva muchos de los acontecimientos sociales. Por ejemplo, el crecimiento de la burguesía bajo el feudalismo dio alas a la aparición de una nueva forma de cristianismo: el protestantismo. Más recientemente, a comienzos del siglo XX, el desarrollo del capitalismo industrial y la adopción de la forma de capitalismo monopolista crearon un impulso muy poderoso hacia el imperialismo y la división del mundo entre "grandes" potencias. </div><div><br />Por esta razón, la Reforma protestante o la Primera Guerra Mundial no fueron accidentes de la historia ocasionados únicamente por la ideología o por la actuación de determinados individuos. Detrás fluían fuerzas poderosas relacionadas con la organización de la producción. </div><div><br />Esta es precisamente una buena manera de analizar las cosas y deberíamos ser capaces de aplicarla a los acontecimientos de hoy en día, sobre todo a los de tipo internacional. En cambio, ahora parece que todo se puede explicar vinculándolo a una u otra corriente ideológica o religiosa o a la actuación individual de tal a tal persona maligna o angélica, según convenga a los poderosos.<br /></div><iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/a-kkhnfw0E8" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5827689581626142763?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-30527200626481371382011-10-15T12:29:00.007+02:002011-10-16T19:34:01.295+02:002011. Un altre Premi Nobel d'economia fora de to<div><a href="http://1.bp.blogspot.com/-eIfEIN0VnbY/TpliQvFrkkI/AAAAAAAACCw/IJ73h1vQbnI/s1600/bad_economics.gif"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663666046052831810" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-eIfEIN0VnbY/TpliQvFrkkI/AAAAAAAACCw/IJ73h1vQbnI/s200/bad_economics.gif" /></a> L'últim Premi Nobel d'economia s'ha concedit a Thomas Sargentha i a Christopher Sims.<br /><br /><div>Diuen que Alfred Nobel volia que es premiés a aquells que “<em>han generat un benefici major a la humanitat</em>" Però els premis que porten el seu nom no sempre s'utilitzen amb aquesta noble finalitat.</div><div><br /></div><div>Thomas Sargentha és un economista influent: Les seves propostes han donat arguments als economistes convencionals per a pressionar als governs per què prioritzessin la desregulació, la privatització, el control de la inflació i oblidessin la plena ocupació. El resultat han estat tres dècades en les quals els salaris van disminuir, moltes persones van perdre la seva estabilitat laboral i/o van haver-se d'endeutar i on van prosperar les polítiques que han alimentat ( i alimenten! ) les arrels de la crisi econòmica actual. </div><div><br />A mitjans dels setanta Thomas Sargentha va contribuir a popularitzar la <em>“teoria de les expectatives racionals</em>” que se sustenta en la subjectivitat de la gent i la va acompanyar d’ una formulació segons la qual els mercats són eficients i l'economia en el seu conjunt és estable i té capacitat d’autocorrecció. Segons aquesta opinió no existeix l'atur involuntari i per tant els aturats ho estan per que no tenen ganes de treballar , volen beneficiar-se dels subsidis i anar al bar.</div><div><br /></div><div>És veritat que els que han concedit el Nobel han ressaltat les aportacions teòriques de Thomas Sargentha a l'econometria , i això també ho han repetit la major part de comentaristes. Però de fet, d’aquesta manera s' està premiant a la sofisticació matemàtica amb la qual ell mateix ha embolicat les seves pròpies teories. En tot cas, aquestes opinions crítiques no signifiquen ignorar que entre els estudis de Thomas Sargentha hi podem trobar algun treball de cert interès i fins i tot amb conclusions raonables. Però l'excepció no trenca la norma.</div><div><br />Al meu entendre, Christopher Sims és una altra cosa ja que en aquest cas sí que podem dir que el mèrit principal ha estat desenvolupar un mètode estadístic que ajuda a fer algunes previsions. Ara bé, el que en aquest moment convé , i sobre tot veient el que ens està caient, no són tant les eines que ajuden a l'anàlisi del capitalisme des de fora sinó les aportacions que ens permeten comprendre les veritables contradiccions internes d'aquest sistema tant injust i destructiu. </div></div><div><br /></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/10/2011-otro-premio-nobel-de-economia.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/VmFzXvkSOvg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-3052720062648137138?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-3826538602116844922011-10-11T01:45:00.013+02:002011-10-13T15:24:13.661+02:00La doctrina econòmica de Duran i Lleida<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Ky83PDwvhSk/TpOEtqfiaMI/AAAAAAAACCc/-Cfefq_lhgE/s1600/duran-i-lleida_2%255B5%255D%255B1%255D.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 150px; height: 200px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-Ky83PDwvhSk/TpOEtqfiaMI/AAAAAAAACCc/-Cfefq_lhgE/s200/duran-i-lleida_2%255B5%255D%255B1%255D.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5662015076570392770" /></a><p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: sans-serif, Arial; font-size: 12px; background-color: rgb(255, 255, 255); "></span></p><p style="margin-top: 0.7em; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; padding-top: 0px; padding-right: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; border-top-style: none; border-right-style: none; border-bottom-style: none; border-left-style: none; border-width: initial; border-color: initial; color: rgb(63, 63, 63); background-color: inherit; font: normal normal normal 14px/1.3em sans-serif; ">Els economistes (i els polítics) conservadors solen atribuir la pobresa dels pobres a les forces naturals del mercat. Els menys afortunats no es mereixen guanyar més del que el mercat els permet guanyar. Si els pobres volen més ingressos, només han de treballar més dur o fer-ho amb més intel·ligència. Per tant, o es formen o cal obligar-los a treballar. Les polítiques governamentals per reduir la desigualtat en els ingressos o per ajudar els pobres són catalogades de destructives.</p><p style="margin-top: 0.7em; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; padding-top: 0px; padding-right: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; border-top-style: none; border-right-style: none; border-bottom-style: none; border-left-style: none; border-width: initial; border-color: initial; color: rgb(63, 63, 63); background-color: inherit; font: normal normal normal 14px/1.3em sans-serif; ">La seva predisposició ideològica els condueix a ser molt crítics amb qualsevol proposta per afavorir la redistribució de la riquesa o els ingressos. Segons les seves teories, els mercats recompensen de manera apropiada als rics i poderosos que, per tant, tenen tot el dret del mon a quedar-se amb tot el que guanyen. Res justifica que se'ls faci pagar més impostos. Consideren que la millor manera de superar la pobresa és permetre que les forces econòmiques naturals segueixin el seu propi curs.</p><p style="margin-top: 0.7em; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; padding-top: 0px; padding-right: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; border-top-style: none; border-right-style: none; border-bottom-style: none; border-left-style: none; border-width: initial; border-color: initial; color: rgb(63, 63, 63); background-color: inherit; font: normal normal normal 14px/1.3em sans-serif; ">Però aquets economistes (i polítics) obliden que en el sistema econòmic actual, els poderosos tenen moltes més possibilitats d'intervenir en els esdeveniments econòmics que la resta. Ni tenen en compte les influències perverses del mercat que alimenten les desigualtats, ni prenen en consideració les qüestions de raça, classe, procedència, lloc de residència o gènere. Tampoc reconeixen el paper de les polítiques públiques com a eines adequades per restringir les desigualtats. Heus aquí la raó per la qual no toleren cap tipus de subsidi a favor dels més febles.</p><p></p> <p class="MsoNormal">Publicat a <a href="http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=21536"> Reus digital</a>.</p><p></p><iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/0QpVKTfqlQY" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-382653860211684492?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-16821398288268594642011-10-09T07:10:00.007+02:002011-10-11T18:22:42.112+02:00Marxistas en un callejón de difícil salida<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/penrelcul/media/200707/18/hisfilosofia/20070718klpprcfil_194.Ies.SCO.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 267px; FLOAT: right; HEIGHT: 347px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/penrelcul/media/200707/18/hisfilosofia/20070718klpprcfil_194.Ies.SCO.jpg" /></a>En 1965, Louis Althusser, en el prefacio de “<span style="FONT-STYLE: italic">Pour Marx</span>” hizo una crítica fulminante a los intelectuales marxistas franceses de la época. Lamentaba que destinaran <i>“la mayor parte del tiempo a militar, cuándo también habrían debido de defender el derecho y el deber de conocer</i>”. Esta conducta había ocasionado “<i>la ausencia de una real cultura teórica”. </i>Para superarlo, se necesitaban<i> “hombres filosóficamente bastante formados para considerar que el marxismo debía de ser no solamente una doctrina política, un “método” de análisis y de acción, de las sociedades y de las diversas “ciencias humanas” sino también de las ciencias de la naturaleza y de la filosofía</i>”.<br />En los últimos tiempos hemos vivido algunas situaciones que colocan de nuevo en el centro de la actualidad la crítica que en su momento formuló Louis Althusser:<br />En primer lugar, es fácil darse cuenta de que ahora hay un puñado de intelectuales especializados en temas sectoriales, que se dedican única y exclusivamente a cooperar en las tareas de elaboración programática y a suministrar ideas sobre los contenidos y las consignas de las campañas electorales y las movidas diarias. Una parte significativa de estos intelectuales, actualmente ni siquiera se consideran marxistas.<br />Por el contrario, a los que nos reivindicamos marxistas, se nos está conduciendo a un callejón sin salida: o bien nos enclaustramos en un debate escolástico que no interesa casi a nadie y en el cual no participan la mayor parte de los activistas sociales o bien nos sumergimos en el activismo irreflexivo y nos colocamos detrás las barricadas.<br />Paradójicamente en los últimos años se ha produciendo una simbiosis entre estas dos opciones : Los estudiosos académicos del marxismo con más renombre han ido publicando libros y revistas mientras patrocinaban el hiperactivismo e incluso se apuntaban a las campañas de desprestigio y acoso contra las organizaciones políticas de las izquierdas realmente existentes y contra los sindicatos de masas. De este modo, los activistas sociales más radicalizados, se han encontrado muy cómodos, ya que estos intelectuales los han mitificado y les han ofrecido garantías de no interferir en sus decisiones y en su punto de vista ideológico, sea el que sea.<br />De hecho, estos “intelectuales marxistas” estás haciendo más o menos lo mismo que los intelectuales académicos que cooperan con los partidos de izquierdas y con los sindicatos de masas: aportan ideas programáticas y consignas fáciles de digerir para los llamados movimientos sociales sin prestar mucha atención a la corrección o incorrección de sus acciones y a las consignas que formulan.<br />Un caso ejemplificador lo tenemos en algunos de los planteamientos que han llevado a cabo los movimientos sociales de más éxito en los últimos tiempos. Fijémonos, en primer lugar, en la afirmación: “<i>no somos una mercancía</i>”. Es llamativa, pero niega a la teoría laboral del valor tal como Marx la formuló y esto tiene consecuencias ideológicas y políticas profundas. Sin embargo, para la mayoría de los activistas sociales y para los intelectuales marxistas que los apoyan de forma acrítica, esta consigna era y es una maravilla.<br />Otro ejemplo, más reciente, lo tenemos en la consigna “<i>no nos representan</i>” que hace referencia a los cargos públicos electos y que se ha escuchado reiteradamente en las plazas de pueblos y ciudades de todo el Estado español. Es una consigna que, por cierto, no hace distinción entre cargos públicos al servicio de las clases dominantes y cargos públicos al servicio de las clases trabajadoras. Pero la realidad desmiente esta consigna. La hegemonía de las ideas de la burguesía monopolista acompañada de un sistema electoral perverso y de una izquierda impotente condujeron después de las elecciones generales de hace cuatro años a una realidad parlamentaría donde los enemigos de las clases trabajadoras han alcanzado unos niveles de representación a los que en el Estado español nunca se habían llegado en regímenes de democracia burguesa. Esto ha dejado muy desvalidas a las clases trabajadoras cuando ha llegado el momento de afrontar la crisis económica.<br />En el escrito que mencionaba al comienzo, Louis Althusser, parafraseando Lenin, recordaba que la ideología “<i>espontánea del movimiento obrero no podía producir por sí mismo sino el socialismo utópico, el trade-unionismo, el anarquismo y el anarco-sindicalismo</i>”. Esta advertencia también es válida en nuestros días.<br />Sin embargo, la formulación de Althusser con la que he iniciado este escrito pecaba de teoricismo y el propio Althusser lo supo reconocer años después. En otras palabras, no daba la importancia que merece al vínculo entre teoría y práctica aunque intentaba atenuar esta carencia inventándose un nuevo concepto que denominó práctica teórica.<br />De hecho Althusser criticaba una visión limitada de la militancia que está muy extendida en nuestros días y en la que, o bien no se toma en consideración la elaboración teórica, o bien se delega la responsabilidad en terceros. Por lo tanto, a nivel general su crítica era y es correcta.<br />A estas alturas ya debería ser evidente que una práctica ausente de teoría no conduce a ninguna parte. Ahora bien, esta manera de actuar sí que puede ser de mucha utilidad para aquellos que de nuevo se están instalados en la creencia de que “<i>el movimiento lo es todo mientras que el fin no es nada</i>”.<br /><iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/2hfAifj4CZc" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-1682139828826859464?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-5848845360972313452011-09-25T13:12:00.012+02:002011-09-25T21:31:18.859+02:00Crisis económica: Pintan bastos<a href="http://4.bp.blogspot.com/-SKCZPHcu-4A/Tn8N85vbXEI/AAAAAAAACCU/p1O1N6JGH80/s1600/t_23_09_2011%255B1%255D.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 133px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5656254996943690818" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-SKCZPHcu-4A/Tn8N85vbXEI/AAAAAAAACCU/p1O1N6JGH80/s200/t_23_09_2011%255B1%255D.jpg" /></a><p style="WIDOWS: 2; ORPHANS: 2; MARGIN-BOTTOM: 0cm" align="left">Existe una voluntad generalizada de vincular los problemas económicos de la periferia europea al endeudamiento de sus administraciones públicas. Sin embargo, lo que tienen en común Grecia , Portugal, Italia y España, es que en los momentos de auge económico hincharon la burbuja en el precio de los solares y de la vivienda y esto vino de la mano de un incremento exagerado del endeudamiento de los particulares y de las entidad financieras. </p><br />Ahora, los precios de la vivienda en España son aproximadamente un 22% menores de lo que eran en 2007 mientras que el precio de los solares ha retrocedido en un 30% y parece que la caída no ha tocado fondo.<br /><br />En España, la morosidad se encuentra en el nivel más alto desde la constitución de la unión monetaria. A partir de junio, se ha situado alrededor del 18%, sobrepasando el peligroso 15,3% al que ya había llegado a finales de marzo. Estos son datos oficiales; pero existe un gran escepticismo sobre su veracidad. Hace unos meses, el Banco de España se hizo cargo de Caja Mediterráneo (CAM), y entonces se tuvo que reconocer que los índices de morosidad de esta caja superaban el 40%.<br /><br />Si el precio de los solares y las casas sigue bajando, el porcentaje de préstamos con problemas no dejará de subir. Durante los últimos meses, el Gobierno, a través del FROB ya ha inyectado mucho dinero en el sector bancario español para afrontar este y otros problemas y es probable que lo tenga que seguir haciendo.<br /><br />Es verdad que el déficit primario de España se aproxima al 6% del PIB del año pasado lo que complica la situación. Este fenómeno tiene una tripe explicación:<ol><li>Con la crisis disminuyen los ingresos fiscales de las administraciones pública debido a que las rentas de las clases populares, que soportan el mayor esfuerzo fiscal, han disminuido y también lo han hecho sus expectativas.</li><br /><li>La crudeza de la crisis obliga al Estado a incrementar determinados gastos sociales para socorrer a las personas con una situación económica más frágil y evitar así una auténtica catástrofe social. Por otro lado, como acabamos de ver, el Estado tiene que ayudar a los bancos y se ve en la obligación de suplir muchos de los incumplimientos económicos de las empresas.</li><br /><li>El PIB no crece sino que decrece.</li></ol><br />Estos tres factores combinados empeoran el ratio deuda/PIB.<br /><br />De momento, las expectativas económicas de la Unión Europea cara al futuro son pobres con lo que todo este conjunto de factores se pueden agravar. Y no lo son sólo paran España. También lo son para la zona Euro en su conjunto. Algunos indicadores publicados a principios de septiembre, informan que la industria, los servicios y la venta al por menor se están contrayendo y es poco probable que mejoren.<br /><br />España acude a las urnas el 20 de Noviembre. Las encuestas sugieren que el resultado<br />más probable es una victoria del Partido Popular, que podría incluso llegar a la mayoría absoluta. Pero el futuro todavía no está escrito. En cualquier caso, lo que si que es seguro es que entre los dos partidos ahora mayoritarios (PSOE/PP) existe un consenso político a favor de la política de austeridad puesto que ambos la han elevado de una forma poco democrática a rango constitucional. Y con la austeridad difícilmente se dará el vuelco a la situación<br /><br />¿Existe el peligro que al final en España se repita lo que ya ha sucedido en Grecia, Irlanda y Portugal?<br /><br />No podemos olvidar que la acumulación de la deuda de los privados (familias, empresas y entidades financieras) tiene que despertar la preocupación porque el sector privado no puede permanecer en déficit de manera persistente. Hay que tener presente, además, que cuando una entidad privada se endeuda, sus pasivos son el activo de otra entidad. Si la primera entidad no tiene ingresos y es víctima de la morosidad, puede ser que al final se vea incapacitada para hacer frente a sus propias deudas. De esta forma se producirá un efecto dominó.<br /><br />Si las situaciones de morosidad se prolongan y se agrava, el problema adquirirá una dimensión continental dado que los bancos españoles están muy endeudados con la banca de los países del centro. Estos países moverán todos los hilos para evitar que las fichas del dominó los arrollen. Por otra parte, no perderán la oportunidad para aprovechar las desgracias ajenas para seguir comprando a precio de saldo. España no es un país del centro de la Unión, pero tampoco es un país pobre. Hay muchos tiburones dispuestos a todo con tal de devorar sus activos más valiosos.<br /><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span"><br /></span></div><br /><div><b><span class="Apple-style-span">Cuelgo un video. Igual alguien se da por aludido.</span></b><br /><br /><iframe height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Cv3esg9v_mA" frameborder="0" width="420" allowfullscreen=""></iframe></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-584884536097231345?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-19496856001159251452011-09-20T22:50:00.019+02:002011-09-21T16:41:21.973+02:00L’explicació dretana de la crisi i l’articulista Manel Fuentes<a href="http://1.bp.blogspot.com/-vwIv2wxbffA/Tnj-CZbFBDI/AAAAAAAACCM/BKvugGRvM4U/s1600/caricatura_salvataje%255B2%255D.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 164px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5654548649301312562" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-vwIv2wxbffA/Tnj-CZbFBDI/AAAAAAAACCM/BKvugGRvM4U/s200/caricatura_salvataje%255B2%255D.jpg" /></a> <span lang="CA">Cada vegada que un surt al carrer s’adona de <span style="font-size:0;"></span>la decadència a la que <span style="font-size:0;"></span>ens ha conduït la crisi. Les construccions que es volen vendre però no es venen es multipliquen i hi ha un munt d'espais comercials buits tant en el centre com en la perifèria de les ciutats. Ara bé, el problema més greu és la realitat diària de milions de persones, cada dia més dura. D'altra banda, la zona de l'euro corre el perill d'enfonsar-se <span style="font-size:0;"></span>com a conseqüència dels seus defectes de disseny. Tot això hauria de servir per a prendre consciència que el nostre model de creixement ha fracassat i que per tant ha de canviar. Però aquesta consciència no es generalitza, entre altres coses, per que hi ha una colla d'articulistes i comentaristes que dia a dia s'obstinen que es parli de tot menys de les veritables causes d'aquesta crisi.</span><br /><span lang="CA">Un exemple ho tenim en <a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/fuerza-gravedad-1155315">l'article que Manel Fuentes </a>ha publicat en el Periódico. Estem parlant d'un personatge que segons sembla, assoleix nivells alts d'audiència i per tant té capacitat de convèncer a molta gent. </span><br /><span lang="CA">Segons el nostre articulista l'explicació de la crisi la trobem en la llei de la gravetat. Ens diu que molta gent va voler volar massa alt i per culpa de la seva actitud imprudent ara cauen i les conseqüències les paguem tots.</span><br /><span lang="CA">Aquest <span style="font-size:0;"></span>és, ni mes ni menys que <span style="font-size:0;"></span>l’argument <span style="font-size:0;"></span>hegemònica que permet culpabilitzar de la crisi únicament als <span style="font-size:0;"></span>que es van endeutar. Ara bé, ¿ s'haguessin endeutat tant si els bancs, i els mitjans de comunicació de masses, no haguessin estat predicant durant anys i anys sobre els suposats <span style="font-size:0;"></span>avantatges que es <span style="font-size:0;"></span>derivaven d’aquest <span style="font-size:0;"></span>endeutament? ¿Ho hagessin <span style="font-size:0;"></span>fet, si les seves condicions laborals no haguessin estat tant precàries i el seu poder adquisitiu hagués estat més elevat? ¿I si s'hagués garantit el control públic del sòl evitant així l'increment astronòmic dels habitatges? </span><br /><span lang="CA">No podia faltar en l'article, la referència obligada a l'endeutament de les administracions públiques. Amaga que l'endeutament no és la causa sinó la conseqüència de la crisi ¿No recorda que els que ens explicaven <span style="font-size:0;"></span>les excel·lències del <span style="font-size:0;"></span>totxo <span style="font-size:0;"></span>i de l'AVE i els que feien <span style="font-size:0;"></span>negocis amb les concessions de l'obra pública són els <span style="font-size:0;"></span>que ara justifiquen i realitzen les polítiques de retallades? </span><br /><span lang="CA">Però el més còmic de tot és la part final de l’article, on el nostre flamant periodista es permet el luxe de donar lliçons a l'esquerra emprant el mateix estil al que ens té acostumats <span style="font-size:0;"></span>la Pilar Rahola. Veient les coincidència entre els escrits de les dues estrelles mediàtiques, jo diria <span style="font-size:0;"></span><span style="font-size:0;"></span>que els seus articles surten de la mateixa factoria.</span><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-1949685600115925145?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-34499967023662904282011-09-02T20:54:00.017+02:002011-09-21T15:59:45.479+02:00L’Àfrica subsahariana és diversa<a href="http://1.bp.blogspot.com/-oENW1kIqzIA/TmEpU0u6nFI/AAAAAAAACCE/IrPps1tyGss/s1600/avgrowafri.jpg"><span style="font-family:verdana;"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 272px; FLOAT: right; HEIGHT: 223px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5647840845428857938" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-oENW1kIqzIA/TmEpU0u6nFI/AAAAAAAACCE/IrPps1tyGss/s200/avgrowafri.jpg" /></span></a><span style="font-family:verdana;"> Durant un cert temps, l'Àfrica subsahariana va ser considerada per molts occidentals com un "cas perdut" . No està de més recordar que allí si han viscut situacions generalitzades de decadència, ocasionades, sobretot, per tres fenòmens que han frenat el desenvolupament :</span><br /><br /><ul><li><span style="font-family:verdana;">La mà de ferro en el control de les economies nacionals, a través de governs corruptes i autoritaris,</span></li><li><span style="font-family:verdana;">la desviació de la riquesa a favor dels aliats polítics occidentals i de determinats grups ètnics, i</span></li><li><span style="font-family:verdana;">un fort endeutament, acompanyat d'interessos prohibitius que després es van haver de retornar amb privatitzacions i retallades socials.</span></li></ul><span style="font-family:verdana;">En la primera dècada d'aquest segle, la percepció es va modificar. El creixement econòmic i la reducció de la pobresa i de la mortalitat infantil, van dur als més optimistes a parlar d'un "ressorgiment africà". </span><br /><p><span style="font-family:verdana;">Ara, en canvi, la fam que viu Somàlia i alguns conflictes bèl•lics enquistats, poden alimentar una nou allau d'"afro-pessimisme". </span></p><span style="font-family:verdana;">Amb massa freqüència, l'Àfrica subsahariana ha estat considerada com una unitat singular quant en realitat és un conglomerat de 48 països diferents . Steve Radelet, trenca amb aquesta visió i ha distingint quatre grups de països:</span><ul><li><span style="font-family:verdana;">Els exportadors de petroli (nou països, com Angola i Congo),</span></li><li><span style="font-family:verdana;">els emergents (17 països, com Ghana i Etiòpia),</span></li><li><span style="font-family:verdana;">els fràgil (16 països, com Somàlia i Zimbabwe) i</span></li><li><span style="font-family:verdana;">els que estan en el llindar de la pobresa (sis països, com Libèria i Benín).</span></li></ul><span style="font-family:verdana;">Mentre que l'ingrés per càpita en la regió va créixer durant l'última dècada, les taxes de creixement , van oscil•lar dintre d'un ventall que incloïa a uns països amb taxes negatives i a uns altres amb taxes positives.<br /></span><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Un dels element cabdals que ens ajuda a entendre les diferències, és que els països que tenen majors taxes de creixement, disposen de jaciments de petroli, mentre que els que es mouen en taxes negatives, no en tenen. </span><div><span class="Apple-style-span"><br /></span><span style="font-family:verdana;">Però el petroli i les altres matèries primeres de vegades acabant sent un problema pels països productors. En el pitjor dels supòsits condueixen a guerres fratricides, generalment alimentades des d'occident, entre diferents grups tribals i entre territoris d’un mateix país.<br /></span><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Afortunadament, hi ha una sèrie de països de l’Africa subsahariana que tot hi no ser productors del petroli poden ser catalogats com emergents. Però fins i tot en aquests països, hi ha una gran varietat en quant a forma de govern i taxes de creixement econòmic.<br /></span><br /><span style="font-family:verdana;">Les 17 economies emergents es poden dividit almenys en dos grups: a uns els etiquetarem com emergents realitzats, ja que han tingut taxes de creixement adequades i nivells relativament satisfactoris de governabilitat. A altres com emergents semi realitzats (Etiòpia, Rwanda, Uganda i Zàmbia), ja que han mostrat un notori creixement de l'ingrés per càpita en els últims anys, però el nivell de governabilitat és insuficient.<br /></span><br /><span style="font-family:verdana;">En un futur caldrà prestar una atenció molt més acurada a l’Àfrica subsahariana. D'una banda, serà necessari superar la visió pessimista, que tant agrada a aquells que únicament es dediquen a la compassió i a l'almoina. Per l'altra, serà necessari tenir en compte les diferents realitat que la travessen i la pluralitat d' interessos econòmics i polítics que allí conflueixen. </span><br /></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-3449996702366290428?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-77562040588765260972011-08-28T20:43:00.010+02:002011-08-31T09:21:58.712+02:00CRÍTICA A LA DECLARACIÓ D’ICV SOBRE LÍBIA.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-ax6ebkrTIgM/TlqNCEWm--I/AAAAAAAACBk/6kT5jo7kRXs/s1600/libiaoil.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 258px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645980149530164194" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-ax6ebkrTIgM/TlqNCEWm--I/AAAAAAAACBk/6kT5jo7kRXs/s320/libiaoil.jpg" /></a><span class="Apple-style-span">
<br />Estic en desacord amb la darrera <a href="http://www.iniciativa.cat/icv/news/35506">declaració de la portaveu d’<i>I</i>CV sobre la guerra de Líbia</a>.</span>
<br /><div><span class="Apple-style-span">
<br />No entenc per quina raó hem de sumar-nos a la celebració de la suposada victòria de les forces rebels amb el suport militar de l'OTAN i criticar únicament a un dels bàndols ignoraran els crims dels guanyadors.</span></div>
<br /><div><span class="Apple-style-span">
<br />Nosaltres no hem de reclamar que es lliuri Gadafi al Tribunal Penal Internacional mentre altres responsables de la guerra queden indemnes. La petició de jutjar-lo respon a una iniciativa dels EE.UU, país que no va donar el vistiplau a l'esmentat tribunal i que exigeix impunitat per als seus soldats, facin el que facin i on ho facin.</span></div>
<br /><div><span class="Apple-style-span">
<br />En canvi, hauríem d'apostar per una via pacificadora per a apaivagar l'esperit de revenja!</span></div>
<br /><div><span class="Apple-style-span">
<br />Vincular la guerra de Líbia i la democratització dels països àrabs és aventurat. No podem basar-nos únicament en les informacions obtingudes a través de les campanyes de simplificació mediàtica, que de cop i volta obliden la invasió de Bahrain. Cal contrastar-les amb altres fonts d'informació i tenir en compte tots els elements dels conflictes.</span></div>
<br /><div><span class="Apple-style-span">
<br />Líbia és el productor de petroli més gran d'Àfrica, i el número 12 mundial. Els seus recursos són importants per als aliats europeus de l'OTAN. En els últims anys hi ha hagut una forta competència per aquests recursos. Els EUA està lluitant en diverses guerres en una regió que conté més de 65% del petroli del món. És una coincidència? </span></div>
<br /><div><span class="Apple-style-span">
<br />Hi ha un altra fet important: Gadafi va obligar a desmantellar les bases dels EE.UU a Líbia, i en el seu moment el PSUC ho va celebrar. Un cop derrotat Gadafi les bases es podrien instal•lar de nou. Això té a veure amb la lluita pel domini estratègic d'Àfrica a través de la via militar, en comptes d'apostar per la via comercial i diplomàtica, com venien fent els països emergents. No podem oblidar que l'estabilitat en la zona és i serà feble. </span></div>
<br /><div><span class="Apple-style-span">
<br /><span style="BACKGROUND-COLOR: rgb(255,255,255)" class="Apple-style-span">Ara hauríem de donar prioritat a 1/defensar l'absoluta sobirania del poble libi, 2/impedir el desembarcament militar de l'OTAN i 3/exigir que la democratització del país la protagonitzin els seus ciutadans mitjançant una assemblea constituent, on determinin el caràcter del futur règim i en quines mans quedaran els recursos naturals.</span></span></div>
<br />
<br />
<br /><iframe width="560" height="345" src="http://www.youtube.com/embed/6qXRwBXK34o" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7756204058876526097?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-59463225894801415632011-08-10T08:29:00.005+02:002011-08-14T13:37:02.975+02:00Reflexió d’urgència sobre els disturbis a la Gran Bretanya<em><span style="color:#ff0000;"><span style="font-family:Verdana;"><strong>"El motí és el llenguatge dels no escoltats"</strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/-SMjCbWhUkIQ/TkImCj6fghI/AAAAAAAACBc/qMjOmO6siRY/s1600/article-2023554-0d5b368300000578-695_964x590%255B1%255D.jpg"><strong><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 195px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639111508863451666" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-SMjCbWhUkIQ/TkImCj6fghI/AAAAAAAACBc/qMjOmO6siRY/s320/article-2023554-0d5b368300000578-695_964x590%255B1%255D.jpg" /></strong></a></span>
<br /></span></em><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:Verdana;color:#ff0000;">Martin Luther King</span>
<br /></span><em><span style="color:#ff0000;">
<br /></span></em><span style="font-family:verdana;">Els disturbis, robatoris i incendis que recorren diverses ciutats de la Gran Bretanya s'han convertit en un dels primers temes d'informació mundial. Les imatges que ens arriben són esfereïdores.
