tag:blogger.com,1999:blog-327161302024-03-07T06:39:32.616+01:00 AnToni Puig Solé "El qui calla passa gana/
i el qui crida mor en vida./
S'ha de tenir molta manya!"/.
Ovidi Montllor
Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comBlogger450125tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-73789654223171659142024-01-27T16:23:00.006+01:002024-01-27T16:23:43.272+01:00¿Tiene sentido reivindicar a Lenin en el siglo XXI?<p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjHO8Tz7VFP1ImsRY2bnOr8Du3C4sK3hBmzcgbyYwQdjfQFN4MVLUqlRqojcV4dS1PTow7_q2V7SqF_uLbbSJwN4SihDo_XFuggYSLljfbRSrjwFiFs74NxRxyNJQqHx8QxOObC7FPXHk2LRG4Rx3Q8_ZliuY7CDprTxpaCX2qtDeaNjxLLZhqUqA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjHO8Tz7VFP1ImsRY2bnOr8Du3C4sK3hBmzcgbyYwQdjfQFN4MVLUqlRqojcV4dS1PTow7_q2V7SqF_uLbbSJwN4SihDo_XFuggYSLljfbRSrjwFiFs74NxRxyNJQqHx8QxOObC7FPXHk2LRG4Rx3Q8_ZliuY7CDprTxpaCX2qtDeaNjxLLZhqUqA" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><br />La situación actual de los comunistas y de las fuerzas de izquierda es ardua, tanto en relación a la valoración del pasado como con relación a la lucha presente. </p><p style="text-align: justify;">En lo que se refiere al pasado, se trata de averiguar si nos ofrece o no herramientas para afrontar los problemas actuales. Sin embargo, su evaluacióN no será la misma si lo que se persigue es trampear la situación a través de supuestas mejoras del sistema capitalista, o si, por el contrario, el objetivo final es la toma del poder por parte del proletariado.</p><p style="text-align: justify;">Lo que conocemos como MARXISMO, al principio se presentó con otros apodos. Engels, por ejemplo, en el ANTI-DÜHRING, lo llamó socialismo científico. Pero el propio Engels decidió finamente que el nombre apropiado era MARXISMO y lo hizo en su brillante texto <a href="https://www.marxists.org/espanol/m-e/1870s/cmarx.htm">CARLOS MARX</a> (ESBOZO BIOGRÁFICO). De ahí que a veces se diga que Engels inventó de MARXISMO, cuando lo correcto sería, en todo caso, decir que fue el primero que denominó MARXISMO a la teoría científica y revolucionaria al servicio de la emancipación de la clase obrera.</p><p style="text-align: justify;">Esto es bueno recordarlo, puesto que asistimos a un intento de enterrar no sólo el MARXISMO-LENINISMO, asociándolo a una cierta instrumentalización que de él hicieron los estados de los antiguos países del “socialismo real” al elevarlo a “ideología de estado”. También se busca enterrar el mismo concepto de MARXISMO y apartar a Engels de Marx e incluso suprimir de la obra de Marx algunas de sus formulaciones, alegando que Engels las exageró o modificó. Con esta pretensión, se da eco a una seria de marxólogos académicos convirtiéndolos en referentes de muchas personas bien intencionadas. Se busca un Marx disociado de las experiencias revolucionarias exitosas (o frustradas) de los siglos XIX y XX, pintándolo como un “sabio” de gabinete, con la coartada de que así se evita ensuciarlo con los errores que en dichos procesos revolucionarios se cometieron.</p><p style="text-align: justify;">En 1913 Lenin publicó un opúsculo titulado VICISITUDES HISTÓRICAS DE LA DOCTRINA DE CARLOS MARX, en donde dice que “lo principal de la doctrina de Marx es el haber puesto en claro el papel histórico universal del proletariado como creador de la sociedad socialista”. Lenin tuvo aquí la virtud de resaltar, como hizo antes Engels, que el primer elemento definitorio del MARXISMO es su carácter de clase, su condición de herramienta al servicio de la emancipación de la clase obrera, una herramienta que se mejora con el tiempo.</p><p style="text-align: justify;">Cuatro años después, al final de la Primera Guerra Mundial, la Revolución triunfó en Rusia bajo la dirección del Partido Bolchevique, en parte gracias a la exitosa estrategia de Lenin. Desde entonces, el LENINISMO está vinculado al Octubre ruso de 1917 y a su impulso posterior. La Tercera Internacional fue resultado de aquel impulso. Surgió de la quiebra de la Segunda Internacional, para orientar a los marxistas hacia el derrocamiento revolucionario del capitalismo, lo que dio origen a lo que se ha llamado Movimiento Comunista Internacional. </p><p style="text-align: justify;">Tras la revolución de Octubre, lo que había sido un movimiento socialista internacional único se desdobló. Los dirigentes de la socialdemocracia habían apoyado la guerra de sus burguesías imperialistas y ya hacía tiempo que ayudaban a sofocar el malestar de la gente y a estabilizar el capitalismo. Desde entonces, la socialdemocracia se ha convertido de facto en el ala reformista del capitalismo y ha condicionado las reformas del sistema a su viabilidad y continuidad. Esto fue lo que obligó a los revolucionarios a organizarse fuera de sus filas, tomando el LENINISMO como bandera.</p><p style="text-align: justify;">Organizarse al margen de la socialdemocracia reformista no comportó renunciar a acuerdos puntuales con ella y lo mismo vale para los anarquistas y otras corrientes que en momentos puntuales comparten objetivos con los comunistas. Pero no se trata de compartir una misma organización haciendo un coctel ideológico, sino de tejer alianzas y éstas siempre se edifican “con otros” que tienen otras identidades y otras formas de organización.</p><p style="text-align: justify;">Lenin y otros marxistas ya había indicado durante la Primera Guerra Mundial que el principal enemigo era la burguesía imperialista internacional. De ahí que, en algunas ocasiones se haya considerado al LENINISMO como el “MARXISMO de la época de imperialismo”.</p><p style="text-align: justify;">Tras la fundación de la Tercera Internacional, la experiencia histórica del movimiento obrero revolucionario se quiso sintetizar con las palabras MARXISMO-LENINISMO. Con ellas no se arrinconaba a otros grandes lideres revolucionarios de talla similar a la de Marx y Lenin, ni se ignoraba el papel de las masas a lo largo de la historia. Todo lo contrario. La obra de Karl Marx y de Lenin, y la de todos sus camaradas, está ligada al desarrollo del proletariado moderno y a su proceso de toma de conciencia de clase. Sin la acción de las masas explotadas, al servicio de las cuales ambos pusieron todas sus fuerzas y toda su inteligencia, no hubieran sido posibles sus impresionantes aportes ni los de todos aquellos que han actuado de conformidad con ellos.</p><p>Como hemos visto, una de los argumentos para sugerir el abandono del MARXISMO-LENINISMO, ha sido la supuesta voluntad de desvincular la obra de Marx de lo acaecido en los países del llamado socialismo real. Aquí es importante dejar claro que las relaciones sociales que se desplegaron en aquellos países no fueron simplemente el producto de una teoría o de una ideología a la que dijeron adherirse sus dirigentes. Fue también el resultado de un conjunto de condicionantes y trastornos políticos, con los que toparon aquellos países, incluida una terrible guerra civil primero, una -aún más terrible- Segunda Guerra Mundial y una posterior guerra fría, acompañada de bloqueos que aún prosiguen y que se acentúan en nuestros días.</p><p style="text-align: justify;">Es cierto que después de la conquista del poder por los partidos comunistas o por grupos revolucionarios afines a ellos, en varios países, el MARXISMO-LENINISMO fue presentado como instrumento ideológico de legitimación y en ciertas ocasiones permitió ocultar y justificar políticas que resultaron erróneas. Los procesos históricos son demasiado complejos para ser predichos y moldeados sobre la base de una teoría particular y esta teoría, cuando es científica, se depura y se enriquece con la propia práctica, lo que exige aprender de los errores propios y ajenos y exige, a la vez, desarrollar la propia teoría para afrontar situaciones inicialmente no previstas.</p><p style="text-align: justify;">El LENINISMO fue, en un primer momento, la forma rusa de desarrollo del MARXISMO, lo que le permitió no sólo entender la realidad particular de Rusia, sino que también le permitió enriquecer el MARXISMO atendiendo estas particularidades y llevando a cabo una revolución proletaria victoriosa, algo antes no visto. De ahí que la primera obligación de los leninistas sea dominar y aplicar los puntos de vista y métodos marxistas para estudiar y resolver los problemas prácticos de la realidad concreta del propio país y elaborar, partiendo de dicha realidad, su estrategia y tácticas revolucionarias y su labor internacionalista. Esto es muy importante, ya que una de las razones del desprestigio del MARXISMO-LENINISMO se debe a que, con frecuencia, muchos supuestos marxistas-leninistas se han dedicado a citar palabras y frases sueltas sin estudiar las particularidades de su país y las del contexto político internacional.</p><p style="text-align: justify;">Una lectura cuidadosa de la obra de Lenin permite comprobar la acertada descripción que hace del sistema capitalista y de su desarrollo peculiar en Rusia, el descubrimiento de las particularidades del capitalismo al llegar a la fase imperialista, el vínculo entre las luchas de liberación nacional y la revolución democrática, la preparación teórica y práctica de la clase trabajadora y la teoría para construir el partido proletario, así como la concepción de que las masas deben ser las protagonistas de la revolución, lo que exige tejer las alianzas pertinentes y preparar la insurrección popular.</p><p style="text-align: justify;">Aunque en algunos escritos como en «TRES FUENTES Y PARTES INTEGRANTES DEL MARXISMO«, parece que Lenin pensara que la obra de Marx era «completa y acabada», el mismo deshizo esta posible confusión cuando dijo: «No consideramos la teoría de Marx como algo completo e inviolable. Por el contrario, creemos que sólo ha puesto las bases de la ciencia que debe desarrollarse en todas las direcciones, si no queremos ir arrastrándonos por la vida«.(LA ENFERMEDAD INFANTIL DEL IZQUIERDISMO EN EL COMUNISMO). Con las palabras “completa y acabada” Lenin se refería exclusivamente a las bases científicas del marxismo, a los fundamentos.</p><p style="text-align: justify;">Para Lenin la teoría revolucionaria no es pues un dogma y sólo tiene sentido cuando va de la mano de la lucha de masas. Esta concepción lo llevó a la conclusión de que el análisis concreto de la situación concreta es el alma viva del MARXISMO, un análisis que debe superar todo tipo de especulaciones, ya que la política no depende de las intenciones sino de las acciones.</p><p style="text-align: justify;">El análisis concreto de la situación concreta es central para decidir las distintas formas de lucha y relacionarlas. Con demasiado frecuencia se ha querido privilegiar una forma de lucha olvidando las otras. Incluso se ha llegado a convertir una forma de lucha como identidad de tal o cual organización política de “izquierdas”. En unos casos ha sido la lucha armada, en otros la desobediencia civil, la lucha electoral, la agitación callejera… o las ocupaciones de espacios abandonados. Lenin, combatió esta anomalía:</p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;">“¿Cuáles son las exigencias fundamentales que todo marxista debe presentar para el análisis de la cuestión de las formas de lucha? En primer lugar, el marxismo se distingue de todas las formas primitivas del socialismo pues no liga el movimiento a una sola forma determinada de lucha. El marxismo admite las formas más diversas de lucha; además, no las «inventa», sino que generaliza, organiza y hace conscientes las formas de lucha de las clases revolucionarias que aparecen por sí mismas en el curso del movimiento. El marxismo, totalmente hostil a todas las fórmulas abstractas, a todas las recetas doctrinas, exige que se preste mucha atención a la lucha de masas en curso que, con el desarrollo del movimiento, el crecimiento de la conciencia de las masas y la agudización de las crisis económicas y políticas, engendra constantemente nuevos y cada vez más diversos métodos de defensa y ataque. Por esto, el marxismo no rechaza categóricamente ninguna forma de lucha. El marxismo no se limita, en ningún caso, a las formas de lucha posibles y existentes sólo en un momento dado, admitiendo la aparición inevitable de formas de lucha nuevas, desconocidas de los militantes de un período dado, al cambiar la coyuntura social. El marxismo, en este sentido, aprende, si puede decirse así, de la práctica de las masas, lejos de pretender enseñar a las masas formas de lucha inventadas por «sistematizadores» de gabinete.(…).</p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;">En segundo lugar, el marxismo exige que la cuestión de las formas de lucha sea enfocada históricamente. Plantear esta cuestión fuera de la situación histórica concreta significa no comprender el abecé del materialismo dialéctico. En los diversos momentos de la evolución económica, según las diferentes condiciones políticas, cultural-nacionales, costumbrales, etc., aparecen en primer plano distintas formas de lucha, y se convierten en las formas de lucha principales; y, en relación con esto, se modifican a su vez las formas de lucha secundarias, accesorias. Querer responder sí o no a propósito de un determinado procedimiento de lucha, sin examinar en detalle la situación concreta de un movimiento dado, la fase dada de su desenvolvimiento, significa abandonar completamente la posición del marxismo.(LA GUERRA DE GUERRILLAS)</p></blockquote><p style="text-align: justify;">Lenin fue cuidadoso con la formación teórica y alertaba del peligro de caer en el empirismo, una desviación en la que caen los oportunistas de todo tipo que se arrastran detrás de los hechos que aparecen en la superficie y que se nos presentan distorsionados desde los medios de comunicación oficiales. “El conocimiento [decía] es el reflejo de la naturaleza por parte del hombre. Pero esto no se produce de una manera simple, inmediata, sin reflexión total”.(MATERIALISMO Y EMPIRIO-CRITICISMO). Para analizar la realidad hay que hacer una serie de abstracciones, tener un patrimonio conceptual, conocer las leyes que caracterizan cada modo de producción, observar las contradicciones sociales y su evolución, etc.</p><p>El análisis concreto de la situación concreta también ayuda a corregir los errores. Admitir un error es adecuado para descubrir sus causas y rectificar. “El comportamiento de un partido político ante sus errores es una de las formas más importantes y más seguras para juzgar la seriedad de este partido y la manera en que cumple con sus obligaciones hacia su clase y las masas trabajadoras.”(LA ENFERMEDAD INFANTIL DEL IZQUIERDISMO EN EL COMUNISMO).</p><p style="text-align: justify;">Rigor, seriedad, paciencia, astucia, optimismo y por encima de todo, posicionamiento clasista, son expresiones que resumen la conducta de Lenin. No era, sin embargo, ni un soñado ni un alborotador sectario como estos que se dedican a pasearse por las calles exclusivamente con los suyos, para “lucir paquete”. Sabía que la realidad es independiente de nuestra voluntad, aunque con la acción la podemos modificar, pero para hacerlo debemos analizarla cuidadosamente. He ahí porque daba tanta importancia al análisis y le dedicaba tanto tiempo y energías.</p><p style="text-align: justify;">Lenin tuvo la virtud de combatir la degeneración revisionista y el oportunismo que estaban corroyendo al movimiento socialista internacional y convertirse en la fuente principal de desarrollo del MARXISMO auténtico y revolucionario, recuperando no solo la teoría clásica del Marx, sino también incorporando nuevas teorías de validez universal, entre la que ocupó un lugar destacado el estudio del imperialismo y la comprensión del papel relevante que le correspondía jugar a los movimientos de liberación nacional. Esto lo distanció de aquellos que sólo veían la posibilidad de una revolución victoriosa en los países de capitalismo avanzado, países que, por cierto, en la mayoría de casos ya se habían convertido en metrópolis imperialistas.</p><p style="text-align: justify;">Ahora asistimos a nuevas formas de oportunismo. El abandono del MARXISMO-LENINISMO, o la renuncia del mismo, por parte de la izquierda hoy mayoritaria, ha ido de la mano de una definición genérica con la cual se nos viene a decir que el socialismo se basa únicamente en ideales como la justicia social, mayor igualdad y bienestar, cuando estos son sólo derechos sociales por los que hay que luchar, pero que por sí mismos no desembocan en una revolución socialista. Se trata de concesiones arrancadas a los capitalistas. El MARXISMO-LENINISMO, en cambio, sin renunciar a obtener concesiones de los capitalistas y desarrollando continuamente teorías particulares en la lucha para arrancarlas, se propone, como objetivo irrenunciable, desplazar del poder a los capitalistas. Sólo así se apartarán todas las maldades asociadas al modo de producción capitalista.</p><p style="text-align: justify;">Ahora bien, ¿significa esto que al no lograrse aún una verdadera revolución socialista en los países europeos en los que nosotros nos ubicamos, el MARXISMO-LENINISMO ha fracasado o que incluso ha sido derrotado?</p><p style="text-align: justify;">Es evidente que los comunistas europeos hemos sido incapaces de llevar al poder a los trabajadores y oprimidos, tal como lo hicieron la Revolución Rusa de 1917, la Revolución China de 1948, la Revolución Cubana de 1959,…. o la heroica resistencia del pueblo de Vietnam en la década de los 70. Es evidente también, que esta incapacidad ha sido perjudicial para los países en los que inicialmente la revolución triunfó, pues al no derrotar a la burguesía de los países que conforman el centro imperialista, este centro imperialista ha podido llevar a cabo una dura batalla económica y militar contra los países que han anhelado construir un futuro comunista y contra los que luchas por su independencia y liberación. Desbaratar esta ofensiva es, precisamente, una de las obligaciones de los comunistas europeos.</p><p style="text-align: justify;">Sin embargo, los comunistas europeos también tenemos en nuestro haber una serie de hazañas y experiencias positivas que no deberíamos infravalorar, entre las que ocupa un lugar destacado la memorable lucha antifascista de la que no sólo forman parte las experiencias contradictorias de los frentes populares, sino que también forma parte de ella, la heroica resistencia armada antifascista, dentro de la cual se debe ubicar la lucha partisana.</p><p style="text-align: justify;">Oficialmente el LENINISMO fue definido como el MARXISMO de la época del imperialismo, añadiendo que se trataba de la teoría del movimiento de liberación del proletariado, de la teoría y táctica de la dictadura del proletariado, de la teoría de la construcción de la sociedad comunista.</p><p style="text-align: justify;">Esta definición guardaba relación con los objetivos perseguidos al fundar la Internacional Comunista, que en un primer momento se proponía llevar acabo la revolución mundial y que fue concebida como el partido dirigente de dicha revolución, dando a los partidos nacionales el carácter de meras secciones locales. Esta pretensión se desvaneció con los fracasos de la revolución húngara de los consejos obreros, de la revolución espartaquista alemana y de la experiencia italiana de los consejos de fábrica, entre otros intentos insurreccionales frustrados. Aquellos fracasos avivaron una terrible represión anti comunista, promovida por la fracción más reaccionaria de la oligarquía financiera e imperialista internacional, que dio lugar al nazi-fascismo y que acabó azuzando la Segunda Guerra Mundial. ¿Ello nos debe llevar a la conclusión de que el Movimiento Comunista, creado con la Tercera Internacional, fue entonces derrotado?</p><p style="text-align: justify;">Conseguir tal derrota era, ni más ni menos, lo que perseguía el nazi-fascismo. Sin embargo los hechos nos recuerdan que no lo lograron y quienes finalmente acabaron derrotados fueron los propios nazi-fascistas.</p><p style="text-align: justify;">Ni la imposibilidad de llevar a cabo la revolución mundial a comienzos del siglo XX, ni la posterior ofensiva fascista, ni la división del Movimiento Comunista Internacional tras el XX Congreso del PCUS, ni la deriva reformista de los partidos que impulsaron el eurocomunismo,…, ni la caída del Muro de Berlín, han significado la derrota definitiva de MARXISMO-LENINISMO. Han sido acontecimientos dolorosos y que en algunas ocasiones han comportado sangre, muerte y prisión para muchos comunistas. Nada de ello puede ahogar las experiencias exitosas y las luchas heroicas del Movimiento Comunista Internacional que nació tras la Revolución de Octubre y de la que los comunistas actuales nos debemos considerar herederos. La mejor manera de recoger esta herencia es reivindicando el LENINISMO.</p><p style="text-align: justify;">La revolución no es un juguete en mano de los comunistas, que se nos pueden quitar cuando fracasamos y que caprichosamente podemos recuperar. Para que sea posible deben darse determinadas condiciones, como Lenin puso de manifiesto en su teoría sobre el eslabón débil de la cadena imperialista:</p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;">“A un marxista no le cabe duda de que la revolución es imposible sin una situación revolucionaria; además, no toda situación revolucionaria desemboca en una revolución. ¿Cuáles son, en términos generales, los síntomas distintivos de una situación revolucionaria? Seguramente no incurrimos en error si señalamos estos tres síntomas principales: 1) La imposibilidad para las clases dominantes de mantener inmutable su dominación; tal o cual crisis de las “alturas”, una crisis en la política de la clase dominante que abre una grieta por la que irrumpen el descontento y la indignación de las clases oprimidas. Para que estalle la revolución no suele bastar con que “los de abajo no quieran”, sino que hace falta, además, que “los de arriba no puedan” seguir viviendo como hasta entonces. 2) Una agravación, fuera de lo común, de la miseria y de los sufrimientos de las clases oprimidas. 3) Una intensificación considerable, por estas causas, de la actividad de las masas, que en tiempos de “paz” se dejan expoliar tranquilamente, pero que en épocas turbulentas son empujadas, tanto por toda la situación de crisis, como por los mismos “de arriba”, a una acción histórica independiente.</p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;">Sin estos cambios objetivos, no sólo independientes de la voluntad de los distintos grupos y partidos, sino también de la voluntad de las diferentes clases, la revolución es, por regla general, imposible. El conjunto de estos cambios objetivos es precisamente lo que se denomina situación revolucionaria. Esta situación se dio en 1905 en Rusia y en todas las épocas revolucionarias en Occidente; pero también existió́ en la década del 60 del siglo pasado en Alemania, en 1859-1861 y en 1879-1880 en Rusia, a pesar de lo cual no hubo revolución en esos casos. ¿Por qué́? Porque no toda situación revolucionaria origina una revolución, sino tan sólo la situación en que a los cambios objetivos arriba enumerados se agrega un cambio subjetivo, a saber: la capacidad de la clase revolucionaria de llevar a cabo acciones revolucionarias de masas lo suficiente fuertes para romper (o quebrantar) el viejo gobierno, que nunca, ni siquiera en las épocas de crisis, “caerá́” si no se le “hace caer”. (LA BANCARROTA DE LA II INTERNACIONAL).</p></blockquote><p style="text-align: justify;">Lenin no puede dejar de ser un referente para los revolucionarios. Su rigor teórico le permitió analizar de manera concreta y objetiva cada aspecto de la realidad, discutiendo con plena seguridad cada uno de los detalles y afrontando con acierto todas las batallas políticas. Supo responder, pues, a las exigencias de su tiempo. ¡Su obra y su ejemplo también son vitales para responder a las exigencias del nuestro!.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Articul publicado en <a href="https://elcomun.es/2024/01/21/tiene-sentido-reivindicar-a-lenin-en-el-siglo-xxi/"> EL COMUN</a> y en gallego en<a href="https://pcrg.gal/?p=1040"> EMBATE</a>.</p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-30667646380358114712023-07-05T23:10:00.015+02:002023-07-06T10:22:32.018+02:00 ¿UNA HERENCIA PARA QUE LOS DESHEREDADOS PUEDAN ESTUDIAR Y TRABAJAR?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjMMdNEQR6mJTSFABykqrFrNzzQj9lXpe9lcFHCoL-XsYmwjEE1m9VALNuHjrzKPhdyxkRdTU2tszuXKnmcBIxRr6jughhEV3RVX4ZDJBYkQFBJcptG5-ja75M1onVH5b9KurM4RBVJkvpSHOVSoEmAaCC-zOlrBBuVvz217UFf_gD9jQsbmDUedw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="162" data-original-width="310" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjMMdNEQR6mJTSFABykqrFrNzzQj9lXpe9lcFHCoL-XsYmwjEE1m9VALNuHjrzKPhdyxkRdTU2tszuXKnmcBIxRr6jughhEV3RVX4ZDJBYkQFBJcptG5-ja75M1onVH5b9KurM4RBVJkvpSHOVSoEmAaCC-zOlrBBuVvz217UFf_gD9jQsbmDUedw" width="320" /></a></div><span style="font-family: Courier; font-size: 10pt; text-align: justify;"><p><span style="font-family: Courier; font-size: 10pt; text-align: justify;"><br /></span></p></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Las movilizaciones estudiantiles fueron, en la segunda mitad del siglo XX, una escuela de lucha para las jóvenes generaciones que quisieron tomar las riendas de su futuro. Prosperaron en un período de auge capitalista cuando, tras la posguerra, hubo un boom demográfico y el capitalismo de los países centrales aceptó la educación parcialmente gratuita, considerándola útil para el desarrollo de las fuerzas productivas.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">En las últimas décadas, la situación ha mutado. Los estados capitalistas han sacado lecciones del pasado y pugnan para que las inevitables protestas de los jóvenes anden dentro del redil del sistema. Por otra parte, dado que el capitalismo requiere una persistente expansión hacia nuevos mercados para poder sobrevivir, la educación se considera como una mercancía más para ayudar al capital a saciar su sed de ganancias.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Esta mercantilización de la educación, adopta varios grados. En algunos países, la educación parcialmente gratuita, junto a otros logros del pasado, puede mantenerse gracias al temor del Estado a provocar protestas. Aun así, la mercantilización avanza y cada vez son más la facetas de la educación a las que se pone precio. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Las familias trabajadoras dan una gran importancia a la educación de los suyos. Muchas personas mayores aún no han sabido descubrir que su dura vida laboral como explotados va asociada a la dinámica propia del capitalismo. La han vivido como un infortunio emanado de su bajo nivel formativo qué consideran que los condenó al trabajo manual. Esto los ha animado a destinar parte de su renta a la educación de los hijos, lo cual es aprovechado por los mercaderes de la educación. Por otra parte, a los jóvenes estudiantes de las clases trabajadoras que no cuentan con esta ayuda económica familiar, no les queda otra que recurrir a la deuda estudiantil, si quieren estar en condiciones de competir en un mercado laboral cada vez más exigente. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Todo esto, de una u otra forma, ha acabado convirtiéndose en un nuevo problema para la </span><span style="font-family: courier;">clase trabajadora. En EEUU, por ejemplo, muchos de los jóvenes de familias obreras, después de culminar sus estudios, se ven en la obligación de hacer pagos mensuales promedios de 300 dólares para devolver sus préstamos estudiantiles mientras luchan, en un mercado laboral precarizado, para pagar el alquiler, la comida, la atención médica y un coche privado imprescindible para poder trabajar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">El problema en los EEUU ha tomado tal magnitud que ocupó el centro del debate político y el Partido Demócrata prometió resolverlo haciéndose cargo de la deuda estudiantil a través de los presupuestos públicos. Como era previsible, la promesa no ha prosperado. Biden y los demócratas se han limitado a culpar a los republicanos de su fracaso, obviando que tenían la Cámara, el Senado y la Presidencia y se negaron a aprobar lo que antes habían prometido. Ahora se escudan en una sentencia adversa de los tribunales.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Pero incluso si la propuesta de los “chicos de Biden” prosperara, sólo solventaría la expresión actual del problema y persistirían sus causas, con lo que se produciría el mismo desenlace en el futuro. Ante esta evidencia, incluso muchos de los partidarios del capitalismo sugieren modificar el actual modelo. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">En este contexto, aumentan los motivos para que las gentes de izquierdas prosigamos con la demande de una enseñanza pública totalmente gratuita, sostenible para todos, acompañada de un sólido sistema de becas que permita a los estudiantes de familia obrera afrontar los gastos asociados al alojamiento, la manutención y el transporte.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Sin embargo, siempre que el sistema tiene un problema, aparecen los reformadores sociales con su música celestial prometiendo “mejoras” asignadas desde arriba. Ahora, una de estas promesas reformadoras nos vienen acompañada por el lenguaje “progre”, insinuando un posible “empoderamiento de los jóvenes”. Cuenta con el aval de un “economista parisino de moda”. Se trata, en concreto, de la promesa de una “herencia universal” de 20.000 euros, que según sus promotores se entregaría a todos los jóvenes, independientemente de su procedencia social, para que pudieran estudiar o para que se “autoocuparan como emprendedores”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">En unas circunstancias en las que el capitalismo no está en condiciones de llevar a cabo reformas progresistas, prometer reformas es en gran medida ineficaz y siembra ilusiones sobre la posibilidad de resolver nuestros problemas dentro de las llamas del sistema capitalista. La realidad es que el capitalismo agónico necesita nutrirse privatizándolo y mercantilizándolo todo. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Hay que reconocer, sin embargo, que la propuesta de “herencia universal” parte de la aceptación del proceso de privatización y mercantilización en curso, pues a fin de cuenta propone entregar una cantidad de dinero para que los jóvenes de familia obrera puedan comprar en el mercado de la educación algo que necesitan para poder inserirse posteriormente en el mercado laboral. De paso, los hijos de los ricos también se beneficiarían de la herencia prometida, debido a su “universalidad”, sumando los 20.000 euros a su ya nutrida herencia familiar. Parecería pues, que es una propuesta digerible para el sistema en su etapa actual. Pero vista la experiencia de los EEUU, todo indica que el capitalismo preferirá “digerir” otro menú o reformular lo de la herencia. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">La propuesta se nos presenta, a la vez, como una medida que tienda a reducir gradualmente la brecha social. Lo que ocurre es que la tendencia general del capitalismo no es hacia la reducción gradual de esta brecha, sino que tiende a ensancharla. Y esta dinámica sólo se puede frenar con la lucha de sus principales víctimas, o sea, con la lucha de las gentes trabajadoras, a las que parece que ahora se quiere adormecer, prometiéndoles que a sus jóvenes se los hará herederos de un cheque equivalente, aproximadamente, al salario de todo un año.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Cualquier propuesta enmarcada dentro de la gestión del sistema, se ve en la necesidad de anunciar su financiación. Al igual que otras promesas por el estilo, se nos dice que los recursos se recaudarán a través de un impuesto “sobre las grandes fortunas”. De ahí parece que se derivaría su potencial redistributivo. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Los que formulan la propuesta deberían reconocer que al limitarse a pedir que el gobierno cobre un impuesto a los ricos, nos están sugiriendo que dejemos todas las cartas en manos del establishment burgués, a la espera que sea este establishment el que gestioné bien las cosas. Evidentemente, estos reformadores sociales, a la vez que lanzan su propuesta “reformadora”, se ofrecen como los políticos idóneos para llevar a cabo dicha gestión. Así todo quedaría en su casa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Defender una educación gratuita y decente fue y es una demanda aparentemente modesta. Ya fue formulada en el siglo XIX, por el Manifiesto Comunista. Allí ya se insinuaba que el capitalismo, por su propia naturaleza, no está dispuesto a proporcionar íntegramente esta demanda, a menos que no le quede otro remedio. De ahí que para lograrla sea necesario, como dicho Manifiesto anunciaba al final, que todos los obreros nos unamos.</span></p><p> </p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-46719648588367940062023-04-28T09:44:00.007+02:002023-07-06T19:26:57.124+02:00FERRAN FULLÀ<p style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCt5dJ_WjOJOHbtg3EzzZE2n1DuBtozO5Cl8Ct8hU8ZmATkux0mFWDWDp43OyvuoVQZgrX8x6PKUCU_XSvS2a9HruGmI_AJSqhyKrYgVGtmDAOWM1SHN6_Qk677wAxtqYZ3TnmUwqif9R6s0ccqLMAN6iQABdU6PS1UbVvBqrGHSskjObTWFk/s273/images.jpeg" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14.666666984558105px; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: right;"><img border="0" data-original-height="184" data-original-width="273" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCt5dJ_WjOJOHbtg3EzzZE2n1DuBtozO5Cl8Ct8hU8ZmATkux0mFWDWDp43OyvuoVQZgrX8x6PKUCU_XSvS2a9HruGmI_AJSqhyKrYgVGtmDAOWM1SHN6_Qk677wAxtqYZ3TnmUwqif9R6s0ccqLMAN6iQABdU6PS1UbVvBqrGHSskjObTWFk/w378-h255/images.jpeg" width="378" /></a> <span style="font-family: courier;"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">Com podreu veure de seguida,</span><u style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> jo he estat un privilegiat</u><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">: quan de ben jove,</span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">vaig conèixer al Ferran, vaig trobar</span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><u style="font-family: courier; font-size: 11pt;">un mestre</u><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">que després va acabar sent</span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><u style="font-family: courier; font-size: 11pt;">el meu millor amic</u><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">. Un amic especial, un amic de militància. Vint anys a Bandera Roja,</span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">després a Iniciativa i al PSUC. Amb l’afegitó d’haver</span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">compartit amb ell treball a l’escola sindical de CCOO i també alguns articles i comunicacions.</span><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;"> </span><u style="font-family: courier; font-size: 11pt;">Tota una sort.</u></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: courier;"></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: 11pt;">Brecht deia que els que lluiten tota la vida són imprescindibles. Però no tots ho fan de la mateixa manera. I ell, ho sabeu bé, va fer de la lluita la seva vida. El Ferran va ser un exemple de constància, de valentia i sobretot de solidaritat. Sense claudicacions.</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div></div><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;">Ara que som a la seu de CCOO és obligat recordar els darrers anys abans de jubilar-se, fent tasques en Salut Laboral, assessorant els treballadors autònoms, o a la federació del metall.... Una faceta minúscula de la seva vida , fins i tot, un dels seus punts febles, m’atreviria a dir. Centrem-nos en els forts.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;">Un dels punts forts del Ferran era el seu gran domini del marxisme i la capacitat per relacionar la teoria amb la pràctica. Quan la pràctica s’allunyava de la teoria, en Ferran assenyalava el perill que comportava. Quan la pràctica demostrava ser correcta i posava de manifest que hi havia aspectes de la teoria que no acabava de quadrar, era capaç de descobrir quina part de la teoria calia perfeccionar o què no havíem acabat d’entendre. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;">Un segon punt fort del Ferran era el seu coneixement de la realitat social i política catalana. Explicar-ho seria llarg i ho deixo per una altra ocasió.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;">I un tercer punt fort era la política internacional. En sabia un niu, era capaç d’interpretar-la amb rapidesa. Però sovint, això, l’abocava a la incomprensió general. Anava tant per endavant que els altres no l’entenien (o no el volien entendre). I ell no defallia : defensava el seu punt de vista sense patir si anava contra l’hegemonia general.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;">Els seus darrers dies, segons m’han dit, el Ferran estava content perquè deia que malgrat la complexitat, s’havia obert una llum d’esperança. Per a ell era molt important la lluita per la pau. Coneixia totes les guerres que s’estan lliurant i sabia que no tot queda reduït als conflictes que surten per la televisió. El procés de pau que sembla que progressarà al Iemen l’havia emocionat i més quan prospera gràcies a la mediació de la Xina. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;">El Ferran, certament, era un dels imprescindibles. Era? No, és i ha de seguir sent un dels imprescindibles. Ens ha deixat el seu exemple, una colla d’escrits d’una riquesa incalculable i unes reflexions sobre política internacional, de darrera hora, que farem l’impossible perquè es puguin conèixer i publicar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><u><span lang="CA" style="font-family: courier;">Camarada, encara que ja no ens puguem mirar cara a cara per reconèixe’ns com a comunistes, el teu llegat sempre em guiarà.<o:p></o:p></span></u></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;"><a href="https://drive.google.com/file/d/17lxHVpJ2DE5TmDeYwMHaCXBTlp_CrzM1/view?usp=sharing">VIDEO DEL ACTO EN RECUERDO A FERRAN FULLA.</a></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;">https://drive.google.com/file/d/17lxHVpJ2DE5TmDeYwMHaCXBTlp_CrzM1/view?usp=sharing </span></p><br /><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><span lang="CA" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px; margin: 0cm 0cm 8pt;"><br /></p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-26894481797535691072023-03-31T17:38:00.002+02:002023-03-31T17:38:28.859+02:00ENÉSIMO CHANTAJE BANCARIO CON NUBARRONES EN EL HORIZONTE<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheLpZFzwq4nQxT4kwcc66-Tvilb2uEEAqWiyFSnUnspRqkhNOnBZ2YdZS-SLP4P1DxQ7ZAVCiHGedE0SSTUclE8jvcuk63FOJj1OmKIM0a9hy71krIrYE7t0zFwT_e_w39BlWll2s06jrVzdg26sEtwHoXG-mfGbvMxF6dzI-7REaaCmKiw-c/s576/money_bags%5B1%5D.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="404" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheLpZFzwq4nQxT4kwcc66-Tvilb2uEEAqWiyFSnUnspRqkhNOnBZ2YdZS-SLP4P1DxQ7ZAVCiHGedE0SSTUclE8jvcuk63FOJj1OmKIM0a9hy71krIrYE7t0zFwT_e_w39BlWll2s06jrVzdg26sEtwHoXG-mfGbvMxF6dzI-7REaaCmKiw-c/s320/money_bags%5B1%5D.gif" width="224" /></a></div><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Toda crisis bancaria tiene sus factores desencadenantes, si bien también tiene su historia previa y sus consecuencias.</span><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"></p></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p></blockquote></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Según se ha dicho, en el caso de Silicon Valley Bank, un desencadenante fue la decisión de vender su cartera de bonos del gobierno, en busca de liquidez. Estas ventas, en las condiciones actuales, conllevan enormes pérdidas, derivadas de los aumentos de las tasas de interés, como explicaré a continuación. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Los cierres del Silvergate Bank y del Signature Bank, ambos también en los EEUU, parece que se debieron a operaciones ruinosas con criptomonedas. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Poco después de que Silicon Valley Bank quebrara, hubo una crisis, en Credit Suisse en Europa. Cuando escribo estas líneas, ha estallado la crisis del Deutsche Bank. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Muchos ahora se preguntan, si sólo se ha tratado de casos puntuales que permitirán establecer las medidas para que esto no se repita, o si, por el contrarios, se propagará el contagio y luego vendrá algo aún<br /> peor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">El capital ficticio y la tasa de interés.<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Marx tipificó los bonos del gobierno de capital ficticio. Estos bonos se suponen capital, pues se valorizan al aportar un interés. Pero representan un dinero que ya se ha gastado al ejecutar los presupuestos del Estado que los emitió. Es por tanto un “capital” inexistente, que no puede producir ni valor ni plusvalor. De ahí su naturaleza ficticia. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Como que los tenedores de estos bonos los pueden vender, su precio de mercado se deriva estrictamente del interés que el Estado se comprometió a pagar, a costa de su presupuesto futuro, o sea, con el dinero que prevé arrancar a los contribuyentes. Es un precio que fluctúa a tenor de las ondulaciones de la tasa general de interés. Cuando las tasas generales de interés bajan, como que estos bonos tienen asociado un interés fijo que no queda afectado por la disminución, su precio de mercado sube. Por el contrario, cuando la tasa de interés sube, el precio de mercado de estos bonos baja, pues pierden parte de su atractivo. Incluso puede que, ante una subida del interés general, sean considerados basura, si el interés que aportan es muy bajo (o nulo) como ocurre, por ejemplo, en algunos de los bonos emitidos en los últimos años.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">A diferencia de los bonos del Estado, las acciones y obligaciones de las empresas encarnan pedazos del capital invertido que genera valor y plusvalor. Pero como que cotizan en bolsa y se comercializan, su precio de mercado no se asocia estrictamente al capital que representan sino al rendimiento que con ellos se espera obtener, lo que, en cierta medida, también es una ficción. Aquí de nuevo topamos con la tasa genera de interés. Cuando su rendimiento previsto crece por encima de la tasa general de interés, su precio sube. En caso contrario, baja, con lo cual su cotización siempre queda afectada por las fluctuaciones de la tasa general de interés. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">El balance de los bancos<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">El activo de los bancos se compone de reservas de oro y dinero más títulos de deuda pública, acciones y obligaciones, que como acabamos de ver, están vinculados al capital ficticio y son muy sensibles a los tipos de interés. Otra partida importante proviene de los derechos de cobro derivados del crédito concedido, que también genera intereses. También puede que incorpore propiedades inmobiliarias que, en determinados supuestos, generan ingresos por alquiler. En el pasivo está el capital que otros le han prestado y los depósitos de los clientes. En el caso de los bancos autorizados, su pasivo también incorpora los billetes de emisión propia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Pese a que los bancos permanentemente mueven dinero, su activo, como acabamos de ver, es poco líquido y el precio de parte de los activos, fluctúa constantemente. Los préstamos sólo son exigibles en el momento de su vencimiento y es necesario que el deudor sea solvente. Cuanto más dura un préstamo, mayor es el riesgo. Con el tiempo, los valores y los precios de las mercancías cambian, mientras que el principal de los prestamos (y de los títulos de deuda pública) no lo hace, con lo cual, la inflación los devalúa. El pasivo de los bancos, en cambio, suele ser muy exigible. Esto no es problema en situaciones normales, pues mientras se retiran unos depósitos otros fluyen llenando el vacío creado. Por otra parte, el banco siempre cuenta con el comodín de financiarse con una nueva línea de crédito proveniente del propio sistema bancario, al que en los últimos tiempo se pudo acceder, prácticamente a interés cero. Pero cuando los activos se desvalorizan, como ocurre ahora, debido a la subida de interés y se produce una sangría de depósitos, la estructura bancaria se bambolea.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Pese a que la retirada de depósitos bancarios, en el caso que nos ocupa, se ha querido relacionar al pánico, pueden haber otras razones. Así, por ejemplo, si una parte de los depósitos de personas consideradas “enemigas del Occidente capitalista” son robados o bloqueados y se impiden sus operaciones comerciales, es normal que otras personas “no occidentales”, decidan retirar sus propios depósitos, vendan sus “activos occidentales” y busquen nuevos medios para canalizar sus operaciones comerciales. Puede, también, que para evitar la sangría, tal o cual banco, haga la vista gorda con los depósitos y las operaciones de “los enemigos del Occidente capitalista”, con lo cual corre el riego de que “el centinela de Occidente” lo ponga en “la lista negra” y reclame su cabeza.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Por otra parte, como que los bancos se han habituado a no remunerar los depósitos e incluso cobran comisiones por ellos, parece comprensible que algunos clientes huyan para invertir en bonos del tesoro, o en otras activos, que ahora ofrecen un interés. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Los depósitos de los más ricos<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">En España, los depósitos bancarios están asegurados hasta 100.000 €. El aseguramiento en los EEUU es más generoso y cubre 250.000 $. Esto, sin embargo, no evita el miedo de los depositantes más pudientes, que retiran convulsivamente sus depósitos cuando sospechan que un banco arrastra problemas. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Para evitar esta retirada de depósitos, al estallar lo de Silicon Valley Bank, las autoridades de los EEUU anunciaron, de inmediato, que no había porque temer, pues se iban a garantizar los depósitos en su totalidad. La medida puede resultar costoso si las insolvencias se extienden, pero, según dicen, será inocuo para el contribuyente de a píe, pues se gravará a los bancos comerciales prósperos para que se hagan cargo de las pérdidas ocasionadas por la parte no asegurada de los depósitos. El anuncio permite que los demócratas de los EEUU (y sus emuladores europeos) puedan presumir diciendo que ahora se “grava a los ricos y a los banqueros”. Más allá de las disquisiciones sobre quienes serán los paganos finales, de momento son los gobiernos quienes asumen el riego. Mientras, los bancos más sólidos se comen a los vulnerables, con lo que se entra en una nueva tanda de concentración bancaria.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">La Unión Europea, tras los pasos del amo norteamericano<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Al estallar, primero lo de Credit Suisse y luego lo de Deutsche Bank, las autoridades monetarias europeas, en su ronda de intervención inicial, juraron y perjuraron que el sistema bancario europeo es más fuerte que un roble. A continuación dijeron estar “totalmente equipadas” para proporcionar liquidez, “si fuese necesario”. Como se ve, todo es “muy coherente”. ¿De qué equipamiento hablan? Parece que anuncian que, al igual que el amo norteamericano, están “equipándose” para garantizar todos los depósitos. ¡Que los ricos no tiemblen, ninguna catástrofe los desabrigará!.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">El coerción permanente.<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Este afán por garantizar depósitos, sea cual sea la cuantía, tiene una explicación, desde la lógica del sistema capitalista. Está en juego el metabolismo mercantil, o sea, la compra y venta de toda la producción, a través de la intermediación del dinero.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Hace apenas unas décadas, a los trabajadores se nos pagaba en mano con dinero contante y sonante. La mayoría de compras se hacían con dinero, en forma de monedas o billetes de banco que, durante un tiempo, incluso estuvieron respaldados por oro. Cuando se aceptaba el pago aplazado, el dinero contante y sonante operaba como medio de pago, al vencer la deuda. Los comerciantes y los industriales, por su parte, tenían dinero en efectivo en el cajón y en la caja fuerte, si bien es cierto que eran ellos quienes más operaban con los bancos en busca de financiación y liquidez o para consignar sus ahorros. En aquellas condiciones, las crisis bancarias no amenazaban seriamente el metabolismo mercantil. Ahora, en cambio, la mayoría de cobros y pagos se hacen por transferencia bancaria o utilizando tarjetas de crédito o teléfonos móviles. Si se paralizara el sistema bancario, aunque fuera por poco tiempo, el metabolismo mercantil se contraería hasta tal punto que el capitalismo podría colapsar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Está situación, en la que todo el metabolismo mercantil queda conectado al sistema bancario, además de permitir a los bancos abrir una nueva línea de negocio con el cobro de comisiones, pone en manos de los ricos un poder terrible para chantajear a la población. Primero nos dicen que contamos con un sistema bancario solvente, gestionado por la flor y la nata del “talento empresarial”. Luego, cuando la crisis bancaria estalla, hay que rescatar a los grandes depositantes. En caso contrario, todo se puede ir al garete, dejando a la mayoría en paro y en la miseria.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">La endémica emisión de dólares (y euros) y su futuro<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Ahora nos encontramos ante una nueva disyuntiva. Cada día circulan menos billetes y monedas por nuestras manos, pese a que cada día realizamos un mayor número de operaciones vinculadas al intercambio mercantil y pagos de todo tipo, por las obligaciones contraídas. A la vez, se acrecienta el monto de dinero emitido por los bancos centrales, adictos a la emisión. Esta adicción suele tener consecuencias inflacionistas, aunque personalmente me cuesta denunciarlo en unos momentos en los que la legión de pijo-predicadores de las redes, asiduos de las televisiones y radio privadas más reaccionarias, quieren justificarlo todo con explicaciones monetaristas mientras afirman que, de seguir así, nuestro dinero pronto no valdrá nada. En todo caso, ante esta disyuntiva, no se puede descartar un futuro desplazamiento de los ahorradores hacía el oro, con lo que la inflación se aceleraría aún más.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Una nueva contradicción en el Occidente capitalista<o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">No es necesario ser un lince para darse cuente de que, en las condiciones actuales, se está produciendo una gran contradicción en el Occidente capitalista. Por una parte, se quiere salvar al sistema bancario. Por la otra, se quiere salvar al dólar, como moneda hegemónica a nivel mundial. Esta contradicción puede llevar directamente a la estaflacción en esta parte del mundo, con lo cual, el paro se cronificará y los salarios se empobrecerán.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><b><u><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Las causas reales de las crisis <o:p></o:p></span></u></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">En el libro tercero de <i>El Capital</i>, Marx sostiene que, de no existir el crédito bancario, todas las crisis se presentarían como crisis de desproporción entre los distintos sectores productivos o como crisis de realización, por la discrepancia entre el volumen de producción mercantil existente y la capacidad y necesidad (o, oportunidad) de compra solvente. El crédito bancario, añade, demora el estallido y transfigura la forma de aparición de las crisis, que suelen aflorar como crisis bancarias. La pregunta que ahora nos debemos formular es la siguiente: ¿La reciente crisis bancaria es (o no es) el presagio de una proceso cronológico de crisis general, tal como en su día lo formuló Marx?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-28503585617286189272023-01-14T20:24:00.002+01:002023-03-31T17:39:19.171+02:00El Rey quiere más gasto militar<p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil3-GnMC-Ru0rQYwY6-HYkwFG2irqj5NJtwp66-LJ-hOEAM3sF-zDEKyrm14KCoO-RPAYxc4cPDuCTYho5NrGJGkxXzoMJoKXFbf-EQhT2Gsc3pvRGUCuFKeASp8l6fVBqIZE1JwmpUrLUXxWriZ-p5mU5E0AAeB8LYRpeTDByajLsu2N5sPE/s777/felipe-VI-otan-betera-777x437.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="437" data-original-width="777" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil3-GnMC-Ru0rQYwY6-HYkwFG2irqj5NJtwp66-LJ-hOEAM3sF-zDEKyrm14KCoO-RPAYxc4cPDuCTYho5NrGJGkxXzoMJoKXFbf-EQhT2Gsc3pvRGUCuFKeASp8l6fVBqIZE1JwmpUrLUXxWriZ-p5mU5E0AAeB8LYRpeTDByajLsu2N5sPE/s320/felipe-VI-otan-betera-777x437.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><div><br /></div></div>El Rey, en la Pascua Militar, solicitó más presupuesto para los ejércitos, sumándose a una decisión esgrimida por los gobiernos de los países de la OTAN que se preparan para la guerra a espaldas de la población.<p></p><p><br /></p><p>El centro de este militarismo global son los EEUU. Sus agresiones diplomáticas y militares puntuales y la expansión de la OTAN forman parte de su preparativo para dar paso a un conflicto mayor, que en sus documentos se denomina como «conflicto de grandes potencias». Estas grandes potencias son Rusia y China.</p><p>Los costos de esta opción general por la guerra se trasladan a la población. Los precios de la energía se han disparado como resultado de la ofensiva de la OTAN contra Rusia y la tasa de inflación alcanza los niveles más altos de las últimas décadas. En nuestro caso, las llamadas “mejoras sociales” de las que se jacta el gobierno español no pueden ocultar el carácter belicista del presupuesto del Estado que se ha aprobados, sino que lo subrayan.</p><p>Con su opción militarista, los EEUU buscan compensar su relativo declive económico doblegando a sus rivales. De hecho, esta ya fue la razón de las recientes guerras instigadas por los EEUU, incluida la invasión y el bombardeo de Irak, Somalia, Serbia, Afganistán, Libia y Siria. Esta historia de guerras ilegales hoy ya no se menciona en los medios oficiales que ponen el foco sobre los países que ahora presentan como los nuevos centros de la maldad y etiquetan de enemigos. Lo particular es que ahora, los principales enemigos que explícitamente se nombra son, sin disimulo, Rusia y China. Esto significa que la guerra nuclear no sólo es posible, sino que el riesgo de que estalle cada vez es mayor.</p><p>Todas las guerras en las que los EEUU participaron después de la Segundo Guerra Mundial, terminaron en derrotas tácticas para ellos, con lo que se socavó su hegemonía global. Sus fracasos han aumentado los temores de EEUU de un desafío de otras potencias importantes como Rusia y China, que disponen de codiciados recursos naturales y tecnológicos y se extienden por países estratégicamente vitales para los EEUU y sus aliados.</p><p>Viendo los precedentes, los EEUU no desean librar solos y por su cuenta y riesgo las guerras por las que se preparan y buscan la implicación de sus aliados. Esto tendría para ellos la ventaja de que una futura Tercera Guerra Mundial podría librarse exclusivamente en territorio europeo, quedando el territorio norteamericano fuera del alcance, lo cual, a los grandes capitalistas norteamericanos les encantaría. Piensan que si la guerra la ganan ellos, EEUU será el gran beneficiario y reforzará su hegemonía mundial. Además, confían en que la historia americana de impunidad para librar guerras en el extranjero y el gran presupuesto americano para actividades militares harán que la guerra sea para ellos incluso divertida. Se basan en lo que ha pasado en las anteriores guerras mundiales.</p><p>Pero, ¿cómo es que los políticos europeos -especialmente de los países devastados por la guerra en el pasado- tienen tantas ganas de animar una nueva guerra? La explicación es que estos «políticos» piensan que nadie les podrá pedir ninguna responsabilidad por sus actos en este tema. Esto, también lo piensa el Rey. De hecho, nadie les ha pedido responsabilidades para sus apoyos a los bombardeos de Yugoslavia, Irak o Libia.</p><p>En relación con la confrontación entre EEUU y Rusia, el Rey y los políticos del régimen del 78 actúan como defensores de las posiciones del gobierno norteamericano y para justificarse el Rey dice a sus “súbditos”, en medio de los aplausos de los militares, que hay que defenderse, cuando, de hecho, nada de lo que esgrime como justificación de esta defensa afecta realmente a los intereses de “los súbditos”. Pero sabe que al menos recibirá buena cobertura mediática y reforzará los avales españoles e internacionales necesarios para mantenerse en el poder. Y hay que reconocer que al menos en esto, razón no l</p><p> https://elcomun.es/2023/01/14/el-rey-quiere-mas-gasto-militar/</p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-28533417497054497882022-11-15T13:34:00.002+01:002022-11-15T13:36:49.681+01:00ECONOMIA, POLÍTICA I GUERRA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1HrYPL-pQjCRUm94DgWH1qEy5ESXLEv5HqXYEhhv8gy3onYngpltdRfnQ5miMyULzUeS163QFzCpDIIC7zpJveUf8jv3ARkOT2GBSsRD-s8nFrgsYY71psRpmtISrXEgobSlpFGRENiPMh7qUcvDajXFjM3ndKWR4IMXCTObJtrYOB9oV1bY/s309/Unknown.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="163" data-original-width="309" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1HrYPL-pQjCRUm94DgWH1qEy5ESXLEv5HqXYEhhv8gy3onYngpltdRfnQ5miMyULzUeS163QFzCpDIIC7zpJveUf8jv3ARkOT2GBSsRD-s8nFrgsYY71psRpmtISrXEgobSlpFGRENiPMh7qUcvDajXFjM3ndKWR4IMXCTObJtrYOB9oV1bY/s1600/Unknown.jpeg" width="309" /></a></div><br /><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt; text-align: justify;">Al llarg de la història de la humanitat, totes les guerres han respost a un conflicte d’interessos. Les paraules d’Engels, de fa més d’un segle, la van clavar quan va anomenar bàrbars aquells pobles que tenien com a senya d’identitat l’enfrontament amb d’altres pobles per sotmetre’ls i arrabassar-los la seva riquesa. I, com ja deveu suposar, no es referia a la seva època només, sinó que reculava a l’antiguitat. Per els bàrbars, el pillatge era més fàcil o fins i tot més honorable que el treball productiu, deia.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Les guerres d’avui en dia, són tant o més barbares que le les guerrers d’aquells bàrbars dels quals Engels ens parlava, però les d’ara, com explicaré tot seguit, són guerres associades al propi desenvolupament contradictori del capitalisme. <o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">LA NECESSÀRIA ANÀLISI DE LES PARTICULARITATS<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Parteixo doncs de la idea que no podem fer una anàlisi real de les guerres (de cada guerra en concret, si ho preferiu) sense tenir ben present el context econòmic i social general i particular en què té lloc. Som-hi: quin és el context general actual? Doncs suposo que tots -gairebé- estarem d’acord que l’imperialisme capitalista. Cal doncs, en primer lloc, situar quines són les potències imperialistes d’ara i com actuen; i en segon lloc cal tenir clara la tipologia de cada guerra. És bàsic determinar si es tracta d’una guerra d’alliberament nacional (com la del Vietnam o la d’Argèlia al segle passat, tots dos països sotmesos aleshores al colonialisme), una guerra defensiva (com la de l’URSS contra el nazi-feixisme a la 2ª Guerra Mundial),..., o interimperialista (com la 1ª Guerra Mundial i, també, la 2ª). I ja deveu haver notat que he posat la 2ª Guerra Mundial en dos tipus diferents: és que aquestes tipologies es poden barrejar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Aquesta anàlisi concreta de cada situació és imprescindible per decidir quines són les eines més adients en la lluita per la pau. Formes d’actuar que en uns supòsits són apropiades, en altres poden no ser-ho. Per entendre-ho, n’hi ha prou a comparar les conductes, radicalment diferents, del moviment obrer combatiu, en la 1ª i en la 2ª Guerra Mundial. <o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">IMPERIALISME, MILITARISME I ESTAT<o:p></o:p></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">A inicis del segle XX, Lenin, Rosa Luxemburg i Bujarin, van arribar, cadascun a la seva manera, a la conclusió que les guerres són prototípiques de l’imperialisme capitalista, donada la seva naturalesa contradictòria i les seves dinàmiques d’acumulació. Aquest caràcter estructural de la guerra ha conduït als estats a desenvolupar polítiques de guerra i de defensa, donant lloc a una indústria armamentista tant o més poderosa que altres indústries. Això ha permès que determinats capitalistes tinguin interès a promoure guerres per a dinamitzar no només la indústria armamentista sinó també altres sectors empresarials (fàrmacs, biotecnologia, aeronàutica, mobilitat, etc.).