<br />
<br />Les explosions actuals demostren una vegada més que hi ha un segment de la classe obrera que se sent perseguit per la policia i exclòs de la societat i que està radicalment en desacord amb aquesta persecució i exclusió.
<br />
<br />El malestar social està més que justificat. La Gran Bretanya és un país on el 10% més ric ara viu 100 vegades millor que els més pobres, on el consumisme de masses s'ha basat en l'endeutament personal i això ha permès durant anys trampejar la situació i on, segons l'OCDE, la mobilitat social és molt més difícil que en la resta dels països desenvolupats.
<br />
<br />El que ocorre és que, de moment, els joves que participen en les accions es limiten ha lluitar contra la policia a qui veuen com el seu enemic, i a cremar i saquejar comerços per a poder aconseguir una sèrie de mercaderies a les que no tenen accés a causa del seu escàs poder adquisitiu.
<br />
<br />Aprofitar aquestes manifestacions d'ira, indignació i fàstic per a tractar als joves com si fossin "delinqüents” és una barbaritat que serveix d'excusa per a aquells que no volen veure les esquerdes socials que han obert les polítiques neoliberals.
<br />
<br />Però inicialment aquestes accions difícilment ajudaran a millorar les condicions de vida en els barris més perjudicats per les retallades socials: D'una banda, destrueixen alguns dels serveis bàsics (els autobusos o els contenidors, per exemple). Per l'altra, ajuden a enfortir a la policia que a partir d'ara veurà ampliades les seves potestats i els seus mitjans per a imposar "la llei i l'ordre" costi el que costi.
<br />
<br />De moment, les protestes no van dirigides ni contra aquells que es posen a les ordres dels més rics, ni contra els que més es beneficien de les polítiques neoliberals. Els robatoris s'estan produint majoritàriament en les botigues modestes (moltes d'elles regentades per negres, asiàtics i musulmans) i els incendis s'expandeixen en els barris on viuen els sectors més empobrits de la societat.
<br />
<br />Les protestes, tampoc responen a accions unitàries, amb voluntat de sumar a una majoria social. Aquest caràcter limitat de la protesta, pot acabar estimulant i enfortint el racisme i la divisió entre les classes populars.
<br />
<br />El problema de fons és que les protestes actuals no són capaces de canalitzar les ires dels exclosos contra els veritables culpables de la seva marginació. No tenen instruments polítics al seu abast per a analitzar i intentar transformar les coses.
<br />
<br />Aquests joves als que ara veiem cremant edificis i saquejant comerços, en molts casos són aturats o treballadors precaris poc qualificats als que s'ha col•locat en un atzucac. Viuen, a més, en una societat on els estafadors refinats actuen impunement i fins i tot són admirats i presentats com models a seguir i on els bancs, quan tenen problemes, són rescatats per el govern de torn. Per això, molts d'aquests joves pensen que ells també tenen dret a fer el mateix, però a la seva manera, saquejant botigues i grans magatzems.
<br />
<br />Veient les coses en el seu conjunt, si bé hem de criticar a aquells que es dediquen a tractar als joves com delinqüents, penso que no hauríem d'idealitzar aquests brots de protesta donant-los el qualificatiu de “rebel•lió” o “revolució”.
<br />
<br />En tot cas, aquest moviment de protesta pot acabar tenint un efecte positiu, si les esquerres i els sindicats britànics els aprofiten per a denunciar als veritables culpables de la marginació social i per a espantar i obligar al govern a augmentar les inversions en els barris marginats. Però això últim també té un risc, ja que les inversions, en cas de dur-se a terme, estaran gestionades per un govern de dretes que pot utilitzar els diners per a comprar als líders locals i ampliar així la seva influència electoral. </span>
<br />
<br />
<br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/08/reflexion-de-urgencia-sobre-los.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div>
<br /><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5946322589480141563?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-41084983249620011482011-07-23T15:22:00.012+02:002011-09-26T15:04:20.353+02:00La inestable zona del euro<a href="http://1.bp.blogspot.com/-OhoZuofu9rY/TirRV6fNIGI/AAAAAAAACBU/ycevc8Tp6D0/s1600/t_22_07_2011%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 154px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5632544458387824738" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-OhoZuofu9rY/TirRV6fNIGI/AAAAAAAACBU/ycevc8Tp6D0/s200/t_22_07_2011%255B1%255D.jpg" /></a> <span style="font-family:verdana;">Una lectura rápida de la <a href="http://www.elconfidencial.com/archivos/ec/2011072184acuerdojefesestadogobiernozonaeuro.pdf">"declaración de los jefes de estado o de gobierno de la zona del euro y las instituciones de la UE” </a>aprobada in extremis el 21 de julio permite sacar unas primeras conclusiones.<br /><br />Los <strong>párrafos iniciales</strong> (exposición de motivos), ponen de manifiesto la incapacidad (o falta de voluntad) para abordar las raíces de la actual crisis de la zona del euro. Afirman lo siguiente:<br /><br />“<em>La recuperación de la zona del euro está bastante avanzada y el euro se sustenta en fundamentos económicos sólidos</em>”.<br /><br />Sin embargo, la realidad es la contraria: Los fundamentos que sustentan el euro son débiles. Con el euro los estados miembros perdieron la posibilidad de recurrir a la palanca de la devaluación y de este modo, los salarios y las privatizaciones han acabado siendo la única herramienta de ajuste.<br /><br />Los cinco artículos iniciales de la declaración se dedican a Grecia.<br /><br />El <strong>artículo 1</strong> se reafirma en la pretensión de obligar a Grecia a infligir un daño enorme en su economía y a vender los principales componentes de su sector público.<br /><br />De este modo, los países que disponen de grandes excedentes y los sectores privados tienen la posibilidad de apropiarse de los activos griegos a precio de saldo. Gabinetes de asesores y otro tipo de intermediarios y especuladores ya ven la posibilidad de hacer su agosto porque saben que pueden obtener ganancias enormes en el proceso de venta.<br /><br />Los beneficiarios de este daño intentan disimularlo y criminalizar a sus víctimas. De momento ya han conseguido que mucha gente lo justifique. Se afirma que los griegos están en crisis porque abusaron de los préstamos baratos de los bancos del norte de Europa, mientras que pagaban pocos impuestos y trabajaban poco.<br /><br />Pero incluso aceptando que los griegos son una pandilla de “<em>vagos</em> <em>y maleantes</em>” (cosa falsa) nos tendríamos que preguntar a continuación por qué la crisis ha estallado ahora y no antes. Y esto nos conduce a vincular el problema con la zona del euro. ¡El daño que ahora Grecia está soportando seria innecesario si no fuera miembro de esta zona!<br /><br />El <strong>artículo 2</strong> describe el paquete de 109 mil millones de euros “<em>mediante tipos de interés más bajos y plazos de vencimiento ampliados</em>”. Este paquete, igual que algunas de las medidas incluidas en el <strong>artículo 3</strong>, atenuará la presión que está sufriendo Grecia y de hecho significa aceptar la reestructuración de la deuda griega.<br /><br />La financiación del paquete “de ayuda” se vinculará a través del “Fondo <em>Europeo de Estabilidad Financiera (FEEF)”.</em> Y aquí se pone de nuevo de manifiesto el verdadero déficit de la Unión: El FEEF está actuando con el Fondo Monetario Internacional y cómo si de un Fondo Monetario se tratara. Por el contrario, una moneda común necesitaría un presupuesto también común capaz de suavizar los choques asimétricos de la demanda garantizando las correspondientes transferencias fiscales.<br /><br />En la coyuntura actual el presupuesto común, si existiera, tendría que favorecer a los países con mayor tasa de desempleo. Ahora se ha tomado la decisión opuesta con la imposición de medidas draconianas a los países que están experimentando severos problemas de demanda interna. Por esta razón, las condiciones que mantienen a flote al euro han sido especialmente duras para Grecia, Irlanda, Portugal y España y últimamente empiezan a serlo para Italia.<br /><br />El <strong>artículo 4</strong> hace un llamamiento a la abolición de la democracia en Grecia. Propone la creación de un “<em>grupo especial que colaborará con las autoridades griegas con el fin de centrar los fondos estructurales en la competitividad y el crecimiento, la creación de empleo y la formación</em>”.<br /><br />Así, además de atentar contra la soberanía nacional de las griegos, se llega incluso a anticipar las prioridades de su política económica utilizando la retórica habitual de la Comisión Europea.<br /><br />El <strong>artículo 5</strong> señala que el sector financiero privado “<em>ha indicado que está dispuesto a apoyar a Grecia con carácter voluntario mediante un abanico de opciones</em>” que se estiman en “<em>37.000 millones de euros</em>”<br /><br />Como se puede ver, la contribución de los acreedores privados será voluntaria y una de las tres opciones disponibles para estos acreedores (la compra de nuevos bonos griegos con un vencimiento de 30 años a cambio de los bonos griegos con vencimiento en 2020) contará con la garantía del FEEF (<strong>artículo 9</strong> de la declaración).<br /><br />Para tranquilizar aún más a los especuladores, los <strong>artículos 6 y 7</strong> de la declaración dejan claro que la solución adoptada en este caso es “<em>excepcional y única</em>”. Por lo tanto, no comporta ningún precedente ni tiene ningún valor.<br /><br />El <strong>artículo 10</strong> insiste en la obligación de aplicar las recetas económicas de los últimos años y esto inicialmente se hace sobre todo, pensando en los mal llamados “Pigs”. En las actuales circunstancias, los países de la periferia difícilmente van a poder crecer con lo cual el paro no disminuirá, se abrirá las puertas a un largo periodo de pobreza y es probable que se agrave la crisis.<br /><br />Pero la cosa no queda aquí. El <strong>artículo 11</strong> propone mantener la estrategia de la austeridad en todos los países de la Unión sin excepción. Esta decisión, unida a las subidas de tipos del Banco Central Europeo, mantendrá la demanda deprimida en toda la zona del Euro.<br /><br />Los <strong>artículos finales</strong> de la declaración hacen referencia a la gobernanza de la unión y no introducen ninguna medida para hacerla más democrática.<br /><br />Precisamente la manera como se ha negociado la resolución deja al descubierto el déficit democrático de la Unión. En la toma de decisiones, los acreedores privados (o sea, los especuladores) estuvieron representados por el Presidente del Instituto de Finanzas Internacionales. También participaron algunos representantes de la banca privada, aunque no salieron en la foto final.<br /><br />Por el contrario, no hubo ningún representante de la Confederación Europea de Sindicatos. Tampoco participaron los partidos políticos europeos.<br /><br />Estamos, por tanto, ante una resolución adoptada por los oligarcas internacionales de las finanzas y en la cual no han tenido cabida las voces de las víctimas de esta crisis. </span><br /><br /><br /><br /><div><span style="font-family:courier new;color:#006600;">Para profundizar en los antecedentes sugiero la lectura de este escrito que publiqué hace unos meses:<br /><br /><a href="http://apuigsole.blogspot.com/2010/05/pigs-o-sigui-porcs.html">PIGS, O SIGUI :PORCS </a></span></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-4108498324962001148?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-81997085986946596362011-07-13T18:42:00.002+02:002011-08-10T09:17:00.853+02:00Què és un derivat?<p><a href="http://4.bp.blogspot.com/-vigX9mKZPWI/Th24zOa01cI/AAAAAAAACBE/ZTynpoanOPM/s1600/t_13_07_2011%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 142px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5628858299466438082" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-vigX9mKZPWI/Th24zOa01cI/AAAAAAAACBE/ZTynpoanOPM/s200/t_13_07_2011%255B1%255D.jpg" /></a> La setmana passada, en un dels cursos que imparteixo, alguns assistents em van demanar que expliqués, d’una manera breu, què és un derivat.
<br />
<br />Les següents línies intenten donar resposta a aquella demanda.
<br />
<br /><strong>Introducció
<br /></strong>
<br />Els derivats són una modalitat molt àmplia de contractes financers el valor dels quals depèn (deriva) d’un altre contracte que s’anomena “valor subjacent”.
<br />
<br />Per això, abans de parlar dels derivats, és interessant donar un cop d’ull als contractes que originen els "valors subjacents" més usuals:
<br />
<br /><strong>Els valors subjacents</strong>
<br />
<br />Aquest tipus de contractes solen incloure:
<br />
<br />• les accions de les empreses (que representen una part del capital social d’aquestes empreses),
<br />
<br />• els deutes de les empreses, de les administracions públiques o dels particulars (hipoteques, lletres, bons,…),
<br />
<br />• els contractes de matèries primeres (compres reals de coses físiques, com blat de moro, cacau, petroli, or, etc.), i
<br />
<br />• els contractes de divises (compra de moneda amb una altra moneda diferent).
<br />
<br />Es tracta, per tant, de contractes sustentats en una sèrie de transaccions que es duen a terme dins del que denominem economia real, o sigui, de coses que les empreses, les administracions públiques i/o els particulars compren i venen mentre realitzen la seva activitat habitual.
<br />
<br />Quan les transaccions acordades en aquests contractes es materialitzen, la propietat del bé es transfereix a canvi d’un preu.
<br />
<br />Vegem-ho amb un exemple (1):
<br />
<br /><span style="color:#990000;">Vostè compra 100 accions d’una empresa i paga al venedor 50 € per acció. En comprar aquestes accions vostè pot conèixer quin és el seu preu i també sap que aquest preu pot oscil•lar, però existeixen una sèrie de criteris en l’economia real que li permetran aproximar-se al valor d’aquestes accions conforme va passant el temps.
<br />
<br />Una cosa semblant ocorre amb un crèdit hipotecari o amb la compra de petroli i altres mercaderies.
<br /></span>
<br />Per tant, les persones que subscriuen aquest tipus de contractes solen saber què és el que tenen entre mans i compten amb la possibilitat d’anar coneixent com el bé objecte del contracte va modificant el seu valor conforme passa el temps.
<br />
<br /><strong>Els contractes de futurs
<br /></strong>
<br />Els derivats, en canvi, inclouen promeses sobre les transaccions futures.
<br />Un contracte de derivats implica una promesa per una de les parts del contracte, el venedor, de lliurar mercaderies o de vendre altres contractes financers en el futur, però per un preu que es fixa en el present.
<br />
<br />Recordem que el contracte que sustenta la promesa, com ja hem vist, es denomina "valor subjacent".
<br />
<br />Originàriament els contractes de derivats es coneixien amb els noms de “contractes de futurs” o “contractes d’opcions”. La justificació d’aquests contractes resideix en la necessitat de gestionar el risc d’alguns moviments dels preus futurs en el “valor subjacent”.
<br />
<br />L’opció de comprar un futur, en l’argot tècnic, s’anomena call. L’opció de vendre’l s’anomena put.
<br />
<br />Vegem-ho amb un altre exemple (2):
<br />
<br /><span style="color:#990000;">Suposem que un pagès ha sembrat blat de moro i basant-se en la seva experiència espera poder recollir-lo i vendre’l al setembre. Però al maig, el preu del blat de moro és relativament atractiu (imaginem que és de 10 €/kg).
<br />
<br />Ara bé, el nostre pagès té por que quan arribi el mes de setembre, el preu sigui més baix i vol assegurar el preu actual per no haver d’estar pendent de futures oscil•lacions negatives.
<br />
<br /></span><span style="color:#990000;">Per solucionar el seu problema, el pagès celebra un contracte de futurs mitjançant el qual es compromet a lliurar el blat de moro al setembre. Suposem que el contracte de futurs se subscriu durant el mes de maig amb un pagament anticipat d’1 €/kg.
<br />
<br />Amb el contracte, el pagès rep una bestreta d’1 €/kg i compta amb la promesa de vendre a un preu fix de 10 € al setembre, independentment dels preus que existeixin llavors.
<br />
<br />Però, qui pot estar interessat en comprar aquesta promesa?
<br />
<br />Bé, tal vegada Kellogg’s que vol ancorar el preu futur de les matèries primeres que utilitza en la seva producció. Però, com veurem a continuació, també pot estar-hi interessat un especulador.
<br />
<br />Sigui qui sigui l’interessat, el contracte estableix que el titular del contracte de futurs es compromet a pagar 10 € al setembre per un nombre de quilos de blat de moro acordats i el nostre pagès es compromet a lliurar aquests quilos també al setembre, en el lloc predeterminat i a canvi de 10 € cada quilo.
<br />
<br />Aquest contracte pot tenir sentit per a l’especulador ja que espera que el blat de moro es vendrà per 13 € al setembre. Si això acaba passant, haurà invertit al maig 1 € per quilo i obtindrà un benefici de tres al setembre, garantint així una rendibilitat espectacular en un espai curt de temps.
<br />
<br />Evidentment, també pot ocórrer que al setembre el preu de mercat sigui inferior al preu acordat en el contracte de futur. Ja sabem que l’especulador està fent una aposta sobre el preu futur d’un producte i de vegades les apostes surten malament.</span>
<br />
<br />De fet, el contracte de futur d’aquest segon exemple ja és un derivat i com a tal es pot vendre abans del seu venciment.
<br />
<br />El preu actual d’un contracte de futurs es determina (en teoria) per l’evolució dels preus dels actius subjacents.
<br />
<br />Posem ara un nou exemple (3):
<br />
<br /><span style="color:#990000;">Suposem que un especulador en la borsa de valors pensa que les accions d’una empresa passaran de 100 € l’acció a 120 l’any que ve. Aquest especulador en aquest moment té 10.000 € en efectiu. Imaginem que amb aquesta quantitat ara pot celebrar un contracte de futurs i comprar 1.000 accions ja que només se li exigeix que inicialment anticipi 10€ per cadascuna d’aquestes accions contractades. Si la cosa evoluciona tal com l’especulador ha previst, d’aquí a un any aquestes accions valdran 120.000. D’aquesta manera assolirà un guany de 20.000 €, o sigui el 200% anual.
<br />
<br />És evident que aquest especulador no es preocuparà per l’evolució de l’empresa a llarg termini. Solament li interessen els moviments de les accions durant un espai curt del temps en el qual té el dret de comprar les accions d’aquesta empresa per 100 € l’acció.
<br />
<br /></span>Així, doncs, com acabem de veure, els derivats són contractes financers que es basen en altres contractes que són “més comprensibles per a la gent comuna”. El preu actual o el valor d’un contracte de derivats, racionalment, hauria de derivar-se dels preus dels “valors subjacents”, d’aquí ve el nom de derivats.
<br />
<br /><strong>Els derivats actuals</strong>
<br />
<br />Fa uns quants anys, els principals actors dels derivats eren, en general, les empreses (Kellogg’s en el nostre segon exemple) que els subscrivien per assegurar en el futur uns preus que els permetia mantenir un cert marge de benefici per als seus negocis. Paradoxalment havien de funcionar com una mena d’assegurança per evitar les maniobres especulatives. Just el contrari del que han acabant essent!
<br />
<br />Actualment els contractes de derivats permeten a un gran nombre de persones amb grans sumes de diners fer “apostes” sobre l’evolució dels preus futurs dels “valors subjacents”.
<br />
<br />Vostès ja han pogut comprovar, a través dels exemples que he posat més amunt, que molts d’aquests contractes acaben a les mans dels especuladors i ara, a més, hi ha moltes empreses que també participen en aquest joc especulatiu tan pervers. Per aquesta raó, avui en dia, aquest món ha canviat de manera radical i s’ha ampliat l’abast i la naturalesa dels contractes de derivats més enllà de les necessitats reals de l’economia productiva.
<br />
<br />Per altra banda, ara ja hi ha una pluralitat molt extensa de contractes de derivats que circulen dintre d’un gran mercat global i al costat d’ells també circulen altres productes financers molt complexos fruit del que s’ha donat per denominar com “la innovació financera”. Hi ha molts diners en joc!
<br />
<br />Ara bé, no tot el món compta amb la mateixa informació sobre la composició d’aquests productes, ni tot el món té les mateixes possibilitats d’influir sobre l’evolució dels “valors subjacents”. Existeix una minoria privilegiada que juga amb avantatge i que està disposada a fer qualsevol cosa per tal de poder treure profit de les seves apostes. Fins i tot és capaç de generar fam i guerres!
<br />
<br /><strong>Els “swaps”
<br /></strong>
<br />Com deia fa un moment, avui en dia la modalitats de derivats són molt més complexes que en els moments inicials, quan tot quedava limitat als contractes de futurs, coneguts també, en llenguatge anglosaxó, com a forwards.
<br />
<br />Ara, a més dels forwards, una de les modalitats de derivats més comuna són els swaps que, com molts de vostès ja sabran, en el nostre país s’han convertit en un dels instruments financers que a l’Estat espanyol els bancs acostumen a associar amb els crèdits hipotecaris.
<br />
<br />Un swaps es presenta com una mena d’assegurança per cobrir-se les espatlles si en un futur els tipus d’interès pugen per damunt d’un nivell previst. D’entrada, doncs, sembla un producte interessant. Però, de fet, no és una assegurança sinó que és una nova modalitat peculiar de “contracte de futurs” en el qual pactem un interès fix en lloc de variable. El problema d’aquest contracte radica en què si l’interès baixa, aleshores no ens podem beneficiar d’aquest abaratiment.