<o:p></o:p></span></p><p style="font-family: "Times New Roman", serif; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">En els darrers segles, la importància de la tecnologia en les forces armades no ha parat de créixer. El nombre i la qualitat de l’equipament militar depenen de la capacitat industrial del país i de les seves forces productives. La utilització de la pólvora, per exemple, va canviar els exercits i les estratègies militars. La Guerra de Crimea (1854-1855) va comportar l’aparició a gran escala del vaixell de guerra a vapor. La Guerra de Secessió Nord-americana (1861-1865) va fer servir el ferrocarril per els grans moviments de les tropes y de l’artilleria i els nordistes van treure profit del vaixell de vapor. Però el creixement tècnic i militar més accentuat ha vingut de les dues guerres mundials, en implicar als països capitalistes més desenvolupats del planeta en el procés bèl·lic i ha continuat fins els nostres dies. </span><o:p></o:p></p><p style="font-family: "Times New Roman", serif; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">El desenvolupament de la industria militar i dels exercits provoca una monumental despesa a l’Estat. Només els Estats poden disposar a gran escala dels recursos necessaris per comprar el material d’extermini i per mantenir i formar al personal necessaris per emprar-lo. Així, el pes de l’Estat creix i utilitza els recursos públics per nodrir la industria de matar i totes les fonts de negoci que aquesta industria vigoritza.</span><o:p></o:p></p><p align="center" style="font-family: "Times New Roman", serif; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">IMPERIALISME I GUERRA</span></b><b><span style="font-family: Scala, serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">L’esclat de la 1ª Guerra Mundial va ser una constatació que el risc de guerra mundial no era una ficció d’un grupet de teòrics antiimperialistes i va confirmar el seu encert. La 2ª Guerra Mundial, ho va confirmar altra vegada. Aquella 2ª Guerra va arribar precedida d’una crisi econòmica esgarrifosa i d’un daltabaix en l’ordenament polític, dels quals van ser-ne senyals el crac del 29 i el nazi-feixisme. Des de llavors, les guerres no ens han abandonat, encara que només han pres forma de guerres locals, algunes de les quals s’han enquistat. Ara, a més a més de les múltiples guerres locals, veiem com retornen molts dels fenòmens que van precedir la 2ª Guerra Mundial, cosa que fa pensar en el risc d’una 3ª. </span><span style="font-family: "Courier New";"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Però en admetre el perill de guerra hem de saber que hi ha la possibilitat de manipular-lo per accelerar la cursa armamentista enlloc d’atenuar-la de la mateixa manera que es poden manipular las conviccions pacifistes de la bona gent. Per exemple, en els darrers temps s’ha magnificat l’amenaça de catàstrofe nuclear amb la clara voluntat d’acovardir-nos, per garantir que les empreses armamentistes tinguin més beneficis, i per reforçar el poder militar dels Estats Units i l’OTAN a nivell mundial.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">LA GUERRA COM A ESTRATÈGIA DELS ESTATS I DEL CAPITAL<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">No resulta habitual que els capitalistes, els polítics i els militars llancin una guerra a cegues, ja que la guerra requereix sacrificis, treball i diners, i si no es calcula bé, en comptes d’aportar beneficis per a ells, pot arribar a paralitzar l’economia d’un país i/o provocar revoltes. El missatge oficial no sol contemplar aquesta particularitat i quan hi ha una guerra la desvincula de les dinàmiques del sistema capitalista i sovint l’atribueix a un boig.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Durant la 1ª Guerra Mundial, per exemple, el cost total de la guerra als Estats Units es va apropar al 36% del PIB i a la 2ª va arribar al 37,9%. Els nivells d’inflació també van ser notoris. Tot i així, la guerra va ser un bon negoci per l’economia capitalista nord-americana, que va passar a ocupar el primera lloc mundial i va imposar la seva moneda (el dòlar). Per contra, altres països van sortir-ne damnificats i encara ho noten, en quedar obligats a ocupar un lloc de segon ordre en relació als EUA .<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">EL COST ECONÒMIC DE LA GUERRA<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">D’on surten els diners per finançar la guerra? Una primera font de finançament és introduir canvis en la política fiscal, com per exemple, la incorporació de nous impostos. Tots sabem que l’increment dels impostos és una mesura impopular gairebé sempre. Per això acostumen a incloure’n algun sobre els més rics, la qual cosa dona una caràcter més “social i patriòtic” a la guerra, ajuda a guanyar-se a la gent que es considera d’esquerres i evita disturbis. Una segona font consisteix a demanar préstecs i emetre bons. Aleshores l’Estat s’endeuta mentre els capitalistes prestataris obtenen un bon interès. Una tercera font és la impressió de bitllets, una tria perillosa perquè hi ha el risc d’animar les tendències inflacionàries. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">En les condicions actuals, qui està en millor condicions d’emprar la tercera font són els Estats Units ja que disposen del dòlar com a moneda mundial i</span><span lang="ca" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> poden jugar-hi d'una manera que d'altres no poden fer. Si el creixement del seu material monetari va acompanyat d'un creixement en la demanda de la seva moneda, atenuen les tendències inflacionàries i fins i tot poden aconseguir la re valorització del dòlar, descarregant les tendències inflacionàries cap a l'exterior. Aquest és un dels privilegis de la supremacia a nivell internacional i una de les explicacions per la qual els EUA estan disposat a tot abans de perdre-la.</span><span lang="es" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">ELS BENEFICIS POLÍTICS I ECONÓMICS DE LA GUERRA PER A LES CLASSES DOMINANTS<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">La gran majoria de les persones analitzem les guerres des d’una perspectiva ben allunyada de l’economia capitalista. Ens preocupa, sobretot, el patiment de la població. Per al capital això és sempre secundari: tenen al cap els guanys econòmics que els aportarà la reconstrucció dels països i la conquesta d’una situació privilegiada. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Les guerres, quan estan ben orquestrades per les classes dominants, els militars i el govern, en lloc de provocar revoltes internes poden unificar la població del país, tot canalitzant la seva frustració i el seu malestar en contra de “l’enemic”. Quan “l’enemic” colpeja en el front i en la rereguarda, la indignació creix. Qui no criminalitza “l’enemic” se’l considera “mal patriota” o traïdor i fins i tot se’l pot executar. De rebot, les guerres permeten la connexió entre l'entusiasme pel front i el decaïment de la lluita obrera. Si el desenllaç és favorable, el país guanyador pot emprar part del botí per a neutralitzar les classes treballadores, amb la qual cosa aferma el seu suport a les polítiques bel·licistes i es desnaturalitzen les seves organitzacions polítiques i sindicals. A la vegada es pot apropiar d’una part de la plusvàlua arrencada als treballadors del país derrotat i/o apropiar-se dels seus recursos naturals.<o:p></o:p></span></p><p style="background-color: white; font-family: "Times New Roman", serif; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">La condició atroç de les guerres a nivell mundial rau en el fet que, sota la llei de les bombes i les bales, el bàndol vencedor recupera el control de les regles del joc i aconsegueix una iniciativa més elevada en el repartiment dels guanys. Al capdavall es converteix en el principal beneficiari de l’activitat econòmica mundial. Com ja deia Frederic Engels, “<i>el poder i la violència no són altra cosa que el mitjà, mentre que el profit econòmic, n’és la finalitat”</i>.</span><span style="font-family: "Courier New";"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Tanmateix el profit econòmic es pot calcular, però en comptabilitzar víctimes humanes, només s’hi troba mort, dolor i devastació. En la 2ª Guerra Mundial, per exemple, la Unió Soviètica va pagar un preu altíssim i va perdre més de vint milions de persones, tot i formar part dels vencedors.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">GUERRA I PRESSUPOSTOS MILITARS<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Des de la 2ª Guerra Mundial, els Estats Units no han deixat d’incrementar la despesa militar. Sempre es preparen per a noves guerres, inventen armes més mortíferes i milloren el seu poder d'atac i les seves possibilitats d’aconseguir victòries en una guerra asimètrica on el fort sotmet el feble. En assenyalar-ho , no hem d’oblidar que els EUA lidera el bloc militar del qual Espanya forma part, o sigui, l’OTAN i que tenen bases militars en territori espanyol que utilitzen en les seves accions de guerra. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">En aquests moments, el govern espanyol prepara els pressupostos de l’Estat. L’OTAN ha ordenat agegantir la despesa militar i el govern espanyol ho farà de forma obedient si no hi ha una mobilització important. Cal posar al descobert les intencions imperialistes i impulsar les accions obreres contra el militarisme i contra la implicació espanyola en la guerra. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Malauradament, a l’Estat espanyol, aquells que van enredar la població, primer amb allò d’OTAN D’ENTRADA NO i després amb la promesa que si s’acceptava l’OTAN no hi hauria integració en l’estructura militar ni bases estrangeres, volen enfangar-la de nou. Ens mostren quatre flors que suposadament aportaran algunes polítiques socials i oculten les despeses militars. Per impedir-ho, el posicionament davant els pressupostos de guerra s’ha convertit en una prioritat en la lluita per la pau.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">EXERCIT Y LLUITA OBRERA<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;">Una característica del moviment sindical combatiu des del seus orígens ha estat la lluita per la pau, però no ha de ser una lluita indiferent i genèrica, com hem intentat explicar. Els exercits permanents son el resultat de la situació actual de la societat capitalista. Avui, en el nostre cas, cal fer tot el possible per evitar la seva participació en guerres a l’exterior del país i la utilització del pressupost de l’Estat per incentivar tal o tal guerra, com ara mateix s’està fent. Però aquesta no és la única raó per oposar-nos als pressupostos de guerra. L’experiència històrica també demostra que l’exercit es pot utilitzar a l’interior per sotmetre a la classe obrera i per apaivagar les protestes socials. Heus ací una raó afegida per alçar la bandera de l’antimilitarisme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New"; font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><b><span lang="CA" style="color: red; font-family: "Courier New"; font-size: 24pt;">Aquest escrit és fruit d'un encàrrec del sindicat USTEC</span></b><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> </span></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-22669635665868220112022-10-05T17:43:00.006+02:002022-10-05T17:43:00.150+02:00Formaciones económicas precapitalistas<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Marx escribió miles de páginas sobre el capitalismo. No proporcionó, en cambio, una descripción completa de ninguna forma precapitalista de la sociedad de clases, y mucho menos de todas ellas, pero les dedicó algunas reflexiones. La más conocida es, seguramente, la que escribió entre 1857 y 1858 en los Grundrisse, donde encontramos unas 50 páginas que tratan varios aspectos de la evolución histórica previa al capitalismo. No hizo un relato estricto. Buscó conceptos económicos de apoyo que permitan descubrir los prerrequisito para el surgimiento y dominación del capital.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Se <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">dice que</span> los</span> </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Grundrisse <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">son</span> los borradores de <i><u>El Capital</u></i>. <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Parecería entonces</span>, que esta parte de los <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Grundrisse (y la que la precede) debe <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">aparecer, de una u <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">otra </span>forma, en el re<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">dactado de la parte dedicada a la acumulación originar<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ia</span>. No es así. <i><u>El Capital</u></i> trata del</span></span></span></span></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span title="Of course, Capital is about capitalism, not British capitalism."> capitalismo en general y no del capitalismo británico. </span><span title="Nevertheless, few readers could mistake the book’s setting, and we are perhaps not the only Marxists who have difficulty"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Pero <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Marx observ<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ó la realidad británica</span>, ya que lo que all<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">í</span> ocurr</span>ía, </span>era una advertencia de lo <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">que <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">vendría </span>con la implantación mundial del capitalismo</span></span></span>. E<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">n coherencia con este planteamiento, <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">el </span>capítulo sobre la acumulación originaria <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">se centra en </span>l<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">os acontecimientos históricos q<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ue</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> crearon las condiciones necesarias para que el capitalismo emergiera <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">en Inglaterra</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">. En el texto de los Grundrisse, en cambio, la situación inglesa <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">practicamente ni aparece</span></span>. Hay, sin embargo, puntos de contacto, entre <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">uno y otro texto</span>.</span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span><br /><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">LA CONTROVERSIA SOBRE LOS MODOS DE PRODUCCIÓN Y LAS DOS FORMAS DE PROPIEDAD PREVIAS A LA PROPIEDAD CAPITALISTA</span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">En el prefacio de 1859 a la <u><i>Crítica de la Economía Política</i></u>, Marx sugiere cuatro grandes modelos de producción -asiáticos, antiguos, feudales y burgueses- para separar las grandes épocas de desarrollo de la sociedad. Esta cuestión generó discusión entre los marxistas del siglo XX y sigue generándolas. Algunos participes de la discusión, apuntalaron sus posiciones con el texto que comentamos. No me inmiscuiré en la controversia, lo que no quiere decir que no la considere interesante y legítima.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Desde mi punto de vista, como ya he dicho, lo que a Marx le interesa son las diferentes formas de apropiación de la naturaleza en el proceso de trabajo y los cambios que en ellas se deben producir para que se den las condiciones históricas para que el capital prospere. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Una de ellas es, según sus propias palabras, la disociación entre trabajador y el entorno natural sobre el que trabaja. Se logró, con la disolución de 1/la pequeña propiedad agraria y de 2/la propiedad colectiva de la tierra del tipo de la comuna oriental.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> "En estas dos formas, la relación del trabajador con las condiciones objetivas de su trabajo es de propiedad: estamos ante la unidad del trabajo con sus prerequisitos previos materiales.</span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> (...) </span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> "En los dos casos, los individuos se comportan no como trabajadores, sino como propietarios y como miembros de la comunidad en que trabajan. El objetivo de este trabajo no es la creación de valor, aun cuando es posible que se ejecute plustrabajo para intercambiarlo por productos ajenos. Su objetivo es el mantenimiento del propietario individual y de su familia así como de la entidad comunitaria global." </span></blockquote>
</blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Estas dos grandes formas de propiedad que relacionan al trabajador con el entorno natural de su trabajo, tienen concreciones varias que permiten estudiar muchas de las formas de producción previas al capitalismo. Esta polivalencia alerta, por enésima vez, que hay que evitar el simplismo de creer que las cuatr<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">o</span> etapas que Marx describi<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ó</span> en <u><i>Crítica de la Economía Política </i></u>se suceden siempre, una tras la otra y de igual forma en todos los rincones.<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">C</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">abe</span> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">recordar que no <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">tratamos con</span> las formas de propiedad privada, propias del capitalismo<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">,</span> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">reguladas con sus correspondientes normativas jurídica<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">s. Hablamos de <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">situaciones</span> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">distintas. <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">En el caso de</span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> l</span>a propiedad colectiva, el trabajador se considera copropietario de la tierra que el mismo trabaja<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">, junto a los demás miembros de la comunidad. <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">E</span>n el caso de </span>la pequ</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">eña propiedad<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">, </span>las familias individuales <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> propie<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">tarias</span>, </span> constituyen la comunidad. </span> </span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span><br /><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">EL METABOLISMO</span></b><br /><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Para analizar el pre-capitalismo, Marx recurre a su concepción sobre la interacción entre hombre y naturaleza, que ya expuso en <u><i>La ideología alemana</i></u> y en los <i><u>Manuscritos Económicos y Filosóficos </u></i>y que perfeccionó luego en <u><i>El Capital</i></u>.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">En <u><i>La ideología alemana</i></u> señaló que las personas somos parte de la naturaleza. Esto no quiere decir que no tengamos nuestras particularidades. La tenemos, al igual que cualquier otra especie. La más importante es nuestra capacidad de actuar racionalmente sobre las circunstancias materiales en las que estamos inmersos, modificándolas con el fin de sobrevivir.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">En
cada momento de la historia, los humanos tenemos que encontrar alguna
manera de hacer frente a nuestras necesidades.</span> La naturaleza es, siempre, el campo dentro del cual desplegamos la actividad. Es el objeto y la condición previa de esta actividad. </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Pero </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">la
manera como garantizamos la supervivencia, no ha de ser vista como una
cuestión mecánica. La actividad humana impacta sobre el medio, a través
de lo que las personas somos en cada momento, de la vida que llevamos y del tipo de relaciones sociales que establecemos. </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">En un primer momentos, los humanos estuvimos subsumidos por la naturaleza. Eramos sus criaturas, al igual que el resto de los seres vivos. Luego la fuimos adecuando a nuestras necesidades y caprichos, a través del proceso de trabajo, un proceso que mejoramos desarrollando las fuerzas productivas. Esto vino acompañado de un determinado tipo de división del trabajo y abrió la posibilidad de producir un excedente que las clases dominantes se apropian. A la vez, estimuló el intercambio.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Esta visión del asunto, tiene consecuencias directas a la hora de construir una teoría materialista y <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">al decidir la actividad</span> política. La gente no puede actuar a su antojo, con independencia de sus circunstancias. Pero nuestra vida no tiene porque reducirse a hacer lo que le ordena el mundo objetivo material que nos rodea ni ha hacer siempre lo mismo. Podemos conocer este entorno. Más aún: ¡conocerlo es necesario!. A medida que actuamos, estamos incidiendo sobre este mundo objetivo natural para transformarlo y lo mismo vale para la organización social. Si tenemos claro esto, podemos entender también la famosa tesis de Marx sobre Feuerbach, según la cual, la filosofía se ha limitado a interpretar el mundo, cuando de lo que se trata es de transformarlo.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="color: red;"><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">LA APROPIACIÓN</span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La interactuación entre humanos y naturaleza, a través del proceso de trabajo, conlleva apropiación. Hay apropiación de la parte de la naturaleza sobre (i/o con) la que se trabajo y la hay de los valores de uso obtenidos. ¿<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Q</span>u<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">é</span> ocurre con el disfrute de estos valores de uso?. 1/ Pueden consumirlos, en exclusiva, los propios productores, 2/ puede que una parte la consuman la clase dominante del momento que <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">a su</span> manera, forma parte de la colectividad organizada y 3/ pueden pasar a otros manos a través del intercambio. También pueden apropiárselos otros, en determinadas circunstancias, a través de la fuerza, del robo o del engaño. Las manera como todo ello acontece, y que de una u otra forma se ve condicionada por el grado de desarrollo de las fuerzas productivas, es una de la claves para diferenciar unas formaciones económicas de otras. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="color: red;"><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">LAS PRIMERAS COLECTIVIDADES</span></b></span></div>
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Los humanos satisfacemos las necesidades materiales como grupo, no aisladamente. El primer requisito para que haya apropiación de la tierra es la constitución de la comunida<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">d</span>. El embrión inicial fue la familia, que por desarrollo y elace de unas familias con otras, da lugar a las trib<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">u</span>s. </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">E</span>n un primer momento, las tribus no están asentadas en un lugar fijo. Vagan, apropiándose lo que encuentran, aquí y allá.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">"Por consiguiente, la colectividad tribal, la entidad comunitaria natural, no aparece como resultado sino como condición previa de la apropiación colectiva (temporal) del suelo y de su utilización.</span> </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Cuando finalmente se asiente, el que esta colectividad originaria se modifique en mayor o menor grado dependerá tanto de diversas condiciones externas, climáticas, geográficas, físicas, etc., como de su particular disposición natural, etc.: de su carácter tribal. La colectividad tribal resultante de un proceso natural, o, si se quiere, la horda —la comunidad de sangre, de idioma, de costumbres, etc.— es el primer supuesto de la apropiación de las condiciones objetivas de la vida y de la actividad de autorreproducción y de objetivación de ésta (actividad como pastores, cazadores, agricultores, etc.). La tierra es el gran laboratorium, el arsenal, que proporciona tanto el medio de trabajo como el material de trabajo, así como la base geográfica de loa comunidad. La relación del hombre con la tierra es ingénua: se considera su propietario comunal, tratándola como propiedad de la entidad comunitaria, de la entidad comunitaria que se produce y reproduce a través del trabajo viviente."</span></blockquote>
</blockquote>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">FORMACIONES TRIBUTARIAS Y PROPIEDAD<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> COMÚN</span></span></span></span></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Bajo<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ciert</span></span>as fo<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">rmaciones</span></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">tributarias</span>, el individuo no posee propiedad alguna. Lo relevante e<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">s la propiedad global que <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">subsume a<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> multiples comunidades campesin<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">a</span>s que cultivaban la tierra <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">en común,</span> sin propiedad privada del suelo.</span> La manufactura<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span>subsidia<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> a</span> la agricultura. </span></span></span></span></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">"Pero<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">, en realidad su base es la propiedad tribal o común, creada en la mayoría de los casos por la combinación de la manufactura y de la agricultura dentro de la comunidad particular, que se transforma así en autosuficiente, encerrando todas las condiciones de la producción y para la producción e<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">xcedentaria."</span></span></span></span></span></span></span></span><span id="result_box" lang="es"><span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></span></blockquote>
</blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Estas formaciones son ya </span>de
clase<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">. U</span>n pequeño grupo <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">se apropia del </span>excedent<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">e</span> a través <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">de su</span> posición de dominio.</span> La entrega de<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">l exceden<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">te toma la forma de tribut<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">o, en beneficio <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">de la prosperidad de la comunidad, que encarnan el déspota y el dios supremo.</span></span></span></span></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">El trabajo puede tomar dos formas: </span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ol style="text-align: justify;">
<li><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">El </span>individuo y su familia trabajan el lote de tierra que le ha sido asignado<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">. Se realizará<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> también cierta cantidad de</span></span></span> trabajo determinado para reservas colectivas y para costear los gastos de la entidad comunitaria en cuanto tal, es decir, <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">guerras, culto, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></li>
<li><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> El trabjo es colecti<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">vo. La colectividad</span> puede estar presente a través de un jefe de la familia tribal o como relación recíproca entre los padres de familia. Según <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">sea el caso</span>, tendrá una forma más despótica o más democrática. <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">L</span>as condiciones colectivas del trabajo<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> (</span>sistemas de regadío, comunicaciones,...) aparecen como obra de la unidad superior, del gobierno despótico situado por encima de las pequeñas comunidades. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></li>
</ol>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">En <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">el segundo</span> caso, las ciudades <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">sólo </span>surgen <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">allí donde se dan circunstancias </span>favorable para el comercio con el exterior o allí donde el gobernante y sus sátrapas intercambian sus ingresos (plus- producto) <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">y los invierten</span>.<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">LA PEQUEÑ<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">A PROPIEDAD AGRARIA</span></span> </span></span></span></span></span></span></span></span></span></b></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La pequeña propiedad, es la segunda forma que Marx estudia. Al igual que la primera, presenta variaciones.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">existencia de la comunidad es aqu<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">í</span> también la condición previa. Pero la base no es aquí la tierra sino la ciudad <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">con su entorno</span> cultivado<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">. Es<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> en est<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">e entorno </span>donde el tra<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">bajador lleva acabo su actividad. La di<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ficul</span>tad proviene, en este caso<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">, </span>de las inter<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ferencias de </span>otras comunidades y frente a ellas hay que organizarse<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">"La guerra es entonces la gran tarea común, el gran trabajo colectivo, necesario para ocupar las condiciones objetivas de la existencia vital o para proteger y eternizar la ocupación de las mismas. Por lo tanto, la comunidad compuesta de familias se organiza en primer término para la guerra —como organización militar y guerrera—, y ésta es una de las condiciones de su existencia como propietaria. La concentración de las viviendas en la ciudad es base de esta organización guerrera." </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></blockquote>
</blockquote>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">C<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ada p<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">equeño propietario dispone de su lote de tierra y eso los hace iguales entre sí<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">. Son iguales, siendo a la vez miembros de <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">una</span> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">comunidad<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> con la que se identifican, <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">defienden y ayudan a mantener</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Elo carácter belico de este tipo de comunidad, l<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">a arrastra <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">fuera de sus límites<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">, conquistando nuevas tierras<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">,</span> distribuyébdolas y dando lugar a nuevas ciudades. <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quizas el ejemplo más significativo de todo ello sea el Imperio Romano. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">"La <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">continuidad</span> de la commun<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">a</span> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">se ase<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">gura <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">con la</span></span></span> reproducción de todos <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">lo</span>s miembros de la misma como <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ca<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">mpesino<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">s autosuficientes</span></span></span>, cuyo plustrabajo, el trabajo <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">p<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">ara</span></span> la guerra<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> y otras ocupaciones</span>, pertenece igualmente a la commune. La propiedad del propio trabajo es mediada a través de la propiedad de la condición del trabajo —de la parcela de tierra, a su vez garantizada a través de la existencia de la comunidad, y ésta a su vez a través del plustrabajo bajo la forma de servicio guerrero, etc., de los miembros de la comunidad. El miembro de la comunidad no se reproduce a través de la cooperación en <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">un trabajo productor de riqueza</span>, sino a través de la cooperación en el trabajo para los intereses colectivos (reales o imaginarios) ligados al mantenimiento del nexo hacia afuera y hacia adentro. La propiedad <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">pertenece al ciudadano romano;</span> el propietario privado de la tierra sólo lo es como romano, pero como romano es, alo mismo tiempo, propietario privado de la tierra."</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></blockquote>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Otra forma de p<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">equeña propiedad, es la germánica. Aquí el miembro de la comunidad no es copropietario. Es sólo poseedor de una parcela de toda <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">l</span>a propiedad que se considera comunal.</span> <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">"Sólo existe propiedad colectiva y únicamente posesión privada. Los modos de esta posesión en relación con la propiedad colectiva pueden modificarse por completo histórica o localmente, etc., según que el trabajo mismo ocurra a cargo del poseedor privado aislado o, <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">a</span> su vez, esté determinado por la comunidad o por la unidad situada por encima de las comunidades particulares."</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></blockquote>
<br />
<br /><br />
<span style="color: red;"><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Escrito provisional. Ruego no reproducir de momento, Continuará...... </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></b></span><b> <br />
</b></div>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span id="result_box" lang="es"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: red; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b> Continuará</b></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-52643892051292865312022-10-01T12:41:00.002+02:002022-10-01T12:50:22.732+02:00Política fiscal y clase trabajadora<p style="text-align: left;"><span style="font-family: courier;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: courier;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghQg0bYO95sFRVZQR28Ib0viTbk7A584s1ARQFKkMrcx6hPouIzPKCkTuoDKME9kTtoZaa4Yi-8TJ6uzZNxy4NA5Wp5vFnBv0HwNmopMat4MagiInOykCzTts67Hy2mQW-pp1IaiXOlTreMjmKZmjEvRdaIat0Vh5UlAtf9aRIdNTec1z32OY/s1355/309592799_3365450517104972_991239023428414821_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1355" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghQg0bYO95sFRVZQR28Ib0viTbk7A584s1ARQFKkMrcx6hPouIzPKCkTuoDKME9kTtoZaa4Yi-8TJ6uzZNxy4NA5Wp5vFnBv0HwNmopMat4MagiInOykCzTts67Hy2mQW-pp1IaiXOlTreMjmKZmjEvRdaIat0Vh5UlAtf9aRIdNTec1z32OY/s320/309592799_3365450517104972_991239023428414821_n.jpg" width="170" /></a></span></div><span style="font-family: courier;"><br />Si hacemos caso de los debates parlamentarios y de las tertulias que tanto abundan en España, un elemento central en la diferencia entre políticos de derechas y políticos de izquierdas es la actitud ante los impuestos. Mientras que los partidos de derechas aparecen como los campeones de las rebajas fiscales, los partidos de izquierdas aparecen como defensores de la presión impositiva, si bien sugieren pequeños arreglos de la misma. Con este enfoque, los partidos derechistas tienen las de ganar.</span><p></p><p><span style="font-family: courier;">La preocupación por la recaudación fiscal del Estado tiene una justificación desde la óptica de los intereses de la clase obrera, lo que aparentemente avalaría la posición de la izquierda mayoritaria: El Estado ha ejercido en los últimos tiempos su monopolio del poder legislativo para ofrecer recortes de impuestos al capital que, a menudo, han venido acompañados de recortes de derechos conquistados por los trabajadores. Por consiguiente, la rebaja de los impuestos ha tenido una vertiente social negativa que sería bueno corregir. Sin embargo, esto no debe llevar a la conclusión de que los trabajadores han de sentirse orgullosos cuando pagan impuestos. Más bien lo contrario. Deben sentirse desposeídos de una parte de sus ingresos salariales, que no sólo se utilizan para pagar servicios sociales que dejan de pagarse con los impuestos que antes pagaban los ricos, sino que también se destinan al ejército, la policía, la Casa Real, a enviar armas y dinero a países en guerra… y a financiar la OTAN. La política fiscal óptima sería aquella que se limitara a gravar el plusvalor, lo que permitiría que los trabajadores pudieran disponer íntegramente de sus salarios y que no se los desposeyera, aún más, al llenar su cesta de la compra. La clave, en todo caso, no está en una mitificación genérica de los impuestos sino en saber qué es lo que ha hecho posible la reciente regresión fiscal.</span></p><p><span style="font-family: courier;">La agenda fiscal regresiva ha consistido en reducir los impuestos sobre el capital para aumentar la carga fiscal sobre el trabajo. Mientras que las rentas sobre el capital son una apropiación del Estado de una parte del plusvalor, los impuestos sobre los salarios son una apropiación del Estado de una parte de la remuneración que perciben los explotados. Esta última apropiación no se limita al gravamen del salario. También se lleva a cabo gravando la compra de las mercancías con el IVA y otros impuestos, pues mientras los trabajadores destinan prácticamente todos sus ingresos al consumo (e incluso a veces se endeudan para consumir), los explotadores sólo le destinan una parte minúscula de sus ingresos. Por otra parte, un monto considerable de los beneficios empresariales se destina a la acumulación de capital y la normativa fiscal permite que el IVA que grava a los medios de producción que se adquieren con dicha acumulación se pueda recuperar posteriormente.</span></p><p><span style="font-family: courier;">Como intentaré explicar a continuación, el giro neoliberal y su expresión en el campo tributario son resultado de la búsqueda del capital de mejorar su tasa de ganancia y del relajamiento de la lucha laboral. Ambos elementos ayudan a explicar la neoliberalización en curso, y esto es cierto tanto para la política tributaria como para otras áreas de la política.</span></p><p><span style="font-family: courier;">Cuando se ralentiza la lucha de la clase obrera, la capacidad de conquistar cambios progresivos se esfuma y las cosas cambian en sentido regresivo, como ha sucedido últimamente. Mucha gente dice que las mejoras se pueden conquistar llevando al gobierno a los partidos socialdemócratas y de izquierdas. Sin embargo, bajo la presión del capital, si los obreros no se movilizan, estos partidos acaban promoviendo políticas fiscales que no se diferencian, salvo en pequeños detalles, de las políticas que proponen las fuerzas políticas derechistas. Por el contrario, la acción colectiva puede forzar políticas anti regresivas incluso cuando gobiernan los partidos derechistas. Un regreso a la radicalización de la lucha de clases es la mejor alternativa para obligar a retirar la política fiscal regresiva.</span></p><p><span style="font-family: courier;">Sí la clase obrera no lucha por sus propios intereses materiales no se ejerce ninguna presión sobre el partido que ostenta el gobierno y su liderazgo para que desarrolle o implemente políticas a favor de la gente trabajadora, incluyendo las políticas en el terreno tributario. Entonces, la ideología económica de la clase dominante acaba avasallando el pensamiento y la práctica académica y política e incluso contamina al movimiento sindical. Tradicionalmente, los partidos políticos que acceden a la gestión gubernamental, al igual que el mundo académico, siguen la ortodoxia económica de la época. En los años en los que esta ortodoxia estaba hegemonizada por el keynesianismo, eran keynesianos y cuando ha pasado a estar dominada por el neoliberalismo, han sido neoliberales. De hecho, tanto unos como otros son pilares fundamentales para la consolidación del pensamiento hegemónico y su propagación. El Estado, por su parte, también actúa como mecanismo de aplicación y propagación de estas políticas. A fin de cuentas, es el agente encargado de su ejecución, a menos que la lucha de clases se lo impida y le obligue a tomar otro rumbo. Basta con recordar las políticas privatizadoras que el Estado ha protagonizado en las últimas décadas, privatizando sus propias empresas o las continuadas reformas laborales regresivas rebajando su capacidad de intervención en las relaciones laborales. No se puede entender la hegemonía neoliberal sin entender el papel del Estado, los principales partidos políticos, los altos directivos, los académicos convencionales, los periodistas del sistema, los tertulianos de los medios de comunicación y el resto de la industria dedicada a la fabricación del consenso burgués en cada época.</span></p><p><span style="font-family: courier;">Esta afirmación no es compartida por la opinión dominante que, en el mejor de los casos, se limita a asociar la regresión fiscal con las políticas neoliberales, presentándolas como una manía doctrinaria, opinión que también se encuentra en muchos de los documentos sindicales. Pero se trata de una asociación que no aclara nada, pues regresión fiscal y política fiscal neoliberal son la misma cosa.</span></p><p><span style="font-family: courier;">He dicho más arriba que, junto al enfriamiento de la lucha obrera, el otro elemento que permite explicar la regresión fiscal es la voluntad del capital de mejorar su tasa de ganancia. Sabemos que la tasa de ganancia va asociada al plusvalor. El plusvalor estaba presente cuando se aplicaban políticas keynesianas y, obviamente, sigue estándolo ahora, por lo que limitar la lucha contra el modo de producción capitalista a una crítica del neoliberalismo, es un absurdo. El capital dispone de muchos mecanismos para incrementar el plusvalor, entre los que juega un papel de primer orden el cambio tecnológico, como ya he explicado en otras ocasiones. Por lo tanto, la regresión fiscal, en un primer momento tiene que ver con la redistribución del plusvalor, no con su creación. Por supuesto, si el Estado reduce su presión impositiva sobre los beneficios, permite que fluya más plusvalor al capital y esto tendrá consecuencias a corto y largo plazo para la acumulación y la creación de nuevo plusvalor en el futuro. Lo que persigue la regresión fiscal, pues, es disminuir la participación del Estado en la apropiación del plusvalor para que una mayor parte del mismo vaya al capital y a los capitalistas, por lo tanto, para que la acumulación de capital sea mayor y para que el consumo de mercancías de lujo también lo sea.</span></p><p><span style="font-family: courier;">Entonces, ¿cómo es posible que ahora, los mismos organismos internacionales que han promocionado las políticas tributarias regresivas, de golpe se muestren partidarios de algún tipo de impuesto sobre las “grandes fortunas”? ¿Cómo es posible que algunos de estos impuestos se legislen incluso allí donde gobiernan partidos derechistas? ¿Significa esto que las políticas tributarias regresivas van a ser abandonadas? ¿Se trata de una decisión que los partidos realmente de izquierdas y las clases trabajadores debemos celebrar y apoyar?</span></p><p><span style="font-family: courier;">La política tributaria es parte de un proceso político, económico y militar que también persigue asegurar y aumentar el poder y la hegemonía de la clase capitalista dominante a nivel mundial.</span></p><p><span style="font-family: courier;">El impuesto a la renta con tramos que se incrementan a medida que lo hace el ingreso y los impuestos sobre los beneficios, el patrimonio y las herencias, fueron, en el pasado, intentos de gravar a los ricos más que a los trabajadores, al menos a título individual. La máxima aspiración de los partidos de la izquierda mayoritaria se limita a recuperar, en el mejor de los casos, estos criterios impositivos. Esto los lleva a celebrar las decisiones de los grandes poderes económicos occidentales cuando sugieren un impuesto a las grandes fortunas, lo que ven como un reconocimiento de sus propuestas o incluso como un cambio de tendencia.</span></p><p><span style="font-family: courier;">Sin embargo, lo que ahora se sugiere no es ninguna novedad. No deja de ser un tímido intento de imitar lo que hicieron los EEUU y el Reino Unido para financiar su participación en la Segundo Guerra Mundial. Aun así, todo indica que lo que se avecina se parecerá más a las políticas fiscales aplicadas durante y tras las espantosas guerras generales desencadenadas después de la revolución francesa y que a lo largo de más de dos décadas devastaron a toda Europa e impusieron a los pueblos terribles tributos en restricciones y en dinero y generaron una enorme deuda pública.</span></p><p><span style="font-family: courier;">Por consiguiente, las políticas fiscales que ahora se apuntan en el Occidente capitalista y que, de una u otra manera piensa aplicar el gobierno actual, de conformidad con la Unión Europea, y que, sin ninguna duda, también aplicaría un gobierno derechista, se limitan a sentar las bases para un nuevo giro hacia una política fiscal, acorde con los intereses de los grandes capitalistas occidentales que sugieren aumentar los presupuestos de guerra. Estás políticas fiscales prosperarán a menos que la lucha de clases estalle poniendo sobre la mesa la necesidad de mejorar los salarios y de liquidar todas las formas de desposesión que acompañan a la explotación que los asalariados sufren en el proceso de producción, incluyendo la desposesión fiscal.</span></p><div><br /></div><p><span style="caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;"><br /></span></p><p><span style="caret-color: rgb(34, 34, 34); color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;">https://elcomun.es/2022/10/01/politica-fiscal-y-clase-trabajadora/</span></p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-72039077064995761952022-09-12T22:59:00.002+02:002022-09-12T23:13:46.421+02:00Energía, ciclo económico e inflación<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNTYFQeZCQtxniNVAGa18CbP_h4tgscDjMDyPnFXIApQbn-gTf51mHQAcVEhmcZ4LYrTr6RoGwntPPpaqT0IOyjcfp4UOMn64km9Dj492XQjdQqxPXLTAPjSz3lKx_cojWXo49z-UFMmrtJYvAVXGVMrJvlgbdFUDssEGpZKwCEu2jVrgNTwk/s261/305216613_10222187712217749_4178002960949821386_n.jpg" style="clear: right; display: block; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="195" data-original-width="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNTYFQeZCQtxniNVAGa18CbP_h4tgscDjMDyPnFXIApQbn-gTf51mHQAcVEhmcZ4LYrTr6RoGwntPPpaqT0IOyjcfp4UOMn64km9Dj492XQjdQqxPXLTAPjSz3lKx_cojWXo49z-UFMmrtJYvAVXGVMrJvlgbdFUDssEGpZKwCEu2jVrgNTwk/s320/305216613_10222187712217749_4178002960949821386_n.jpg" width="320" /></a></div><div>La energía y sus costes siempre han jugado un papel de primer orden en el cambio tecnológico, en los incrementos de productividad, en los procesos inflacionarios y en la evolución del ciclo económico.</div><div><br /></div><div>Antes de que se impusiera el modo de producción capitalista, se utilizaban animales como fuente principal de energía. En algunas actividades también se empleaba el agua y sólo excepcionalmente energía eólica, pues el viento era y es inconstante e incontrolable. En los hogares se recurría a la leña tanto para cocinar como para calentarse. La leña también era el recurso energético para hornear el pan.</div><div><br /></div><div>En sus escritos juveniles Karl Marx ya reflexionó sobre la mercantilización de la leña -incluida la leña caída que antes se podía recoger libremente- lo cual empobreció más a los pobres, dificultando su acceso a lo que era su principal recurso energético. Años después, en El Capital, Marx explicó como el cambio provocado por la introducción de la máquina de vapor incentivó la producción capitalista y el carbón pasó a ser la fuente energética principal de la industria, acelerando la productividad del trabajo. Posteriormente se empezó a utilizar la electricidad, pero Marx no vivió lo suficiente para analizar a fondos los cambios que comportaba.</div><div><br /></div><div>Si bien siempre ha existido una fuente de energía hegemónica, nunca ha sido única. En la época de la máquina de vapor, por ejemplo, algunas industrias recurrían a la energía hidráulica, lo que significaba para ellas una ventaja comparativa, al no soportar los costes asociados al carbón. Sin embargo, los recursos hidráulicos ya eran entonces exiguos y no garantizaban la potencia hídrica necesaria para girar los engranajes de las nuevas grandes fábricas que cada vez perseguían niveles de productividad más altos.</div><div><br /></div><div>El paso a formas de energía más densas, como los combustibles fósiles, ampararon los años «más brillantes» de la producción capitalista, garantizando el acceso de los obreros al automóvil y a la energía eléctrica, gracias a los altos incrementos de productividad, lo que avaló una cierta paz social en la parte del mundo más industrializada, mientras crecía la acumulación de capital.</div><div><br /></div><div>En las últimas décadas ha habido una supuesta apuesta generalizada por la energía limpia a la que se ha destinado mucho dinero del que se han beneficiado algunos capitalistas. El posible agotamiento de los recursos fósiles, los problemas ambientales, un miedo irracional a la dependencia de las importaciones de gas natural ruso y las reticencias hacia la energía nuclear han abonado esta supuesta apuesta. Sin embargo, el porcentaje de energía global generada por los combustibles fósiles apenas ha disminuido del 85,54 al 82,28 por ciento, mientras el consumo energético global no ha cesado de crecer. El grueso de las reducciones de los combustibles fósiles ha venido de la sustitución del carbón por gas natural lo cual ayuda a entender la vuelta reciente al carbón.</div><div><br /></div><div>La elevación del coste de la energía ha acompañado a muchas de las crisis del capitalismo, pese a que nunca ha operado como el elemento único de la crisis. También es una de las causas que impulsan la tendencia decreciente de la tasa de ganancia y de la subida de precios, o sea de la inflación.</div><div><br /></div><div>De hecho, los recursos energéticos son uno de los elementos de la producción más sensible a las fluctuaciones de los precios pues deben emplearse permanentemente y en las cantidades adecuadas para poder garantizar la continuidad de la producción. Estas fluctuaciones provocan trastornos e incluso catástrofes en el proceso de reproducción y todo lleva a pensar que ahora nos encontramos ante uno de estos grandes trastornos.</div><div><br /></div><div>Es obvio que una de las principales razones que se esconden tras las fluctuaciones de precios es la política occidental contra Rusia. Las exportaciones de petróleo de Rusia representan el 10% del comercio mundial de petróleo y sus exportaciones de gas natural casi el 20% del comercio mundial. Por otro lado, Rusia es el mayor exportador de trigo del mundo.</div><div><br /></div><div>Pese a la supuesta soberanía de la Unión Europea, lo cierto es que los Estados Unidos quieren prohibir a la Unión Europea y a otros países comprar petróleo y gas baratos a Rusia, lo que ha llevado al reciente récord del precio del gas natural. Una parte de esta subida se debe a que los EEUU se está convirtiendo en suministrador de gas licuado a Europa, un gas muy caro obtenido a través de fracturación hidráulica. Otra parte proviene de los laberintos para comprar a escondidas gas ruso, puesto que, pese a las sanciones, en ningún momento no se ha dejado de comprar. Paradójicamente, el principal importador mundial de gas ruso, durante los meses de julio y agosto, fue España, que compró más gas ruso que países tan poblados como India y China. Da risa oír como el presidente del gobierno español quiere presentar a España como un suministrador de gas para “acabar con la dependencia del gas ruso”, mientras se convierte en el principal comprador de este gas.</div><div><br /></div><div>Mucha gente ya se está dando cuenta del enorme perjuicio que todo esto ocasiona. En diversas ciudades europeas se estén llevando a cabo grandes movilizaciones contra la actuación incendiaria de la Unión Europea en Ucrania y en las que se empiezan a oír gritos demandando la disolución de la OTAN. Este es un camino que la clase obrera de nuestro país debería seguir.</div><div><br /></div><div><br /></div><div>https://elcomun.es/2022/09/10/energia-ciclo-economico-e-inflacion/</div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-17574549774430800922022-08-06T23:18:00.007+02:002022-09-12T23:22:06.597+02:00 Ganancia empresarial, salarios e inflación<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgocyNhj4WdOjRj7Ya28_AWIXyV64LlWUtrFyt9apThG6jxgP4lA-Z782hlcQnJ73_xRRVDqzWmjzjvHYtmr5uvZ5dZhgCZcozt0qbrpKovc6c-DXBVG_Q9XcM1wXGQvcuGGgKv_UYV-Kfz_S4yYouROA7hu2T_jXWex4qOC4Mf74KBrsmWDAE/s250/Unknown-2.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="202" data-original-width="250" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgocyNhj4WdOjRj7Ya28_AWIXyV64LlWUtrFyt9apThG6jxgP4lA-Z782hlcQnJ73_xRRVDqzWmjzjvHYtmr5uvZ5dZhgCZcozt0qbrpKovc6c-DXBVG_Q9XcM1wXGQvcuGGgKv_UYV-Kfz_S4yYouROA7hu2T_jXWex4qOC4Mf74KBrsmWDAE/s1600/Unknown-2.jpeg" width="250" /></a></div><br />En ciertos ámbitos de la izquierda y del sindicalismo la inflación actual es leída como una consecuencia directa de las ganancias empresariales. Se trata del enésimo intento de afirmar que los problemas del capitalismo no proceden de sus propias dinámicas sino de la codicia de unos cuantos, escondiendo que el apetito de ganancia no es una característica pasajera del capital, sino que es persistente.<p></p><p>Lo primero que cabe decir es que estamos ante un vuelco de la tesis tradicional que sostiene que los incrementos salariales provocan inflación. Mientras el discurso de derechas asocia la inflación al salario, el actual discurso «sindical y de izquierdas» invierte el argumento para imputarla a la ganancia. </p><p>En ambos casos, el argumento suele acompañarse de datos reales y contrastables. Ahora, por ejemplo, se destacan las ganancias de las empresas energéticas, las de las entidades de crédito o las de algunas grandes superficies comerciales. Yo añadiría las de las empresas armamentísticas que algunos parece que quieren obviar. </p><p>Sin embargo, en lugar de asociar todas estas gigantescas ganancias empresariales a la inflación, deberíamos preguntarnos si detrás no se encuentran el incremento de la explotación del trabajo, la especulación, las oportunidades derivadas de una coyuntura favorable para ciertos sectores económicos, las situaciones de dominio, el acceso privilegiado al dinero barato…, o los ingresos provenientes de los precios de monopolio, pues hay de todo «en la viña del señor».</p><p>Como ocurre al asociar los salarios a la inflación, para asociarla a la ganancia se parte de la dichosa fórmula trinitaria de la Economía Política que quiere explicar los precios como suma de renta de la tierra, salario y ganancia. Así, el precio de la mercancía se derivaría de la remuneración de «los tres factores» que intervienen en su producción y cada «factor» obtendría el equivalente a ‘su aportación», presentando las tres remuneraciones como algo «natural» y escondiendo con ello, la explotación del trabajo asalariado. A partir de aquí, el aumento de los precios se suele imputar al incremento de alguno de sus «factores» y a veces, como ocurre ahora, se añade que es intolerable que «el factor» incrementado obtenga una remuneración por encima de «la tasa natural» adecuada a «su aportación». Este incremento del precio, derivado del incremento «no natural» de uno de «los factores» impactaría sobre los otros dos ‘factores» que no lo avivaron, originando una espiral inflacionaria.</p><p>Marx no comparte este planteo. Considera que el valor de todas las mercancías producidas es la suma del valor transferido por unos medios de producción que fueron producidos previamente (a los que rotula como trabajo muerto) y el valor agregado por el trabajo vivo que se distribuye entre salarios y ganancias (incluidas las rentas).</p><p>Como que los precios de las mercancías se expresan de manera dineraria, el dinero opera como equivalente general y la depreciación del valor del dinero provoca un aumento en los precios. Esta depreciación del dinero no se puede asociar a los incrementos de la ganancia empresarial o a las mejoras salariales. ¡Responde a otras causas! A lo largo de la historia del capitalismo los salarios y las ganancias se han alterado -a veces rápidamente- sin provocar dinámicas inflacionarias. Por supuesto, una vez iniciada una dinámica inflacionaria como la que estamos viendo, la lucha de clases en torno a la distribución del ingreso debería agudizarse. Los aumentos de precios deberían desencadenar las luchas de los trabajadores para recuperar el poder adquisitivo de sus salarios. Esta debería ser, precisamente, la labor de los sindicatos. Como que esta labor entraña riesgos y sacrificios y precisa de una estrategia robusta, algunos prefieren suplicar un «arreglo del desaguisado» a través de controles sobre los beneficios y los precios. Así se pueden disimular las incapacidades sindicales derivadas de las decisiones erróneas tomadas en las últimas décadas y se abona el terreno para atenuar el conflicto cosiendo un acuerdo con la patronal para que se «comprometa a reducir beneficios» a cambio de una «moderación en los incrementos salariales» que encauce la negociación colectiva.