<br />
<br />Posem un darrer exemple (4).
<br />
<br /><span style="color:#990000;">Un treballador obté un crèdit a l’octubre de 2008 (just quan el tipus d’interès ha arribat al seu màxim històric). L’entitat financera que li concedeix el crèdit el convenç que subscrigui un swap per a garantir un topall i protegir-se així d’una futura pujada d’interessos.
<br />
<br />Al cap d’uns anys l’euríbor descendeix fins a l’1,26%, amb la qual cosa l’interès que hauria de pagar aquest treballador seria el 2,76% ja que en un primer moment havia pactat l’euríbor més 1,50%. No obstant això ara es veu obligat a pagar un interès proper al 5% i gairebé dobla la taxa d’interès que pagaria en cas de no haver contractat el maleït swap.
<br />
<br /></span>Per tant, el treballador ha acabat suportant un interès molt alt i a més va haver de pagar una quantia per aquesta assegurança. Això és el que col•loquialment es coneix com ser banyut i pagar el beure.</p>
<br />
<br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/08/que-es-un-derivado.html "><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-8199708598694659636?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-59652416903124812162011-07-02T18:11:00.004+02:002011-07-02T18:17:56.060+02:00La crisi beneficia als grans patrimonis internacionals<a href="http://2.bp.blogspot.com/-LBH1wpD2w-I/Tg9EaLFIf8I/AAAAAAAACA8/B8d1KbNGUU0/s1600/1%255B1%255D.gif"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 178px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5624789676050644930" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-LBH1wpD2w-I/Tg9EaLFIf8I/AAAAAAAACA8/B8d1KbNGUU0/s200/1%255B1%255D.gif" /></a><br />Una crisi és un moment dolç per als poderosos. Quan algú té molts diners, en un món com el nostre on la riquesa es presenta com un amuntegament de mercaderies, pot comprar a bon preu i millorar la seva situació patrimonial.<br /><br />La crisi, permet trobar gangues, especialment en països com Grècia, obligats a vendre precipitadament els seus actius nacionals. Així, els multimilionaris es tonen més rics que abans.<br /><br />Aquesta realitat ha quedat reflectida en un informe recent sobre l’evolució dels grans patrimonis internacionals.<br /><br />L'informe revela que la riquesa de la població mundial amb patrimonis més elevats va créixer en un 11,5 per cent.<br /><br />Com a resultat d’aquest procés d’enriquiment, els grans patrimonis ara ja concentren el 36,1 per cent de tota la riquesa, superant el 35,5 per cent que representaven el 2009.<br /><br />Mentre en la major part dels països s'imposen mesures que redueixen els serveis per a la gent comuna i ocasionen l'acomiadament de moltes persones honestes i mentre milions de persones no poden trobar un treball digne, els més rics s'inflen.<div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5965241690312481216?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-52783144426639866892011-06-26T21:31:00.007+02:002011-06-27T17:17:41.134+02:00Contra el pessimisme: Perspectiva, unitat i lluita<a href="http://www.tarragona21.com/wp-content/uploads/2011/06/indignats.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 354px; FLOAT: right; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://www.tarragona21.com/wp-content/uploads/2011/06/indignats.jpg" /></a> <span style="font-family:verdana;">Tot aquell que s'ha passat part de la seva vida lluitant per uns ideals contra vent i tempesta, de vegades fins i tot sent conscient que les possibilitats d'èxit eren escasses, té en el seu cap una parcel•la de saviesa popular, fruit de l'experiència acumulada a través de les accions compartides amb altres.<br /><br />Aquesta saviesa popular és un estímul que ajuda a no abandonar el combat a la primera de canvi, permet pensar com enfocar millor les lluites futures i contribueix a mantenir l'ànim i l'esperança, fins i tot en situacions adverses.<br /><br />Durant les darreres setmanes he viscut moments d’èxit compartit.<br /><br />Com molt hauran intuït, m’estic referint, en primer lloc, a les mobilitzacions en contra de les retallades. Mobilitzacions que tot i haver estat importants a Reus, ho han estat més a Tarragona on es van convocar amb criteris unitaris, integradors i molt participatius. N’hi havia prou escoltant el manifest llegit a Reus i comparar el seu contingut amb els esdeveniments posteriors de Tarragona, per adonar-se de les diferències entre una convocatòria i l’ altra. Vegem-ho.<br /><br />El “Manifest” de Reus posava a tots els polítics en el mateix sac, sense fer distinció entre uns i altres i llançava dards enverinats contra els sindicats que són majoritaris entre els treballadors que pateixen les retallades.<br /><br />A Tarragona, en canvi, la convocatòria centrava les crítiques en els que ara per ara són els principals executors de les retallades a Catalunya. Denunciava, també, les polítiques neoliberals que les inspiren i intentava unir totes les víctimes d’aquestes retallades i les seves organitzacions sindicals, polítiques, veïnals, culturals i socials, sense exclusions de cap mena.<br /><br />Quant hom veu , que per un cantó hi ha grans possibilitats de mobilització i que per l’altre, en alguns indrets s’instal•la la posició sectària i excloent, té por que tot plegat s’acabi dissolent com un terròs de sucre. Si això succeeix, ens trobarem en que al final una dreta astuta i poc disposada a fer concessions en les qüestions de fons, acabarà guanyant la confrontació i a més a més sortirà reforçada en el terreny institucional.<br /><br />Durant les darreres setmanes hi ha hagut un èxit col•lectiu, a nivell internacional, que no em puc estar d’esmentar: Els referèndums celebrats a Itàlia que han tirat per terra les pretensions de Berlusconi. Hem pogut veure com davant la consulta TOTS els partits de les esquerres i TOTS els moviments i organitzacions socials s’han agrupat sota una mateixa posició.<br /><br />D’aquesta manera a Itàlia s’han decidit coses que aquí també ens afecten: la població ha dit que volia el tancament de les centrals nuclears i que no estava disposada a permetre la privatització de l’aigua i d’altres béns d’utilitat pública. A la vegada, s’ ha doblegat l’escut judicial darrere al qual es volien camuflar els casos de corrupció política, protagonitzats ens molts casos, pel mateix Berlusconi.<br /></span><br /><br /><div><br /><div><span style="font-family:verdana;">Mentre escric aquestes línies m’assabento d’un altre esdeveniment esperançador. A Nova York, s'ha votat de manera favorable per a legalitzar matrimonis del mateix sexe. Aquest resultat el van voler evitar els sectors més reaccionaris a través d'una àmplia campanya impulsada des de les esglésies, sinagogues i mesquites, on el més mínim tuf d'homosexualitat s’assimila amb l'olor a sofre del dimoni. Però la campanya reaccionària s'ha pogut desmantellar a través d'un bumerang de vots emesos, en aquest cas, per els càrrecs públics electes. </span></div><br /><br /><div><span style="font-family:verdana;">Hi ha una conclusió clara a extreure de tot això : 1/la lluita ha de ser col•lectiva, 2/pot presentar formes diverses, 3/hi poden participat moltes organitzacions unitàries a través de les quals les persones s'organitzen, 4/ pot lliurar-se també en el terreny institucional, 5/ha de ser perllongada i 6/en el seu transcurs hi ha moments d' adversitat, moments d’aparent paràlisi i moments d' èxit. </span></div></div><br /><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/4DsgLgYFa-w" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5278314442663986689?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-62507634419283148332011-06-13T19:45:00.002+02:002011-06-21T08:57:22.894+02:00ELECCIONS MUNICIPALS A REUS: UNS RESULTATS ADVERSOS<a href="http://www.iniciativa.cat/media/images/23308/home_news/manibcn.jpg?1305380316"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 284px; FLOAT: right; HEIGHT: 213px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://www.iniciativa.cat/media/images/23308/home_news/manibcn.jpg?1305380316" /></a><br /><br /><div>En les últimes eleccions municipals a Reus hi ha hagut un desplaçament massiu de vots cap a la dreta. La gent d’ICV-EUiA no hem estat capaços de contrarestar aquesta tendència. Això ens ha perjudicat de manera directa.<br /><br />També s'ha posat de relleu l'existència d'una voluntat majoritària que ha considerat oportú sancionar, indistintament, els partits d'esquerra que han governat la ciutat en els últims temps. Nosaltres, part de l’equip de govern en les dues darreres legislatures, n’hem sofert les conseqüències de forma severa.<br /><br />L'atomització de la campanya ha impedit visualitzar les propostes diferenciades que hem formulat. Aquesta atomització ha contribuït a fer prosperar els arguments perniciosos i simplistes d'aquells que han col•locat tots els partits polítics que van tenir representació municipal durant l'anterior legislatura dintre del mateix sac, sense fer distinció entre uns i altres.<br /><br />És sabut que en situacions de crisi econòmica, hi ha molta gent que es decanta per opcions individualistes i, sovint, busca refugi en propostes enganyoses. Això també ha passat aquest cop: molta gent ha volgut creure que amb la victòria de la dreta podria trobar una solució als seus greus problemes.<br /><br />Aquesta percepció ha contribuït a penalitzar aquells que no només hem defensat propostes d'esquerres, sinó que també ens hem oposat a les actituds xenòfobes. Ja se sap que en situacions difícils, s’acostuma a culpar al que tenim més a prop, i aquell que abans era un company de feina o escala, ara és vist com un competidor no lleial o un rival a l’hora d’obtenir ajudes, cosa que desgraciadament ha quallat entre algunes persones i en algunes barriades de la ciutat.<br /><br />D’altra banda, aquest cop les esquerres ens hem presentat clarament disgregades amb moltes més opcions que en altres ocasions. La divisió acostuma a jugar males passades, sobretot per a aquelles candidatures d'esquerres que en conjuntures adverses trobem dificultats per superar el llistó del cinc per cent que ens imposa una llei electoral discriminatòria i perversa.<br /><br />Han existit dos grans problemes interns, atribuïbles directament a la gent d’ICV, que han contribuït al nostre retrocés electoral. El primer ha estat la incapacitat de portar a terme unes eleccions primàries que estimulessin una participació àmplia de tota la nostra àrea d'influència i que generessin entusiasme. El segon ha estat la imatge de divisió interna que hem donat durant els últims temps.<br /><br />ICV afronta amb claredat, amb serenitat i amb esperit crític la reculada electoral. Volem ser humils davant la derrota i treure les conclusions necessàries per a resituar el nostre projecte de cara al futur.<br /><br />En tot cas, no volem deixar d'assenyalar que els “savis” i “les pitonisses” que anuncien que ICV ha desaparegut de Reus estan equivocats.<br /><br />Els resultats electorals expressen l'opinió de la ciutadania en un moment concret del temps. Per contra, les reivindicacions i els anhels de la gent es formulen en totes i cadascuna de les situacions i varien en funció de la conjuntura.<br /><br />Si bé és cert que ICV – EUiA ha obtingut a Reus un mal resultat, la nostra coalició té les seves arrels en la societat i en les demandes de les classes populars. Aquestes arrels transcendeixen les eleccions, independentment de si els resultats ens afavoreixen o no.<br /><br />Per primera vegada des de la instauració de la democràcia, l'Ajuntament de Reus tindrà una majoria, un govern i un alcalde nítidament de dretes. Hi ha el perill de aquesta nova correlació de forces s’aprofiti per materialitzar un programa de retallades socials i de privatitzacions al servei dels poderosos.<br /><br />ICV contempla el nou cicle polític amb molta precaució, però a la vegada ho fa amb determinació. Tot el món sap on es troba ICV: en la defensa dels drets individuals, en els programes solidaris, en el combat per les llibertats nacionals, en els llocs de treball i en la lluita democràtica, ecològica i social.<br /><br />A partir d'ara continuarem treballant des de la coalició ICV-EUiA per impulsar un espai ampli de l'esquerra i per a construir, al costat d'altres persones i d’altres grups d'esquerra, una política alternativa i transformadora.<br /><br />Però som plenament conscients que fa falta analitzar més a fons les causes d'uns resultats electorals tan adversos i necessitem que la ciutadania ens ajudi a fer-ho.<br /><br />Per aquesta raó ens comprometem a realitzar una ampli debat intern i volem convidar a totes les persones d'esquerres, ens hagin votat o no, ha fer-nos arribar les seves opinions i suggeriments.<br /><br /><span style="color:#cc0000;">Aquest escrit ha estat redactat per a publicar-lo en TREBALL.ICV-REUS. Recull bona part de la meva intervenció durant la nit electoral, una vegada es va posar de manifest que el resultat ens havia estat advers.</span><br /><iframe height="349" src="http://www.youtube.com/embed/SX7wJsfG2sU" frameborder="0" width="425"></iframe></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6250763441928314833?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-72425010392953133782011-06-11T10:38:00.012+02:002011-06-21T08:42:40.690+02:00DICTADURA DELS MERCATS O DICTADURA DELS PODEROSOS?<a href="http://2.bp.blogspot.com/-QYzL8PUeSDA/TfMpchVe1WI/AAAAAAAACA0/ze90RF8Q3g0/s1600/110328_box_corporatewealthex%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 263px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5616878730222687586" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-QYzL8PUeSDA/TfMpchVe1WI/AAAAAAAACA0/ze90RF8Q3g0/s320/110328_box_corporatewealthex%255B1%255D.jpg" /></a><br />Estic cansat d'escoltar que cal "deixar que el mercat decideixi lliurement" i que hem d'estar atents a les seves “pressions” i “moviments”.<br /><br />Els mercats no són una força misteriosa a la qual cal rendir culte. En els marcats participen persones físiques o jurídiques. En uns casos moltes, en uns altres poques.<br /><br />Els mercats, de vegades funcionen bé i de vegades no tan bé. Pot ser que estiguin manipulats. El seu funcionament és diferent perquè les persones que formen part d'ells també ho són.<br /><br />Els mercats es poden analitzar i regular. També podem identificar algunes de les característiques de les transaccions que en ells es porten a terme. Però no podem oblidar-nos de les persones que els fan possibles.<br /><br />En altres paraules, els mercats són un reflex de les persones. Els mercats no determinen el què fem o com ho fem. Són les persones les que dicten com és un mercat i com ha de funcionar.<br /><br />Ara bé, la nostra no és una societat d'iguals sinó de desiguals. Aquesta desigualtat també es posa de manifest als mercats on els poderosos tenen més informació, més recursos de tot tipus i més possibilitats d'imposar la seva voluntat.<br /><br />La mitificació dels mercats i l'abstracció sobre el seu funcionament, fa que ens oblidem de les persones que els animen. Per als polítics del sistema, és més còmode justificar-se dient que estan atenent als mercats en lloc de dir que estan assumint les exigències dels poderosos. Sona millor.<br /><br />Si fóssim capaços d'obligar a l'elit de la política i de la comunicació a parlar en termes de persones en lloc de parlar dels mercats, l'obligaríem a enfrontar-se cara a cara amb el veritable tema de fons: les conductes de les persones i l'existència d'unes persones amb privilegis i altres víctimes de la dominació.<br /><br />D'aquesta manera, a més, faríem un pas de gegants: garantiríem que la nostra política fos més humana i aconseguiríem identificar amb major claredat qui són i on es troben els veritables causants dels mals que afecten a la majoria de la població.<br /><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/06/dictadura-de-los-mercados-o-dictadura.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><embed height="144" type="application/x-shockwave-flash" width="125" src="http://www.youtube.com/v/O25dZOaecdM&hl=es&fs= gdata_videos&autoplay=1" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7242501039295313378?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-55397306200627789312011-06-04T19:06:00.002+02:002011-06-04T23:45:47.706+02:00Indignació i alternatives<a href="http://1.bp.blogspot.com/-JCjLMmfZkSg/TeplEyfJm0I/AAAAAAAACAs/KXKjDqVy1Qk/s1600/Revuelta%252520Campesina%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 199px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5614411018417052482" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-JCjLMmfZkSg/TeplEyfJm0I/AAAAAAAACAs/KXKjDqVy1Qk/s320/Revuelta%252520Campesina%255B1%255D.jpg" /></a> El malestar per la situació econòmica global és palpable i s'expressa de diferents formes. En les últimes setmanes, milers i milers de persones, sense banderes ni presència directa dels partits polítics, han pres les places, han debatut de manera oberta i han fet sonar diàriament olles, paelles i cassoles per a expressar la seva indignació.<br /><br />Les ires dels manifestants van dirigides, sobretot, cap als banquers i els polítics, sense fer cap tipus de distinció entre ells. Això és insuficient si no sóm capaços de construir una alternativa política i social per a assolir un món que no estigui dirigit pels banquers i pels polítics neoliberals i en el qual tampoc exerceixin el seu domini les grans empreses transnacionals o els països més rics i armats del planeta. Alhora, cal pronunciar-se sobre la forma d'organitzar les institucions alternatives i construir un sistema de valors capaç de transcendir l'atomització actual de les persones dintre de la cultura de l'individualisme i del consumisme.<br /><br />Si no es presta una atenció seriosa a tot això, les manifestacions i accions de protesta acabaran sent una versió moderna de les revoltes dels camperols medievals que van expressar l'ampli malestar social generalitzat de l'època però ni van aconseguir acabar amb les classes dominants que l'havien generat, ni van posar les bases per a una nova organització econòmica i social.<br /><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/06/indignacion-y-alternativas.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5539730620062778931?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-81005215722746305702011-05-29T21:37:00.004+02:002011-05-29T21:46:17.071+02:00La indignació i la confusió<a href="http://1.bp.blogspot.com/-m85ny3aRNIU/TeKhbwLVsDI/AAAAAAAACAg/5C6-ggmqOdI/s1600/economic_crisis_728725%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 227px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5612225583818059826" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-m85ny3aRNIU/TeKhbwLVsDI/AAAAAAAACAg/5C6-ggmqOdI/s320/economic_crisis_728725%255B1%255D.jpg" /></a> La gent està molt indignada pels salaris dels grans executius que no han deixat de créixer. També ho està amb les prebendes dels polítics del sistema.<br /><br />Aquesta indignació és comprensible, però és acceptable per a aquells que més es beneficien del “statu quo”. Per aquesta raó, els mitjans de comunicació estan disposats a donar visibilitat a (o a encoratjar) la indignació pública sobre aquests temes i per la mateixa raó el Fons Monetari Internacional ha tractat aquesta qüestió <a href="http://apuigsole.blogspot.com/2011/03/crisi-desigualtats-i-teories.html">en alguns dels seus informes</a>.<br /><br />La reducció de salaris dels executius i l'austeritat de les persones que es dediquen a la cosa pública és necessària. Ara bé, si no va acompanyada d'altres mesures, ajudarà poc a canviar la dinàmica d'un sistema que impulsa reformes regressives de la legislació laboral, promou les despeses militars i les guerres, busca la privatització de les empreses i dels serveis públics, fa cas omís de la desigualtat d'ingressos, retalla els drets socials, etc.<br /><br />Les enquestes mostren que les persones tendeixen cada vegada més a culpar els governs de tots els mals i això les duu a creure que la reducció del sector públic pot ser una bona solució.<br /><br />Aquesta percepció ens pot conduir al desastre. Sent cert que els programes i polítiques governamentals tenen molts defectes, si no existissin el sofriment de la gent encara seria més gran.<br /><br />D'altra banda, quant més minúscul sigui el govern i menors siguin els mecanismes de control, major serà la llibertat d'actuació dels poderosos i això els permetrà gaudir de noves i millors possibilitats d'enriquiment.<br /><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/05/la-indignacion-y-la-confusion.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-8100521572274630570?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-45027690579292108422011-05-21T20:04:00.006+02:002011-05-21T20:28:04.436+02:00La crisi econòmica i les discriminacions socials<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ndDsUFy9v9M/Tdf_l9Nh8HI/AAAAAAAACAY/NovD7yJXA4k/s1600/tax%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 221px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5609232888464797810" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-ndDsUFy9v9M/Tdf_l9Nh8HI/AAAAAAAACAY/NovD7yJXA4k/s320/tax%255B1%255D.jpg" /></a> <span style="font-family:verdana;">Els efectes nocius de la crisi econòmica no s'acaben en l'increment de l'atur; també han destrossat el futur de moltes famílies i han augmentat totes les formes de discriminació.<br /><br />Acabo de llegir un informe molt alliçonador de la OIT, que porta per títol </span><a href="http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/@ed_norm/@relconf/documents/meetingdocument/wcms_154780.pdf"><span style="font-family:verdana;">"La igualtat en el treball, un objectiu pendent d’assolir”</span></a><span style="font-family:verdana;">.<br /><br />L'informe ens recorda alguns dels esforços dels últims anys en tot el món per a lluitar contra la discriminació en qualsevol de les seves formes i alhora ens alerta que la crisi econòmica està tirant per terra una bona part d'aquests esforços.<br /><br />Comencem fent un cop d'ull a les formes de discriminació que afecten els immigrants:<br /><br />Els treballadors immigrants s'han vist particularment afectats per la crisi i ara es troben amb noves situacions de discriminació en l'accés a l'ocupació, amb un augment de la xenofòbia i la violència, i amb l'empitjorament de les condicions de treball, entre altres factors. Això s'ha sumat a les situacions de desigualtat que ja sofrien prèviament.<br /><br />Anys enrere, quan s'acostava el temps de vaques magres en el país on els treballadors havien migrat, un part d'ells optava per tornar als seus països d'origen o desplaçar-se a altres indrets. Però ara aquesta sortida té menys viabilitat ja que la crisi s'ha expandit per tot el planeta.<br /><br />Per això és vergonyós que es pretengui dur a terme reformes regressives sobre la immigració. Amb aquest tipus de reformes s'està deixant milions de persones sense protecció i a mercè dels empresaris més cruels sempre disposats a explotar els treballadors vulnerables. A més amés es donen ales als polítics racistes que volen enfrontar la gent per a obtenir rèdits electorals.<br /><br />Les dones sempre acostumen a sortir perjudicades per les crisis i la crisi actual està seguint un patró similar. En part com a resultat de les actituds que donen preferència a l'ocupació masculina basades en la creença que s’ha d’afavorir el cap de família. Quan hi ha pocs llocs de treball augmenta la influència de les barreres preexistents.<br /><br />Dades recents mostren que tenim 829 milions de dones que viuen en la pobresa en el món, enfront de 522 milions d'homes. Els salaris de les dones només cobreixen entre el 70 al 90 per cent del que cobren els homes per la mateixa feina i les dones tenen més probabilitats que els homes de veure’s abocades al treball informal.<br /><br />Però la pobresa no es deriva únicament de la limitació d'ingressos i de la discriminació laboral. També s'alimenta a través del cercle viciós de la deterioració de la salut, la reducció de la capacitat de treball, les males condicions de vida, la baixa productivitat i la menor esperança de vida. Quan la pobresa es combina amb l'analfabetisme, la fam, el treball infantil i la paternitat precoç, aquesta pobresa es trasllada de pares a fills.<br /><br />L'informe també analitza una sèrie de discriminacions que sofreixen les persones amb VIH, la gent gran i altres col•lectius, i en tots els casos les dades que ens proporciona a nivell mundial són esfereïdores.<br /><br />Per això en referir-nos a l'obsessió dels poderosos per reduir el dèficit públic, baixar els impostos i afeblir la solidaritat internacional, hauríem de ser més concisos: ¡les persones que advoquen per retallades en la despesa social del govern són racistes, sexistes i fomenten la discriminació!</span><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/05/la-crisis-economica-y-las.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> <></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-4502769057929210842?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-41522063180842081912011-04-30T15:24:00.002+02:002011-04-30T15:31:37.658+02:00Atur, desregulació laboral, salaris minsos i crisi econòmica<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9Pm1BNl3bDQ/TbwPMekCmZI/AAAAAAAAB_Y/3DOxfiN-xMY/s1600/income_inequality%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; FLOAT: right; HEIGHT: 345px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5601368743579130258" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-9Pm1BNl3bDQ/TbwPMekCmZI/AAAAAAAAB_Y/3DOxfiN-xMY/s400/income_inequality%255B1%255D.jpg" /></a><br /><br /><div>L'última <a href="http://www.ine.es/daco/daco42/daco4211/epa0111.pdf">enquesta de població activa </a>ofereix un pronòstic molt ombrívol sobre l'ocupació i l'atur a Espanya i ens indica que ens acostem als cinc milions d’aturats.<br /><br />Això ocorre perquè, mentre un nombre reduït de persones aconsegueix entrar en el mercat laboral remunerat, moltes més són acomiadades.<br /><br />Una part majoritària de les persones acomiadades tenien regulada la seva situació laboral amb un contracte indefinit. Per contra, les que s'incorporen, ho acostumen a fer amb un de temporal.<br /><br />Proporcionalment, la força de treball per compte d'altri que treballa a temps parcial augmenta. Una part d'aquesta modalitat de treball no és optativa sinó involuntària, atès que afecta a persones que desitjarien treballar tota la jornada laboral.<br /><br />La combinació entre acomiadaments i contractació precària és un efecte de la recent reforma laboral. Per aquest motiu és imprescindible revocar-la i recuperar la causalitat en la contractació i en l'extinció de la relació de treball.<br /><br />El salari mig està arribat al seu nivell més baix en els últims anys. Això no és sorprenent: L'atur i la falta de protecció laboral s'utilitzen per a empènyer els salaris cap avall.<br /><br />A Espanya, els empresaris poden acomiadar als treballadors en qualsevol moment, però afortunadament els salaris es regulen de forma periòdica a través dels convenis col•lectius. No obstant això, ara existeix una forta pressió per a afeblir aquests convenis: A alguns empresaris els encantaria un model de flexibilitat laboral extrem que permetés modificar els salaris de forma individualitzada en el dia a dia.<br /><br />Si la reducció del nombre d'ocupacions i la caiguda dels salaris es combinen, l'efecte sobre les rendes del treball i la despesa dels consumidors pot ser devastador. Aquesta, i no altra, és l'espiral infernal que hauríem de modificar per a sortir d'aquesta crisi. </div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-4152206318084208191?