</p><p><br /></p><p>https://elcomun.es/2022/08/06/ganancia-empresarial-salarios-e-inflacion/</p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-64205571400349581252022-06-27T23:14:00.020+02:002022-09-12T23:18:06.351+02:00 La inflación y la situación de la clase obrera<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPCKgwa-UQt2Kmt7NIcPncvBgf-VbidD6ljtovGbvGgHmQU74AptFAxK3_Kjy4LhHewK2rO5c9wKy4neF5siqjc5-Q5H2yKOqWl0EgW81USMXIi8h8YrfGfjC2SLQkC8MqZGn2PMLwQ2d4BLBLhRG5onx4i91Y0Bf4fDIRx0gSzXgZKWa56k8/s276/Unknown-1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="182" data-original-width="276" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPCKgwa-UQt2Kmt7NIcPncvBgf-VbidD6ljtovGbvGgHmQU74AptFAxK3_Kjy4LhHewK2rO5c9wKy4neF5siqjc5-Q5H2yKOqWl0EgW81USMXIi8h8YrfGfjC2SLQkC8MqZGn2PMLwQ2d4BLBLhRG5onx4i91Y0Bf4fDIRx0gSzXgZKWa56k8/s1600/Unknown-1.jpeg" width="276" /></a></div>Los precios están subiendo día tras día. Ante esta subida, la clase obrera sólo tiene dos alternativas: o luchar para defender su nivel de vida o empobrecerse.<p></p><p>La prensa oficial presenta cada trastorno económico como un acontecimiento único provocado por factores externos. Ahora dicen que la guerra en Ucrania es la fuente de la inflación y dirigen las miradas hacia Putin. Antes, el causante de los problemas fue la pandemia, de la que inicialmente acusaron a China. Estos acontecimientos tienen un papel importante, pero no son la causa principal de la inflación. </p><p>Una primera causa se encuentra en el intento de larga duración de la burguesía de combatir la crisis estimulando el consumo y promoviendo las inversiones inyectando grandes cantidades de dinero a la economía. Si la oferta monetaria aumenta sin producir más valor, el dinero pierde valor y los precios suben. Por lo tanto, las condiciones para la inflación ya estaban instaladas antes de la guerra. Sin embargo, como el dinero no fluyó a la producción sino a la especulación debido a la falta de oportunidades de inversión rentables, en un primer momento sólo aumentaron los precios de los inmuebles más bien ubicados, de las acciones con altas expectativas de ganancias y otras inversiones raras como las criptomonedas.</p><p>El coronavirus agravó la situación. Los gobiernos capitalistas abrieron los grifos de dinero para evitar un colapso total de la economía y se inyectaron cantidades colosales de dinero en la economía global. En muchos sitios, el dinero incluso se distribuyó directamente a la población, para evitar revueltas. La paralización de una parte de la producción durante el confinamiento y el aumento de la demanda después, ocasionaron problemas de suministro y escasez de ciertos componentes, debido a la anarquía del mercado capitalista y las complejas cadenas de producción que han prosperado en las últimas décadas. La falta de oferta provocó una dinámica de aumentos de precios. La guerra en Ucrania con todas sus consecuencias, especialmente para los precios de la energía y los alimentos lo agravaron.</p><p>Sin embargo, uno de los elementos que ha afectado negativamente los precios de la energía, no se encuentra en la guerra en Ucrania, sino en una de las causas que la han provocado. Europa occidental estaba comprando gas a Rusia y había logrado unos buenos contratos y construido infraestructuras para asegurar el suministro. Pero los EEUU quiere obligarla a comprar gas natural licuado caro a empresas norteamericanas y en parte ya lo consiguió antes de la guerra. Esto puso a los capitalistas alemanes y otros europeos en desventaja competitiva al aumentar sus costes individuales y este aumento de costes repercutieron sobre los precios de las mercancías.</p><p>Si bien la guerra no ha sido la causa de la inflación, la estratagema económica y financiera mundial lanzada contra Rusia por los EE.UU. y la OTAN la han agravado. Ahora EEUU exige a sus satélites de Europa occidental que dejen de comprar a Rusia, no sólo gas natural como venían insistiendo antes, sino también petróleo, fertilizantes, grano, metales y otras materias primas. Muchos capitalistas europeos son conscientes de que estas exigencias son perjudiciales para ellos. Sin embargo, resistir las demandas de Estados Unidos requeriría que la Unión Europea encontrara la manera de cortar su vínculo con la OTAN y esto es poco probable. Esta subordinación a los EE.UU. conlleva, no sólo el aumento de los precios de la energía, sino que afecta también a diversas ramas de la industria y a los precios de los alimentos.</p><p>Para combatir la inflación, los bancos centrales acostumbran a aumentar los tipos de interés. Sin embargo, si ahora suben los tipos, las inversiones, que ya son bajas, seguirán bajando. Sin préstamos baratos, las deudas, que en los últimos años han tomado proporciones gigantescas en todos los ámbitos, ya no se podrán pagar. Los estados más endeudados deberán pagar más intereses y se los deberá rescatar, lo que agravará la situación. La clase trabajadora, si no reacciona, sufrirá con más fuerza los efectos de todo ello. </p><p>En un artículo anterior dedicado al aumento del salario mínimo, expliqué que los incrementos salariales no acrecientan los precios. Ahora, los economistas oficiales recomiendan moderación salarial para no agravar más la dinámica inflacionaria y puede que los sindicatos acaben aceptando este argumento perverso. Tras la pandemia, el paro se ha reducido y muchos trabajadores están dispuestos a ir a la huelga para mejorar sus condiciones laborales. Ninguna de estas luchas va a provocar más inflación.</p><p>Los trabajadores debemos ignorar los consejos de los economistas oficiales de limitar las demandas salariales con la excusa de reducir los precios. Eso no funcionó en el pasado y no funcionará ahora. Tampoco debemos poner esperanzas en los controles de precios del gobierno para detener la inflación. Aunque se impongan controles, no se garantizará el poder adquisitivo de nuestros salarios. Si no reaccionamos, los patrones nos aplastarán a nosotros y a nuestros sindicatos. Esta es una lección que ya deberíamos haber aprendido. Ningún capitalista dejará de sacar provecho a la hora de vender sus mercancías. Tampoco nosotros, vendedores de nuestra fuerza de trabajo, debemos hacerlo.</p><p>https://elcomun.es/2022/06/27/la-inflacion-y-la-situacion-de-la-clase-obrera/</p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-36776877674022385702022-02-13T23:22:00.015+01:002022-09-12T23:33:57.002+02:00Salario mínimo para mileuristas<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQtCYkMeNuP2hpzt42RbhzctnNCDSrTzF1cuHaH8MAZToQL0x9_nSsHsQcWDWNjj1myX_P30ercx8jfd3O90tqVAt4QRhXvpFnvb29ljF_8AEi6P6mqPQWzIGg8jc2L_JXY3VukPkaxCZYpxyQ6wa2yH9R-XW2-iXWj_oohYvPemN-8WhYsms/s259/images-2.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="194" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQtCYkMeNuP2hpzt42RbhzctnNCDSrTzF1cuHaH8MAZToQL0x9_nSsHsQcWDWNjj1myX_P30ercx8jfd3O90tqVAt4QRhXvpFnvb29ljF_8AEi6P6mqPQWzIGg8jc2L_JXY3VukPkaxCZYpxyQ6wa2yH9R-XW2-iXWj_oohYvPemN-8WhYsms/s1600/images-2.jpeg" width="194" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">El gobierno español ha subido el salario mínimo hasta 1.000€. Antes de todo, nos debemos felicitar por ello, pues repercutirá en las condiciones contractuales de muchos trabajadores.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Si bien la patronal no ha suscrito el incremento, en esta ocasión no ha llevado a cabo una campaña unificada en contra, aunque, como era previsible, desde sus despachos han dicho que el incremento no les gusta. La derecha y algunos economistas neoliberales han sido más agresivos, llegando a alegar que el incremento puede significar la extinción masiva de pymes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Los sindicatos y los partidos mayoritarios de izquierdas lo han celebrado. Algunos han llegado a afirmar que el incremento beneficiará a todos. Esta última afirmación es incorrecta. La cuestión salarial forma parte del conflicto entre obreros y capitalistas.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Ahora bien, un salario mínimo también ofrece ciertas ventajas a los patronos pues limita la competencia entre ellos. Esta es, además, la razón principal por la que los empresarios se avienen a la regulación laboral a través de los convenios colectivos, lo cual no significa la desaparición del conflicto, si bien permite un cierto encauce del mismo.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">El razonamiento más recurrente de los contrarios al incremento ha sido el mismo que les lleva a oponerse a la propia existencia del salario mínimo, sea una u otra su cuantía: consideran que tiene un papel negativo en la creación de empleo. Este razonamiento, que ha sido rebatido por el último Premio Nobel de economía, ya lo había rebatido Karl Marx en 1865, en un ciclo de conferencias en respuesta a John Weston, que sostenía que los incrementos salarios serían perjudiciales para los trabajadores.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Pese a los sólidos argumentos en contra, la oposición al salario mínimo aún tiene predicamento. Lo tiene incluso en los textos que se difunden en las aulas de enseñanza básica. Así, en un manual de Mochón y Becker, se dice textualmente (página 54): “En el mercado de trabajo es frecuente este fenómeno: Se suelen fijar salarios mínimos tratando de favorecer a los trabajadores, pero de hecho sólo se beneficia a los que suelen encontrar empleo. Con esa medida se contribuye a elevar el numero de desempleados, ya que se establece un nivel de salarios por encima del salario de equilibrio”. Los alumnos deben memorizar este dogma y si se les pregunta en los exámenes al respecto y no responden de conformidad al mismo, suspenden.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Otro argumento recurrente es que el aumento del salario mínimo generará inflación. El argumento vale tanto para el salario mínimo como para cualquier incremento salarial. Lo que se nos viene a decir es que los empresarios no van a renunciar a su tajada de beneficios y si suben los salarios, para asegurar estos beneficios se incrementarán los precios. Parece pues que los empresarios pueden subir y bajar precios al libre albedrío. De ser así, ¿cómo es que para hacerlo esperan a que suban los salarios y no lo hacen sin que se produzca esta subida? ¿Cómo es que se resisten a las mejoras salariales si tienen en sus manos la varita mágica que les permite neutralizar de inmediato su efecto?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Si se parte de los intereses de los trabajadores, el argumento es totalmente opuesto. El salario mínimo puede debilitar la indefensión de muchos trabajadores, por vía legal. Puede reducir las diferencias salariales entre géneros, nacionalidades, etc. Por otra parte, luchar por un salario mínimo y por mejorarlo, requiere solidaridad de clase. Es por esto, precisamente, que el salario mínimo encuentra tantos adversarios.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Según el paradigma marxista, las relaciones trabajador-empresario bajo el capitalismo comporta un acto de explotación ya que los beneficios de los empresarios son fruto de una diferencia entre el valor producido por el trabajador y el valor pagado en forma de salario, lo que da lugar a un plusvalor que es el grifo de todos los beneficios. Los aumentos de los niveles salariales impactan en los beneficios empresariales al reducir esta diferencia. Esta es la principal causa de la oposición patronal a los aumentos, si bien quieren disfrazarla con supuestos perjuicios sociales de desempleo e inflación.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Siendo cierto que algunos empresarios intentarán resarcirse incrementando precios, muchos no serán capaces de hacerlo debido a los efectos nocivos de estas decisiones sobre su capacidad competitiva, lo cual, en lugar de permitirles recuperar beneficios, los reducirían aún más. El crecimiento de los salarios puede provocar un aumento temporal de los precios en bienes de consumo obrero, al aumentar la demanda de los mismos, pero este crecimiento suele verse compensado al reducirse la demanda de los empresarios de bienes de lujo, por el mismo monto.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">En el capitalismo, los patrones intentan frenar los incrementos de salarios. Para la clase </span><span style="font-family: courier;">trabajadora, en cambio, son vitales. Aquí radica uno de los elementos centrales del </span><span style="font-family: courier;">conflicto de clase. Por esto los empresarios sólo ceden a las reivindicaciones si están </span><span style="font-family: courier;">satisfechos sus beneficios o si los trabajadores les ejercen una presión que no pueden</span><span style="font-family: courier;">desbaratar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Los 1.000€ de salario mínimo no son ninguna panacea. Su incremento tendrá un impacto </span><span style="font-family: courier;">limitado sobre el poder adquisitivo de los trabajadores. La inflación no ha sido </span><span style="font-family: courier;">provocada por los incrementos salariales sino que los ha precedido. Las subidas de</span><span style="font-family: courier;">salario mínimo no cuentan con el respaldo de cláusulas de actualización salarial, como </span><span style="font-family: courier;">tienen los salarios en muchos convenios colectivos o como a veces se aplica a las </span><span style="font-family: courier;">pensiones. Durante años el PP bloqueo sus incrementos. Con el bloqueo pretendían </span><span style="font-family: courier;">evitar dos cosas: primero, que los sindicatos se hicieran fuertes arrancando aumentos </span><span style="font-family: courier;">salariales reales, y segundo, que se normalizara un ajuste salarial legal automático al </span><span style="font-family: courier;">coste de la vida (índice de precios) extensible a las pensiones. Esto provocó una fuerte </span><span style="font-family: courier;">perdida de poder adquisitivo por lo que los aumentos arrancados en los últimos años </span><span style="font-family: courier;">prácticamente se limitan a revertir aquella perdida sin que con ello se amplíe </span><span style="font-family: courier;">notablemente el poder adquisitivo.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier;">Hay otro elemento a tener en cuenta. Cuando se empezó a revertir la pérdida del poder </span><span style="font-family: courier;">del salario mínimo incrementándolo tímidamente y de manera escalonada, se </span><span style="font-family: courier;">reestructuraron sus funciones desgajando del mismo todo lo que tiene que ver con las </span><span style="font-family: courier;">concesión de ayudas, subvenciones o el subsidio de desempleo, para lo cual se inventó </span><span style="font-family: courier;">un nuevo índice de referencia llamado IPREM. Este índice ha quedado por debajo del </span><span style="font-family: courier;">Salario Minino y ahora mismo se encuentra en 579,02€ mensuales. Si aceptamos que </span><span style="font-family: courier;">entre los trabajadores el colectivo más desfavorecido son los desempleados, no es </span><span style="font-family: courier;">cierto que la subido del salario mínimo llegue a todos los más desfavorecidos, pues los </span><span style="font-family: courier;">desempleados y otros sectores marginados quedan al margen.</span></p><div class="td-post-header" style="box-sizing: border-box;"><header class="td-post-title" style="box-sizing: border-box;"><div class="td-module-meta-info" style="box-sizing: border-box; font-family: "Open Sans", arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 1; margin-bottom: 16px; min-height: 17px;">https://elcomun.es/2022/02/13/salario-minimo-para-mileuristas/</div></header></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-62384606106092176932022-02-07T23:02:00.009+01:002022-09-12T23:11:51.863+02:00Un breve relato de Marx sobre las crisis<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-GQ24N3T-lL7hF-zfIx4McUnGE_Xqg7_akT3ryhRYAb0QeyGzufeyyEcvrDkv-nANKB14ODu3Zwb1VRUVJ6Ti3t-_-yrVWP8No7gHF3PVLRfbt_So-sL3Vf4CKsNxLaha_FwKZzAHlfRVAcyU_-UakmmAXvCrUz6q5FElvVxTcJY_xztOVjU/s258/images-1.jpeg" style="clear: left; display: block; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="195" data-original-width="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-GQ24N3T-lL7hF-zfIx4McUnGE_Xqg7_akT3ryhRYAb0QeyGzufeyyEcvrDkv-nANKB14ODu3Zwb1VRUVJ6Ti3t-_-yrVWP8No7gHF3PVLRfbt_So-sL3Vf4CKsNxLaha_FwKZzAHlfRVAcyU_-UakmmAXvCrUz6q5FElvVxTcJY_xztOVjU/s320/images-1.jpeg" width="320" /></a></div><div>Marx dejó cosas bien atadas, otras a medias y algunas en el tintero. Sabemos que había previsto coronar su obra con un libro sobre el mercado mundial, el estado, la competencia y las crisis, pero no pudo escribirlo. Por descontado, es imposible que cualquier otra persona desvele ahora lo que Marx hubiera dicho. Lo que sí sabemos es que para él, la cuestión de las crisis era crucial. En el Manifiesto Comunista, por ejemplo, se le pone mucho énfasis. Por otra parte, en El Capital, Marx estudia las leyes propias de la producción capitalista, lo que da pistas sobre los rasgos de las crisis bajo esta forma particular de producción que domina en nuestros días.</div><div><br /></div><div>En vida de Marx estallaron varias crisis con distinta amplitud e intensidad y les prestó atención. El libro tercero de El Capital, por ejemplo, contiene observaciones dispersas sobre el crédito, el mercado monetario, la banca, la moneda, los tipos de interés, los especuladores, los rentistas y también sobre las crisis. Una de ellas se refiere a “la crisis algodonera de 1861-1865”, de la que hace un análisis fascinante. El redactado se ubica en la parte final del capítulo VI que trata del impacto de los vaivenes en los precios de los materiales sobre la tasa de ganancia y sobre la conducta de los capitalistas. Marx la incorpora con intención de ilustrar la parte teórica del capítulo, a través del análisis histórico.</div><div><br /></div><div>Este capítulo VI del libro Tercero tiene actualidad. Desde principios de año, los precios del mineral de hierro, el acero, el cobre y otras materias primas y auxiliares han continuado la tendencia al alza del año pasado. Algunos han llegado a unos máximos no vistos en la última década. Los tambores de guerra que ahora resuenan, pueden tener efectos sobre el precio de la energía, obligando a Europa a comprar gas a EE.UU con un precio por encima al que lo ofrece una Rusia a la que se quiere castigar. Se dice que hay escasez de metales, plásticos, madera e incluso de juguetes. La escasez se acompaña de aumentos de precios, que alimentan los temores de una oleada de inflación sostenida. ¿Puede esto ocasionar una crisis?</div><div><br /></div><div>Con frecuencia, la explicación oficial asocia las crisis a incrementos de precios y a guerras. Desde este punto de vista, habría motivos para inquietarse. Marx, en cambio, en el caso concreto de la crisis del algodón, adopta otro punto de vista y sostiene que los incrementos de precios y la guerra aceleraron la crisis económica, pero no la provocaron. Veamos su relato:</div><div><br /></div><div>El algodón era la materia prima de una parte importante de la industria británica. Es un producto, que reúne las condiciones de lo que Marx define como «materias primas de origen orgánico».</div><div><br /></div><div>El algodón crudo, cosechado por los esclavos, se transportaba en barco, desde los estados meridionales de los actuales EE.UU., hasta el puerto de Liverpool. Desde allí iba a las fábricas donde servía como materia prima para tejer la tela. Esta interrelación creaba las bases para que los capitalistas británicos no tuvieran muchas simpatías por la lucha contra la esclavitud en la guerra civil norteamericana de 1861-1865.</div><div><br /></div><div>Marx comienza el relato antes del bloqueo causado por la Guerra Civil Norteamericana y explica la variedad de factores que confluyen y cómo se relacionan entre ellos. No sólo destacar la manera en que el choque externo ocasionado por la guerra civil de los EE.UU. impacta sobre un ciclo industrial-agrícola ya existente, sino que también hace observaciones sobre la manera en que la clase capitalista actúa como clase para preservar sus intereses clasistas en tiempos de crisis y de cómo ello empeora las condiciones de la clase obrera.</div><div><br /></div><div>La prensa de la época señaló como entre 1861-65, la industria del algodón estalló por la falta de suministro de algodón crudo, a resultas de la Guerra Civil Norteamericana y del bloqueo de los puertos del Sur por parte del ejército del Norte. Marx no consideró que esta fuera la única causa, ni la principal, de la crisis. La vinculó a la sobreproducción, con su correspondiente incremento de capitales fijos, que había madurado durante los años del boom de 1859-60, o sea, antes de la guerra. De hecho, en los años previos a la crisis, los síntomas de la sobreproducción, de manera puntual, ya se manifestaban, si bien se pudieron paliar. Marx insiste, una vez y otra, en demostrar que la restricción en la materia prima provocada por la guerra, se produjo justo en un momento en que el mercado de productos terminados se había saturado, debido a la poderosa actividad industrial preliminar.</div><div><br /></div><div>Una vez se inició la penuria de algodón, a consecuencia de la guerra, los precios del algodón aumentaron y los capitalistas y el Estado buscaron nuevos proveedores. Se contempló la posibilidad de expandir los ferrocarriles en la India para transportar materias primas más baratas. La India ya ayudaba a absorber el exceso de producción procedente de Inglaterra. De hecho, se le asignaron las dos grandes funciones que el capitalismo busca en una colonia: 1/absorber el exceso de capital y 2/proporcionar materias primas baratas.</div><div><br /></div><div>En 1861, se hizo evidente que los fabricantes habían producido en exceso y que se necesitarían varios años para que el mercado absorbiera lo producido. Pero los precios de la materia prima, el algodón en este caso, no bajaron sino que se elevaron debido al bloqueo, como ya hemos explicado. El algodón, por tanto, escaseaba, aunque no de la misma manera para todos: muchas de las empresas más grandes tenían reservas de algodón que se revaloraron evitando la depreciación habitual del capital total que una crisis suele ocasionar. Por el contrario, los pequeños capitalistas, que habían adquirido un peso considerable y que no pudieron almacenar grandes stocks de algodón, fueron los más afectados.</div><div><br /></div><div>Para neutralizar la escasez de algodón, los fabricantes comenzaron a adulterar sus productos añadiendo otros materiales en el proceso de hilatura. Esto aumentaba el peso de los productos pero mermaba su calidad. Los materiales sustitutivos eran más difíciles de manejar en el proceso de trabajo y se producían más interrupciones. Esto redujo la productividad. También fue pernicioso para la salud de los trabajadores. Las horas de trabajo se redujeron, los salarios comenzaron a caer y estallaron las huelgas.</div><div><br /></div><div>Se utilizó algodón inferior (proveniente, generalmente de la India) mientras se desaceleraba la producción. El algodón inferior retrasa la producción, por lo que tiene un efecto severo sobre los salarios. Los trabajadores del algodón tenían un sistema de salario por pieza. Eso significaba que cuanto menos producían, menos ganaban. Los salarios se hundieron. A su vez, los trabajadores eran multados si no producían según los mínimos requeridos. Paro y subempleo crecieron. Marx señala que esta drástica devaluación de la fuerza de trabajo acabó siendo un gran obsequio para la clase capitalista.</div><div><br /></div><div>Durante este tiempo se produjeron vertiginosas mejoras en maquinaria que ayudaron a cambiar la estructura de la industria del algodón, facilitando la concentración en fábricas más grandes, con un número menor de capitalistas y proporcionalmente con menos operarios. Marx ya había aportado ejemplos de ello, a partir de los informes de los inspectores de fábricas para el año 1863, para ilustrar la ley general de acumulación de capital, en el libro Primero.</div><div><br /></div><div>Si las condiciones de trabajo empeoraron, peor fue aún la situación de la masa de trabajadores expulsados de la industria. Los comités de socorro no se establecieron hasta 1862, de modo que al principio los trabajadores sólo podrían recurrir a sus propios recursos o a la odiada Ley del pobre. Sus ahorros habían menguado con las luchas salariales anteriores. Los almacenes de las sociedades cooperativas se redujeron y a la vez sus ventas cayeron drásticamente. Sus pobres recursos se agotaron. A muchos trabajadores no les quedó otra que mendigar. Otros prefirieron ponerse a disposición de los odiados tutores de la ley del pobre, que sólo daba ayudas tras una severa investigación sobre los medios económicos del solicitante, su vida privada y su conducta en el pasado. En general se pedía «probar», que el parado estaba dispuesto a aceptar trabajos más duros y degradantes de los que realizaba antes y si los rechazaba, se lo consideraba responsable de su pauperización.</div><div><br /></div><div>En 1863 se aprobó una Ley de la Obra Pública. Puso a disposición 1.200.000 libras (ampliándose posteriormente hasta los 1.850.000 libras) para entregarlas a las autoridades locales que realizaran obras de utilidad pública y mejoras sanitarias dentro de las áreas de la industria del algodón. Para estas obras se utilizaron trabajadores con salarios míseros. En muchas áreas, el dinero destinado terminó beneficiando a la clase capitalista que pudo realizar las mejoras públicas con un coste inferior al normal.</div><div><br /></div><div>A mediados de 1864, cuando pasó lo peor de la crisis, aparecieron quejas patronales por la falta de trabajadores en algunas especialidades. Como los salarios no mejoraron, las huelgas reaparecieron. La protección pública empezaba a garantizar un poco de seguridad. Esto reanimó a los burgueses para protestar, reclamando que se derogara la Ley de Obras Públicas y lo lograron.</div><div><br /></div><div>Aunque la clase capitalista buscaba los mercados libres y el comercio global para conseguir que el suministro de algodón volviese a la normalidad y para la absorción de los excedentes de productos terminados, no defendieron la movilidad de los trabajadores. Se opusieron a cualquier intento de permitir su emigración de los distritos de fábrica de algodón a otros donde hubiera más demanda de fuerza de trabajo.</div><div><br /></div><div>El relato de Marx acaba repentinamente, con unas breves referencias a la cuestión de la vivienda. A medida que avanzaba la crisis, muchas casas quedaban deshabitadas y a muchos inquilinos no les llegaba el dinero para pagar el alquiler. Vinieron los desahucios.</div><div><br /></div><div>Como Marx explica en otro lugar, la situación terrible a la que se vio abocada la clase obrera, no hizo disminuir sus simpatías por los nordistas. Marx sostuvo que apoyar a los que luchaban contra la esclavitud, fueran o no burgueses, era imprescindible para que la clase obrera asumiera su papel emancipatorio. La resistencia de la clase obrera de Inglaterra alejándose de la insensata campaña que venía a reclamar que se debía a proteger Europa, con una cruzada para favorecer la perpetuación y prolongación de la esclavitud al otro lado del Atlántico, salvó la dignidad de las personas que vivían en las naciones capitalistas del viejo continente. Aún así, la conducta de la clase obrera durante la crisis, estuvo lejos de lo que podríamos considerar como una conducta revolucionaria. Como se dice al final del capítulo, muchos de los obreros más bien se comportaron como borregos.</div><div><br /></div><div>Supongo que lo que explica Marx, le suena. ¿O no? Casi todo lo que desgrana, tiene actualidad. Cuando estalló la crisis del 70 del siglo pasado, se la quiso reducir a la subida de los precios del petróleo y todavía lo hacen muchos historiadores. Algunos también han pretendido explicar la primera crisis del siglo XXI, fijándose sólo en la burbuja inmobiliaria o en la conducta de las finanzas. Pero los problemas causados por estas fluctuaciones en los precios de las materias primas o en la vivienda, forman parte de procesos mucho más profundos de la acumulación capitalista.</div><div><br /></div><div>La manera en que actuó la clase capitalista durante la crisis del algodón, es casi la misma con la que actúa la clase capitalista de nuestros días cuando hay situaciones de crisis o cuando se crean las condiciones para que la crisis reaparezca. También es la misma durante los periodos de recuperación. Lo mismo pasa con la actuación del Estado que, de una manera u otra, se preocupa de garantizar que el proceso de acumulación de capital se reanude y que la dominación de clase se perpetúe.</div><div><br /></div><div>Marx analizo las crisis del siglo XIX y escribió en el siglo XIX, como a muchos les gusta señalar y esto es obvio. Su explicación sobre la crisis del algodón, no deja de ser una pequeño granito de arena, dentro de una obra amplia y profunda, que ocupa todo un arenal. ¿Creen ustedes que, incluso limitándonos a este pequeño relato histórico, esta obra sólo sirve para el siglo XIX y que ha perdido actualidad?</div><div><br /></div><div><br /></div><div>https://elcomun.es/2022/02/07/un-breve-relato-de-marx-sobre-las-crisis/</div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-38818006243625032862022-01-15T17:55:00.000+01:002022-01-15T17:55:05.500+01:00 L'ENTREVISTA A ALBERTO GARZÓN I LA PLUSVÀLUA DELS GORRINS<p><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQ5dR0wep7w09zwXsFhm9KUBfVFCZ5t8OFJ1C7h-A1kc_8F9tSyWGMwkLx1wqhpv8onDqHdU1TswmCWp7J23m-vegMLvDGn4q_-G74WpnhA7nAbjbL0SevTyti1n6VloxoggLuIwSUOoDzEacs2wpm1-P3qptW6TgxH1dRnXlw3vFlktd4hoM=s800" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQ5dR0wep7w09zwXsFhm9KUBfVFCZ5t8OFJ1C7h-A1kc_8F9tSyWGMwkLx1wqhpv8onDqHdU1TswmCWp7J23m-vegMLvDGn4q_-G74WpnhA7nAbjbL0SevTyti1n6VloxoggLuIwSUOoDzEacs2wpm1-P3qptW6TgxH1dRnXlw3vFlktd4hoM=s320" width="320" /></a></div>Unes paraules del ministre de consum, Alberto Garzón, han aixecat polseguera sobre la ramaderia espanyola. La dreta les instrumentalitza per obrir un nou front contra el govern i<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;">millorar la seva influència electoral entre la població rural. Els defensors de Garzón, per la seva banda, han recordat que el 93,7% de la producció de carn de porc, el 94,2% de la carn d'aus i el 80,6% de productes lactis es concentra en granges grans i molt grans i ho han considerat una anomalia dels últims anys. Però, més que una anomalia, és una tendència mundial que avança des de fa 7 dècades.</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;"> </span><p></p><p><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;">Així a Alemanya el 1950 la mitjana en l'engreix de porcs era de 5 per productor. 70 anys després era de 1175. Es constata, doncs, que cada vegada un nombre inferior de granges altament especialitzades engreixen un nombre superior</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; text-align: justify;">d’animals, tant a Espanya com a Alemanya.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 10pt;">Es podrà dir que les dades d'Alemanya no són equiparables a les d'Espanya, ja que allà la població és més nombrosa, i el mateix val per a la producció als EUA i a la Xina, els dos primers productors mundials</span><span style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;">de porcs. Tot i que això és cert, no ens ha de passar per alt que Alemanya, malgrat</span><span style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;"> ser un gran consumidor de porc, és el primer exportador europeu. El 2016, per exemple, van exportar-ne 2,5 milions de tones .</span><span style="font-size: 10pt;">Aquesta tendència té elements perniciosos i, per tant, les crítiques de Garzón són ajustades. El que se li pot retreure és haver-ho presentat com una especificitat espanyola, cosa que no vol dir que la ramaderia espanyola no incorpori</span><span style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;">elements negatius particulars.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 10pt;">Ara bé, ¿per què es produeix aquest fenomen ara que la producció capitalista prospera en tots els sectors, ramaderia inclosa?</span><span style="font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">En un món capitalista, allò que mou les inversions de capital és el benefici. Com més gran és el benefici, més gran es l’incentiu per invertir. Tot i que a nivell individual, la relació no es mecànica, el capdavall el benefici procedeix de l'explotació dels treballadors, és a dir, de la plusvàlua obtinguda amb la producció capitalista de mercaderies. I la carn de porc és una mercaderia més.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">La plusvàlua no és altra cosa que el plus-treball o el plus-producte. Utilitzant aquest últim concepte podem dir que una part del que s'ha produït es destina a nodrir els productors, però només una part! En altres mots: els treballadors solen produir una quantia de producte superior al necessari per a la seva reproducció i això, sota el mode de producció capitalista, dona lloc a la plusvàlua (plus-producte, en l'exemple). Si ho traduïm en hores, una part de les jornades laborals dels treballadors permeten produir allò que després ells mateixos (<b>com a conjunt social</b>) consumiran; l'altra serveix per produir mercaderies que els treballadors no consumiran i que altres acaparen en forma de mitjans de producció, mercaderies de primera necessitat, mercaderies de luxe, o simplement en forma de diners. Com més gran sigui aquesta segona part de la jornada laboral <b>total</b>, major serà la plusvàlua total i, en conseqüència, major el benefici que el capital es repartirà.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Si la plusvàlua produïda pel treballador depengués només de la durada de la seva jornada laboral, les possibilitats d'augmentar-la serien limitades, ja que les jornades no poden perllongar-se més enllà del temps de resistència dels humans. D'altra banda, cal suposar que si s’allarguessin les jornades laborals, la conflictivitat augmentaria. Però el treball excedent també s’incrementa quan s’escurça el temps necessari per produir les mercaderies que consumeixen els treballadors. Això darrer, com es veurà, es pot aconseguir amb un augment de la productivitat, la qual cosa abarateix les mercaderies necessàries per a la reproducció de la força de treball.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">A la plusvàlua produïda per un simple allargament de la jornada laboral, Marx l'anomena plusvàlua absoluta i a la que es deriva de la reducció del temps de treball necessari per reproduir la força de treball, plusvàlua relativa.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">És evident que la reducció d'aquest temps de treball necessari per reproduir la força de treball, que dona lloc a la plusvàlua relativa, només s’hi arriba si augmenta la productivitat on es produeixen mercaderies destinades al consum dels treballadors, és a dir, productes de subsistència directa (aliments, habitatge, vestit, medicines, educació, etc.) i altres que en determinades condicions històriques s'estimen necessaris (mòbils, electrodomèstics, cotxes, oci etc., en els nostres dies). La reducció del valor de la força de treball prové llavors de la suma global de totes les reduccions del temps de treball necessari en les diverses branques de la indústria que produeixen aquestes mercaderies. Es tracta d'un seguit d'actes independents, duts a terme sense previ acord quant al seu efecte final, però que, tot i així, l' efecte final comporta una desvalorització d’aquestes mercaderies i, de retruc, la desvalorització de la força de treball.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Quan un capitalista, abaratint un producte particular, a través d'un augment de la productivitat, contribueix a l'abaratiment general de la força de treball, no sol perseguir aquesta finalitat. L' impuls per augmentar la productivitat ve d' altres incentius. ¿De quins? </span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Suposem que el treball de 60 hores mensuals es materialitza en 10 porcs anuals i per al seu engreix s'utilitzen mitjans de producció que per fabricar-los s’ha necessitat 50 hores. En aquestes condicions, per produir 10 porcs es necessitaran 770 hores anuals. Per tant, cada porc costa 77 hores (és a dir, té un valor de 77 hores). 5 són valor transferit (pels mitjans de producció) i 72 nou valor (aportat per la mà d'obra necessària per a l'engreix). Tot plegat suma les 77 hores per porc.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">És possible que en aquestes condicions de baixa productivitat, la inversió en la indústria porcina no sigui atraient i només ocupi persones no capitalistes a les quals l’activitat els permet la subsistència, sempre que la compaginin amb altres activitats.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Si un capitalista inverteix en aquest tipus de producció i quintuplica la productivitat, engreixarà 50 porcs. Suposem que perquè aquest increment sigui possible, fabricar els mitjans de producció necessaris ha comportat 260 hores. En aquestes condicions, el capitalista produirà un porc destinant-li 20,4 hores (6 de valor transferit i 14,4 d'afegit). Pot ser que el capitalista pugui contractar un treballador, pagant-li un salari equivalent al temps de treball necessari per produir 10 porcs, és a dir, un valor equivalent a 204 hores. Com que aquest treballador no ha treballat 204 hores sinó 260, el capitalista s'apropia d'un plus-treball equivalent a 56 hores. En aquestes condicions els capitalistes poden estar interessats en instal·lar no una sinó una colla de granges de porcs</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Aquí apareix un element addicional. El valor real d'una mercaderia no és el seu valor individu, sinó el seu valor social; és a dir, el seu valor no es mesura pel temps de treball que costa al productor en cada cas particular, sinó pel temps de treball socialment necessari per a la seva producció. Mentre la innovació productiva no es generalitzi, aquesta capitalista té l'opció de vendre les seves mercaderies, produïdes sota el nou mètode, al seu valor social, venent-les per damunt del seu valor particular, realitzant així una plusvàlua extraordinària per cada porc, que sumarà a la plusvàlua (ordinària) ja esmentada.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Però hi ha un problema. Tot això ha vingut per un augment de la productivitat. És a dir, ara es produeixen més porcs que abans. Per tant, per realitzar la plusvàlua s'han de vendre més porcs. En igualtat de condicions, aquests porcs addicionals només poden ocupar una part del mercat a través d'una reducció en el preu. El capitalista en qüestió, acabarà venent per sota del valor social però per sobre del seu valor particular, diguem que per una quantia equivalent a 25 hores, realitzant la seva plusvàlua global ( ordinària) de 56 hores més una d’addicional de 4,6 per porc. </span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">En les noves condicions, els productors inicials de porcs ni tan sols aconseguiran subsistir, amb la qual cosa abandonaran les seves produccions per dedicar-se a altres activitats i fins i tot, en alguns casos, es convertiran en treballadors al servei dels nous productors capitalistes. Però la producció de porcs no disminuirà sinó que augmentarà atraient nous capitals.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Això només serà el començament d'una tendència que s'imposarà any rere any. La recerca de la plusvàlua extraordinària, provoca que els capitalistes més solvents inverteixin en noves tecnologies que millorin la productivitat. I així és com a Alemanya s'ha passat d'una producció de 5 porcs per productor fa 70 anys a una mitjana de 1.175 ara. A Espanya l'evolució ha estat semblant. I la cursa contínua. Aquesta cursa incorpora la lluita entre capitals pel control d'un mercat en el qual el capital alemany, entre d'altres, pugna, igual que pugna en el sector de l'automòbil. L’automòbil indica com pot acabar la història del porc si tot plegat només s'afronta amb música celestial, creient que de sobte tots podem començar a menjar els pernils de primera, als quals ara només accedeixen els més rics.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Però tornem a la desvalorització de la força de treball. Atès que la plusvàlua relativa augmenta proporcionalment a la productivitat del treball, i el valor de les mercaderies cau de forma proporcional a l'increment d'aquesta productivitat, el mateix procés que abarateix les mercaderies a nivell unitari permet augmentar la plusvàlua que el conjunt de mercaderies produïdes conté. Així, el capitalista l'únic interès del qual és el benefici, impulsa constantment la reducció del valor de cadascuna de les seves mercaderies, i alhora, augmenta el nombre de mercaderies produïdes tot augmentant la massa de plusvàlua.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Els capitalistes del garrí, com hem vist, es mouen pel mateix incentiu que la resta. Es dona la paradoxa, que el seu moviment comporta de forma addicional una disminució de les hores de treball necessàries per reproduir la força de treball. Gràcies a això es pot fins i tot arribar a produir un nombre més gran de quilos de carn destinats als treballadors, que superi en escreix als d’abans, cosa que de forma previsible serà vista pels sindicats, com un "bon" repartiment de les millors en productivitat, entre capital i treball. Serà un resultat addicional, que afavorirà a tots els capitalistes com a classe i que fins i tot pot apaivagar la lluita de classes, sense que per això aquest sigui el motiu individual que ha portat a invertir per augmentar la productivitat.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Així doncs, el valor de les mercaderies (inclosa la força de treball) evoluciona en proporció inversa a la productivitat del treball. 40 hores de treball sempre incorporaran el mateix valor nou, independentment del nombre de mercaderies produïdes. La plusvàlua relativa i la productivitat són proporcionals: si un augment de la productivitat produeix una caiguda en el valor dels mitjans de subsistència (i, per tant, en el valor de la força de treball), la plusvàlua relativa augmentarà de forma proporcional. Per tant, el capital té un impuls immanent, i una tendència constant, cap a l'augment de la productivitat del treball, per tal d'abaratir les mercaderies i, en abaratir-les (en hores de treball necessàries a nivell unitari), abarateix el cost que per a ell suposa contractar el treballador.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Aquest regal addicional, els capitalistes no se’l deixen arrabassar. Si volem que en lloc de les llonganisses de baixa qualitat, els treballadors passin a consumir pernil procedent d’uns porcs engreixats en llibertat que només mengin glans i beguin del rius, prèviament caldrà una re-valorització de la força de treball i això no cau del cel, per molt que alguns surtin amb la retòrica de “la sobirania del consumidor”. Aleshores, els increments dels salaris i de les pensions, s'haurien de calcular, no en base a una cistella de la compra que incorpori mercaderies que s'han fabricat utilitzant les formes de producció vigents, sinó una altra cistella que incorpori el preu dels productes ecològics. Pot ser que Garzón hi estigui d'acord, però no crec que ho comparteixi el govern del qual forma part ni a la Unió Europea. Si Garzón obre la boca en aquesta direcció el tornaran a estomacar. Tampoc veig que aquesta sigui la proposta dels sindicats majoritaris, que malgrat recórrer al comodí del "nou model productiu", només reclamen increments salarials moderats, en consonància amb la inflació real i prenent com a referent l'actual cistella de la compra.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">¿Està interessat el capitalista individual en la utilitat de la seva mercaderia? En un principi no: només li interessa la plusvàlua que conté. Però per poder vendre-la, aquesta mercaderia ha de ser útil al comprador i ha de ser igual o millor que la dels competidors. Així molts increments de productivitat han anat associats a una millora en les característiques de la mercaderia produïda. Es produeixen, per exemple, més cotxes que fa 50 anys i per produir-los es necessiten menys hores de les que abans s´hi destinaven. Però, en general, sembla que els cotxes són millors que els de fa 50 anys. Això a la ramaderia és més difícil, tot i que s'ha de reconèixer que han aconseguit enviar a les prestatgeries de les grans superfícies, formatge, iogurts, hamburgueses,..., i llonganisses, amb més bon gust i més bona pinta.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Els increments de productius en la ramaderia no comporten únicament multiplicar la quantitat de materials, com passa en la fabricació de cotxes, habitatges o electrodomèstics. En aquest cas, es tracta de multiplicar la quantitat d’essers vius i d'arrencar-los més producte (més ous, més llet, més quilos de carn, etc.). Els porcs no es fabriquen amb màquines, sinó a través de la seva pròpia reproducció, si bé en aquesta reproducció, ara les màquines i les noves tecnologies (especialment químiques) també hi intervenen, ocasionant efectes perversos sobre la vida d'aquests animals. D'altra banda, l’engreix, necessita un temp determinat, difícil de canviar, però ara l’han canviat. Per reduir aquests temps, s'han modificat les pautes d'alimentació i les conductes dels animals en captiveri. Això escurça els temps, cosa fonamental per ampliar la plusvàlua, ja que com més curt és el temps de rotació d'un capital, més gran és la plusvàlua anual. El problema és que amb aquests increments de productivitat, la qualitat de la carn empitjora, com encertadament assenyala Garzón. Així, alimentar els treballadors surt més barat i se'ls pot acontentar amb més ranxo, però de menor qualitat.</span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Els increments de productivitat comporten una utilització més gran de materials i una producció major de residus, amb els corresponents problemes ecològics. Això és general en tots els sectors. En el cas dels porcs, entre l'increment dels materials es troba el pinso i els productes químics associats i entre els residus, els purins. Així el problema adquireix una dimensió superior. A alemanya s’ha implantat un sistema de descomposició del purí que permet el seu moviment d'un lloc a un altre, tot desplaçant la part que no pot absorbir l'agricultura de proximitat. La UE retreu a Espanya l’endarreriment en aquesta gestió. Això no significa que reclami un nou sistema productiu, com alguns ingenus volen interpretar. Reclama més eficiència en el sistema vigent. </span><span style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Corregir el retard espanyol, exigeix diners que podrien venir dels fons europeus. Al capdavall se'ns diu que cal prioritzar la modernització ecològica. La qüestió és saber a quines mans aniran aquests fons , en cas de que també en destinin a la “modernització de la ramaderia intensiva” i si no s'incentivarà prèviament la implantació del capital estranger en un sector on ara no té la força que per exemple té en l’automòbil.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">Alguns defensors de Garzón han dit que l'agricultura intensiva emmerda "l'Espanya buidada" i l’acaba de buidar. És una veritat a mitges. Els canvis, com hem sostingut al començament, venen de lluny. De fet, la complementació d’una agricultura, cada vegada més mecanitzada, amb la ramaderia de nou tipus, en un primer moment van evitar que l'Espanya buidada, es buidés més encara. Això es va assolir a través d'un procés peculiar, amb el qual es va promocionar un fenomen que podríem definir com a ramaderia intensiva "en el propi domicili", incentivat per grans grups capitalistes de l'alimentació i la distribució, ja que el porc, només arriba al mercat en forma de llonganisses i altres productes alimentaris que fabriquen els grups industrials i venen les grans superfícies i el grans distribuïdors. Aquests grans capitals, subministraven els garrins, els conills o les aus per a l'engreix, el pinso i el tractament veterinari. De la resta s'ocupava el ramader subsumit al gran grup alimentari i/o distribuïdor. Entre aquesta resta estaven les instal·lacions, el consum energètic, la mà d'obra i la gestió de residus. Això ha canviat de dimensió. A mesura que l' agricultura i la ramaderia s'han mecanitzat amb els corresponents increments de productivitat, les petites granges domèstiques han estat substituïdes per granges grans, de la mateixa manera que ha crescut el nombre d'hectàrees que cada propietari o arrendatari conrea. Però el model segueix sent semblant, amb la qual cosa el problema dels residus queda en mans d'uns ramaders que en el fons no són més que una anella de la cadena del gran grup alimentari. I alhora, a mesura que la productivitat s'incrementa, la mà d'obra necessària disminueix, amb la qual cosa l'Espanya buidada, certament, se segueix buidant més encara i només li arriben treballadors provinents d'altres indrets, disposats a realitzar un treball dur i mal remunerat al servei del ramader. Qui més es beneficia de tot plegat és el gran capital, al qual el ramader està subsumit. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">En una societat de classe i mercantilitzada com la nostra, hi ha mercaderies per als rics (mercaderies de luxe) i mercaderies comunes. El mercat també reflecteix les diferències de classe i també ho fa en l’alimentació. Com que els increments de productivitat solen impactar en les mercaderies de luxe com ho fan en les altres, poden abaratir-les fins un nivell que acaben sent mercaderies comunes. El automòbils, els mòbils, els ordinadors o certes mercaderies d’oci, poden servir-nos d’exemple. Aquest és un altre dels punts forts del capitalisme que l’ajuda a garantir la pau social, sense afectar l’estatus dels rics, ja que a mesura que unes mercaderies de luxe passen a la condició de mercaderies comunes, apareixen noves mercaderies de luxe ¿És possible que aquest procés afecti l’alimentació permetent que els aliments ecològics s’abarateixen i puguin ser mercaderies comunes, sense necessitat de re-valoritzar la força de treball? En alguns supòsits sí. L’exemple paradigmàtic podria ser la producció de soja, encara que aquí xoquem amb un altre problema, derivat dels transgènics. Però en el cas que ens ocupa, aquest procés topa amb la conducta “natural” de la natura que demanda cicles llargs, tot impedint l’escurçament dels períodes de rotació del capital, i també demana prescindir de bona part dels mitjans de producció que han permès els intents de productivitat. Te la pinta que això de “pernil per al pobre, pernil per al ric” perdurarà. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 10pt;">El capitalisme actual tendeix a consolidar la complementarietat entre una agricultura intensiva amb una altra d’extensiva. Si acceptem aquesta complementarietat, ¿es pot dir que el consum de carn és abusiu? Depèn: hi ha qui encara no té garantida la suficiència alimentaria, carn inclosa. Ara bé, els increments de productivitat són tan grans que sovint obliguen a portar tones i tones de carn al mercat, tot convertint el consum de carn en “esport de masses”, sobretot quan hi ha una “cultura alimentària” que ho abona. Aquest consum excessiu, que de per si ja és perjudicial per a la salut, accentua la seva nocivitat, donada la mala qualitat de la carn produïda. Aquí Garzón torna a tenir raó. El problema és que mentre ell rep les bastonades, els seus col·legues de govern callen o fins i tot se sumen al bastoneig general. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><span><a href="https://elcomun.es/2022/01/11/la-entrevista-a-alberto-garzon-y-la-plusvalia-de-los-gorrinos/"> EN CASTELLANO</a></span><br /></span></p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-27489613209292353402021-12-28T23:59:00.002+01:002021-12-29T00:05:55.811+01:00 EL PCE DE JOSE DÍAZ Y EL FRENTE POPULAR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhV_AlGDH_PqSvNy5JwO5YyWFlLbHGRQRfaiK6YFIhNNf3NRFG730wQzaE4oYQwl4cGcSfR4bD4GV16BAtX7MnGnS-_enz4LzbIOkf8UA005KR9_OOD6YFge5Sf04tD3dkDNzvZbznOFDxLJ1qsMq3PMlgKKq7iTwL2EEbKrxd7KhDFltaq_PE=s318" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="318" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhV_AlGDH_PqSvNy5JwO5YyWFlLbHGRQRfaiK6YFIhNNf3NRFG730wQzaE4oYQwl4cGcSfR4bD4GV16BAtX7MnGnS-_enz4LzbIOkf8UA005KR9_OOD6YFge5Sf04tD3dkDNzvZbznOFDxLJ1qsMq3PMlgKKq7iTwL2EEbKrxd7KhDFltaq_PE" width="318" /></a></div><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: courier;"><!--[if !supportLists]--><span style="color: #020000; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000;">A pesar de que el FRENTE POPULAR logró una victoria electoral que acabó con el bienio negro y apartó del gobierno a un partido fascista, como era la CEDA.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: courier;"><!--[if !supportLists]--><span style="color: #020000; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000;">A pesar de que tras la victoria electoral se arrancó </span><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;">la amnistía de los treinta mil revolucionarios encarcelados y la readmisión de obreros y campesinos que habían sido despedidos y represaliados por su participación en el movimiento insurreccional de octubre de 1934.</span><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: courier;"><!--[if !supportLists]--><span style="color: #020000; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000;">A pesar de que abrió la posibilidad de hacer efectivo un programa democrático que podía ser seguido por una revolución socialista.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: courier;"><!--[if !supportLists]--><span style="color: #020000; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000;">A pesar de que ayudó a construir desde prácticamente la nada un Ejército que combatió a los fascistas españoles y extranjeros. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: courier;"><!--[if !supportLists]--><span style="color: #020000; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000;">A pesar de todo esto, hay quienes se empeñan en ver al FRENTE POPULAR cómo nocivo y la antesala de las posiciones reformistas que ahora imperan en las izquierdas mayoritarias. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;">Está desvirtuación no sólo ha sido alimentada por aquellos que siempre se han presentado como contrarios al FRENTE POPULAR, entre los que ocupa un papel destacado la corriente trotskista, lo cual, hay que reconocerles que es coherente.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;">También la alimentaron personas que en su día protagonizaron el FRENTE POPULAR, como Fernando Claúdin e incluso algunos de los que lo reivindicaron siempre. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier; font-size: 14pt;">LA CARTA DE STALIN<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;">Resulta curioso, por ejemplo, que en el prologo a la versión española de los escritos de Togliatti sobre la guerra de España se llegue a decir -leo textualmente- que:<b><i><o:p></o:p></i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><b><i><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></i></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><i><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;">La vía parlamentaria abordado por Jruschov en el XX Congreso del PCUS de 1936, fue formulada por Stalin, ¡veinte años antes, a finales de 1936!<o:p></o:p></span></i></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;">Esta supuesta formulación de la vía parlamentaria al socialismo se busca en una carta de Stalin a Largo Caballero. La carta decía lo siguiente:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><i><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;">La revolución española se abre caminos que, en muchos casos, difieren del camino recorrido por Rusia. Lo determina así la diferencia de premisas de orden social, histórico y geográfico, las exigencias de la situación internacional, distintas de las que tuvo ante si la situación rusa. Es muy posible que la vía parlamentaria resulte un procedimiento de desarrollo más eficiente en España de lo que fue en Rusia.<o:p></o:p></span></i></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000; font-family: courier;">A partir de estas palabras se quiere asociar a Stalin y a la política de FRENTE POPULAR, al reformismo y al electoralismo que se impuso tras el XX Congreso del PCUS y que tanta fuerza han logrado.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Lo que expuso Stalin, era obvio cuando se había conseguido una victoria electoral contra la cual los fascistas se levantaron en armas, En aquellas condiciones, es cierto que la cuestión parlamentaria asumió una relevancia mayor de la que tuvo en Rusia. En Rusia, acabar la guerra era una tarea principal. En España, en cambio, lo principal era organizar la guerra contra los golpistas que se alzaron contra un Parlamento democrático, salido de las urnas.<o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier; font-size: 14pt;"> </span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier; font-size: 14pt;">JOSÉ DÍAS SE ANTICIPÓ A LO QUE STALIN COMUNICO A CABALLERO<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Por otra parte, lo que hace Stalin es, únicamente, repetir lo que JOSÉ DÍAZ señaló en el discurso <b><i>pronunciado en el </i>Salón Guerrero<i>, de Madrid, el 9 de febrero de 1936. </i></b>Allí, dirigiéndose a los anarquistas, decía:<b><o:p></o:p></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white;">Es tal la situación en que nos encontramos hoy, que la papeleta llevada a las urnas, en este momento, tiene casi el mismo valor que tenían los fusiles en Asturias, en el movimiento de Octubre. Una cosa no excluye la otra, cada cosa a su tiempo. </span></b><b><span face=""Century Gothic", sans-serif"><o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">En un discurso anterior, explicativo del VII COGRESO DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA, al que me referiré más adelante, José Díaz señalaba que<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">como marxistas-leninistas, sabemos dar a nuestras teorías la aplicación certera en cada instante preciso. Si fuéramos un partido de pedantes que contempláramos el mundo desde la atalaya de la suficiencia y de la infalibilidad, empleando siempre los mismos procedimientos de lucha y la misma táctica, sin preocuparnos de los cambios de situación, entonces no seríamos el partido del proletariado. Afortunadamente, no es así́ y sabemos apreciar en cada momento qué táctica y qué procedimientos conviene utilizar para servir mejor la causa de los trabajadores. <o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">¿Tendremos que repetir una vez más que es a toda costa necesario saber aprovechar las contradicciones en el campo de la burguesía y saber utilizar a los aliados que temporalmente nos brinde una situación determinada? Creo que todos vosotros sabéis que eso es precisamente la esencia del marxismo-leninismo. <o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Todo esto nos permite entender el contenido de la carta de Stalin, de la que algunos han querido sacar conclusiones que no concuerdan con su verdadero contenido.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier; font-size: 14pt;">EL FRENTE UNICO PROLETARIO<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">No se puede desvincular, como sus críticos suelen hacer, la política de FRENTE POPULAR del VII CONGRESO DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA, de la política de FRENTE ÚNICO PROLETARIO, formulada en los congresos anteriores. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="color: #020000;">La propuesta de FRENTE ÚNICO PROLETARIO apareció, bajo este nombre, en 1920, pero, como intentaré explicar, hundía sus raíces en la táctica leninista durante la revolución rusa de octubre de 1917.</span><span face=""Century Gothic", sans-serif"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Lo que los comunistas perseguían con el FRENTE ÚNICO PROLETARIO era <span style="background-color: white;">ganarse a la mayoría de la clase obrera para la acción revolucionaria, partiendo de una realidad donde la mayoría de los obreros y campesinos se encontraban fuera del PARTIDO COMUNISTA y, en la mayoría de los países, organizados por otras corrientes políticas.