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-65639868160551098252011-04-20T22:16:00.007+02:002011-05-07T20:49:50.513+02:00La pobresa infantil als Estats Units i a Espanya i altres formes de desigualtat<div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-IYyTdvUgAfU/Tan6GBRsdnI/AAAAAAAAB_A/VDxlKYLXKVk/s1600/fact9%255B1%255D.jpg"><span style="font-family:verdana;"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; FLOAT: right; HEIGHT: 248px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596278993313363570" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-IYyTdvUgAfU/Tan6GBRsdnI/AAAAAAAAB_A/VDxlKYLXKVk/s400/fact9%255B1%255D.jpg" /></span></a><span style="font-family:verdana;"> <span style="color:#000000;">Acabo d'accedir a una col•lecció de dades<span style="color:#000099;"> </span></span></span><a href="http://www.stanford.edu/group/scspi/cgi-bin/facts.php"><span style="font-family:verdana;color:#000099;">(20)</span></a><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#000000;"> sobre la desigualtat als Estats Units que permeten visualitzar algunes de les grans injustícies que travessen al país més ric del món. </span><br /><br /></span><br /><div><span style="font-family:verdana;color:#000000;">Les dades incorporen estadístiques d'altres països (també considerats rics) i això permet establir comparances entre uns i altres. M'ha sorprès, sobretot, l'estadística sobre la taxa de pobresa infantil que posa al descobert que als Estats Units, el 21,9 per cent de tots els nens estan en situació de pobresa, per damunt fins i tot de Mèxic, que ocupa el segon lloc. </span></div><br /><br /><div><span style="font-family:verdana;color:#000000;">La situació d'Espanya en aquest tema és una mica millor que la dels EUA, però, segons l'estudi, ocupem el cinquè pitjor lloc, d'un total de 21 països, i patim una taxa de pobresa infantil del 16,1%. </span></div><br /><br /><div><span style="font-family:verdana;color:#000000;">Un altre dels gràfic que ara tinc interès en comentar és el que fa referència a la segregació residencia</span><a href="http://4.bp.blogspot.com/-93m7sDLaFBI/TasOBPLiiDI/AAAAAAAAB_I/tTECRK0UkoQ/s1600/fact10%255B1%255D.gif"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; FLOAT: right; HEIGHT: 283px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596582376355563570" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-93m7sDLaFBI/TasOBPLiiDI/AAAAAAAAB_I/tTECRK0UkoQ/s400/fact10%255B1%255D.gif" /></span></a><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#000000;">l. Ja sabíem que als rics no els agrada viure en els mateixos barris que els pobres. La novetat és que als EUA, durant les últimes dècades, la segregació residencial en lloc de reduir-se augmenta</span><br /><br /></span></div><br /><div><span style="font-family:verdana;color:#000000;"></span></div><span style="font-family:verdana;">T<span style="color:#000000;">ot i que la segregació racial es va abolir oficialment en aquell país que ara presumeix de tenir un president de color, la segregació de classe continua sent legal. Ara aquesta segregació la genera "el mercat”. </span></span><br /><br /><br /><div><span style="font-family:verdana;color:#000000;">No conec dades concretes sobre Espanya, però sospito que aquí s'està produint un fenomen semblant.</span></div><br /><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/-dLDVMG9Mong/TasaI0xs4FI/AAAAAAAAB_Q/2xWQQpZjNwk/s1600/fact3%255B1%255D.gif"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 355px; FLOAT: right; HEIGHT: 278px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596595700846354514" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-dLDVMG9Mong/TasaI0xs4FI/AAAAAAAAB_Q/2xWQQpZjNwk/s400/fact3%255B1%255D.gif" /></span></a><span style="font-family:verdana;color:#000000;"> El tercer gràfic que comentaré tracta de la concentració de la riquesa i ens indica com s'ha accentuat en les últimes dècades. </span></div><br /><br /><p><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#000000;">En 1983, el 10% de les llars controlaven el 68,3 per cent de la riquesa total i en 2001 aquest 10 per cent més ric ja controlava el 71,5%</span><br /><br /></span></p><br /><p><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#000000;">La concentració va créixer encara més en els anys d'auge econòmic i ho ha fet de nou durant la crisi. Existeixen dades fidedignes que indiquen que en 2009, la proporció de la riquesa en poder del deu per cent més ric de les llars nord-americanes havia arribat a el 82,7 per cent</span>.</span></p><br /><span style="font-family:verdana;">L’anàlisi dels increments de productivitat i dels increments dels salarials també dóna una informació interessant . Els EUA són un país ric, entre altres coses, gràcies al seu augment espectacular de la productivitat laboral. Però, a qui ha beneficiat aquest augment? El creixement de la productivitat laboral va ampliar la riquesa nacional. En canvi, l'ingrés salarial mitjà es va es<a href="http://3.bp.blogspot.com/-N9f_coJT28g/TcWT6HMDa0I/AAAAAAAAB_g/uG7rsA5y9mc/s1600/fact20%255B1%255D.gif"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; FLOAT: right; HEIGHT: 226px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5604047937903749954" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-N9f_coJT28g/TcWT6HMDa0I/AAAAAAAAB_g/uG7rsA5y9mc/s400/fact20%255B1%255D.gif" /></a>tancar.<br /><br />El fet és que el creixement dels salaris siguin menors que els de la productivitat històricament ha contribuït a la generació d'un excedent en els EE.UU, i aquest es un fenomen que ja va ser analitzat a finals dels anys 60. Però, des de mitjans de la dècada de 1970, les coses han empitjorat molt en aquest sentit i ha crescut l’escletxa entre la quantitat total produïda i la proporció de la riquesa destinada a remunerar als treballadors. Això, no només ha contribuït a l'augment de la desigualtat; també ha tingut un paper important en la generació de la crisi actual.</span> </div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6563986816055109825?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-91007782139075541982011-04-16T12:19:00.003+02:002011-04-16T21:18:59.886+02:00Accidents nuclears i crisi econòmica<a href="http://4.bp.blogspot.com/-O-sW8Mi7S94/Talt8oWmBII/AAAAAAAAB-o/nMV0YrOf774/s1600/nuclear"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-O-sW8Mi7S94/Talt8oWmBII/AAAAAAAAB-o/nMV0YrOf774/s320/nuclear" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596124900376315010" /></a><br />En veure les conseqüències terribles dels accidents nuclears en el Japó, vaig albergar l'esperança que davant la tossuderia dels fets tothom apostaria per les energies netes. <br /><br />La meva opinió va canviar al recordar com s'ha actuat en altres crisis relacionades amb l'energia. <br /><br />L’exemple que em va venir al cap va ser l'anunci del Pic del Petroli que ens alerta que dintre d'uns anys sofrirem una escassesa d'hidrocarburs. Però aquest advertiment no va ser suficient per a modificar les estratègies dominants: Les grans empreses van apostar per endinsar les perforacions petroleres i per l'obertura de nous punts d'explotació. <br /><br />Paradoxalment, l'aposta energètica expansiva va coincidir amb una sèrie de desastres mediambientals a causa d’abocaments en el mar, amb efectes nocius i duradors. Tot i així, les grans multinacionals van continuar amb els seus plans. <br /><br />Ara, la meva conclusió és la següent: La catàstrofe nuclear, el Pic del Petroli i els efectes perversos dels abocaments sense control d'hidrocarburs fan evident la necessitat d'un canvi. El que ocorre és que hi ha una minoria poderosa a qui el canvi no li convé. Aquesta minoria pot tenir un interès relatiu per les energies netes, sempre que generin guanys. Però segueix jugant a fons amb l'energia nuclear i aposta per una societat governada pel petroli, ja que això és molt beneficiós per a ella. <br /><br />La reflexió que acabo de fer hem permet enllaçar amb una altra sobre la crisi econòmica: <br /><br />En el moment que va esclatar la crisi, molts analistes d'esquerres la catalogarem com un accident ocasionat per un capitalisme que en les últimes dècades ha apostat per les polítiques neoliberals. Alguns, amb una certa ingenuïtat, van arribar a creure que la crisi liquidaria el neoliberalisme i obriria condicions òptimes per a un canvi de model. Uns altres, més previnguts, vam mantenir que el desenllaç no estava predeterminat: dependria del conflicte social. Advertirem, alhora, que si la correlació de forces era desfavorable per als de baix la crisi acabaria beneficiant al capital monopolista i financer. <br /><br />Personalment vaig subscriure aquesta darrera conclusió, a partir de l'evidència històrica que mostra que les crisis afavoreixen més a la dreta que a l'esquerra ja que empenyen a la gent a recloure's en la seva esfera familiar i personal amb la finalitat d'intentar torejar el temporal. Per aquesta raó, aquí i en altres llocs, estem assistint a un ressorgiment del nacionalisme i la xenofòbia mentre s'afebleix la solidaritat. <br /><br />Ara, un dels problemes gruixuts és que molta gent no relaciona les conseqüències perjudicials d'aquesta crisi amb el sistema econòmic i amb les polítiques neoliberals que l'han provocada. <br /><br />Tornem de nou al desastre nuclear del Japó i a les seves conseqüències polítiques:<br /><br />En aquests moments, a pesar de l'aposta dels poderosos a favor de l'energia atòmica, els que ens oposem a aquest tipus d’energia, tenim una innegable legitimitat moral per a demanar el tancament de les nuclears: No hem construït l'argumentació en esclatar “la crisi nuclear”. Ho vam fer quant les nuclears “funcionaven relativament bé”! <br /><br />La situació en relació a la crisi és semblant. La crítica al capitalisme i a la seva variant neoliberal ja l'havíem formular quan el sistema funcionava “raonablement bé”, que de fet és el que ocorre durant períodes llargs. <br /><br />Convé no oblidar que quan el capitalisme funciona “raonablement bé”, segueix sent problemàtic: explota a les classes treballadores, eixampla les desigualtats, destrueix el medi, genera violència,..., i és alienador. Algunes d'aquestes tares es van suavitzar durant el període històric conegut sota el nom de keynesia. En canvi, van empitjorar amb les polítiques neoliberals. <br /><br />Però, com deia fa un moment, encara hi ha una gran part de la ciutadania que no percep la crisi com un accident provocat per aquest sistema. <br /><br />Amb els accidentes nuclears del Japó, pot passar quelcom semblant si els poderosos acaben convencent a la gent que tot és culpa d'una catàstrofe natural, d'un error humà o d'una cadena d'error. Això els permetria exculpar a l'energia atòmica que ha estat la que ha ocasionat la catàstrofe i així podrien seguir enriquint-se amb els seus negocis nuclears. <br /><br />Hem de ser pessimistes? No! Ni parlar-ne! <br /><br />Es tracta, únicament, de ser conscients 1)que existeix una imperiosa necessitat de deixar al descobert quins són les veritables causes dels desastres mediambientals i socials i 2)que cal construir una proposta política que posi fre a les intencions d'unes classes dominants, minoritàries, però poderoses, embogides per la seva set de guanys.<br /><br /><iframe title="YouTube video player" width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/kTCWTomUg6I" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-9100778213907554198?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-80150348684969155962011-04-03T11:32:00.007+02:002011-04-15T11:42:26.115+02:00Reus, “l’auster” Artur Mas i el xenòfob García Albiol<a href="http://4.bp.blogspot.com/_vvbXMt7jSaQ/SoCjJ-OeF7I/AAAAAAAAAPY/bpWAuSBGLTM/s320/el_roto_inmigrantes.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 223px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_vvbXMt7jSaQ/SoCjJ-OeF7I/AAAAAAAAAPY/bpWAuSBGLTM/s320/el_roto_inmigrantes.jpg" /></a> <br /><div>La setmana passada van visitar Reus el President de la Generalitat, Artur Mas i el candidat del PP per Badalona, García Albiol. </div><br /><div>Artur Mas va insistir de nou que les Administracions Públiques han d'ajustar-se el cinturó. </div><br /><div>Això, òbviament, només va ser un consell del President però pot anunciar una reculada en les inversions que la Generalitat hauria de fer a casa nostra. </div><br /><div>Ara bé, les opinions d'Artur Mas condicionaran, i molt, al candidat de CIU a Reus. Les voldrà dur a terme, peti qui peti. </div><br /><div>Tradicionalment, la dreta ha estat poc rigorosa en relació amb el dèficit públic. Basta recordar com durant anys van anar les coses en alguns municipis governats per CIU: no es van privar de res! </div><br /><div>Quan s'ha tractat de protegir alguns negocis, la dreta ha passat per alt els desajustaments que això podria ocasionar en un futur i ha suggerit utilitzar diners públics a dojo. </div><br /><div>A més, les dretes han expressat repetidament el seu suport a les retallades fiscals, assecant així la font d'ingressos de les Administracions Públiques. </div><br /><div>Llavors, a què ve ara la fixació per l'austeritat i les recomanacions d'ajustaments de cinturó?</div><br /><div>De fet, les dretes no proposen que siguem austers. No suggereixen mides per a afavorir el medi ambient, reduir despeses innecessàries o ajustar els salaris astronòmics d'una minoria privilegiada. Pensen en altres coses. Segons la seva concepció, l'austeritat ha de servir per a retallar les polítiques socials (sanitat, educació, prestacions econòmiques per a afavorir a la gent comuna, etc.). </div><br /><div>Aquesta concepció regressiva de l'austeritat ja l'estan materialitzant, i hem començat a sofrir les seves conseqüències en els Jutjats de Reus, en el nou Hospital de Sant Joan,..., i en les escoles públiques. </div><br /><div>Comentem ara la passejada del senyor García Albiol, de la mà de la candidata del PP a Reus. El candidat badaloní va exagerar l'impacte que la immigració té en la nostre ciutat, va fer afirmacions que no havia contrastat prèviament i a partir d'elles ens va alliçonar. </div><br /><div></div><br /><div>Si el senyor García Albiol estigués realment preocupat per les persones que necessiten protecció a causa de la crisi o davant la precarietat laboral, reivindicaria una política de subsidis més amplia. No té sentit contraposar les necessitats d'uns amb les necessitats d'uns altres. En tot cas el que fa falta és garantir beques de menjador a totes les persones que compleixen els paràmetres establerts i ampliar les places de les guardaries públiques. </div><br /><div>Ara bé, per a eixamplar les ajudes socials són necessàries polítiques econòmiques i fiscals expansives. El partit del senyor García Albiol, en canvi, avala la política d'austeritat del senyor Mas i si pogués l'ampliaria. </div><br /><div>De fet, els dos personatges que ens van visitar la setmana pesada, es complementen: un impulsa retallades que el PP aplaudeix i fins i tot considera massa toves. L'altre intenta sembra odi en els barris populars. </div><br /><div>Ambdós es neguen a reflexionar sobre les conseqüències i sobre les veritables intencions d'aquestes retallades, tiren pilotes fora per a despistar i animen debats artificials però enverinats. </div><iframe title="YouTube video player" width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/MNzafK1HIro" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-8015034868496915596?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-70099469293945747212011-03-27T15:46:00.005+02:002011-04-03T13:04:26.693+02:00A L’ESPERA DEL BICING<img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 377px; FLOAT: right; HEIGHT: 211px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/dolorsgual/bicing.jpg" /> <br /><br />Fa temps que vaig en bicicleta. Pot ser que alguns de vostès em veiessin fa anys amb el meu fill en una cadireta adossada a una mountain bike, direcció a l’ escola Joan Rebull. <br /><br />Si les coses no es torcen, a Reus aviat tindrem un servei de bicing. O sigui que podrem desplaçar-nos amb aquestes bicicletes que ja es poden utilitzar a Barcelona i en altres ciutats per una petita quota. <br /><br />Perquè el bicing prosperi adequadament serà necessària la implicació de l'Ajuntament. Ha d'impedir que els vianants puguin ser atropellats per les bicicletes. <br /><br />Però l'èxit d'aquestes fórmules d'accés fàcil a la bicicleta només serà possible si som conscients que el seu ús és bo per a nosaltres i per a la ciutat i si l’utilitzem d'una manera respectuosa. En cas contrari fracassarà. <br /><br />Imaginin-se vostès que en utilitzar el bicing, cadascun de nosaltres es col•loca a l'esquena un anunci que ens recorda que aquesta és una manera molt econòmica de viatjar, totalment lliure de contaminació, que ni tan sols consumeix aigua, i que a més en algunes situacions pot ser molt ràpida. Això a molta gent li pot interessar, oi? <br /><br />El fet que jo utilitzi la bicicleta i que ara em consideri un futur usuari del bicing, no vol dir que em limiti a aquest mitjà de transport. També em moc amb moto, que per cert, és un mitjà molt més barat que el cotxe, la qual cosa és important en aquests temps en els que tot el món es queixa de la debilitat del seu poder adquisitiu i quan la gasolina no deixa d'incrementar-se. <br /><br />Però la moto no ajuda a fer exercici. El ciclisme, en canvi, és un exercici físic excel•lent: en comptes d'anar corrent a un gimnàs un es posa a pedalar i el cos amb el temps ho agreix . La bicicleta és beneficiosa per al cor i per als nervis: per fer front al mal humor, un cop de pedal. <br /><br />Lleugera i pràctica, la bicicleta és també una manera de moure's de forma ràpida, sobretot perquè és fàcil d'aparcar. No obstant això, el tema de l'aparcament hauria de ser dissenyat pels promotors del bicing amb certa prudència. Aconsello que l'Ajuntament distribueixi els pàrquings d'una manera prou intel•ligent per a garantir el control i la vigilància de les bicicletes. Per desgràcia, encara existeixen persones poc respectuoses que ens poden crear problemes. Si no vigilem bé, pot ser que ens ho destrossin tot. <br /><br />No vull deixar de parlar de la dimensió activista de la bicicleta. Serà important ser educats amb les persones que es desplacen amb cotxe, saludant-les amb un somriure a mesura que anem avançar mentre pot ser que elles es quedin atrapades en l'asfalt. També cal ser respectuosos amb els vianants, insisteixo de nou en això. Si no ho som, el bicing serà un problema. <br /><br />El bicing té, a més a més, l'avantatge de poder-se combinar amb altres mitjans de transport públic. Però a diferència de la resta de mitjans d’aquesta mena, no té limitacions horàries: en dies feiners i en dies festius; i a totes hores!<br /><br />Amb tots aquests arguments, es podria pensar que les bicicletes envairan la nostra ciutat. Però no. També hi ha arguments en contra seu: el mal temps, punxades a les rodes, molèsties, cansament (fins que no incorporem les bicicletes elèctriques) , perill (a causa dels cotxes), etc. Però cap d'aquests problemes invalida el bicing. <br /><br />Per regla general, ha tingut èxit allà on ha entrat en funcionament i també pot tenir-ne a Reus. Però ha de ser viable econòmicament. Tota ajuda , vingui d’on vingui, ha de ser ben rebuda.<br /><br />En tot cas, els ciclistes actuals i futurs estem d'enhorabona. Gràcies a aquells i aquelles que pensen en nosaltres.<br /><br /><br /><iframe title="YouTube video player" width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/wmV4ON0GgQY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7009946929394574721?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-200113615940096492011-03-21T10:47:00.003+01:002011-03-21T11:03:15.702+01:00El debat nuclear a la llum de l'accident de Fukushima<a href="http://2.bp.blogspot.com/-F4DY9VXh1BM/TYcfVraSQ-I/AAAAAAAAB-g/L8Qcg7HIat0/s1600/p_16_03_2011%255B1%255D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586468320067077090" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 237px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-F4DY9VXh1BM/TYcfVraSQ-I/AAAAAAAAB-g/L8Qcg7HIat0/s320/p_16_03_2011%255B1%255D.jpg" border="0" /></a><br /><div><span style="font-family:verdana;">La crisi dels reactors de Fukushima ha reanimat el debat entre els defensors de l'energia nuclear i els seus adversaris.<br /><br />Els defensors van argumentar inicialment que els problemes s'estaven exagerant, tant en termes d'estimació de les probabilitats que successos similars es repetissin com en relació amb les seves conseqüències. Ara, les autoritats japoneses informen que la situació és més greu del que en un primer moment es va dir. D’aquesta manera, la suposada exageració perd consistència.<br /><br />Els adversaris, en canvi, sostenen que l'energia nuclear no és econòmicament tan rendible con volen fer-nos creure i només es pot mantenir gràcies als subsidis que rep. Afegeixen que no és una energia segura a conseqüència del mètode d'eliminació de residus. D’altra banda, en el disseny i operació de les plantes nuclears no es van tenir en compte una sèrie de riscos dels quals ara comencem a ser conscients. Va haver-hi, certament, altres riscos que sí que es van contemplar al començament, però molts no es van avaluar prou ja que els fets indiquen que aquests riscos són més consistents del que es va pensar. Finalment, també cal afegir els problemes relacionats amb els reguladors que, en aquest, com passa en molts altres temes, acostumen a tenir massa confiança en les coses que regulen.<br /><br />És de preveure que d’aquí poc temps apareixeran veus que ens anunciaran que ja estem en condicions de treure lliçons de Fukushima i que ara afortunadament sabem tot el que fa falta saber per poder trobar el disseny del reactor perfectament segur. Això és fruit de l'arrogància tecnocientífica! Ja fa molts anys que se'ns anuncia que el reactor perfecte està a la cantonada i periòdicament els accidents es produeixen i ens porten a pensar tot el contrari.<br /><br />Tot això ens col•loca en la disjuntiva d'haver de triar si ens instal•lem o no en una tecnologia que ja hem pogut comprovar que és molt perillosa. Acceptar-la comporta normalitzar els riscos de l'energia nuclear com una tara vinculada al nostre creixement econòmic i acceptar alhora que un succés com el de Fukushima és el preu que hem d’estar disposats a pagar. A hores d'ara, és il•lusori afirmar que existeixi una opció relacionada amb l'energia nuclear que estigui lliure d'accidents!<br /><br />Molta gent argumenta correctament que hi ha altres fonts d'energia que també tenen forts costos humans i ambientals. Les tèrmiques de carbó són els principals emissors de CO2, llancen una gran quantitat de partícules a l'aire i fins i tot poden contaminar els subministraments d'aigua subterrània. Per aquesta raó, cada vegada són més els que sostenen que irremeiablement hem d'apostar per les energies renovables i superar alhora l’addicció al consum anàrquic i il•limitat. Això últim significa començar a adaptar-se a estils de vida amb menys energia intensiva. Si ens ho volem prendre seriosament, serà necessària una menor urbanització del nostre territori i un nou disseny de les maneres de moure'ns per ell!<br /><br />La primera pregunta que ara suggereixo que vostès es formulin és la següent: és tan imprescindible l'energia nuclear que val la pena córrer el risc evident que el seu ús comporta? I en el cas que vostès se situïn entre els que estan en contra del seu ús: quina és l'energia i quina l'estratègia econòmica que recomanen col•locar en el seu lloc? </span></div><div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/03/el-debate-nuclear-la-luz-del-accidente.html"><span style="color:#ff0000;">VERSIÓN</span> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> <a href="http://1.bp.blogspot.com/-CBK3VV8xnZ4/TXfauR8yYgI/AAAAAAAAB9c/I0B_gdjEV0E/s1600/grafipeli%255B1%255D.jpg"></a></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-20011361594009649?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-42033569913876875162011-03-16T11:20:00.002+01:002011-03-21T11:01:11.926+01:00LA CRISI, ELS SINDICATS I LES POLÍTIQUES NEOLIBERALS<a href="http://2.bp.blogspot.com/-LZs9gsQj_-8/TXuXDosO4-I/AAAAAAAAB-Q/fiIkZNmFA7s/s1600/killing-unions%255B1%255D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583222251774206946" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 287px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-LZs9gsQj_-8/TXuXDosO4-I/AAAAAAAAB-Q/fiIkZNmFA7s/s400/killing-unions%255B1%255D.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:verdana;">Els sindicats no van causar la crisi econòmica actual i tampoc són els responsables dels seus efectes perversos. En canvi, hi ha qui els tracta com a bocs expiatoris a través de campanyes que pretenen desprestigiar els drets de vaga, de negociació col•lectiva i de lliure associació dels treballadors.<br /><br />Atès que el debat està el carrer, ens hem de preguntar si la presència sindical té o no a veure amb la bona o mala ratxa de l'economia i en cas afirmatiu aclarir quins són aquests efectes.<br /><br /><span style="color:#660000;"><strong>Sindicats i millores laborals</strong><br /><br /></span>Els sindicats han jugat en el passat un paper fonamental en la millora de les condicions de treball. Han fet realitat la setmana laboral de 40 hores, les lleis de seguretat en el treball, el dret a la protecció social, les vacances,... Es tracta d’un conjunt de beneficis socials que ara tenim garantits però que no existien en el passat.<br /><br />Els sindicats també han permès als treballadors disposar d'un mecanisme que ajuda a fer sentir la seva veu com a col•lectiu. Col•laboren per resoldre les queixes en el lloc de treball i a fer arribar suggeriments i reivindicacions als poders públics.<br /><br />Històricament, els nivells de sindicalització s'han correlacionat positivament amb les millores salarials. Les reivindicacions que en un primer moment aconsegueixen els sindicats, per regla general, es converteixen en punt de referència per a tots els treballadors. Després es generalitzen.<br /><br />La negociació col•lectiva juga un paper decisiu en aquest procés gràcies als convenis sectorials que cobreixen totes les plantilles, incloent aquelles que no estan sindicades. S’apliquen fins i tot a les empreses que ni tan sols han elegit delegats o comitè.<br /><br />Però ara les millores laborals no es presenten com a fruit de l'activitat sindical sinó com a privilegis als quals els sindicats s'aferren. Ens diuen que són una càrrega per a l'economia. Volen arrabassar-les per expandir la precarietat.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#660000;">Sindicats i segmentació del treball<br /></span></strong><br />Els sindicats no són responsables de la segmentació del mercat de treball. Aquesta segmentació té a veure amb la reorganització productiva. Qui té capacitat d'organitzar el treball, en una economia capitalista, són els empresaris. De fet, la influència dels sindicats ha estat dramàticament obstruïda a través de les noves formes d'organització de les empreses.<br /><br />Els sindicats únicament poden influir en l'organització del treball si compten amb la força suficient perquè els tinguin en compte.<br /><br />La participació dels sindicats en l'organització del treball s'orienta precisament a atenuar els efectes perversos que els empresaris han introduït prèviament.<br /><br />Les reivindicacions sindicals proposen fitar la contractació temporal, millorar les condicions laborals dels empleats de les empreses de treball temporal i de les subcontractes i evitar que els riscos laborals danyin la salut de totes les persones que participen en l'activitat de l'empresa.<br /><br /></span><span style="font-family:verdana;"><strong><span style="color:#660000;">Sindicats i atur<br /></span></strong><br />Mentre la correlació entre sindicació i salari és evident, no conec cap estudi seriós capaç de correlacionar el nombre d’afiliats als sindicats amb les taxes d’atur.<br /><br />En molts països amb sindicalització elevada, els nivells d'atur són més baixos que en la resta. Però encara no comptem amb dades suficientment fiables per treure conclusions definitives.<br /><br />En canvi, és evident que els empresaris aprofiten l'atur per pressionar sobre els treballadors i afeblir les seves organitzacions de classe. A més, la crisi aboca a la misèria a molta gent. Per aquesta raó, sí que hi ha correlació entre creixement de l'atur i pèrdua d'afiliació sindical.<br /><br /><strong><span style="color:#660000;">Sindicats i dèficit públic</span></strong><br /><br />Els sindicats tampoc són els culpables dels greus problemes econòmics i fiscals que estan desafiant a les administracions públiques.<br /><br />La disminució dels ingressos fiscals és deguda a la crisi econòmica. En esfondrar-se el mercat de l'habitatge es va provocar una reducció dels ingressos associats amb la bombolla immobiliària.