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">Esto, en el caso español, era aún mucho más evidente, pues la aparición del PARTIDO COMUNISTA, se produjo cuando los trabajadores sindicados se encontraban, o bien en las filas de una CNT anarquista o en las de la UGT, hegemonizada por el PSOE, y esto durante la república y en la guerra, no se pudo superar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">La política de FRENTE ÚNICO PROLETARIO, que el PARTIDO COMUNISTA fue formulada por la INTERNACIONAL COMUNISTA en 1920. Proponía la unidad de los partidos obreros y de sus sindicatos, alrededor de un programa mínimo, centrado en reivindicaciones básicas. Una vez acordado, se pretendía poner a las socialdemócratas en la disyuntiva de luchar coherentemente para conseguirlo y los comunistas debían comportarse como el sector más firme en esa lucha,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">Esta política de FRENTE ÚNICO PROLETARIO, se ha querido asociar al abandono del llamamiento a constituir soviets, llamamiento que, si se hacía con los mismos términos que en la Rusia de 1917, tenía poco sentido en España dónde los obreros más consciente estaban organizados en dos grandes sindicatos: CNT y UGT y dónde aún no se habían dado las condiciones para la toma de poder.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier; font-size: 14pt;">EL PRECEDENTE DE LOS SOVIETS<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">Sin embargo, la política de FRENTE ÚNICO PROLETARIO comportaba la aplicación de la táctica que empleo Lenin, con su llamamiento a dar todo el poder a los soviets.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">Para Lenin, el sujeto de la revolución no era el PARTIDO BOLCHEVIQUE, que se limitaba a ser su vanguardia. Eran las grandes masas populares, y dentro de ellas, las clases trabajadores se habían dotado de sus propios mecanismos de unidad a través de los soviets. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">En los soviets de obreros, los bolcheviques no eran mayoritarios y allí confluían otras corrientes políticas como los mencheviques y los socialrevolucinarios. Lenin consideró que esta experiencia soviética se debía extender a otros sectores populares, como los campesinos y soldados, entre los cuales los bolcheviques aún eran más minoritarios. Para que todos confluyeran, se lanzaron tres reivindicaciones: PAN, o sea, mejoras económicas para los proletarios. TIERRA para los campesinos, PAZ, para que los soldados dejaran de perder su vida en la guerra. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">Se trató, pues, de un precedente de la política de FRENTE ÚNICO PROLETARIO y de FRENTE UNIDO. Los soviets permitieron que estas políticas prosperaran. La diferencia estaba, en todo caso, en que el llamamiento de todo el poder a los soviets, respondía a una coyuntura en la que la toma de poder estaba al alcance de la mano, mientras que la propuesta de FRENTE ÚNICO PROLETARIO de 1920 se formula en una coyuntura de reflujo revolucionario y cuando la contrarrevolución se había impuesto en algunos países, con ayuda de los socialdemócratas.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">No fue casual que la política de FRENTE ÚNICO PROLETARIO se lanzara alrededor de 1920 año en el que Lenin publicó EL IZQUIERDISMO, ENFERMEDAD INFANTIL DEL COMUNISMO.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier; font-size: 14pt;">EJEMPLOS RECIENTES<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">Para entender mejor está política, pondré dos ejemplos más recientes en los que, a pesar de no haber utilizado este nombre y sin que, en algunos casos, sus promotores ni tan sólo se percataran de ello, se aplicaron políticas de FRENTE UNICO PROLETARIO.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white; font-family: courier;">Un primer ejemplo sería la aparición de COMISIONES OBRERAS en la década de los sesenta. Las COMISIONES OBRERAS no fueron una creación de los comunistas; las crearon los obreros en su lucha, dentro de un marco dictatorial en el que se había destruido las organizaciones sindicales históricas y donde los obreros habían sido obligados a afiliarse a un sindicato fascista, junto con la patronal. Las COMISIONES OBRERAS agrupaban a trabajadores de manera unitaria, independientemente de sus militancia política y se convirtieron en el FRENTE ÚNICO PROLETARIO, en los años previos a la transición. <o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="background-color: white;">Un segundo ejemplo lo tuvimos con la división sindical consolidada, por lo cual, encauzar el FRENTE ÚNICO PROLETARIO a través de CCOO no era viable. La transición impuso la división sindical, con CCOO y UGT, principalmente, pero esto no evitó que prosperaran políticas de FRENTE ÚNICO PROLETARIO, precisamente cuando la socialdemocracia estaba en el gobierno. E</span><span face=""Century Gothic", sans-serif">l 20 de Junio de 1985 se produjo una Huelga General contra el recorte de las pensiones. Fue promovida por CC.OO y otros sindicatos menores, pero pese a que UGT no convocó, asumió las reivindicaciones de la misma y sus dirigentes no se comportaron como esquiroles, como habían hecho en huelgas anteriores. <o:p></o:p></span></span></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">La sombra de aquella huelga ha sido impresionante. Sin ella no se puede entender la relevancia reciente de la MAREA DE PENSIONISTAS. <o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Tres años después de aquella huelga, se convocó una nueva huelga general, en aquel caso con la participación de la UGT, un 14 de diciembre de 1988, cuando Felipe González seguía en el gobierno y aquella huelga logró una participación antes nunca vista.<o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Hoy, en cambio, la socialdemocracia ha doblegado la política de FRENTE UNICO PROLETARIO y los sindicatos mayoritarios se inclinan por la política de negociación institucional, pero este no es el tema que ahora nos ocupa. Lo que me interesaba era rememorar aquellos ejemplos para clarificar en qué consiste la política de FRENTE ÚNICO PROLETARIO.<o:p></o:p></span></p><p align="center" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier; font-size: 14pt;">FRENTE UNICO PROLETARIO Y FRENTE POPULAR<o:p></o:p></span></b></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">V<span style="background-color: white;">olviendo a la época del PCE de JOSÉ DÍAZ, se hace necesario señalar que</span> la política de FRENTE UNICO PROLETARIO, no sólo no fue abandonada por el VII congreso de la internacional comunista, cuando formuló la propuesta de FRENTE POPULAR, sino que se encuentra en su base. Basta recordar que el título del informe de DIMITROF fue: <b>LA UNIDAD DE LA CLASE OBRERA Y LA LUCHA CONTRA EL FASCISMO.</b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Si ustedes leen aquel informe verán que prácticamente la mitad trata del FRENTE UNICO PROLETARIO, con voluntad de corregir los errores cometidos antes con la aplicación de la llamada política de clase contra clases y con la utilización del concepto social fascismo. Se adecuó la política de FRENTE UNICO PROLETARIO a una coyuntura donde la expansión del fascismo y el peligro de una nueva guerra mundial, eran el primer problema.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier; font-size: 14pt;">LA PARIDA DEL SOCIALFASCISMO<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Quiero aprovechar, de pasada, la referencia a aquella corrección, para hacer una breve mención al concepto social fascismo, que a veces se ha tratado de una manera simple para estigmatizar a los comunistas. Este concepto sólo fue utilizado puntualmente en algunos casos y en algunos países.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">El argumento de fondo era que el capitalismo había llegado a un estadio dónde, en función de la coyuntura, la burguesía, para frenar la revolución. recurría unas veces al fascismo y otras a la socialdemocracia. Por otra parte, había determinados planteamientos, supuestamente radicales e incluso supuestamente revolucionarios, detrás de los cuales se encontraba un verdadero planteamiento fascista.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Esta concepción prosperó durante unos años en los que la socialdemocracia se incrustó en las instituciones burguesas, con la finalidad de gestionar el sistema. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Se trataba, a fin de cuentas, de una idea parecida al concepto PPSOE, que tanto se coreo hace unos años en las plazas y que fue una de las “aportaciones teóricas” del primer PODEMOS. Algo parecido ocurre actualmente, con una parte del independentismo, que pone a PP y PSOE al mismo nivel o en parte del españolismo que considera burgueses a todos los independentistas y a veces incluso los trata de fascistas.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier; font-size: 14pt;">LAS ALIANZAS OBRERAS COMO FRENTE ÚNICO PROLETARIO DISMINUIDO<o:p></o:p></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier; font-size: 14pt;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Tras el IV CONGRESO del PCE celebrado en Sevilla en marzo de 1932, ya se empezó a aplicar la política de FRENTE UNIC PROLETARIO, con unos criterios muy parecidos a los que el VII congreso de la internacional comunista formuló después.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Por aquellas fechas, prosperó una política enana de FRENTE ÚNICO PROLETARIO, patrocinada por Largo Caballero, que consistía en una alianza entre la UGT y los trotskistas, bajo el nombre de Alianzas Obreras. El PCE, advirtió que en un país como España, donde la mayoría de la población trabajadora vivía en el campo, no se podía dejar a parte a los campesinos y, además, era necesario contar con la CNT. Pese a ello, consideró que un punto de partida podía ser su adhesión a las alianzas obreras y así lo hizo. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Dentro de las alianzas obreras los comunistas participaron en la Revolución de Asturias, y, pese a que ahora algunos lo quieres esconder, también participaron en el movimiento insurreccional de Cataluña, en defensa de la republica catalana, donde varios comunistas perdieron la vida al lado de militantes del BLOC OBRER I CAMPEROL, del PARTIT CATALÁ PROLETARI y de los ESCAMOTS D’ESTAT CATALÁ. Juntos cayeron en el mismo tejado de las ramblas de Barcelona. Luego, Joan Comorera, quien fue Secretario General del PSUC, fue encarcelado junto al President Companys.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Cuando la represión se cegó sobre el movimiento revolucionario, el PCE no escondió su participación en el mismo, sino quela reivindicó y puso en marcha un movimiento de solidaridad, a través de diferentes organizaciones de masas, como el SOCORRO ROJO y los grupos de intelectuales e incluso envió a los hijos de los represaliados a las escuelas de Moscú. Todo ello contribuyó a dar un nuevo empuje a la política de FRENTE UNICO PROLETARIO. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><span style="font-family: courier;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-size: 14pt;">EL VII CONGRESO</span></b><b><span face=""Century Gothic", sans-serif"><o:p></o:p></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">El VII congreso de la internacional comunista corrigió, como ya hemos dicho la política de FRENTE UNICO PROLETARIO y, a su vez, dio un paso adelante al sugerir la unificación de socialistas y comunistas, en un único partido proletario, adherido, ¡esto sí!, a la internacional comunista, basado en el marxismo-leninismo y en el centralismo democrático.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">No explicaré ahora cuál fue el contenido del VII Congreso de la internacional comunista. Tenemos una explicación excepcional del mismo, en el discurso que JOSÉ DIAZ<b><i> pronunció en el </i>Coliseo Pardiñas<i>, de Madrid, el 3 de noviembre de 1935,</i></b> titulado precisamente: <b>EL VII CONGRESO DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA SEÑALA EL CAMINO<o:p></o:p></b></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Pensemos que <b>JOSÉ DÍAZ</b> participó activamente en el VII Congreso e incluso fue elegido para sus organismos dirigentes. Se trata, pues, de un testigo del que nunca se debería prescindir al analizar el significado de aquel VII Congreso. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: courier;"><span face=""Century Gothic", sans-serif">En e</span><span face=""Century Gothic", sans-serif">l discurso del 2 de junio del 35, celebrado justo antes del VII CONGRESO DE LA INTERNACIONAL COMUNISTA, <b>JOSÉ DÍAZ</b> ya hace un llamamiento claro al FRENTE ÚNICO PROLETARIO. Su discurso empieza diciendo:<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Obreros socialistas y anarquistas, antifascistas todos: os saludo cordial y fervorosamente, en nombre del Partido Comunista. <o:p></o:p></span></b></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Está claro pues, a quien se dirigía y con que intención lo hacía.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Pero a continuación sitúa que el problema principal es el peligro fascista. Lo localiza en el gobierno de la CEDA, un partido que, dicho sea de paso, yo consideró acertado etiquetar de fascista, como hacía JOSÉ DÍAZ. Por consiguiente, se trataba de derrotar a este gobierno. Pero el problema no era sólo el gobierno de fascistas y reaccionarios. Estaban también las bandas armadas de señoritos falangistas, que actuaban como escuadrones fascistas y también estaba el bloque oligárquico que alimentaba al fascismo. Se trata, pues, como señalaba JOSE DÍAZ:<o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">de un enemigo organizado, hábil y con un feroz aparato de represión <o:p></o:p></span></b></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Y a partir de aquí , JOSÉ DÍAZ lanzÓ una propuesta audaz, que pese a utilizar el nombre de BLOQUE POPULAR, es un anticipo de la política de FRENTE POPULAR. Estas fueron sus palabras<o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Hoy, desde esta tribuna, como ayer con todos los medios a nuestro alcance, renovamos nuestro llamamiento a los obreros, a los campesinos, a los hombres libres, a los antifascistas, a los republicanos de izquierda, para que todos (…) nos unamos en un Bloque Popular Antifascista que rompa los propósitos de este Gobierno de fascistas y reaccionarios. <o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Pero, ¿qué fue el Frente Popular?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">José Díaz, lo resumió así:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">”<i>El Frente Popular, en España, se ha constituido, y sigue siendo hasta hoy, una especie de coalición electoral de las fuerzas obreras y republicanas de izquierdas. Con excepción del Partido Comunista, y en parte –aunque no con toda la claridad que se precisa- del ala izquierda del Partido Socialista, los dirigentes de todos los otros partidos que participan en el Frente Popular (no las masas, pues éstas ven en el Frente Popular, no solo un frente electoral, sino también extra electoral), lo consideran como una coalición electoral y no aspiran a otra cosa</i>. (...)".<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">“<i>Sólo el Partido Comunista ha mantenido una posición justa y firme en esta cuestión, propugnando por que el Frente Popular sea un frente de lucha no sólo en las elecciones y en el Parlamento, sino principalmente en la calle, un frente que organice y agrupe a todas las masas trabajadoras y que sirva como garantía para el cumplimiento por parte del Gobierno del pacto electoral y para llevar adelante el cumplimiento y las solución de todos los problemas vitales de los obreros, campesinos y masas trabajadoras en España. El Partido Comunista ha luchado por dar al Frente Popular este carácter y lo ha conseguido en parte (…). El Partido Comunista ha luchado y sigue luchando por organizar al frente único proletario y poner a éste como base, como garantía del Frente Popular Antifascista</i>”.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">"<i>No hay que disolver el Frente Popular, sino todo lo contrario: reforzarlo y convertirlo en un verdadero frente de lucha antifascista; extender y vivificar las Alianzas Obreras y Campesinas en todo el país; conseguir la unidad sindical y la unidad orgánica y política del proletariado: he aquí las condiciones que pueden asegurar el logro de las aspiraciones de las masas trabajadoras</i> (...).<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;">Superar la concepción del Frente Popular como un simple frente electoral, como sugería <b>JOSÉ DÍAZ</b>, fue trascendental para luego pasar a una forma de lucha superior, como fue la lucha armada, lo que exigía la creación, ya no de un frente electoral popular, sino la creación de un ejercito popular. Esto es lo que olvidan aquellos que han querido presentar la carta de Stalin a Largo Caballero, como el anticipo de las políticas reformistas.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face=""Century Gothic", sans-serif"><span style="font-family: courier;">El paso desde un frente electora popular, a un ejercito popular, de hecho ya enunciaba que al fascismo sólo sería derrotando por la vía militar. Pese a los esfuerzos de los comunistas, no se pudo derrotarlo militarmente en España, pero unos años después si que se logró derrotarlo militarmente a nivel mundial y a esta derrota contribuyo la política de frente popular, entendida como la explicó JOSE DÍAZ.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><b><span face=""Century Gothic", sans-serif"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">https://youtu.be/iv7h51gibUo</span><b><span face=""Century Gothic", sans-serif"> </span></b></p><style class="WebKit-mso-list-quirks-style">
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{mso-style-priority:99;
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman",serif;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:395935349;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:1059898868 67764225 67764227 67764229 67764225 67764227 67764229 67764225 67764227 67764229;}
@list l0:level1
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l0:level2
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:o;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:"Courier New";}
@list l0:level3
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l0:level4
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l0:level5
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:o;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:"Courier New";}
@list l0:level6
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l0:level7
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l0:level8
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:o;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:"Courier New";}
@list l0:level9
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Wingdings;}
-->
</style><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-38490940293936671532021-11-16T13:57:00.003+01:002021-11-16T17:07:53.407+01:00Acumulació originaria o despossessió?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm2uAYRQGRe1PyPWfbgrTMSKGwaqjBdnRPHrrHJZdXFJhO-C_fLyMeclk83kdWUeAqdeu3dfbICaMIhofeVLBQ0SyNPF-kwoh1jA2iJdpnHJIsHQOxdw8haHHjwdAZzHYu2iSTYA/s250/capitalismo-250x178.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="178" data-original-width="250" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm2uAYRQGRe1PyPWfbgrTMSKGwaqjBdnRPHrrHJZdXFJhO-C_fLyMeclk83kdWUeAqdeu3dfbICaMIhofeVLBQ0SyNPF-kwoh1jA2iJdpnHJIsHQOxdw8haHHjwdAZzHYu2iSTYA/s0/capitalismo-250x178.jpg" width="250" /></a></div><br /> <span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">El 1776, Adam Smith, en "</span><i style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">les causes i la riquesa de les nacions</i><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">", va dedicar un apartat a examinar les condicions socials i històriques necessàries per al sorgiment del capitalisme, i va fer servir el mot "</span><i style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">previous accumulatiom</i><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">". Posteriorment, altres autors aprofundiren en el mateix tema. El penúltim capítol del llibre Primer d</span><i style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">'El Capital</i><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">de Marx, per exemple, tracta de "</span><i style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">l'anomenada acumulació originaria</i><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">" però li dóna una orientació diferent a la de Smith. La lectura d’aquest capítol té la virtut</span><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: "Courier New"; text-align: justify;">de desemmascara la manera com el capital explica les històries sobre el seus orígens i com aquesta història ha format (i encara forma) les condició per la reproducció del capital.</span><p></p><style class="WebKit-mso-list-quirks-style">
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:1106190175;
mso-list-template-ids:2090129720;}
@list l1
{mso-list-id:1784887125;
mso-list-template-ids:-658219840;}
@list l2
{mso-list-id:2086566571;
mso-list-template-ids:1963087166;}
@list l2:level1
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l2:level2
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:o;
mso-level-tab-stop:72.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:"Courier New";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@list l2:level3
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:108.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l2:level4
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:144.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l2:level5
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:180.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l2:level6
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:216.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l2:level7
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:252.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l2:level8
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:288.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l2:level9
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:324.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
font-family:Wingdings;}
-->
</style><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Darrerament, el debat s'ha revitalitzat i ha fet fortuna el concepte "<i>acumulació per despossessió</i>" emprat per David Harvey.</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">En aquest escrit, també tractarem de la despossessió, però l'incorporarem tan sols com un dels aspectes a observar, donat que considerem més adient recuperar la terminologia de l'acumulació originaria de Smith i Marx, ja que llur abast supera al de la despossessió.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><u><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Què és l'acumulació?</span></u></b><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />Per parlar d'acumulació originària, cal esbrinar primer, què és això de l'acumulació i després aclarir el significat del mot originària.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">De manera resumida, podríem definir l’acumulació com un procés on el capital creix i s'expandeix en incorporar com nou capital una part, o la totalitat, de la plusvàlua produïda.</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />Cal aclarir, per tal de veure la transcendència del tema, que no es tracta d'un mecanisme menor i circumstancial, sinó de quelcom que ha esdevingut força impulsora immanent del capitalisme.</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />Aquest procés té lloc, mercès a la circulació del capital, i recorre tres passes:<o:p></o:p></span></p><ol start="1" style="margin-bottom: 0cm;" type="1"><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Comença quan una quantia de diners (D), a través de la compra es transforma en les condicions necessàries per a la producció (P) en adquirir força de treball (fT) i mitjans de producció (mP).<o:p></o:p></span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Un cop es disposa d'aquestes condicions necessàries per a la producció, es pot dur a terme el procés de producció de mercaderies pròpiament dit, on es pretén que la quantitat de diners disponibles al final del procés superi a la del començament. En altres paraules: el valor de la mercaderia produïda ha de superar la suma del valor dels materials utilitzats com a inputs, del valor del desgast dels estris emprats en la producció i del valor de la força de treball que ha fet possible aquesta producció. De no ser així, el capitalista consideraria que el procés no té sentit.<o:p></o:p></span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Un cop realitzat, mercès a la venda de les mercaderies produïdes, el plus valor se suma (totalment o en part) al capital inicial, amb el que es pot emprendre un nou procés de producció més robust que l'anterior. D'aquesta manera, el capital cada vegada és més ampli doncs </span><u><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">s’acumula</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">.</span></li></ol><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><u><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br /></span></u></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><u><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Com s'originà l'acumulació</span></u></b><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />Un cop vist en què consisteix l'acumulació, brollen una colla de preguntes:<o:p></o:p></span></p><ol start="1" style="margin-bottom: 0cm;" type="1"><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">¿com es va originar aquesta forma de producció que permet acumular capital?</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">¿com va desbancar a les formes de producció precedents?</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">¿D'on van sortir els capitals inicials?</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">¿Per quina raó hi ha una divisió entre capitalistes propietaris dels mitjans de producció per una banda, i obrers desposseïts d'aquesta propietat, per l'altra?</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></li></ol><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Hom tendeix a pensar que l'acumulació originària només vol esbrinar d'on procedeix el finançament inicial dels capitalistes (la tercera de les nostres preguntes). Si aquest fos el cas, segurament ens trobaríem amb dues respostes senzilles i concloents:<o:p></o:p></span></p><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">la d'aquells que consideren que hi ha hagut gent capaç de treballar de valent per estalviar mentre altres feien el dropo i</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">la dels que consideren que els capitals inicials procedeixen únicament del robatori i l'espoli, o sigui, d'una despossessió.</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></li></ul><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">La primera opció la va teoritzar Adam Smith. Marx, per la seva banda, presenta un reguitzell d'arguments que ens porten a descartar aquesta resposta (tot i que reconeix que podem trobar casos aïllats on els diners inicials dels capitalistes provenen del seu propi esforç). Per contra, incorpora i analitza exemples que posen de manifest l'existència d'un espoli, però el seu plantejament va més enllà.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />De fet, Marx vol bussejar en l'origen del mode de producció capitalista i veure com va desballestant i readaptant les formes de producció preexistents, donant resposta a la primera i la segona de les nostres preguntes i responen, a la vegada, a les dues restants.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> <br />A Marx li interessa descobrir com s'origina el capital industrial. Però el seu interès no té com a única finalitat aclarir com brollen els diners que després és valoritzant. També vol descobrir cóm s'origina el capital com a relació social. O segui, cóm és que hi ha capitalistes que s’enriqueixen i acumulen més i més explotant als treballadors i com és que hi ha treballadors que es sometent a aquest règim d'explotació</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><u><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Burgesos i proletaris</span></u></b><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><b><u><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br /></span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Cal assenyalar que l'acumulació originària té uns orígens històrics concrets (d'aquí que sigui originària) en els quals es posen les bases perquè el capitalisme sigui capaç de reproduir-se de manera continuada i per tant, d'imposar-se any rere any. En altres paraules: origina el marc propici perquè el capital es pugui desplegar. Aquesta és la raó per la qual Marx afronta el tema a la part fina d'<i>El Capital</i>, després de desvetllar el funcionament del capitalisme i observar minuciosament el seu funcionament. Només és possible entendre l'acumulació originària DE CAPITAL si abans s'aclareix què és això que s'origina i que el capitalisme vol perpetuar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Un bon funcionament del capitalisme requereix la presència de dues classes socials diferenciades: la primera d'elles és la dels propietaris dels mitjans de producció; la segona, la d'aquells que venen la seva força de treball.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Segons Marx, un dels elements característics que ho van fer possible va ser el procés històric de separació entre productor i llurs mitjans de producció.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">En aquest a procés de separació, s'aprecien algunes de les manifestacions de l'espoli que caracteritza al capitalisme des del seu propi origen, o sigui, des del mateix moment del seu naixement i que el perseguirà al llarg de tota llur existència; també en l'actual època del capitalisme, com sosté David Harvey.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />Aquest divorci es va aixecar sobre un procés d'expropiació forçosa i violenta que té un moment culminant en la privatització de la terra, inclosos els béns comunals, el que va comportar un nou re agrupament social.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />En totes les formes de producció basades en l'explotació, el treball es descompon en dues parts. Una permet mantenir els productors. L'altra va a les mans de les classes dominants. Però aquesta descomposició pren formes diferents segons quin sigui el mode de producció.