<br /><br />A més a més, una gran part dels ingressos fiscals provenen de l'IRPF i de l'IVA, dos tributs correlacionats amb l'evolució dels salaris. Quan els sindicats aconsegueixen augments salarials la recaptació fiscal millora. En cas contrari es retreu.<br /><br />És cert que els sindicats acostumen a ser forts a les administracions públiques amb importants volums d'ocupació. Això demostra que els nivells de sindicació són més alts en els llocs que compten amb més força de treball ben formada i en les economies capaces de donar millor resposta a les necessitats socials.<br /><br />En tot cas, la conclusió a la qual s'arriba és que els sindicats estan associats positivament amb les mesures clau que afavoreixen la prosperitat.<br /><br /><strong><span style="color:#660000;">Les limitacions dels sindicats i les responsabilitats de la crisi<br /></span></strong><br />Sent cert que els sindicats no són els responsables de la crisi i dels problemes que aquesta genera, també ho és que en les situacions actuals l'existència dels sindicats no és suficient per evitar la creixent desigualtat en els ingressos i la precarietat laboral, especialment en moments convulsos com els dels darrers anys.<br /><br />Qui són llavors els primers responsables?<br /><br />El capitalisme en general, i les polítiques neoliberals que aquest sistema ha impulsat en les últimes dècades, en particular. Unes polítiques que ara els poderosos s'obstinen a perllongar amb el propòsit d'afeblir als sindicats i empitjorar les condicions dels assalariats.<br /></span><br /><br /><br /><div style="BORDER-RIGHT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-BOTTOM: medium none"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" border="0" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/03/la-crisis-los-sindicatos-y-las.html"><span style="color:#ff0000;">VERSIÓN</span> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> <a href="http://1.bp.blogspot.com/-CBK3VV8xnZ4/TXfauR8yYgI/AAAAAAAAB9c/I0B_gdjEV0E/s1600/grafipeli%255B1%255D.jpg"></a></div><br /><div style="BORDER-RIGHT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-BOTTOM: medium none"></div><br /><br /><br />Aquest article ha estat publicat a <a href="http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=18062">Reus Digital</a> y a <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=124495">Rebelion.org</a><br /><br />Aprofito per deixar l'enllaç d'una ponència relacionat amb el tema que vaig presentar fa uns anys:<br /><a href="http://www.nodo50.org/cubasigloXXI/congreso08/conf4_puigs.pdf"><strong><span style="color:#cc0000;">Los marxistas, las cuestiones sindicales y las relaciones entre sindicatos y partido</span></strong></a><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-4203356991387687516?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-13168069492354627352011-03-12T20:39:00.008+01:002011-05-30T12:00:47.795+02:00Crisi, desigualtats i teories econòmiques<a href="http://2.bp.blogspot.com/-q3UeRQYnW50/TXvNxUcrybI/AAAAAAAAB-Y/zGeclcWtWeA/s1600/cartoon-wage-stagnation%255B1%255D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583282410242165170" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 223px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-q3UeRQYnW50/TXvNxUcrybI/AAAAAAAAB-Y/zGeclcWtWeA/s320/cartoon-wage-stagnation%255B1%255D.jpg" border="0" /></a><br />L'existència de grans desigualtats en la distribució de l'ingrés i la riquesa i els vincles entre aquestes desigualtats i la crisi en curs, cada vegada són més evidents. Fins i tot economistes vinculats al Fons Monetari Internacional en fan esment.<br /><br />No obstant, existeixen punts de vista oposats quan s'analitzen els motius i les conseqüències de les desigualtats:<br /><br />Per a uns, la desigualtat prové bàsicament de les diferències d'ingressos entre treballadors amb educació universitària i la resta, que al tenir menys habilitats queden relegats. S’afegeix, a més, que va ser aquest sector menys afortunat de la població el que es va endeutar i que aquest endeutament ens va conduir a la bombolla immobiliària que finalment va esclatar i va ocasionar la crisi. És, en resum, una visió molt peculiar que responsabilitza a les persones amb baixos ingressos dels seus propis mals i dels mals dels altres. Si acceptem aquesta visió, la solució del problema es reduiria a adequar les capacitats dels treballadors amb baixos salaris a les necessitats que comporta el canvi tecnològic i a rectificar les polítiques equivocades que no permeten que la gent conti amb una formació adequada a la realitat productiva que ens ve a sobre.<br /><br />Per uns altres, les causes de la desigualtat estan situades més amunt i es fixen en el creixement exagerat dels ingressos del 1 per cent o del 0,1 per cent que acapara les millors remuneracions. Entre aquesta part superior es troben una gran part dels polítics (que són precisament els que han desregulat els mercats financers) i els directius de les grans multinacionals i dels bancs més importants. El problema, des d'aquesta perspectiva, és el finançament de les campanyes electorals i la falta de voluntat política.<br /><br />En ambdues concepcions, la política ocupa un lloc central.<br /><br />Per a la primera les polítiques han de ser capaces de respondre al canvi tecnològica i s’ha de garantir que els treballadors amb inferior retribució salarial i els aturats “s’espavilin”.<br /><br />Per a la segona visió, en canvi, el que fa falta és un canvi institucional.<br /><br />No obstant això, en ambdues històries s'oblida analitzar com en les últimes dècades s'ha dut a terme l'extracció de plusvàlua.<br /><br />És veritat que el nivell dels salaris i els beneficis empresarials es veuen afectats tant per la tecnologia com per la política. Però també és necessari investigar com la relació canviant dels salaris i l'excedent afecta als canvis tecnològics, a les decisions polítiques, a les inversions financeres i a les maniobres especulatives.<br /><br />Aquesta darrera visió ens porta necessàriament a contemplar en el seu conjunt les polítiques neoliberals que es van començar a engegar des de mitjans de la dècada de 1970 i que han estat l'espoleta de la crisi en curs.<br /><br />Però una anàlisi d'aquestes característiques només el fan un grup reduït d'economistes, generalment vinculats amb el marxisme. La resta no disposa dels conceptes ni de la visió classista per fer-lo . Han reconegut tard la importància de la desigualtat. Però no volen entrar en l'anàlisi de les seves causes i de les seves conseqüències.<br /><br />Es queden a mig camí i això els permet seguir insistint en la necessitat de “millorar la formació” i “portar a terme les reformes estructurals necessàries” mentre mantenen l'edifici neoliberal i fins i tot el reforcen.<br /><br /><br /><br /><div style="BORDER-RIGHT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-BOTTOM: medium none"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" border="0" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/03/crisis-desigualdades-y-teorias.html"><span style="color:#ff0000;">VERSIÓN</span> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> <a href="http://1.bp.blogspot.com/-CBK3VV8xnZ4/TXfauR8yYgI/AAAAAAAAB9c/I0B_gdjEV0E/s1600/grafipeli%255B1%255D.jpg"></a></div><br /><br /><div style="BORDER-RIGHT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-BOTTOM: medium none"></div><br /><iframe title="YouTube video player" src="http://www.youtube.com/embed/8ZqC1LSMtjw" frameborder="0" width="480" height="390"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-1316806949235462735?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-72320626086636458662011-03-10T17:56:00.006+01:002011-03-10T18:13:29.910+01:00Inflació, salaris i taxa d’interès<a href="http://3.bp.blogspot.com/-UO2qjnRIWio/TXkEvnFJDEI/AAAAAAAAB98/p7fWEqqbaEY/s1600/main%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 236px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582498429093350466" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-UO2qjnRIWio/TXkEvnFJDEI/AAAAAAAAB98/p7fWEqqbaEY/s320/main%255B1%255D.jpg" /></a> <span style="font-family:verdana;">La inflació està creixent a Europa. Per a redreçar la situació, </span><a href="http://www.publico.es/agencias/efe/364336/trichet-avisa-de-una-posible-subida-de-los-tipos-de-interes-en-abril/version-imprimible"><span style="font-family:verdana;">hi ha qui suggereixen un augment de la taxa d'interès </span></a><span style="font-family:verdana;">i/o una reducció dels salaris. Però ambdues opcions són errònies.<br /><br />La inflació actual ni es deu a un calentament de l'economia ni a un increment dels costos salarials que, per cert, en molts països estan en declivi. Es deu, en tot cas, a les polítiques dels governs (pujades dels impostos indirectes) i al creixement econòmic dels països emergents que – junt amb la situació conflictiva del Nord d'Àfrica i a les maniobres especulatives- provoca un augment dels preus de les matèries primeres, de l'energia i dels aliments.<br /><br />Per això optar per l’augment de la taxa d'interès i per la moderació salarial seria com barallar-se en contra d’un problema inexistents i oblidar-se dels veritables problemes.<br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/03/inflacion-salarios-y-tasa-de-interes.html"><span style="color:#ff0000;">VERSIÓN</span> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> <a href="http://1.bp.blogspot.com/-CBK3VV8xnZ4/TXfauR8yYgI/AAAAAAAAB9c/I0B_gdjEV0E/s1600/grafipeli%255B1%255D.jpg"></a></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><br /><br /></span><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7232062608663645866?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-63176344152844818272011-03-05T11:24:00.013+01:002011-04-03T21:11:50.093+02:00Líbia i les raons humanitàries<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Oj0jsK0agvA/TXIP3zo5EWI/AAAAAAAAB9U/L6DJGywwWZc/s1600/libiap_03_03_2011%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580540339694408034" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-Oj0jsK0agvA/TXIP3zo5EWI/AAAAAAAAB9U/L6DJGywwWZc/s320/libiap_03_03_2011%255B1%255D.jpg" /></a> <span style="font-family:verdana;">Els vaixells militars nord-americans estan prop de Líbia. Al•leguen raons humanitàries mentre els mitjans de comunicació mostren milers i milers de treballadors estrangers que fugen del conflicte i ens “informen” d’una manera poc contrastada sobre el que està passant a l’interior del país. <br /><br />Una gran part dels treballadors que fugen són originals de països africans. També n’hi ha molts d’asiàtics. En canvi, n’hi ha pocs dels anomenats països occidentals. <br /><br />Índia, Xina i altres nacions han enviat vaixells, ferris i avions per a socórrer els seus ciutadans. Aquesta sí que és una missió humanitària. En canvi, la flota guerrera nord-americana i les flotes aliades menors que l'acompanyen tenen un altra missió que no descarta l’agressió militar. <br /><br />Quan hi ha conflictes armats en països amb importants reserves de petroli i gas o situats en llocs estratègics, EUA i els seus aliats “s’ofereixen” per a prestar “desinteressadament” “ajuda humanitària” i “exportar la democràcia”. <br /><br />Ara Líbia s'ha dividit i la situació pot ser catalogada com de guerra civil. Els ciutadans de l'Estat Espanyol sabem bé que, en els conflictes d’aquesta mena, les intervencions militars directes de potències estrangeres acostumen a ser catastròfiques. Precisament el primer gran precedent d’intervenció armada forana en una guerra civil el vam viure aquí a finals dels anys 30 amb el bombardeig alemany sobre Guernica. <br /><br />També van haver-hi altres precedents d’intervenció estrangera (d’EUA en aquest cas) a Cuba i Filipines quan eren colònies espanyoles. L’excusa aleshores va ser ajudar els revoltats contra l’opressió colonial. Però al final els EUA van aprofitar la superioritat militar per a substituir la dominació colonial espanyola i imposar la seva pròpia dominació colonial. <br /><br />Més enllà de les ensenyances que es deriven d’aquests precedents històrics, el que sí que es podria i s'hauria de fer en aquest conflicte és esbrinar qui ha omplert Líbia (i altres països Africans) d'armes i exigir-los responsabilitats. Veient el desenllaç bèl•lic del conflicte, també es necessita una actuació humanitària per a socórrer els refugiats de guerra. I en tercer lloc, cal contemplar la possibilitat de mediació, sempre que les parts l’acceptin, per a evitar un bany de sang fratricida. <br /><br />Però rés d’això s'assolirà amb els vaixells de guerra carregats d’avions i bombes o amb altres formes de pressió clarament selectives i discriminatòries que l'única cosa que fan és complicar més la situació i expandir l’hegemonia de l'OTAN.</span> <br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/03/libia-y-las-razones-humanitarias.html"><span style="color:#ff0000;">VERSIÓN</span> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> <a href="http://1.bp.blogspot.com/-CBK3VV8xnZ4/TXfauR8yYgI/AAAAAAAAB9c/I0B_gdjEV0E/s1600/grafipeli%255B1%255D.jpg"></a></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-mK7mRjCNp6s/TXfbEe8VRzI/AAAAAAAAB9k/7i4hc8Dt0GA/s1600/grafipeli%255B1%255D.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 244px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582171133221095218" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-mK7mRjCNp6s/TXfbEe8VRzI/AAAAAAAAB9k/7i4hc8Dt0GA/s400/grafipeli%255B1%255D.jpg" /></a><iframe title="YouTube video player" width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/D977uOHVxYA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6317634415284481827?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-771250390773194082011-03-02T22:22:00.005+01:002011-03-05T12:00:36.350+01:00Què passa al món àrab?<a href="http://4.bp.blogspot.com/-PNBCBiOnI_I/TW61xpi9oiI/AAAAAAAAB9M/cTwFWJu75AQ/s1600/reyt_02_03_2011%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 278px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579596852929339938" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-PNBCBiOnI_I/TW61xpi9oiI/AAAAAAAAB9M/cTwFWJu75AQ/s320/reyt_02_03_2011%255B1%255D.jpg" /></a> <span style="font-family:verdana;">Els mitjans de comunicació europeus i nord-americans, presenten les protestes recents en el món àrab com “una revolució de Facebook”. És una manera de presentar les coses ajustada amb l'egocentrisme que practiquen.<br /><br />Pocs poden negar que les xarxes socials permeten un avanç significatiu en la llibertat d'expressió i d'associació i que ajuden a difondre i a accelerar l’informació. Però Facebook i YouTube són només eines, i les eines per si soles ni originen ni provoquen els canvis.<br /><br />Darrere de les protestes que sacsegen al món àrab, es troba el malestar ocasionat per la repressió i l'empitjorament de les condicions de treball i de vida de les classes populars per l'aplicació de les polítiques neoliberals.<br /><br />La història ens ensenya que la combinació entre un increment dels preus dels aliments i de l'atur sota un règim dictatorial creen condicions favorables per a l'agitació social. Els aliments i les llibertats sempre s'exigeixen quan es desencadena una revolució social . Els crits de “pa i llibertat” es van escoltar en la revolució francesa i es van sentir de nou anys després en la revolució russa.<br /><br />Però si les classes populars no disposen d'organitzacions polítiques i sindicals potents, les revolucions corren el risc de convertir-se en una farsa o fins i tot poden acabar sent aprofitades per alguna potència imperialista per a estendre les seves arpes.<br /><br />En tot cas, també existeixen motius per a l'optimisme. En les últimes dècades, els països del nord d'Àfrica han estat triats per algunes gran empreses multinacionals per a localitzar les seves plantes productives. Això ha donat lloc a l'aparició d'una classe obrera més nombrosa i organitzada que abans. El creixement capitalista crea les condicions per que les persones s'uneixen per a exigir canvis fonamentals en les dimensions política i econòmica de les seves vides.</span><br /><span style="font-family:verdana;"><br />Ara, en els països àrabs existeix una disputa per l'hegemonia. Els treballadors poden tenir un paper important. Però haurien de ser capaços de cooperar amb els camperols pobres, que encara conformen el grup social majoritari en aquests països, i amb els petits empresaris propietaris de tallers i comerços que ha estat molt copejats per la crisi capitalista.</span><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/03/que-pasa-en-el-mundo-arabe.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><iframe title="YouTube video player" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/GFEnHzj3-_w" frameborder="0" width="480"></iframe><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-77125039077319408?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-26069380479806420402011-02-27T23:00:00.008+01:002011-02-28T15:54:38.720+01:00La lluita de les classes treballadores dels Estats Units i les nostres lluites<a href="http://3.bp.blogspot.com/-SG4wXCHtp9Y/TWrODK3ekvI/AAAAAAAAB9E/oZYEtJdSpmw/s1600/photo3uw%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 238px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5578497642303754994" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-SG4wXCHtp9Y/TWrODK3ekvI/AAAAAAAAB9E/oZYEtJdSpmw/s320/photo3uw%255B1%255D.jpg" /></a><br /><br /><span style="font-family:verdana;">Estats Units viu un repunt sobtat de la lluita de classes l'origen de la qual ha <a href="http://elcomentario.tv/reggio/la-doctrina-del-choque-en-ee-uu-de-paul-krugman-en-negocios-de-el-pais/27/02/2011/">estat descrit per Paul Krugman</a>.<br /><br />Va esclatar quan el governador republicà de Wisconsin va voler:<br /><br />a) eliminar als sindicats del sector públic anul•lant la negociació col•lectiva,<br /><br />b) reduir els salaris i altres drets econòmics dels funcionaris,<br /><br />c) afeblir les protecció als grups més pobres, i<br /><br />d) obrir la possibilitat de vendre els serveis i les empreses públiques sense l'aprovació prèvia de la Comissió d'Administració.<br /><br />Centenars de milers de treballadors s'estan mobilitzant per a evitar-ho i una part dels demòcrates els donen suport.<br /><br />El conflicte té similituds amb les manifestacions recents de la lluita de classes en el nostre país i anuncia alguns dels problemes amb els quals ens trobarem en un futur no molt llunyà. Tres coses a retenir.<br /><br />1)La campanya de menyspreu i calúmnies en contra dels sindicats.<br /><br />2)L'intent d'escindir als treballadors públics de la resta acusant-los de ser una casta privilegiada i de cobrar massa.<br /><br />3)La utilització del dèficit, no només per a empitjorar les condicions laborals dels treballadors públics, sinó també d'excusa per a noves privatitzacions. </span><br /><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/02/la-lucha-de-las-clases-trabajadoras-de.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><span style="color:#663333;">Aprofito el post per incloure un enllaç que permet comprovar que el subministrament d’esquirols s'ha convertit en una activitat molt lucrativa d'àmbit internacional :</span><br /><span style="color:#663333;"></span><br /><span style="color:#663333;"></span><br /><a href="http://www.modernindustrialservices.com/">OFERTA D'ESQUIROLS</a><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-2606938047980642040?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-4753839043598216862011-02-22T00:10:00.002+01:002011-02-27T23:26:25.280+01:00Continguts de la presentació de la Dra.Aleida Guevara March a Reus<a href="http://1.bp.blogspot.com/-zm7n3iToICs/TWawv4R5QCI/AAAAAAAAB88/1X-i9yAumN0/s1600/aleidabona%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 315px; FLOAT: right; HEIGHT: 236px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577339525152718882" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-zm7n3iToICs/TWawv4R5QCI/AAAAAAAAB88/1X-i9yAumN0/s320/aleidabona%255B1%255D.jpg" /></a><br /><div><div>Vull donar les gràcies a la Secció de Geografia i Història del Centre de Lectura per oferir-nos aquesta magnífica sala per fer l’acte.<br /><br />Dos elements donen a la conferència d'avui un interès especial.<br /><br />El primer és la temàtica sobre la qual versarà.<br /><br />El segon la companya que la impartirà.<br /><br />Molts de vostès hauran vingut moguts per l'admiració a Ernesto Che Guevara. Un metge solidari, un líder marxista i un guerriller heroic que ha deixat una petjada impossible d’esborrar.<br /><br />Però en els darrers anys de vida del Che, la gran premsa internacional va voler amagar el seu combat per l’alliberament dels pobles i dels oprimits i va deformar els continguts de la seva lluita.<br /><br />Com aleshores, avui una part de les notícies internacionals arriben filtrades a través de les grans transnacionals de la comunicació que donen una visió no ajustada dels esdeveniments, i ara ho fan amb un format més sofisticat.<br /><br /><strong>Per això, té tant d’ interès reflexionar sobre les experiències de l'esquerra a Amèrica llatina a través d’una persona que les coneix de primera mà</strong>.<br /><br />La pràctica política de l'esquerra d'Amèrica Llatina comprèn una pluralitat de fenòmens que van des de les realitzacions de tipus governamental fins als moviments de masses i les organitzacions populars.<br /><br />En parlar de l'esquerra a l’Amèrica Llatina no es pot obviar el paper passat i present de Cuba.<br /><br />La Revolució cubana va ser un dels grans esdeveniments del segle XX. Va trastocar l’ordre establert mentre ajudava a posar de manifest les potencialitats del Tercer Món. Aquesta revolució ha estat capaç de sobreviure més de 50 anys.<br /><br /><strong>L’epopeia cubana és, a la vegada, una de les raons per les que el prestigi i la memòria del Che tenen tant de pes en tots els moviments socials.</strong><br /><br />Però Cuba ha estat i és víctima d’ incomptables conspiracions, en un quadre de bloqueig i fustigació orquestrat sobretot des dels EE.UU .<br /><br />Malgrat les dificultats, Cuba no vol quedar aïllada i busca millorar la seva capacitat econòmica. <strong>Estic convençut de que ho farà garantint la continuïtat del seus sistema genuïnament democràtic, antiimperialista, solidari i socialista. </strong><br /><strong></strong><br />Ara bé, són els cubans amb els seus dirigents revolucionaris, els que han de decidir el camí a recórrer. Nosaltres podem i podrem aprendre dels seus encerts i errors i ens correspon practicar amb ells la solidaritat.<br /><br />Deia al començament que el segon element que dóna a la conferència d’avui uns continguts especials és la personalitat de la companya que la impartirà: La Dra. Aleida Guevara March.<br /><br />Probablement vostès han vingut a aquest acte atrets per una de les característiques de la ponent: ser la filla gran del matrimoni entre Ernesto Che Guevara i una de les dones crucials en la revolució Cubana: Aleida March.<br /><br />Ara bé, limitar la seva personalitat a aquest tret, no li farà justícia. Des del seu perfil professional, cal dir que Aleida Guevara March és pediatre i ha col•laborat en un seguit d’investigacions científiques. No només ha exercit la seva professió a Cuba, sinó també en diverses missions internacionals.<br /><br />Però a més a més, és una dona lluitadora, una revolucionària que ha estat present en molts dels esdeveniments progressistes per tots els indrets del planeta.<br /><br />Curiosa i infatigable, la Doctora Aleida Guevara March també ha fet de periodista entrevistant a altres persones compromeses en les lluites populars. Això ha donat lloc a dos llibres.<br /><br />El 2004, va publicar: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=17315">“<em>Chávez un hombre que anda por ahí</em>”</a> a partir d’una entrevista amb el president de Veneçuela.<br /><br />El 2006 va publicar un segon llibre amb entrevistes a companys del moviment social del Brasil de los trabajadores rurales sin tierra, que porta per títol <a href="http://www.oceansur.com/noticias/resena-del-libro-mst-simiente-de-la-vida-y-la-espe/">“<em>MST: Simiente de la vida y la esperanza</em>”.</a><br /><br />Gràcies Doctora Aleida Guevara March per haver vingut a Reus. <strong>Tenir-la entre nosaltres és rescatar l’estimada presència del CHE GUEVARA, sempre viva, amb tot el que això representa per a la gent que creiem que la revolució i la solidaritat són la manera de lluitar per un món millor. </strong></div><div><strong><br /> </div></strong></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/02/presentacion-de-la-doctora-aleida.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-475383904359821686?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-61686900811145136862011-02-13T22:53:00.002+01:002011-02-13T23:30:11.742+01:00DÈFICIT PRESSUPOSTARI I SEGURETAT SOCIAL<a href="http://3.bp.blogspot.com/-LexlWl1-u3o/TVhQP_AptZI/AAAAAAAAB8s/RbhD02ujG_8/s1600/1294975146292graficodn%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5573292774413415826" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-LexlWl1-u3o/TVhQP_AptZI/AAAAAAAAB8s/RbhD02ujG_8/s320/1294975146292graficodn%255B1%255D.jpg" /></a><br /><div><span style="font-family:verdana;">La Seguretat Social no és responsable dels dèficits pressupostaris. El pressupost governamental va tenir excedents durant anys. Però la situació es va invertir, a causa de les retallades fiscals i de la recessió econòmica que van col•lapsar una part dels ingressos.<br /><br />En canvi, la Seguretat Social ha continuat recaptant prou per garantir els pagaments de les prestacions socials. L'equilibri s'ha assolit, bàsicament per dues raons:<br /><br />1 . No van baixar els percentatges de les cotitzacions socials.<br />2 . Una part dels desocupats van accedir a la prestació d'atur contributiva o al subsidi de majors de 52 anys i això els va permetre mantenir la cotització.<br /><br />Però aquesta situació es pot modificar si l'atur segueix sent obstinadament elevat, cristal•litza l’atur de llarga durada i una part dels aturats esgoten la prestació contributiva i no troben feina.<br /><br />En el cas que la situació actual no canviï, en els pròxims mesos els ingressos de la Seguretat Social tendiran a disminuir. Però fins i tot sota aquest escenari pessimista, en general, la Seguretat Social no generarà cap dèficit escandalós. En canvi, l'estancament econòmic i el pagament dels interessos que acompanyen al deute públic, agreujaria encara més el declivi dels ingressos fiscals i faria molt més escandalós el dèficit pressupostari.<br /><br />Per a garantir la viabilitat futura de la Seguretat Social és necessari millorar les condicions de treball i ocupació de la població activa. Però això encara és més necessari si volem superar els desajustaments pressupostaris, que com s'ha vist recentment, són més sensibles als vaivens econòmic del que ho és la Seguretat Social. </span></div><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/02/deficit-presupuestario-y-seguridad.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><br /><br /><strong>Acabo d’enviar a ICV un escrit sobre la Seguretat Social, perquè s'incorpori en un document de conjuntura econòmica que es discutirà pròximament en els organismes de direcció de la formació. A través del següent enllaç es pot accedir al redactat en format Word</strong>.<br /><br /><a href="http://antonipuigsole.files.wordpress.com/2011/02/seguretat-socia-nou-redactat-i-petita-correcic3b311.doc"><span style="font-size:180%;color:#990000;">DEFENSA D’UN SISTEMA JUST DE PENSIONS</span></a></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none">(feu click sobre el text ).</div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6168690081114513686?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-53255637539125658632011-02-06T03:40:00.020+01:002011-04-24T07:06:43.907+02:00Pacte de pensions: fem números<a href="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TU3HR7IhX0I/AAAAAAAAB8k/BkLcHn1REH4/s1600/numeritos"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5570327424872308546" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TU3HR7IhX0I/AAAAAAAAB8k/BkLcHn1REH4/s320/numeritos" /></a> <span style="font-family:verdana;">Un aspecte controvertit de l'acord de reforma de la Seguretat Social és la modificació de la fórmula de la base de càlcul: Ara es prenen les bases de cotització dels últims 15 anys i en un futur encara llunyà seran les dels últims 25.<br /><br />És arriscat opinar saber com i a qui afectarà el canvi ja que dependrà de l'evolució dels salaris i de la població activa.<br /><br />Per a facilitar el debat presento algunes projeccions construïdes sobre hipòtesis senzilles que simplifiquen els números.<br /><br />Esbrino la futura pensió de tres treballadors amb un historial salarial diferent però suposant que a hores d'ara els tres:<br /><br />a) tenen una base de cotització de 1000 euros,<br /><br />b) la seva edat és de 40 anys i<br /><br />c) ja disposarien de 20 anys cotitzats.<br /><br />Considero que la inflació s'incrementa a partir d'aquest moment de manera homogènia a raó d'una décima per mes.<br /><br />Els recorreguts personals i el resultats finals de cadascun dels tres treballadors en els pròxims 25 anys són el següent:<br /><br />1. El primer treballador mantindria de manera continuada l'ocupació i el poder adquisitiu gràcies a que cada any milloraria el salaria en la mateixa proporció que la inflació. Això li permetria arribar als 65 anys amb un salari mensual de 1141 euros i dues pagues extres de la mateixa quantia. Si la seva pensió es calculés amb els últims 15 anys, percebria 14 pagues a raó de 1123 euros. Amb les bases de cotització dels 25 anys el resultat és idèntic. L'afecta, per tant, es neutre.<br /><br />2. El segon treballador millora el seu salari real cada any amb increments d'un 1% per sobre de la inflació. Arriba als 65 anys amb un salari de 1461 euros i dues pagues extraordinàries. La seva pensió calculada amb 15 anualitats, és de 1345euros i amb 25 anualitats és de 1277, el qual comporta una pèrdua del 5%.<br /><br />3. El tercer, inicialment comparteix la situació salarial del segon però passa a situació d'atur als 50 anys amb dret a dos anys de prestació contributiva. Posteriorment percep la prestació no contributiva per a majors de 52 anys. En aquest supòsit, considero que la base mínima, que és la que s'agafa per a cotitzar en aquests subsidis, s'incrementa anualment en una proporció igual a la inflació. El resultat és el següent: Calculant amb 15 anys té dret a una pensió de 1021 euros. En canvi, prenent els 25 anys la pensió serà de 1082 euros i això significa una millora del 6 %. Evidentment, en aquest supòsit, la quantia de la pensió serà molt més alta que el subsidi no contributiu del que aquest treballador s'haurà beneficiat durant els anys previs a la jubilació. </span><br /><br /><br /><br /><a href="http://antonipuigsole.files.wordpress.com/2011/02/calcul-pensions-3.xls">Calcul Pensions.3</a>"(feu click sobre el text per accedir a la <strong><span style="color:#009900;">Fulla EXCEL amb tots els càlculs </span></strong><br />).<br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/02/pacte-de-pensiones-hagamos-numeros.html"><span style="font-size:180%;"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></span></a> </div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><br /><br /><strong>Acabo d’enviar a ICV un escrit sobre la Seguretat Social, perquè s'incorpori en un document de conjuntura econòmica que es discutirà pròximament en els organismes de direcció de la formació. A través del següent enllaç es pot accedir al redactat en format Word</strong>.<br /><br /><a href="http://antonipuigsole.files.wordpress.com/2011/02/seguretat-socia-nou-redactat-i-petita-correcic3b311.doc"><span style="font-size:180%;color:#990000;">DEFENSA D’UN SISTEMA JUST DE PENSIONS</span></a></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none">(feu click sobre el text ).</div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5325563753912565863?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-8267893693920855552011-02-02T20:45:00.001+01:002011-02-02T20:45:01.002+01:00La Seguretat Social i la distribució horitzontal<a href="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TUmzibYPe2I/AAAAAAAAB8c/NytrOqT2WD0/s1600/solidaridad-4%255B2%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 250px; FLOAT: right; HEIGHT: 249px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569179818266688354" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TUmzibYPe2I/AAAAAAAAB8c/NytrOqT2WD0/s320/solidaridad-4%255B2%255D.jpg" /></a><br /><div>Per a tractar bé el debat sobre el futur de la Seguretat Social és interessant distingir entre els sistemes de distribució horitzontal i vertical.<br /><br /><strong><span style="color:#006600;">La Seguretat Social com sistema de distribució horitzontal</span> </strong><br /><br />El vessant contributiu del sistema actual de Seguretat Social espanyol, està construït sobre la “distribució horitzontal “: els actius d'avui aporten les quotes per a garantir les pensions d'aquells que van cotitzar amb anterioritat i ja han deixat de treballar.<br /><br />Aquests actius que avui cotitzen, ho fan convençuts que les futures generacions faran el mateix esforç que ells porten a terme i així garantiran les seves futures pensions.<br /><br />Per tant, és un sistema que afecta a la totalitat de treballadors i ex treballadors, independentment de si durant el període com actius són directius, actuen sota les ordres d'uns altres com ocorre amb la majoria dels assalariats o bé són autònoms.<br /><br /><strong><span style="color:#006600;">El sistema fiscal com model de distribució vertical</span></strong><br /><br />Els sistemes de “distribució vertical”, en canvi, tenen una mecànica que permet –quan són progressius- que els tributs dels grups amb major renda ajudin a garantir les prestacions i els serveis de caràcter universal i les ajudes per a socórrer als més necessitats.<br /><br />Però aquests sistemes també poden ser regressius i llavors ocorre el contrari ja que els que menys tenen són els que més aporten i de la seva aportació es beneficien tots, fins i tot els més rics.<br /><br /><strong><span style="color:#006600;">Els elements de distorsió de la distribució horitzontal</span></strong><br /><br />No obstant això, l'actual sistema de distribució horitzontal de la Seguretat Social fins a ara no ha tingut en compte les particularitats dels diferents grups socials, ni les diferències en l'esperança de vida.<br /><br />Això, com intentarem explicar a continuació, pot comportar que en algun moment acabi funcionant, en relació a tots els que estan dintre del seu camp d'aplicació, com si d'un sistema vertical regressiu es tractés.<br /><br />L'exemple més notori ho tenim amb les diferències en l'esperança de vida. Avui ja contem amb estudis que permeten comprovar que els treballadors d'una empresa tenen el doble de probabilitats de morir abans que ho facin els executius d'aquesta mateixa empresa. Això significa que, donada l'escassa mobilitat social, una part de la pensió d'aquests executius la finançaran aquells que ara es troben sota les seves ordres o els fills d'aquests treballadors assalariats.<br /><br />Un increment generalitzat de l'edat de jubilació, com inicialment suggeria el govern, ampliava aquest mecanisme pervers ja que exigiria a totes les persones que van començar a treballar abans dels 18 anys, a contribuir fins als 67 anys, i això en molts casos significava veure's obligats a cotitzar durant 50 anys i tenir moltes més anualitats de les requerides per a obtenir el tipus màxim de pensió. Curiosament aquestes persones són la major part dels treballadors, que van entrar com aprenents en les empreses anys abans que ho fessin els executius, que llavors s'estaven formant.<br /><br />Per aquesta raó, la reforma proposada inicialment pel govern comportava, en part, intentar garantir el futur del sistema actual a través d'una distribució vertical inversa, perjudicant a la major part dels treballadors en benefici dels executius.<br /><br />Aquesta injustícia ha estat àmpliament denunciada i formava part del nucli dels arguments dels sindicats que defensaven un model de jubilació flexible que garantís la continuació de l'edat de jubilació als 65 anys per a aquells que tenen una carrera laboral perllongada. És a dir, s'apostava per l'horitzontalitat del sistema.<br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/02/la-seguridad-social-y-la-distribucion.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-826789369392085555?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-67317298590163569032011-01-25T22:17:00.001+01:002011-01-25T22:31:30.465+01:00El futur de les pensions i les disquisicions sobre la demografia<a href="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TT8tEGONTyI/AAAAAAAAB8Q/zheLefsascA/s1600/page9graphic%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 141px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566217212866154274" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TT8tEGONTyI/AAAAAAAAB8Q/zheLefsascA/s320/page9graphic%255B1%255D.jpg" /></a> El debat sobre el futur de les pensions i la seva relació amb les tendències demogràfiques a Espanya i altres països rics, de fet és un debat entre aquells que es preocupen per millorar el futur dels nostres fills i els que volen explotar-los tant com els sigui possible. Però les coses no es presenten així, i es camuflen amb disquisicions sobre el desastre que se'ns vindrà a sobre a causa de les baixes taxes de natalitat i d'una major esperança de vida.<br /><br />Encara que ara tenim una població molt més envellida que abans, en terme mitjà, som més rics. La raó d'aquesta paradoxa es troba en la productivitat que ha anat progressant un 2 % anual durant els últims 50 anys. Si aquests creixements és manté, d’aquí a 20 anys els treballadors en una hora de treball produiran gairebé el 50% més que ara i dintre de 40 anys s'estarà produint el 120% més. Aquests guanys de la producció poden permetre als nostres fills i néts gaudir d’un millor nivell de vida i fer-se càrrec de les pensions dels jubilats.<br /><br />Si bé cap economista seriós pot qüestionar aquesta aritmètica bàsica, els traficants de la por demogràfica sempre acaben sortint amb històries sobre la manca de mà d'obra jove. Aquest és un truc barat. En els últims anys, fins i tot en els períodes de major creixement econòmic, la nostra economia no ha estat capaç d’ocupar tota la població en edat de treballar i ha hagut de conviure amb un nombre important d’aturats, amb reserves de mà d'obra femenina i amb milions de persones estrangeres disposades a creuar les fronteres per a poder treballar.<br /><br />Per altra banda, en el supòsit que hi hagués escassetat de mà d'obra, no hauria de tenir forçosament un paper negatiu ja que permetria als treballadors ser més selectius a l’hora de triar un lloc treball. Probablement ningú voldria treballar en les condicions precàries d'ara. Això significaria que les empreses més rendibles i productives haurien d'oferir salaris més alts. Els llocs de treball menys productius, en canvi, quedarien vacants. Les carreteres estarien menys congestionades i les ciutats serien més habitables.<br /><br />En resum, no hi ha cap problema demogràfic irresoluble. L'únic problema és que una sèrie de persones que ocupen llocs d'influència i de poder han decidit bombardejar-nos amb càlculs matemàtics esbiaixats amb la finalitat d’arrabassar-nos una part dels nostres drets socials i afavorir als explotadors.<br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/01/el-futuro-de-las-pensiones-y-las.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6731729859016356903?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-21068000790173852982011-01-17T21:45:00.003+01:002011-01-17T22:51:34.655+01:00Sala i Martí, la Seguretat Social i les desigualtats<a href="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TTSm8lEkKLI/AAAAAAAAB8A/nGKg31sln4A/s1600/illus_512%255B1%255D.gif"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 256px; FLOAT: right; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5563254999383025842" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TTSm8lEkKLI/AAAAAAAAB8A/nGKg31sln4A/s320/illus_512%255B1%255D.gif" /></a><br /><div></div><span style="font-family:verdana;">Sala i Martí ha publicat <a href="http://elcomentario.tv/reggio/seguridad-social-en-quiebra-de-xavier-sala-i-martin-en-la-vanguardia/17/01/2011/">un article</a> on anuncia la fallida de la Seguretat Social.<br /><br />L’argumentació gira al voltant de l'anomenat “problema demogràfic” derivat de les baixes taxes de natalitat i del creixement de l’esperança de vida. En haver-hi menys joves i més vells, la Seguretat Social s’enfonsarà, ens ve a dir.<br /><br />D'una banda, aquesta argumentació oblida que l'esperança de vida ha crescut en totes les franges d'edat i no només a partir dels 65 anys. Per l'altra, no té en compte ni el fenomen de la immigració ni els increments de productivitat que permetran que les generacions futures tinguin capacitat de crear molta més riquesa que les generacions precedents.<br /><br />Com sol ser habitual en ell, al final Sala i Martí ens suggereix una ÚNICA solució que en aquest cas consisteix en un augment gradual, homogeni i continuat de l'edat de jubilació.<br /><br />Aquesta proposta “tan original” té un fort contingut classista ja que l’expectativa de vida, tot i haver crescut globalment, no és la mateixa per a tots els grups socials. Aquest creixement ha estat molt més fort per a les classes més acomodades que per a la resta. Així doncs, si endarrerim l’edat de jubilació, seran els més pobres els que menys se’n beneficiaran. De fet, l'esperança de vida es comporta de manera similar a altres realitats socials i per tant és una variable més de les desigualtats.<br /><br />Mentre aquestes desigualtats existeixin, la proposta de Sala i Martí i altres de semblants, comporten una de les maneres més regressives i reaccionaries de "reparar" els problemes presents i futurs de la Seguretat Social. </span><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/01/sala-i-marti-la-seguridad-social-y-las.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><br /><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/WsdFvPQj9m4?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/WsdFvPQj9m4?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-2106800079017385298?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-67654574609289710012011-01-12T10:39:00.002+01:002011-01-12T10:44:51.458+01:00Què fem: defensar les empreses municipals o obrir un escletxa que en permeti algunes privatitzacions?<a href="http://m11.paperblog.com/i/37/375656/abusos-financieros-L-SZ-dup-175x130.png"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 175px; FLOAT: right; HEIGHT: 130px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://m11.paperblog.com/i/37/375656/abusos-financieros-L-SZ-dup-175x130.png" /></a> Ha plogut molt des que l'any 2002 es va constituir el hòlding d'empreses INNOVA amb el consens de tots els grups municipals. Aleshores, i també ara, ICV-EUiA pensa que INNOVA podia ser un instrument potent i eficaç per optimitzar els sempre escassos recursos de l'administració municipal, per impulsar les principals inversions locals i com a òrgan de coordinació de les diferents línies de treball de les societats anònimes municipals. I de fet, així ha anat succeint durant una etapa important de la seva trajectòria.<br /><br />En el present mandat, l'errada política de vetar la presència a INOVA d'un grup municipal ha situat en la primera línia de la discussió política, una qüestió que havia de ser un simple tràmit. Aquest debat estúpid ha enfosquit els encerts (que són molts) del recorregut d'INNOVA .<br /><br />En els darrers temps el hòlding ha obert una nova etapa amb l'entrada de nous consellers que esperem que serveixi per reconduir la situació. Però també esperem que no comporti un increment de les seves despeses.<br /><br />Ara bé, els consensos als que s'ha arribat fins ara no ens poden fer perdre de vista que l'eina, INNOVA, a) no ha de ser la via per solucionar els problemes de l'històric mal finançament dels ajuntaments ni els dèficits derivats de la gestió econòmica diària i b) que hauria de valorar millor el suport a projectes en raó del seu cost/ benefici.<br /><br />Hi ha exemples sobrats de decisions que no han estat del tot encertades, com és el cas de la Capsa Gaudí, el CESDA o la inversió que havia de ser temporal pel projecte Shirota Foods, i que poden significar un llast en el futur. També hi ha empreses municipals sobre l'actuació de les quals hi hauria molt a discutir.<br /><br />Avuim, vivim temps de crisi econòmica i els recursos econòmics són més finits que mai. És molt important que tots els partits amb representació municipal mantinguem la coherència i expliquem el per què de les nostres actuacions del dia a dia. Estem convençuts que en un futur no gaire llunyà aquestes decisions poden tenir molta transcendència.<br /><br />En aquesta línia de transparència, nosaltres no volem amagar a la ciutadania que a la darrera reunió d'INNOVA (3 de desembre de 2010) es va plantejar a l'ordre del dia la concertació d'un préstec de 600.000 euros per garantir la finalització de les obres de La Patacada, les quals estan vinculades a les nostres àrees. Però malgrat això, no hi vam votar a favor.<br /><br />Independentment de quina sigui la finalitat del crèdit, no considerem acceptables que per obtenir-lo s'hagi de recórrer a un aval solidari de les empreses municipals sanejades com és el cas d'AREMSA. Tampoc considerem raonables els elevats interessos que ara ens imposen les entitats financeres<br /><br />Per aquesta raó, la posició d'ICV va ser d'abstenció al respecte d'aquesta operació de préstec. Tot el que envolta aquest préstec i d'altres que poden venir a continuació, ens porta a tres reflexions que volem compartir amb la ciutadania.<br /><br />1. No tenim cap motiu per oposar-nos a un creixement de l'endeutament, sempre que això sigui beneficiós per la ciutat, tot i que és evident que aquest endeutament no ens agrada gens ni mica. No serem nosaltres els que avalarem les polítiques restrictives que ara en nom de l'austeritat ens volen imposar els mal anomenats mercats.<br /><br />2. En canvi, ens semblen abusius els tipus d'interès que estan demanant les entitats financeres i més quan aquestes mateixes entitats gaudeixen del suport de l'Estat en tots els seus diferents nivells.<br /><br />3. I sobretot ens preocupa que les entitats financeres ara demanin un aval col·lectiu de les empreses municipals més rendibles i sanejades. Això ens fa sospitar que darrere d'aquesta exigència hi ha una voluntat implícita de fer-se amb el control d'aquestes empreses i propiciar en un futur un procés selectiu de privatitzacions.<br /><br />Publicat a <a href="http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=16902"><strong>Reus Digital</strong></a><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6765457460928971001?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-30381254318687329102011-01-09T08:29:00.009+01:002011-01-09T12:17:22.535+01:00LA NOVA CONCEPCIÓ DE LA JUBILACIÓ<a href="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TSjl03tG5QI/AAAAAAAAB74/O2XL6VCeX6s/s1600/ajubilados.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 192px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5559946436457981186" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TSjl03tG5QI/AAAAAAAAB74/O2XL6VCeX6s/s320/ajubilados.JPG" /></a><br /><div>En les últimes dècades, la jubilació ha canviat el seu significat:<br /><br />En un primer moment la pensió de jubilació es concedia pensant en les persones que en envellir ja no mantenien les condicions físiques necessàries per a continuar treballant.<br /><br />Com que per raons d'edat, la gent es veia privada de la possibilitat de guanyar un salari, la pensió evitava que caiguessin en una situació de misèria extrema.<br /><br />Per això, la jubilació era concebuda com una espècie d'invalidesa derivada de l'edat.<br /><br /><strong><span style="color:#ff0000;">La tercera edat</span><br /></strong><br />Però en les últimes dècades, la jubilació també s'ha convertit en un tercer moment en la vida de les persones en el que encara poden gaudir de bona salut i ja no han de suportar les limitacions que imposa la vida laboral.<br /><br />Aquesta aspiració a l’Estat espanyol és molt forta, perquè el món del treball és particularment dur per a una part dels empleats. La duresa no es desprèn únicament de la càrrega física del treball sinó de molts altres factors entre els quals té un paper destacat la precarietat laboral.<br /><br />El desig de gaudir durant els últims anys de vida es veu reforçada per les ganes de deixar de costat una vida laboral que en molts casos s'ha viscut com opressiva.<br /><br /><strong><span style="color:#ff0000;">L'allargament de l'edat legal de jubilació i la justícia social</span></strong><br /><br />Res d'això es té en compte en la proposta d'allargar l'edat oficial de jubilació dels 65 als 67 anys.<br /><br />És cert que l'esperança de vida s'ha anat prolongant els últims temps. Però les capacitats de les persones van disminuint conforme avancen els anys i molts i moltes viuen el tram final de la vida en situació de dependència.<br /><br />Per altra banda, l'esperança de vida no és la mateixa en funció de la categoria laboral. Els executius, per exemple, acostumen a viure més anys que la resta de treballadors i treballadores.<br /><br />Amb l'allargament de l'edat de jubilació es produiria la paradoxa que aquells que tenen la possibilitats de morir abans es veurien obligats a continuar treballant per a poder aportar les cotitzacions que permeten finançar les pensions d'una minoria privilegiada laboralment que a més té la sort de viure més anys. </div><div></div><div></div><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/01/la-nueva-concepcion-de-la-jubilacion.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"></div><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/li8SgDl_pOE?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/li8SgDl_pOE?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-3038125431868732910?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-73700006713840882022011-01-01T12:06:00.002+01:002011-01-01T20:29:48.866+01:00Lo que necesitan los trabajadores no es más formación sino más salario<a href="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TRyheWXMF6I/AAAAAAAAB7w/YoZg2Zu3Co4/s1600/158935139_33fcab6a16%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 290px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5556493583039338402" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TRyheWXMF6I/AAAAAAAAB7w/YoZg2Zu3Co4/s320/158935139_33fcab6a16%255B1%255D.jpg" /></a><br /><div><span style="font-family:verdana;">La formación es importante y beneficiosa para encontrar empleo. En promedio, los que tienen un nivel más alto de estudios tienen mayores ingresos y menores tasas de paro. Esto no significa ni que la educación genere estos ingresos y estos empleos, ni que la educación mejore los ingresos y las perspectivas de empleo de la mayoría de los ciudadanos.<br /><br />Tampoco es cierto que la educación garantiza la movilidad social y contribuye a acabar con las desigualdades entre clases sociales. El nivel medio de educación puede aumentar, pero las desigualdades de clase en el capitalismo pueden permanecer igual o empeorar (cómo lo han hecho a lo largo de los últimos 30 años).<br /><br />Ahora bien, lo que ocurre es que los trabajadores más formados cuentan con ciertas ventajas sobre el resto al competir para acceder a un puesto de trabajo y pueden trabajar en un abanico más amplio de profesiones.<br /><br />El problema en nuestro país - y en el resto del mundo - no es que las personas no sean inteligentes o que tengan pocos estudios. El problema es que tenemos un sistema económico en el cual las clases dominantes siempre intentan presionar los salarios hacia abajo. Y esta presión nos afecta a todos, independientemente de lo listos que seamos y lo formados que estemos. La única excepción son aquellos que se encuentran dentro del uno por ciento de la cumbre salarial.<br /><br />De hecho la formación hoy en día también está concebida para presionar los salarios hacia abajo. Se intenta que escuelas, institutos y universidades aporten al mercado de trabajo un número de personas formadas, en todas las profesiones y en todas las disciplinas, superior al que realmente se necesita. Por este motivo a veces se ha afirmado que la universidad es una fábrica de parados.<br /><br />Si realmente existiera una carencia de mano de obra formada en alguna profesión o en algún sector productivo, como se nos intenta hacer creer, se produciría inmediatamente un incremento de salarios en esta profesión o sector. En cambio nada de esto ocurre en la vida real.<br /><br />Al observar las características de la ocupación realmente existente, se descubre que la mayoría de los puestos de trabajos no necesitan mucha formación. En cambio los que los ocupan y una buena parte de los que estarían dispuestos a ocuparlos, tienen más formación de la que se requiere en el trabajo que llevan a cabo.<br /><br />El punto más evidente para mí es que, según las últimas estadísticas facilitadas por Hacienda, mientras el nivel de formación ha mejorado en los últimos años, el 57% de los asalariados –más de diez millones de personas- cobra un salario medio anual inferior a los 1000 euros mensuales. En cambio, la minoría salarial formada por aquellos que cobran un salario medio anual superior a diez veces el Salario Mínimo Interprofesional no llega al 1%.</span> </div><br /><div><br /><embed height="385" type="application/x-shockwave-flash" width="480" src="http://www.youtube.com/v/-u07oXPKefQ?fs=" hl="es_ES&rel=" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed> </div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7370000671384088202?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-7423055775182624942010-12-26T15:43:00.001+01:002010-12-27T13:11:00.862+01:00LA HIPOCRESIA INTERESSADA DE BANCS I CAIXES<a href="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TRdTdK2lUaI/AAAAAAAAB7o/nKFbOnleeCI/s1600/cdebtcoverfin_full_600%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; FLOAT: right; HEIGHT: 182px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555000425979400610" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TRdTdK2lUaI/AAAAAAAAB7o/nKFbOnleeCI/s320/cdebtcoverfin_full_600%255B1%255D.jpg" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">Els Bancs i Caixes d'estalvis duen anys creant dubtes sobre la capacitat futura de l'Estat per a garantir les pensions públiques.<br /><br />Aquesta és una intromissió interessada. Pretén generar les condicions perquè la gent lliuri els seus estalvis a uns plans de pensions que aquests mateixos bancs i caixes gestionen i inverteixen al seu antull en els mercats financers.<br /><br />Alhora és una intromissió hipòcrita:<br /><br />En iniciar-se la crisi, el Govern, a petició de bancs i caixes, va elevar fins a 100.000 euros la garantia dels dipòsits. Aquesta modificació es va presentar com un matalàs que dóna tranquil•litat als estalviadors.<br /><br />Paradoxalment , segons els gabinets d'estudis dels bancs i caixes, aquest mateix Estat que garanteix els dipòsits dels seus clients no garantirà les pensions dintre d'uns anys en els quals previsiblement la situació econòmica i la recaptació fiscal milloraran.<br /><br />Això, és un contrasentit!<br /><br />Els estudis dels visionaris de Bancs i Caixes encara resulten més inconsistents si es té en compte que actualment, a pesar de la crisi i amb unes taxes d'atur desconegudes fins ara, l'Estat fa afectives les pensions i alhora assegura un petit estalvi que va al fons de reserva de la Seguretat Social. Llavors, per què no es podrà fer dintre d'uns anys?<br /><br />La clau està , en tot cas, en les polítiques d'ocupació.<br /><br />Si els desocupats actuals s'incorporen en el mercat de treball i també ho fan una part de les dones i els joves que arribin a l'edat de treballar, la taxa de dependència millorarà. A més, si això resultés insuficient, també podríem contar amb unes importants reserves de mà d'obra estrangera disposada a desplaçar-se al nostre país per a treballar.<br /><br />De fet, un fenomen semblant va ocórrer en el mercat de treball de començaments del segle XXI: Contravenint de ple els estudis alarmistes que els mateixos gabinets dels bancs i caixes havien presentat en les acaballes del segle passat, la Seguretat Social va incorporar a milions i milions d'afiliats, superant amb escreix al nombre de persones que van passar a tenir la condició de pensionistes.<br /><br />Hi ha algun impediment misteriós que ens dugui a pensar que en el futur aquest mateix fenomen no es repetirà? </span></div><div align="justify"><br /></div><span style="font-family:verdana;"><br /><br /></span><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2010/12/la-hipocresia-interesada-de-bancos-y.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"> </div><br /><br /><object width="640" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/tB2-lewb2C4?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/tB2-lewb2C4?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-742305577518262494?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-18412251254070575202010-12-15T16:20:00.006+01:002010-12-18T15:10:24.148+01:00La Seguretat Social i les classes treballadores<a href="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TQzAuxJiLDI/AAAAAAAAB7M/-PU_RbSX6BQ/s1600/t_18_12_2010%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 266px; FLOAT: right; HEIGHT: 362px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5552024350340820018" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TQzAuxJiLDI/AAAAAAAAB7M/-PU_RbSX6BQ/s400/t_18_12_2010%255B1%255D.jpg" /></a><br /><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TQjbye73gBI/AAAAAAAAB7E/dxTvAOyzWVE/s1600/manos2.jpg"></a><br />Fa uns moments que he lliurat a ICV un document sobre la Seguretat Social perquè se sotmeti a debat. Segurament que les aportacions d'altres persones donaran lloc a un escrit molt més complet i rigorós. Com que és una mica extens el penjo en format pdf:<br /><br /><a href="http://antonipuigsole.files.wordpress.com/2010/12/la-seguretat-social-i-les-classes-treballadores3.pdf">LA SEGURETAT SOCIAL I LES CLASSES TREBALLADORES</a></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-1841225125407057520?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-73851010562175390572010-12-06T10:30:00.005+01:002010-12-06T12:45:40.203+01:00Paul Krugman, la Seguretat Social i la lluita de classes.<div style="text-align: left;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TPvn2FUDidI/AAAAAAAAB7A/g3JQDit2ZmM/s1600/3762325885_aa9d6b5b43_o%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="194" ox="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TPvn2FUDidI/AAAAAAAAB7A/g3JQDit2ZmM/s320/3762325885_aa9d6b5b43_o%255B1%255D.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De tant en tant, trobem algun economista convencional que accepta que en la nostra societat hi ha classes socials i que les decisions econòmiques dels governs n'afavoreixen unes i en perjudiquen d'altres.</span></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Això és el que acaba de succeir en un dels darrers articles de Paul Krugman que porta per títol <a href="http://krugman.blogs.nytimes.com/2010/12/04/class-and-social-security/">"classe i seguretat social"</a>, on encertadament no només critica els intents de retallar els beneficis de la Seguretat Social i d'elevar l'edat de jubilació en els EE.UU. sinó també posa al descobert el caràcter classista d'aquestes mides. El pas endavant d'apropament al marxisme que dóna Paul Krugman és positiu i l’hem de valorar.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però en l'article en qüestió, Paul Krugman singularitza el conflicte de classe al voltant de les prestacions contributives de la Seguretat Social i intenta obviar-lo en altres temes.</span></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vegem les seves paraules:</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em></em></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div><blockquote><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em>“Quan les despeses mèdiques són grans, fins i tot els rics estan molt agraïts que Medicare</em> [assegurança mèdica administrada pel govern dels EE.UU.] <em>pagui la factura (...). La importància de Medicare , en definitiva, és evident per a tots, excepte per als més opulents”.</em></span></div></blockquote><blockquote><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em>“La Seguretat Social (...)</em> [en canvi]<em> afecta moltíssim les rendes [inferiors a la mediana], però no tant a la gent del club dels</em> [rics.]. <em>Un retall del 30 per cent en els beneficis de la Seguretat Social representaria un desastre per a desenes de milions de nord-americans, però seria quasi bé imperceptible per</em> [ els que no viuen de les rendes del treball] (...). <em>"</em></span></div></blockquote><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta manera d’explicar les coses pot fer creure que les prestacions universals que garanteixen les polítiques públiques no tenen a veure amb la lluita de classe ja que cobreixen a tothom. En canvi, les prestacions contributives de la Seguretat Social (i d'una manera especial les pensions de jubilació) si que beneficien els assalariats de forma gairebé exclusiva.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però al voltant de les prestacions públiques universals també es ventilen problemes de classe. En la sanitat, per exemple, i agafant el mateix tema que elegeix Paul Krugman, les grans companyies farmacèutiques i les empreses que aposten per fer negoci amb determinats serveis mèdics, es juguen molts diners i els seus interessos xoquen de ple amb els de la major part de les classes populars.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aplaudim aquest reconeixement de l'existència de les classes i de la lluita entre elles per part de Paul Krugman, però de moment sembla que encara no hagi entès que aquesta lluita és més profunda i determina moltes més coses de les que ens diu en el seu article.</span></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" style="float: left; margin: 0px 10px 10px 0px;" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2010/12/paul-krugman-la-seguridad-social-y-la.html"><b><span style="color: red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color: yellow;">EN </span><span style="color: #993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><br /><div style="text-align: left;"><object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/f6HPtripuvo?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/f6HPtripuvo?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7385101056217539057?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-70215223936418397472010-12-01T12:07:00.005+01:002011-01-04T17:06:32.057+01:00Eleccions al Parlament de Catalunya. I ara què?<div style="TEXT-ALIGN: justify"><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><a style="MARGIN-BOTTOM: 1em; FLOAT: right; MARGIN-LEFT: 1em; CLEAR: right; cssfloat: right" href="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TPYrbS2vmII/AAAAAAAAB68/8XrY42CBIWw/s1600/t_01_12_2010%255B1%255D.jpg" imageanchor="1"><span style="font-family:verdana;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TPYrbS2vmII/AAAAAAAAB68/8XrY42CBIWw/s320/t_01_12_2010%255B1%255D.jpg" width="320" height="223" ox="true" /></span></a><span style="font-family:Verdana, sans-serif;"><span style="font-family:verdana;"><br />Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya comporten un retrocés general: tot l'espectre polític s'ha desplaçat a la dreta. És com si l'esquerra hagués quedat fora de joc (encara que en aquests moments és difícil acceptar que els social-liberals del PSOE són d'esquerres).<br /><br />Afortunadament a ICV-EUiA no li ha anat tan malament com als altres dos partits que van formar govern a la legislatura anterior i s'assegura una important presència parlamentària; però també retrocedim.<br /><br />Al llarg d’aquests anys, les esquerres han perdut la batalla ideològicament i culturalment, cosa que ha quedat clara a les urnes. Han estat uns anys en els quals la dreta ha trenat un discurs destinat a fer prosperar un projecte liberal i autoritari. CiU ha aconseguit aquesta gesta i, de forma paral•lela, la dreta més reaccionària ha ampliat la influència electoral.<br /><br />Les esquerres, amb l’actual configuració, no satisfan les aspiracions de la classe obrera i de la joventut. Tampoc no són capaces de deixar clar quins són els veritables causants de les desgràcies que han de suportar les classes treballadores i la nació catalana.<br /><br />Hem de reconstruir un projecte coherent que, a partir dels fonaments de l'esquerra, doni resposta als problemes contemporanis. Es tracta d'una tasca molt complexa. Necessitem les forces socials, culturals i intel•lectuals de molta gent.<br /><br />Hem de forjar relacions sòlides amb les organitzacions socials i amb la majoria de les persones que avui estan desorganitzades. Si volem guanyar-nos la seva confiança, ho hem de fer a través de la col•laboració quotidiana amb les classes treballadores i amb les noves generacions.<br /><br />Ens hem de "prendre la molèstia" d'analitzar, inventar, i sobretot de lluitar. És el que la nova situació ens demana.</span><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2011/01/elecciones-al-parlamento-de-catalunya-y.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"> </div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"> </div><br /></span></div></div><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Z6gawqjDVPY?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Z6gawqjDVPY?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7021522393641839747?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-21911456941942082792010-11-26T20:59:00.023+01:002010-11-26T23:26:53.635+01:00ICV.EUiA-REUS.- Acte final de campanya<div style="text-align: justify;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TO_uF_s31-I/AAAAAAAAB60/a_ORVcF_IGw/s1600/acte+ICv-EUiA+reus+26+nov_P%25C3%25A1gina_2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" ox="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TO_uF_s31-I/AAAAAAAAB60/a_ORVcF_IGw/s320/acte+ICv-EUiA+reus+26+nov_P%25C3%25A1gina_2.JPG" width="218" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TO_trUaoacI/AAAAAAAAB6w/QEZEBtHhcao/s1600/acte+ICv-EUiA+reus+26+nov_P%25C3%25A1gina_1-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" ox="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TO_trUaoacI/AAAAAAAAB6w/QEZEBtHhcao/s320/acte+ICv-EUiA+reus+26+nov_P%25C3%25A1gina_1-1.JPG" width="228" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No puc resistir-me a iniciar la intervenció fent menció al poema que <a href="http://www.analitica.com/bitblio/miguel_hernandez/cobardes.asp">Miguel Hernández va dedicar als covards</a> i que ens han llegit el Ramon Llop i la Dolors Quintana.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En el poema, Miguel Hernández ridiculitza aquells que constantment criden (borden segons ell) i que a l'hora de la veritat desapareixen del mapa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La situació d’ara no és – ni de bon tros- la que hi havia quan va escriure aquell poema. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però les conductes de què parlava Miguel Hernández estan presents en el debat actual i d'una manera molt especial entre aquells que diuen que el futur ja està escrit i que per tant hem de quedar-nos a casa observant els esdeveniments.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">LA CRISI, LES ELECIONS I ELS MERCATS</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquestes eleccions se celebren en un context de crisi econòmica i incertesa sobre el futur i quan només han transcorregut dos mesos després de la vaga general de setembre. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la campanya prèvia a la vaga ja vam patir aquest tipus d'arguments que pretenen abocar-nos a la inhibició. Ens deien que no podem fer-hi res; que el futur no està a les nostres mans sinó a les mans dels mercats. Que tot es inútil. Que el futur ja està dictat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ara ens diuen el mateix, sense aclarir-nos que això que anomenen mercats no és altra cosa que un conjunt de poderosos que pretenen continuar especulant i explotant la gent.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest mercat, o sigui els poderosos, vol aprofitar l’ocasió per clavar les seves urpes sobre l'Estat del benestar, començant amb les pensions i els subsidis d’atur i continuant amb els serveis de sanitat i d’ensenyament per acabar controlant la major part dels serveis públics a través de les privatitzacions.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">LA DRETA, EL MODEL IRLANDES I L’ECONOMICA DEL TOTXO</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquests darrers dies l’estrella dels telenotícies ha estat la situació econòmica irlandesa. Irlanda és un país petit i per tant una víctima fàcil per els especuladors. Desprès d’Irlanda pot continuar Portugal, un altre país, que com Irlanda i Grècia, també és petit i fàcil de dominar per aquesta gent. Però Irlanda, Grècia i Portugal, a més de ser països petits, tenen aspectes en comú que comparteixen amb Espanya: Són poc competitius, presenten una balança de pagaments negativa, han viscut una bombolla especulativa i les famílies i les entitats financeres estan molt endeutades.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En la campanya electoral anterior nosaltres vam denunciar les polítiques del totxo, basades en l’especulació immobiliària i amb els macro projectes. La majoria dels partits, i d’una manera especial Convergència i el PP, però també el PSC, ens van criticar. Dient que anàvem en contra del progrés quan aleshores, igual com ho fem ara, apostàvem per la modernització ecològica del país. Ells en canvi, perdien el nord amb el totxo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquelles eleccions, i fins i tot recentment, els partits de dretes presentaven Irlanda com el paradigma del que ells volien per Catalunya. Alabaven, sobretot, la seva política de rebaixes fiscals per les empreses i la precarietat del seu mercat de treball. Aquest era el tipus de “progrés” que nosaltres no volíem aleshores i no volem ara per a Catalunya. En canvi, aquest era el tipus de polítiques que avalaven i segueixen avalant ells per Catalunya.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot això ho diem, no per crear alarma, sinó perquè som conscients que la situació que va obrir la retallada del govern Zapatero quan es va rendir a les demandes dels especuladors i contra la qual es va celebrar la vaga general, no ha significat la fi sinó l’inici d’una conjuntura marcada per el conflicte social.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El conflicte social continuarà i només el guanyarem actuant de forma massiva. Per aquesta raó serà molt important comptar amb parlamentaris compromesos en la lluita i en les reivindicacions de les classes treballadores.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">NOVA CULTURA DE L’AIGUA VS. TRANSVASAMENTS</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un dels macro projectes que les dretes va intentar portar a terme durant els anys del totxo, va ser el transvasament de l’Ebre primer i , després el del Roine. Nosaltres vam participar en la lluita que inicialment va evitar que tot això prosperés. Ara hem contribuït a rematar la feina demostrant, a través de la nova cultura de l’aigua, que els transvasaments no són necessaris.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquestes i altres polítiques han estat possibles gràcies al govern progressista i d'esquerres que alguns, despectivament, etiqueten com el tripartit.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">EL GOVERN DE LA GENERALITAT I LA CIUTAT DE REUS</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quant per primera vegada els partits d'esquerres vam sumar a Catalunya i es va visualitzar la possibilitat d'acabar amb el pujolisme, l'alcalde de la nostre ciutat va declarar que havia arribat l'hora de Reus. Llavors, alguns vam matisar aquesta afirmació per que no la consideràvem correcta. Tenia un cert to localista. No venia a tomb.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest govern ha estat bo per a Catalunya. També ho ha estat per als seus pobles i ciutats i per aquesta raó ha dut a terme polítiques beneficioses per a Reus.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No tenim temps per fer un repàs minuciós, però no vull deixar de recordar que gràcies a la Llei de barris s'ha fet un treball impressionant de rehabilitació del Barri del Carme i dels barris de Sol i Vista i de l'Immaculada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A poc metres d'aquí s'ha construït un Casal de Joves.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Nous equipaments escolars estan en marxa i d’altres, s'han rehabilitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Comptem amb un nou Arxiu i amb una residència per a la gent gran al barri Sol i Vista.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquesta legislatura s'ha construït el nou hospital.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però l'important no és que s'hagin fet coses, sinó la raó per la què s’ han fet. Apostar per l'ensenyament i per la sanitat és fer-ho per uns serveis universals i gratuïts que ens tracten a tots per igual i on no es té en compte les rendes de cada família sinó les seves necessitats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I això ha estat decisiu en uns anys de creixement demogràfic i d'una forta onada migratòria de la que els poderosos només es volen beneficiar per poder explotar millor a la classe obrera.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els poderosos, quan no poden explotar als immigrants intenten fer-los fora i volen aprofitar la seva presència per crear conflictes entre les classes populars i camuflar així els autèntics responsables de la crisi econòmica que tants problemes estan ocasionant entre la gent treballadora.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">UNA PROGRAMA D’ESQUERRES, ECOLOGISTA I NACIONAL </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com explicaran a continuació altres companys i companyes de candidatura, presentem un programa basat en la creació d'ocupació, en la modernització ecològica del país i que té com a horitzó l'alliberament nacional de Catalunya, un alliberament que no serà possible fins que fem realitat el dret a l'autodeterminació. Però igual que dèiem abans en fer menció del conflicte social, ara hem de repetir que aquest dret només serà possible actuant de forma col.lectiva com un sol poble.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">UNA FORMACIÓ POLÍTICA DE LLUITA I AMB REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A mi, només em correspon la funció de teloner, però no vull acabar sense una menció particular a les dues persones que intervindran al final, és a dir al Daniel Pi i a l'Hortènsia Grau.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fa quatre anys vaig ser una de les persones que va apostar per a que el Daniel encapçalés la nostra llista electoral i estic convençut, com ho estava llavors que va ser una decisió encertada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els que fa anys compartim el treball polític amb el Daniel coneixem bé la seva honestedat, la seva dedicació, la seva capacitat de treball i la seva generositat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui podem dir que cap altre diputat de la circumscripció pot presentar un balanç tan positiu com el seu. Ha fet molta feina i ben feta.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Daniel ha continuat, i amb un excel•lent, una tasca de representació institucional parlamentària que va iniciar al seu dia en Josep Solé Barberà quant va sortir elegit Diputat, que van continuar Maties Vives, Miguel López, Agustí Fornés, Víctor Gimeno i Dolors Comes i que ara passarà el relleu a l’Hortènsia Grau i a la resta de persones que obtinguin l'acta de diputat o diputada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A partir d'ara el Daniel Pi, suma a les virtuts que abans he relatat, una experiència acumulada gràcies al seu excel•lent treball com a parlamentari i això el converteix en un dels actiu més valuosos de la coalició.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estic convençut que a Reus aportarem molt vots a la candidatura d’ICV-EUiA. Tenim una organització tensionada i unida i això es la nostre principal garantia d'èxit, tant per a aquestes eleccions com per a totes les batalles polítiques que haurem de dur a terme en els pròxims mesos</span>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: red;">(Intervenció d'Antoni Puig Solé)</span> </div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-2191145694194208279?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-56693508524540277372010-11-16T22:28:00.005+01:002010-11-25T10:06:06.855+01:00Jo sóc sindicalista i faig campanya per ICV-EUIA<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TOKUDCCbg-I/AAAAAAAAB6Y/-mYgJvgyQxY/s1600/acte%2BICv-EUiA%2Bsindicalistes%2B16%2Bnov.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5540153271426712546" src="http://4.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TOKUDCCbg-I/AAAAAAAAB6Y/-mYgJvgyQxY/s400/acte%2BICv-EUiA%2Bsindicalistes%2B16%2Bnov.jpg" style="cursor: hand; float: right; height: 400px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 283px;" /></a><br />Companys i companyes:<br /><br />Aquest acte té una significació especial per a nosaltres, sobretot després de la vaga general de setembre .<br /><br />Sabem que ens reunim amb persones solidàries capaces de canviar les coses, fins i tot en situacions adverses.<br /><br />Com ja sabeu, em presento, una vegada més, en les llistes electorals d’ICV-EUIA .<br /><br />Ho faig perquè l'activitat sindical i l'activitat política es relacionen.<br /><br />Des d’ICV-EUIA hem fet un balanç de les realitzacions del govern d'esquerres. Les considerem positives i ens en fem coresponsables. Són el fruit d’una tasca compartida.<br /><br />També presentem un programa extens per a la pròxima legislatura.<br /><br />Com que resulta impossible parlar de tot això i comparteixo taula amb altres persones que coneixen el balanç i el programa millor que jo em centraré en quatre temes.<br /><br />1. La defensa dels drets i de l'Estat social.<br />2. Les propostes econòmiques per fer front a l'atur.<br />3. Les polítiques fiscals.<br />4. I la preservació del medi ambient.<br /><br /><strong><span style="color: red;">La defensa dels drets i de l'Estat social</span></strong><br /><br />Totes les eleccions tenen a veure amb el moment en què se celebren. Ara, un element central és la crisi econòmica.<br /><br />La crisi ha donat lloc a la pitjor època de desocupació des dels anys 70. Aquesta realitat és especialment tràgica perquè és el resultat de les polítiques econòmiques equivocades que han servit per enriquir uns quants i quan l'edifici especulatiu s'enfonsa, els perjudicis recauen sobre els febles.<br /><br />Alguns economistes comparen aquesta amb la gran crisi del 29. Fins a cert punt ho comparteixo, sobretot si, a més del volum d’atur, es tenen en compte el caràcter mundial de la recessió, els seus origens immobiliaris i especulatius i la relació de tot això amb el sector productiu.<br /><br />Però les repercussions socials d'aquesta crisi, encara que han estat dramàtiques, no són les del 29. Ara comptem amb un Estat social que, tot i ser precari i estar qüestionat per les polítiques neoliberals, ajuda a atenuar els desastres socials de la crisi.<br /><br />Us imagineu quina seria la realitat si no disposéssim d'una seguretat social capaç de garantir les pensions de jubilació, invalidesa, viduïtat o orfenesa a més de vuit milions de persones?<br /><br />Us imagineu quina seria la situació en un país amb més de quatre milions d'aturats si no disposéssim d'un sistema de subsidis que protegeixi una part dels aturats?<br /><br />Us imagineu què passaria si en moments greus com els d’ara no comptéssim amb una sanitat i un ensenyament universals que cobreixin gratuïtament tots els ciutadans?<br /><br />Això és important recordar-ho per dues raons:<br /><br />En primer lloc perquè durant aquests anys el govern d'esquerra ha enfortit l'Estat social incrementant el nombre de mestres, de metges i altres treballadors públics. Malauradament aquesta tasca s'ha frenat a partir del moment en què el govern central ha incorporat la política de retalls socials.<br /><br />En segon lloc és important remarcar-ho perquè la dreta proposa aprimar l'administració i això és un manera encoberta de dir que vol disminuir el nombre de treballadores de l'ensenyament o de la sanitat pública per incrementar-los en l'ensenyament o en la sanitat privades.<br /><br />La posició sobre l'estat social, és precisament un dels temes centrals de l'actual debat polític:<br /><br />• La dreta vol retallar els drets socials i nosaltres, en canvi, volem enfortir-los i ampliar-los.<br /><br />• La dreta vol aprimar l'estat social i nosaltres, en canvi, considerem que encara és esquifit.<br /><br /><strong><span style="color: red;">Les propostes econòmiques per fer front a l'atur</span></strong><br />Com deia al principi, un dels grans problemes és l’atur.<br /><br />L'increment de l'atur és conseqüència directa d'una banda del descens de la producció de béns i serveis i de l'altra, de les facilitats per acomiadar que hi ha a l’Estat espanyol. El reconeixement d'aquesta realitat ens ofereix pistes per a veure per on hauria d'anar la política de creació d'ocupació.<br /><br />El sector més afectat per la desocupació és la construcció. Una part d'aquests aturats podrien treballar de nou construint habitatges més eficients en estalvi energètic en uns moments en què encara hi ha moltes persones que no tenen un habitatge adequat, rehabilitant els edificis ja construïts o dignificant els barris.<br /><br />Els treballadors de la indústria que han quedat aturats de manera total o parcialment, es podrien dedicats a la producció d'automòbils més eficients o d’altres productes que cal renovar i a fer possible la modernització ecològica del nostre sector productiu.<br /><br />Incrementant el nombre dels treballadors de la sanitat és garantiria que les persones rebessin una atenció més adequada (acabant, per exemple, amb les llistes d'espera) i millorant l'ajuda a les persones dependents.<br /><br />Incrementant el numero de treballadors a l'ensenyament s’ampliaria la seva dedicació a les aules, ajudant a educar els nostres fills.<br /><br />La desocupació és, per tant, una pèrdua increïble no solament per a aquests treballadors que han de lluitar per sobreviure; també ho és per a la nostra economia i per a la nostra societat.<br /><br />Per aquesta raó nosaltres proposem un pla d'ocupació, detallat i quantificat que permetria crear 300.000 nous llocs de treball (33.000 a la nostra circumscripció), a través de les polítiques d'ocupació que he relatat fa uns instants de manera precipitada i que tenen per horitzó la plena ocupació.<br /><br /><strong><span style="color: red;">Les polítiques fiscals</span></strong><br /><br />Hi ha qui presenta el debat sobre polítiques fiscals com una controvèrsia entre els que baixen impostos i els que volen incrementar-los. És una simplificació de la realitat.<br /><br />El govern d'esquerres, durant aquesta legislatura ha reformat l'impost de successions eliminant-lo per a les persones amb rendes mitges i baixes. Nosaltres hem evitat que això s'aprofités per a reduir-lo a les persones amb rendes elevades.<br /><br />En situacions com les d'ara, la recaptació fiscal ha de recaure sobre les rendes altes. Són les que tenen menys impacte sobre el sector productiu ja que majoritàriament no es destinen ni al consum ni a la inversió sinó que van a parar a l'estalvi i a l'especulació.<br /><br /><strong><span style="color: red;">La preservació del medi ambient</span></strong><br /><br />Nosaltres som una coalició amb continguts ecologistes i ens definim com una força de lluita i de govern.<br /><br />Una lluites important de fa uns anys va ser per evitar els transvasaments, tant de l'Ebre com del Roïna. De forma momentània, la vam guanyar. La nostra acció de govern ha permès reforçar aquella victòria gràcies a la política de la nova cultura de l'aigua. La depuració, la construcció de les desalinadores i l'estalvi, garanteixen el subministrament d'aigua per al futur i deixen sense arguments els que continuen insistint amb la bondat dels transvasaments.<br /><br />Ara tenim entre mans una altra lluita mediambiental per evitar la instal•lació d'un abocador d'escombraries nuclears a casa nostra.<br /><br />Però la lluita mediambiental més decisiva i prolongada és la relacionada amb el canvi climàtic i això comporta reduir les emissions de CO²<br /><br />El desenvolupament econòmic, a través de les polítiques que abans he relatat de manera breu, pot ajudar a sortir del forat en què ens ha posat la crisi. Però estem radicalment en contra de retornar a les polítiques que consideren que el creixement sense límits i de qualsevol manera pot ser la solució de tots els mals. Les reduccions de CO² només seran possibles si el desenvolupament econòmic va acompanyat d'una disminució del consum de les energies responsables d’aquestes emissions.<br /><br />Per tant, proposem un desenvolupament econòmic condicionat. Encara que les reduccions de CO² no són l'única condició. Hi ha una altra condició amb un fort contingut social. Per a nosaltres el desenvolupament econòmic ha de venir acompanyat d'una distribució molt més justa de la riquesa de la que ha existit en el període neoliberal. Perquè això es doni, cal una política de millores salarials, una ampliació dels drets sindicals i no acceptar que la creació d’ocupació es faci de qualsevol manera sinó que sigui una ocupació de qualitat. Just el contrari del que ha fet l'última reforma laboral.<br /><br /><strong><span style="color: red;">Votar ICV-EUiA</span></strong><br />A la campanya de la vaga, tots sabíem que era important l'explicació diària i l'activisme militant. Estàvem convençuts que malgrat les dificultats monumentals amb què xocàvem, amb l'optimisme de la voluntat podíem revertir la situació. Però era imprescindible convèncer els treballadors i les treballadores de la importància de participar en la vaga i de recuperar l’esperança.<br /><br />Aquest acte forma part d’una colla de més específics per convèncer la gent que cal votar ICV-EUiA. Sé que ens votareu. Si ens conforméssim amb això no hauríem convocat l’acte. Vosaltres teniu capacitat per a molt més i esperem molt més de vosaltres. El que us demanem amb convicció i insistència és que us convertiu en activistes de la nostra coalició. Que feu el que estigui a les vostres mans per convèncer els companys de treball perquè votin per a la nostra coalició.<br /><br />Us garantim que és la millor aportació que en aquests moments podeu fer a la causa de la classe treballadora.<br /><br />Moltes gràcies.<br /><br /><span style="color: red;">(Intervenció d'Antoni Puig Solé)</span> </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Aquest enllaç permet veure el<span style="font-size: 180%;"> debat de candidats de TV.Reus en què he participat</span>.-<a href="http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=2">Debat de candidats<br />El programa d'aquesta setmana sevirà per contrastar les diferents opcions que es posen a consdieració dels ciutadans en les eleccions del 28 de Novembre. Toni Puig (ICV-EUiA), Alícia Alegret (PPC), Empar Pont (ERC), Josep Maria Sabaté (PSC) i Carles Pellicer (CiU) són els candidats que participen en aquesta tertúlia electoral. </a></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-5669350852454027737?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-63472923041430655632010-11-12T22:43:00.000+01:002010-11-12T22:43:34.771+01:00La seguretat social i el repartiment de la riquesa<div align="justify"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TN2ZMcORP4I/AAAAAAAAB6I/Hi6K6Ur75mI/s1600/trickle-down-stephen-hansen%255B1%255D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 183px; FLOAT: right; HEIGHT: 236px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538751555749101442" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TN2ZMcORP4I/AAAAAAAAB6I/Hi6K6Ur75mI/s200/trickle-down-stephen-hansen%255B1%255D.jpg" /></a><br />El debat sobre el futur de la seguretat social forma part de la lluita per la distribució de la riquesa.<br /><br />La riquesa d'un país es genera en les activitats productives que generalment es duen a terme a través de les empreses.<br /><br />El compte de resultats és l'estat comptable més important per saber quanta riquesa produeix una empresa durant un exercici, com es genera i com es distribueix.<br /><br />Una part de la riquesa creada per una empresa serveix per enriquir els empresaris i el compte de resultats la identifica amb el nom de resultat d'explotació.<br /><br />Una altra part passa a les mans dels treballadors i en el compte de resultats figura com a despeses de personal.<br /><br />Les despeses de personal són la suma de dos components: 1/els sous i salaris i 2/ les cotitzacions socials.<br /><br />Les quanties corresponents a sous i salaris permeten remunerar els treballadors per compte d'altri. Són la seva principal font d'ingressos.<br /><br />Les cotitzacions socials es traspassen a la Seguretat Social que les distribueix en forma de prestacions.<br /><br />En altres paraules: cada empresa paga una quantia als seus treballadors i en lliura una altra per fer efectius els subsidis i les pensions. L'única diferència és que el pagament dels salaris el realitzen directament els empresaris mentre que en el pagament de les prestacions socials intermèdia la Seguretat Social.<br /><br />La quantia que es lliura a la Seguretat Social es calcula partint del salari que cobren els treballadors en actiu.<br /><br />El salari percebut (pel qual es cotitza) i el període de temps en què s'ha treballat (període cotitzat) constitueixen els dos components que decidiran la quantia de la prestació social a què en un futur accedirà el treballador assalariat. Per tant, els pagaments d'avui donen lloc als drets de demà.<br /><br />Per als treballadors, el salari i les prestacions de la seguretat social són un dret generat amb el seu treball.<br /><br />Per als empresaris, en canvi, els salaris i les cotitzacions socials, són una càrrega.<br /><br />Als empresaris els agradaria prescindir de les despeses de personal. Però per aconseguir-ho faria falta que la gent treballés gratis i això generalment és impossible ja que l'explotació dels treballadors té un límit. És més factible, en canvi, dur a terme una política de retalls continuats degradant els drets econòmics dels assalariats.<br /><br />El retall de salaris, els empresaris solen obtenir-lo precarizant les condicions laborals, debilitant als sindicats i aprofitant la desesperació que comporten les situacions de desocupació.<br /><br />Per disminuir (o eliminar com pretenen els patrons més salvatges) les cotitzacions socials, s'han de disminuir (o abolir) les prestacions socials que, com hem vist abans, es financen a través d'aquestes cotitzacions.<br /><br />No estem doncs, davant d'un debat tècnic que puguin resoldre uns experts. Estem decidint sobre la societat del futur, en la qual indubtablement hi haurà un nombre major de jubilat, però també hi pot haver més actius i més riquesa de la que ara existeix.<br /><br />El que tenim entre mans és, per tant, una sèrie de qüestions que afectaran la manera com en el futur es repartirà la riquesa.<br /><br /><br /></div><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2010/11/la-seguridad-social-y-el-reparto-de-la.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JB5C9nDw1Iw?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/JB5C9nDw1Iw?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-6347292304143065563?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-38482547841558614502010-11-04T14:05:00.003+01:002010-11-04T14:29:08.716+01:00Obama ja és prescindible<a href="http://1.bp.blogspot.com/_igvkREXcXtI/S-u-D3EEzNI/AAAAAAAABUk/yJb3iMuGFg4/s1600/obama+zapateero.bmp"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 266px; FLOAT: right; HEIGHT: 349px; CURSOR: hand" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_igvkREXcXtI/S-u-D3EEzNI/AAAAAAAABUk/yJb3iMuGFg4/s1600/obama+zapateero.bmp" /></a><br />Els resultats de les eleccions a la Cambra de representants dels EE.UU. han estat desastrosos per a Obama.<br /><br />El retrocés del Partit Demòcrata ve de la mà d'una ona dretana alimentada amb els recursos financers aportats per les grans corporacions. Quin és el producte que aquestes grans corporacions han rebutjat? Quin és el que acaben de comprar?<br /><br />Independentment de l'opinió que els mereixi Obama, no haurien d'oblidar que ha contribuït a salvar el capitalisme. Gràcies a ell els negocis continuen funcionant.<br /><br />Però tot i així, Obama ha pagat un preu polític terrible. El capitalisme americà rescatat no va generar noves ocupacions i interessadament l'acusen d'aquest problema. Una part de les classes populars se senten estafades perquè s'adonen que les mesures aplicades durant aquest temps han beneficiat sobretot un grup reduït. I ara, els grans grups capitalistes consideren que ja és prescindible.<br /><br />Sembla que de nou els nois i les noies rics prefereixen donar el seu suport a aquells que els garanteixen que no hauran de pagar més imposats i que col•locaran la bota sobre el coll de les classes treballadores.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2010/11/obama-ya-es-prescindible.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/w1UkzORMLME?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/w1UkzORMLME?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-3848254784155861450?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-70919402849368270912010-11-01T22:56:00.003+01:002010-11-02T07:43:49.317+01:00La Llei de la gravetat, les identitats comptables i el dèficit públic<a href="http://2.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TM8fcFF4yhI/AAAAAAAAB50/WMsegFjDlmM/s1600/looting-main-street1%5B1%5D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 297px; FLOAT: right; HEIGHT: 307px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5534677034325297682" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TM8fcFF4yhI/AAAAAAAAB50/WMsegFjDlmM/s400/looting-main-street1%5B1%5D.jpg" /></a><br /><div><div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:100%;">Encara hi ha persones que consideren que la gravetat només és una bona idea, però s'equivoquen. La gravetat és una llei de la qual no ens podem deslliurar. Si algú encara ho posa en dubte, que es tiri des d'un setè pis i veurà el que li ocorre, independentment de les seves idees, bones o dolentes, sobre la gravetat.<br /><br />El que succeeix amb la gravetat també és vàlid per a una sèrie d'identitats comptables fonamentals que operen com a lleis.<br /><br />Ara, per exemple, alguns ens vénen a dir que els nivells de deute pública i privada es poden reduir simultàniament. Però això és impossible, llevat que s'aconsegueixi un superàvit en els intercanvis entre el nostre país i l'exterior.<br /><br />El deute (el passiu) d'una persona física o jurídica és alhora un dret de cobrament (un actiu) per a una altra. I això també és vàlid si els que tenen els deutes són les persones físiques i jurídiques d'un país i els que tenen els drets de cobrament són persones físiques i jurídiques de l'exterior (d'altres països).<br /><br />Per aquesta raó, si el sector privat està fent un esforç molt gran per reduir els seus deutes, i alhora, el govern intenta retallar el seu dèficit reduint despeses, l'economia del país es veurà atrapada en una espiral de la qual no podrà sortir llevat que hi hagi un augment de les exportacions netes que permetin finançar tot això.<br /><br />Si es dóna prioritat a la reducció de la despesa pública, al final els que sortiran guanyant seran els creditors (en el nostre cas, majoritàriament estrangers) que aconseguiran transformar els seus drets de cobrament en diners en efectiu, alliberant-se així del risc que suposa una possible insolvència dels deutors. En canvi, els perjudicats seran els deutors, especialment els més vulnerables, que veuran reduïts els seus ingressos líquids i els beneficis socials de què gaudien anteriorment mentre continuaran condemnats a pagar els seus deutes, sigui com sigui, ja que sobre els seus caps s'ha col•locat una espasa afilada.<br /><br />Però d'aquesta manera el dèficit públic no es podrà reduir mai. Tard o d’hora, l'Estat de nou s'haurà d'endeutar. Ara bé, la situació ja no serà la d'abans: els nous préstecs seran de pitjor qualitat: Per poder accedir-hi caldrà pagar un interès més elevat i venceran en un període menor de temps. D'altra banda, el pagament d'aquests interessos més elevats desencadenaran sobre l'Estat un efecte "bola de neu" amb el qual el dèficit públic encara serà més gran del que era abans<br /><br />De fet, això ja ve ocorrent en una part dels països europeus perifèrics on, malgrat els esforços que s'estan suportant a través de les polítiques d'austeritat, el dèficit fiscal no disminueix.<br /><br />Mentre el sector privat continua reduint el seu endeutament a empentes i rodolons, els esforços per reduir el dèficit fiscal només comporten retalls en les despeses. Però aquests retalls també generen menors ingressos fiscals, creant-se així una espiral permanent de misèria per al país, que desgraciadament només sofreixen els més febles, mentre els poderosos continuen enriquint-se<br /><br />Si la gent no s'adona que en la situació actual la despesa pública continua sent necessària, no hi haurà manera de sortir del pou. </span></div><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2010/11/la-ley-de-la-gravedad-las-identidades.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div></div></div><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JUAc8Er0BvE?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/JUAc8Er0BvE?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7091940284936827091?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-49631541078269862682010-10-23T23:00:00.001+02:002010-10-23T23:08:08.459+02:00Vostè, el banquer i el futur de la Seguretat Social<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TMNE7TqCNBI/AAAAAAAAB5s/OzSDULPUx00/s1600/bAnquero"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 311px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5531340553020650514" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TMNE7TqCNBI/AAAAAAAAB5s/OzSDULPUx00/s400/bAnquero" /></a><br /></div><span style="font-family:verdana;">Posar-se a la pell d'un altre de vegades ajuda a entendre la seva conducta, fins i tot quan aquest altre se situa en un punt oposat al nostre. Això és el que intentaré a continuació que faci vostè.<br /><br />Imagini per un moment que vostè és el president del Consell d'Administració d'un gran banc i que aquest banc realitza operacions molt importants als mercats financers.<br /><br />En aquesta situació, segurament intentaria que la major part dels diners circulessin a través de la seva entitat financera i que aquests diners hi romanguessin durant el major temps possible; així podria utilitzar-los segons li convingués.<br /><br />Per obtenir fons, faria tot el que estigués al seu abast amb tal d'aconseguir que els treballadors domiciliessin els cobraments de les nòmines i que tothom li confies els seus estalvis.<br /><br />Però hauria de saber que això del negoci bancari ja no és com abans. Ara, els estalvis i la domiciliació de les nòmines, únicament li permetria gaudir d'un camp d'actuació molt reduït. Per tant, voldria ampliar el seu negoci.<br /><br />Segurament que donades les circumstàncies actuals, per a vostè seria molt difícil acceptar que els milers de milions que ara obté la Seguretat Social s'escapessin de les seves mans i anessin directament a les mans dels jubilats en forma de pensions. Això probablement el posaria frenètic ja que seria com una llaminadura a la què de moment no pot accedir.<br /><br />Imagini, també, que les possibilitats dels treballadors de tenir dret, en el moment de la seva jubilació, a una pensió pública, obstruís la comercialització de les assegurances de jubilació que ofereix la seva entitat i que considerés que aquestes assegurances podrien significar una meravellosa oportunitat de negoci en el futur. Segurament que això encara el trauria més de polleguera.<br /><br />A més, a vostè, com a banquer, li interessaria que els més rics poguessin continuar acumulant cada vegada més riquesa. Això li permetria oferir la seva entitat a aquestes persones i dur a terme operacions de major envergadura. Però imagini que llavors també descobreix que en aquest terreny l'actual model de finançament de les pensions no l'afavoreix. Ha de saber que quant més pes té la distribució i més estesa està la solidaritat, menor és l'acumulació. Quina ràbia, no?<br /><br />Doncs bé, tot això és més o menys el que està passant en silenci gràcies al sistema actual de Seguretat Social on els jubilats reben una pensió que els permet afrontar la vellesa amb certa dignitat sense que aquests diners passin prèviament pels mercats financers.<br /><br />No descarto que en arribar a aquest punt, algú em corregeixi i digui que malgrat tot, els bancs no queden al marge del cobrament de les pensions. Aquesta observació, en part és pertinent, però no oblidi que en el millor dels supòsits, les entitats financeres han de conformar-se que els jubilats domiciliïn les seves pensions i aquí s'acaben les seves possibilitats de negoci. Això per a elles és poca cosa.<br /><br />Si vostè tingués el poder que tenen els especuladors i els banquers i estigués disposat a defensar els interessar que ells defensen, segurament que recorreria a tot el que trobés al seu abast per invertir aquesta situació. No acceptaria, de cap manera, que tot aquest munt de diners quedés a les mans de la Seguretat Social mentre ha de mirar-lo des de la barrera.<br /><br />Per invertir aquesta situació, vostè diria que la Seguretat Social no utilitza adequadament tots aquests diners, que continuar així no té sentit i que al final aquest sistema s'acabarà enfonsant.<br /><br />Ara bé, si vostè fos banquer, quin tipus de Seguretat Social li convindria? Per respondre cal saber prèviament que existeixen diferents maneres de finançar i regular un sistema de pensions.<br /><br />L'actual sistema es finança a través d'un model que es denomina de repartiment on els diners recaptats amb les cotitzacions socials de cada anys es destinen a pagar les pensions que els jubilats reben aquest mateix any. És, per tant, un sistema solidari en el qual les entitats financeres no participen. A vostè, si fos banquer li convindria eliminar-lo o disminuir el seu pes per delegar-lo a una situació residual.<br /><br />Hi ha una altra manera de finançar el sistema: la capitalització. En aquest cas, les aportacions de cada individu es posen a les mans d'entitats financeres que les inverteixen segons el seu criteri en espera que al final s'obtingui una rendiment que permeti fer efectiva la futura jubilació de la persona que ha anat cotitzant. Aquí, per tant, la gestió queda a les mans de les entitats financeres a què es lliuren els recursos recaptats. Això permet a aquestes entitats cobrar una quantia en concepte de despeses de gestió i per a publicitat. Aquests últims cobraments són molt importants: no oblidi vostè, que actualment una de les principals fonts de benefici de les entitats financeres són els ingressos per comissions i serveis. Segurament que aquest model, a vostè com banquer, li aniria de meravelles.<br /><br />Però no tots els sistemes de capitalització són iguals. Uns són de prestació definida i altres d'aportació definida.<br /><br />En el primer cas, la persona que cotitza té garantida una pensió (prestació) clarament definida prèviament. En altres paraules, sap amb certesa la quantia de la seva jubilació.<br /><br />En el segon cas, en canvi, només queda clarament definida l'aportació que farà la persona que cotitza. La pensió futura, en canvi, queda sense definir i dependrà de la rendibilitat obtinguda amb la inversió.<br /><br />Davant d'aquestes dues opcions, a vostè, com a banquer, li interessaria sobretot el sistema d'aportació definida. Amb aquest sistema tindria garantides mensualment una aportacions que els dipositaris no podrien retirar (una espècie de “corralito") fins després d’una colla d'anys. També tindria dret a cobrar les comissions per la gestió dels fons i a pagar la publicitat dels seus plans de pensions per captar nous clients.<br /><br />Bé. Espero que la simulació li hagi ajudat a entendre la conducta actual dels especuladors i dels banquers i que s'hagi adonat que els interessos d'aquesta gent i els de la majoria de la població són radicalment oposats.<br /></span><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2010/10/usted-el-banquero-y-el-futuro-de-la.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span style="color:yellow;">EN </span><span style="color:#993399;">CASTELLANO</span></b></a> </div><br /><br /><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-7UeIFwaLKo?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/-7UeIFwaLKo?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-4963154107826986268?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-79134037793087035292010-10-21T08:35:00.004+02:002010-10-21T15:26:43.698+02:00Endavant companys i companyes francesos<a href="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TL_fnIGlQXI/AAAAAAAAB5k/DRmgLY9zxJg/s1600/ussel_1%5B1%5D.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5530384730717241714" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TL_fnIGlQXI/AAAAAAAAB5k/DRmgLY9zxJg/s400/ussel_1%5B1%5D.jpg" /></a><br /><span style="font-family:verdana;font-size:130%;">Radicalització de la protesta francesa: la paraula descriu bé la situació. El moviment popular creix per tots els racons de França davant d'un Sarkozy arrogant i inflexible que vol tractar als futurs jubilats com simples instruments útils només per treballar i empitjorar-los el dret d'accés a una pensió.<br /><br />De nou, bona part dels mitjans de comunicació del nostre país presenten la realitat en funció dels interessos del poderosos mentre intenten desautoritzar la protesta i criminalitzar als moviments socials.<br /><br />Els esdeveniments de les pròximes hores seran decisius. La protesta cada vegada és més nombrosa i pot adquirir la força suficient per arraconar el govern. Però, passi el que passi finalment, aquests moments de la revolta intensa sempre acaben comportant un progrés en la consciència política de la gent.<br /><br />Endavant amb força i energia! </span><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DJR4B2liWmQ?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/DJR4B2liWmQ?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé<img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32716130-7913403779308703529?l=apuigsole.blogspot.com' alt='' /></div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-42062147237003481452010-10-18T19:33:00.002+02:002010-11-21T20:52:18.323+01:00Productivitat i distribució de la riquesa<a href="http://2.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TLvkglQufaI/AAAAAAAAB5c/QO0zZ6m3EqU/s1600/herencia.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 340px; FLOAT: right; HEIGHT: 231px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529264215936630178" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/TLvkglQufaI/AAAAAAAAB5c/QO0zZ6m3EqU/s400/herencia.JPG" /></a><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;">M’acaba de caure a les mans una estudi <span style="color:#ff0000;">(*)</span> d' Ellen Rusell i Mathier Dufour , publicat el 2007 pel Centre Canadenc de Polítiques Alternatives, que mostra com al Canadà els salaris mitjos es van estancar des de 1980 mentre que la productivitat per treballador, també en terme mig, va augmentar.<br /><br />Aquesta realitat deixa en dubte, de nou, l'asseveració que una economia en creixement sempre acaba produint beneficis compartits dels quals al final gaudeixen la majoria dels treballadors.<br /><br />Segons l'estudi, si el salari mitjà s'hagués beneficiat dels augments de productivitat des de 1991, l'any 2005 hagués estat 200 $ més alt per setmana.<br /><br />Però això no va succeir i l'augment de la productivitat va alimentar sobretot els beneficis empresarials.<br /><br /><strong>PRODUCTIVITAT, SALARIS I TEORIA ECONÒMICA<br /></strong><br />La desconnexió entre productivitat i salaris, demostrada de manera contundent en l'estudi, també s'ha produït en la majoria dels països industrialitzats durant l'època neoliberal i, per descomptat, també a Espanya.<br /><br />Durant aquests anys, la majoria de manuals d'economia - i els de història econòmica- han mantingut que les millores de productivitat dels treballadors d'avui expliquen per què els seus salaris reals (el poder adquisitiu dels seus ingressos) són més alts que en el passat.<br /><br />Ara bé, els fets que acabem de descriure -i també l'ocorregut al llarg de la història – deixen al descobert que la distribució dels guanys de productivitat no vénen per generació espontània sinó que depenen de la correlació de forces.<br /><br />I aquest és precisament un dels temes centrals del debat polític i social dels nostres dies. Ho trobem, fins i tot - com explicaré a continuació- darrere de la controvèrsia sobre el sistema de pensions i la seva viabilitat futura.<br /><br /><strong>PRODUCTIVITAT I PENSIONS</strong><br /><br />Els guanys en productivitat han avançant al llarg dels anys al costat d'altres progressos (en matèria sanitària o en higiene pública, per exemple) i això ha permès millorar el benestar de la població i allargar l'esperança de vida.<br /><br />Si ens cenyim a l'esperança de vida, ens adonarem que és un fenomen que es ve produint des de fa uns segles i que en cap moment ha comportat un obstacle per garantir un sistema publico de pensions. Més aviat ha ocorregut el contrari, ja que els sistemes de seguretat social han quallat mentre l'esperança de vida es perllongava, en coincidir la seva implantació amb les millores en la productivitat del treball.<br /><br />Ara no hi ha raó per pensar què aquesta tendència es trencarà atès que tot indica que en el futur les millores de productivitat superaran els increments en l'allargament de la vida dels treballadors jubilats.<br /><br /><strong>PRODUCTIVITAT I ALIMENTACIÓ</strong><br /><br />Un fenomen semblant, que en el seu moment també va ser objecta de polèmica, ha ocorregut amb l'alimentació de la població: D'una banda creixia la població no agrícola i per l'altra disminuïen, no només en termes proporcionals, sinó en nombres absoluts, les persones que treballaven en el camp. Això, contravenint les tesis pessimistes de Thomas Robert Malthus, no ha comportat cap obstacle per garantir que la gent pogués menjar ja que aquesta disminució s'ha compensat , a través dels increments de productivitat.<br /><br /><strong>LA PRODUCTIVITAT I EL FUTUR<br /></strong><br />Ara el capital no vol perdre la situació de privilegi que ha conquistat a l'època neoliberal i intenta establir les bases per apropiar-se dels guanys en productivitat futurs. Per aquest motiu intenta estancar la part de la riquesa destinada a remunerar els treballadors (o disminuir-la), i sobretot, vol rebaixar la part que correspon a cotitzacions socials.<br /><br />El que veritablement està en joc no és una altra cosa que la futura distribució de la riquesa. </span></div><br /><div><br /><br /><span style="color:#ff0000;">(*)</span><a href="http://www.policyalternatives.ca/sites/default/files/uploads/publications/National_Office_Pubs/2007/Rising_Profit_Shares_Falling_Wage_Shares.pdf"> RISING PROFIT SHARES, FALLING WAGE SHARES </a></div><br /><br /><br /><br /><div style="BORDER-BOTTOM: medium none; BORDER-LEFT: medium none; BORDER-TOP: medium none; BORDER-RIGHT: medium none"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; FLOAT: left" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5096276233710888242" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_MWLPzSRKDjw/RrmcO7uaZTI/AAAAAAAAAsk/QiehHAILsPA/s200/enne%5B1%5D.jpg" /><a href="http://apuigsole-1.blogspot.com/2010/10/productividad-y-distribucion-de-la.html"><b><span style="color:red;">VERSIÓN</span></b> <b><span