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"><br />Ernest Mandel posa dos exemples. El primer fa referència a l'esclavatge em les grans plantacions de les Índies occidentals i en les illes portugueses d’Àfrica. Diu: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span lang="ca" style="color: #444444; font-family: "Courier New";">"En totes les regions tropicals el propietari normalment no dóna a l'esclau ni el menjar; ell mateix ha de produir-lo treballant el diumenge un tros de terra, els productes del qual serveixen al seu consum personal.</span></i><span style="color: #444444; font-family: "Courier New";"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="ca" style="color: #444444; font-family: "Courier New";"><br />El segon fa referència als grans dominis de l'Alta Edat Mitjana:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="color: #444444; font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span lang="ca" style="color: #444444; font-family: "Courier New";">"Les terres d'aquests dominis es dividia en tres parts: hi havia terres comunals, que eren de propietat col·lectiva, és a dir, boscos, prats, aiguamolls, etc. Hi havia les terres on el servent treballava per mantenir-se a si mateix i a la seva família. Finalment hi havia la terra que el serf treballava per donar suport al senyor feudal".</span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span lang="ca" style="color: #444444; font-family: "Courier New";"><br /></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Sota el capitalisme les coses funcionen d'altra manera. En tractar-se d'una forma de producció basada en la producció de mercaderies, tant els capitalistes com els treballadors, s'han de veure amb l'obligació de comprar aquestes mercaderies i en el cas dels treballadors només han de poder fer-ho amb els diners que obtenen amb la venda de la seva força de treball. Les altres formes de supervivència acaben sent inviables o marginals.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Això, tot i que ara ja ens sembla natural, no va ser gens senzill. Marx explica el procés que ho va fer possible. El descobriment de l'or i la plata a Amèrica va aportar el material monetari necessari per incentivar l’intercanvi mercantil i va obrir noves rutes per aquest intercanvi. L’apropiació de les mines per part dels conqueridors, el sotmetiment, quan no la eliminació, de la població indígena, el saqueig i de la conversió d'Àfrica en una reserva per a la caça comercial d’esclau negres, van incentivar l'albada de la producció capitalista. Res d’això haguera estat possible, sense el poder de l’Estat que va esdevenir en una eina al servei de l’acumulació capitalista. Simultàniament, es van desenvolupar el sistema tributari modern i el deute públic, convertint-se en un negoci per part dels usurers i el capitalistes. També es va desenvolupar la banca moderna.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">El poder de l'Estat, es va utilitzar per transformar el mode de producció feudal i donar peu al capitalista. Per descriure aquests processos de nou resulta apropiat el mot despossessió. La privatització de la terra i les anomenades desamortitzacions, van comportar la privatització dels bens comunals i la separació dels camperols de les terres que cultivaven. En el cas concret d’Anglaterra, els camps es van encerclar i van ser posats en mans d’arrendataris, que van poder disposar de grans extensions que van explotar de manera capitalista. O sigui, van utilitzar ma d’obra assalariada, introduïren nova tecnologia i produïren directament per el mercat. Als antics serfs no els quedà altre remei que convertir-se en assalariats i, paral·lelament, l’Estat va incentivar a violència de la llei i la policia obrint pas a la força coercitiva contra tots aquells que no acceptaven la condició de treballadors assalariats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Com també assenyala Ernest Mandel, sota el mode de producció feudal, <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">“<i>la massa de productors-pagesos són serf adscrits a la gleva: Però quan diem que els serf és adscrit a la gleva, impliquem també que a gleva és escrita al serf, som davant d’una classe social que sempre té una base per a les seves necessitats, perquè el serf disposa d’una extensió de terra suficient perquè el treball de dos braços, àdhuc amb els instruments més rudimentaris, pogués satisfer les necessitats d’una família. No es tracta doncs, d’unes persones condemnades a morir de fam si no venen llur força de treball. En una tal societat no hi ha, doncs, obligació econòmica d’anar a llogar els braços, d’anar a vendre la força de treball a un capitalista</i>”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">En aquest cas, l'acumulació primitiva va associada a la destrucció de les relacions de producció feudal, destrucció que fins i tot acaben afectant a molts petits propietaris. Això a voltes prospera a través de la utilització directa de la violència de l’Estat, com ja hem vist. D’altres ho fa acompanyat de la violència econòmica que exerceix el propi desenvolupament capitalista. N’hi ha prou en recordar com milers i milers de rabassaires i petits propietaris agraris catalans es van veure obligats, a partir dels anys 50 del segle passat, a abandonar llur terres i migrar als grans centres industrials per convertir-se en ma d’obra assalariada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Marx era ben conscient del caràcter violent i explotador del feudalisme. No embelleix aquella violència ni té cap tipus de melancolia per una passat al que mai més hem de tornar. Suggereix, en canvi, que l’acumulació originaria comporta un canvien en la forma de la violència. L'acumulació capitalista és la continuïtat de l'acumulació originaria que ara es desplaça al centre de treball i segueix operant a nivell mundial, amb noves formes de despossessió. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Courier New";">Hi ha qui diu que Marx nomes denuncia l'explotació, a partir del poder que el capitalista exerceix a l’interior de la fàbrica. La violència que s’exerceix a través de l'acumulació primitiva permet aquest tipus d’explotació i Marx la denúncia i explica d’una manera brillant. Aquesta és la violència que origina al capitalisme! D’aquí que sigui adient el mot d’acumulació ORIGINARIA. Després la violència es transporta a l'interior d’uns centres de treball, que van canviant acceleradament, on els desposseïts treballen voluntàriament després de subscriure el contracte de treball i allí la violència de la llei i la policia, que segueix operant al carrer, dóna pas a la força coercitiva del supervisor del treball i al ritme que imposa una tecnologia al servei del capital.</span><span face="-webkit-standard, serif" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="es" style="font-size: large;"><a href="https://apuigsole-1.blogspot.com/2021/11/acumulacion-originaria-o-desposesion.html"><b> EN ESPAÑOL</b></a></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><br /></p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-60060315223018933312021-05-30T21:55:00.001+02:002021-05-30T21:55:52.017+02:00 TRABAJO PRODUCTIVO Y CLASE OBRERA ACTUAL<p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">El trabajo productivo en general<o:p></o:p></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></b></p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgftEsjVw_1mLuCKTsiOpcO01np7bxRNtg1R6LY8MaZYBqfHwnRCCS0D_qfImcOYniu-RU7En8octhrRi_bQ1RCRay1A1aoyE_NIO9suVfOoUfkz0QJ2-xI_fW5E5nI8_smHdv4gA/s243/Karl+Marx+en+Gramscimani%25CC%2581a.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: "Times New Roman", serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="243" data-original-width="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgftEsjVw_1mLuCKTsiOpcO01np7bxRNtg1R6LY8MaZYBqfHwnRCCS0D_qfImcOYniu-RU7En8octhrRi_bQ1RCRay1A1aoyE_NIO9suVfOoUfkz0QJ2-xI_fW5E5nI8_smHdv4gA/s0/Karl+Marx+en+Gramscimani%25CC%2581a.JPG" /></span></a></p></blockquote><p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="color: black;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgftEsjVw_1mLuCKTsiOpcO01np7bxRNtg1R6LY8MaZYBqfHwnRCCS0D_qfImcOYniu-RU7En8octhrRi_bQ1RCRay1A1aoyE_NIO9suVfOoUfkz0QJ2-xI_fW5E5nI8_smHdv4gA/s243/Karl+Marx+en+Gramscimani%25CC%2581a.JPG" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman", serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Al hablar de <u>trabajo productivo</u> empleamos dos palabras que parece que siempre deben unirse, pues todo trabajo pretende producir algo. Trabajamos y producimos porque</span><span lang="DE" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> l</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">a naturaleza, por si sola, no nos garantiza la subsistencia y reproducción, lo que nos obliga a transformarla para disponer de valores de uso. En este trabajo empleamos tecnologías, que con el tiempo mejoran y establecemos distintas relaciones sociales, dando lugar a uno u otro <u>modo de producción</u>. Pero las maneras de trabajar, la tecnología, la división del trabajo y las características de los productos mutan. Y en los últimos tiempos lo han hecho a tal extremo que a veces ni se sabe qué producto final se va a crear. <o:p></o:p></span></span></p></blockquote><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Tomemos de ejemplo de estos cambios la edificación de viviendas. En el pasado se partía de un diseño mental, que se materializaba empleando herramientas sencillas y lo que la naturaleza suministra (barro, cañas, piedras, pieles, madera, etc.). Hoy, en cambio, al construir un bloque de pisos participan personas de variadas profesiones y algunas ni pisan la obra. Los arquitectos hacen un trabajo intelectual y una parte lo suelen subcontratar. Los obreros que levantan la obra pertenecen a varias empresas y algunos son autónomos. Los materiales y la tecnología salen de procesos de trabajo realizados en otras partes. También participan trabajadores púbicos y empresas “de servicios” habilitando el entorno y facilitando que llegue electricidad, agua o gas, dando paso a empresas que suministran “estos servicios”. Al desplazarse a la obra, los trabajadores utilizan “servicios” de transporte, públicos o privados, detrás de los cuales también hay actividad productiva. No sería de extrañar que la comida les llegara a través de una empresa de catering que a su vez deriva el transporte de forma externa a una plataforma que desplazará algún joven en precario en bicicleta o moto. Y podríamos extendernos a otras actividades productivas. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Todo esto que nos parece tan nuevo, Marx ya lo tenía en cuenta cuando afirmaba:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> “El producto, antes fruto directo del productor individual, se transforma en general en el producto colectivo de un personal combinado de trabajo, cuyos miembros están más cerca o más lejos del manejo del objeto de trabajo. Al ampliarse el carácter cooperativo del proceso laboral mismo, se amplía necesariamente, por consiguiente, <b>el concepto de trabajo productivo</b> y de su portador, <b>el obrero productivo</b>.”</span></i><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> (Marx) {Todas la citas que, como esta, vamos a reproducir, corresponden a alguno de los tres libros de El Capital, al VI capitulo “inédito” y a las Teorías sobre la plusvalía}</span></i><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Lo que aquí se dice es que el trabajo productivo toma el rostro del obrero colectivo, con una profunda división de tareas que </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">hay que contextualizar en el sistema de relaciones sociales vigente. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">El trabajo productivo según el capital<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Bajo el modo de producción capitalista, el capital organiza y domina la producción y este capital opera como dinero que se valoriza, o sea, que crece con la explotación del trabajador. De ahí que Marx añada:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">"Pero, por otra parte, el concepto de trabajo productivo se vuelve más restringido. La producción capitalista no sólo es <b>producción de mercancía</b>; es, en esencia, <b>producción de plusvalía</b>. El obrero no produce para sí, sino para el capital. Por tanto, ya no basta con que produzca en general. Tiene que producir plusvalía. <b>Sólo es productivo el trabajador que produce plusvalor para el capitalista o que sirve para la autovalorización del capital</b>.” </span></i><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">(Marx)</span></i><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Al contextualizar, Marx agrega que el capital considera subsidiario y a veces innecesario o incluso despreciable, todo trabajo que no aporta plusvalía, ya que la plusvalía es lo que lo mueve. Por consiguiente, un programador de ordenadores, un artista de un gran circo internacional, un ayudante que cocina en una cadena de restaurantes, o un obrero de una empresa armamentística pueden considerarse por el capital, como productivos, siempre que con sus tareas produzcan plusvalía. Por contra, una médica o un enfermero de un hospital público, que atienden gratis y salvan vidas, para el capital no serán productivos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Así, pese a que l</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">a definición de trabajo productivo, desde la óptica del capital sigue siendo aplicable para el obrero colectivo, ya no se cumple para cada uno de sus miembros y la producción capitalista ya no se basa en la simple creación de valores de uso, sino que se basa, fundamentalmente, en la generación de plusvalía. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><div align="center"><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none;"><tbody><tr><td style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 212.4pt;" valign="top" width="283"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Trabajo productivo en general<o:p></o:p></span></p></td><td style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 14.4pt;" valign="top" width="19"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p></td><td style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 184.3pt;" valign="top" width="246"><p class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Produce valores de uso</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p></td></tr><tr style="height: 6.5pt;"><td style="height: 6.5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 212.4pt;" valign="top" width="283"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p></td><td style="height: 6.5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 14.4pt;" valign="top" width="19"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p></td><td style="height: 6.5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 184.3pt;" valign="top" width="246"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p></td></tr><tr><td rowspan="2" style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 212.4pt;" valign="top" width="283"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Trabajo productivo para el capital</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p></td><td style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 14.4pt;" valign="top" width="19"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p></td><td style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 184.3pt;" valign="top" width="246"><p class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Produce mercancías</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p></td></tr><tr><td style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 14.4pt;" valign="top" width="19"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p></td><td style="background-color: #d9d9d9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 184.3pt;" valign="top" width="246"><p class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES-TRAD;">·<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Produce plusvalía</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p></td></tr></tbody></table></div><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Este punto de vista no responde a los intereses de los trabajadores y las trabajadoras ni está arraigado en la mayoría de la población. Debe ser eliminado a la hora de construir una sociedad alternativa, no sujeta al dominio del capital, en la cual la producción tenga como objetivo satisfacer las necesidades de la gente. Sin embargo, bajo el capitalismo:<i>“<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">...el trabajo productivo e improductivo se conciben desde el punto de vista del poseedor del dinero, des del punto de vista del capitalista, no desde el del obrero”. (Marx)</span></i><b><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> <o:p></o:p></span></i></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Trabajos para la reproducción y circulación del capital<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Esto no significa que el trabajo que no produce directamente plusvalía, pierda influencia en el capitalismo actual. Como se verá más adelante, el capital queda obligado a potenciar actividades que, si bien no contribuyen directamente a la producción de mercancías, son necesarias para la realización de la plusvalía o para la reproducción de la relación social capitalista. Con algunas de ellas, los capitalistas que las impulsan, valorizan su inversión. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Cabe recordar que cuando Marx habla del capital, establece una diferencia entre capital industrial, capital comercial y capital bancario. Este último se incrementa con el cobro de intereses. Si bien sólo es el capital industrial el que genera plusvalía, todos ellos operan bajo el modo de producción capitalista y se apropian de fracciones de la plusvalía producida. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Del capital industrial se desprende la primera característica del modo de producción capitalista, pero no la única. Lo que ocurre es que la definición marxista de capital industrial no va asociada, en exclusiva, a la actividad fabril o a la industria de tipo fordista, como a veces se cree. Es más amplia. Entender su amplitud es necesario e</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">n unos momentos en los que las actividades denominadas servicios han pasado a ocupar un espacio cuantitativamente notorio en la producción mercantil.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">El capital industrial<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">En el desarrollo del </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">capital industrial fueron relevantes las grandes fábricas cuando la energía motriz era el vapor, especialmente en las primeras acumulaciones de capital y en la creación del mercado interior que favoreció la formación del estado-nación. Esto explica que en ocasiones -pero no siempre- Marx tome la fábrica para ejemplificar los supuestos teóricos. Tal ejemplificación ocasiona que muchos asocien el capitalismo con los países llamados industriales -antaño con grandes fábricas- olvidando que el capitalismo va más allá. Olvidan también que la fábrica y los centros de trabajo mutan y cambian su ubicación al hacerlo la tecnología y la organización del trabajo. No debemos interpretar estos cambios como la desaparición del capitalismo sino todo lo contrario: su expansión. Lo mismo acontece con la clase obrera que también muta, se diversifica y se expande a la sombra del capital que la explota. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Marx, para ejemplificar la figura del trabajador productivo, no elige a un trabajador fabril, sino a uno de los que ahora se incluye en el llamado “sector servicios”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“Si se nos permite ofrecer un ejemplo al margen de la esfera de la producción material, digamos que un maestro de escuela, por ejemplo, es un trabajador productivo cuando, además de cultivar las cabezas infantiles, se mata trabajando para enriquecer al empresario. Que este último haya invertido su capital en una fábrica de enseñanza en vez de hacerlo en una fábrica de embutidos, no altera en nada la relación. El concepto de trabajador productivo, por ende, en modo alguno implica meramente una relación entre actividad y efecto útil, entre trabajador y producto del trabajo, sino además una relación de producción específicamente social, que pone en el trabajador la impronta de medio directo de valorización del capital. De ahí que ser trabajador productivo no constituya ninguna dicha, sino una maldición.”</span></i><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> (Marx)</span></i><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Este ejemplo adquiere ahora más relevancia cuando “los servicios” de educación se están mercantilizando cada vez más como ocurre con otros valores de uso. Prueba de ello son las campañas para convencer a las familias que la universidad pública no garantiza una formación adecuada ni un futuro prometedor. Y lo mismo podríamos decir, por ejemplo, de la sanidad.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">El capital industrial en Marx<o:p></o:p></span></b></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;">Marx puso el acento sobre el capital industrial en los dos primeros libros de <i>El Capital</i>. El primero se centra en el proceso de producción del capital industrial, desvelando como se extrae plusvalía. El segundo se centra en el proceso de circulación de este mismo capital industrial, analizando sus mutaciones. El estudio del capital comercial y del capital bancario corresponden al Libro 3º, que también aborda el capital ficticio y la renta de la tierra.<o:p></o:p></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;">¿Qué es para Marx el capital industrial? De entrada, hay que señalar que no es lo mismo capital industrial que capital productivo. Como veremos, el capital productivo es un momento del capital industrial en el cual opera el trabajo productivo. Para alcanzar este momento, el capital industrial debe dar unos pasos previos y otros posteriores. En ambos, este capital industrial aparece bajo sus formas elementales de dinero y mercancía. <o:p></o:p></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;">El Libro segundo de <i>El capital</i> describe el <b><u>capital industrial</u></b> y su necesaria mutación a partir del siguiente recorrido: <b><i><span style="position: relative; top: 1pt;">D – M </span></i><span style="position: relative; top: 1pt;">[mP+fT] </span><span style="position: relative; top: -6pt;"> </span>... P ... M’ - D’.</b><o:p></o:p></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;">Este recorrido del <b><u>capital industrial</u></b>, involucra la siguiente secuencia:<o:p></o:p></p><p style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]-->1.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->El capitalista aporta una determinada suma de dinero (<b>D</b>).<o:p></o:p></p><p style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]-->2.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Este dinero permite comprar las mercancías (<b>M</b>) fuerza de trabajo (<b>fT</b>) y medios de producción (<b>mP</b>). Con ello, el dinero es intercambiado tanto por la capacidad de trabajo como por las condiciones objetivas para su utilización.<o:p></o:p></p><p style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]-->3.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->A partir de este momento puede prosperar el proceso productivo del que salen mercancías. Este proceso es la unidad de proceso de trabajo y proceso de valorización y se sitúa en el momento en el cual el capital se transmuta en <b><u>capital productivo</u> </b>(<b>P</b>). <o:p></o:p></p><p style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]-->4.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Una vez producidas, las mercancías (<b>M’</b>) ya incorporan la plusvalía (<b>m</b>) producida en el momento de la producción, siendo <b>M’= M+m</b>, donde <b>M </b>representa el valor de las mercancías fuerza de trabajo y medios de producción empleadas y <b>m</b> la plusvalía. <o:p></o:p></p><p style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]-->5.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span><!--[endif]-->Finalmente, las mercancías, que una vez producidas ya son capital mercantil, al venderse reportarán un monto de dinero (<b>D’</b>) por encima del inicial, ya que, <b>D’= D + d</b>, siendo <b>d</b> la monetización de la plusvalía, monetizándose con ella el capital inicial consumido (<b>D</b>).<o:p></o:p></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none;"><tbody><tr><td colspan="5" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><p align="center" style="text-align: center;"><b>EL CICLO DEL CAPITAL INDUSTRIAL</b><o:p></o:p></p></td></tr><tr><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 84.9pt;" valign="top" width="113"><p align="center" style="text-align: center;">1<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 77.9pt;" valign="top" width="104"><p align="center" style="text-align: center;">2<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132"><p align="center" style="text-align: center;">3<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 77.75pt;" valign="top" width="104"><p align="center" style="text-align: center;">4<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 84.95pt;" valign="top" width="113"><p align="center" style="text-align: center;">5<o:p></o:p></p></td></tr><tr style="height: 18.8pt;"><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; height: 18.8pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 84.9pt;" valign="top" width="113"><p align="center" style="text-align: center;">Capital DINERARIO<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; height: 18.8pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 77.9pt;" valign="top" width="104"><p align="center" style="text-align: center;">Capital MERCANTIL<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; height: 18.8pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132"><p align="center" style="text-align: center;">Capital PRODUCTIVO<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; height: 18.8pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 77.75pt;" valign="top" width="104"><p align="center" style="text-align: center;">Capital MERCANTIL<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; height: 18.8pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 84.95pt;" valign="top" width="113"><p align="center" style="text-align: center;">Capital DINERARIO<o:p></o:p></p></td></tr><tr><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 84.9pt;" valign="top" width="113"><p align="center" style="text-align: center;"><b>D<o:p></o:p></b></p></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 77.9pt;" valign="top" width="104"><p align="center" style="text-align: center;"><b>M (mP+fT)<o:p></o:p></b></p></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132"><p align="center" style="text-align: center;"><b>…P…<o:p></o:p></b></p></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 77.75pt;" valign="top" width="104"><p align="center" style="text-align: center;"><b>M’<o:p></o:p></b></p></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 84.95pt;" valign="top" width="113"><p align="center" style="text-align: center;"><b>D’<o:p></o:p></b></p></td></tr><tr><td colspan="2" style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 162.8pt;" valign="top" width="217"><p align="center" style="text-align: center;">Esfera de la circulación<o:p></o:p></p></td><td style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 99.2pt;" valign="top" width="132"><p align="center" style="text-align: center;">Esfera de la producción<o:p></o:p></p></td><td colspan="2" style="background-color: #f2f2f2; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 162.7pt;" valign="top" width="217"><p align="center" style="text-align: center;">Esfera de la circulación<o:p></o:p></p></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Prescindir conceptualmente del capital industrial y referirse al capital productivo, sin ubicarlo como momento del capital industrial, impide ver que las explotación del trabajo productivo no es posible sin la relación social capitalista y sin una sociedad mercantilizada y monetizada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">De manera resumida, podemos decir que es <b><u>capital industrial</u></b> el dinero destinado a la compra de fuerza de trabajo, productora de plusvalía con producción mercantil. Este capital industrial debe transitar el recorrido antes descrito.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">La mercancía<o:p></o:p></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Llegados a este punto cabe hacer una aclaración sobre la mercancía. Como que Marx a veces habla del “cuerpo de la mercancía” o de “la producción material”, ha prosperado una visión que la limita a los valores de uso producidos que podemos ver y tocar. Al resto se los excluye y tipifica como servicios o se los asocia al mal llamado “trabajo inmaterial”. Se trata de una visión equivocada, ya que, a fin de cuentas, el trabajo siempre se hace con <u>la materialidad</u> del cuerpo y una mercancía satisface necesidades, sean naturales o construidas socialmente, sean corporales o imaginarias, sean materiales o espirituales. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">En este sentido, el enfoque de Marx difiere del de los fisiócratas y de Smith, Malthus y Ricardo, que equiparan la producción con los valores de uso físicos y definen el trabajo productivo como trabajo dedicado a producir este tipo de valores de uso. Tal definición fisicalista excluye actividades que, como veremos, Marx considera productivas.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">No se trata, pues, de dedicarse a observar la mercancía y darle vueltas para definir el trabajo como productivo o improductivo, o como material o inmaterial, en función de su cuerpo visible, lo cual es una manifestación más del fetichismo de la mercancía.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“El valor de uso de la mercancía en que se encarna el trabajo de un obrero productivo puede ser del tipo más inútil. (…)la forma material determinada del trabajo y. por consiguiente de su producto, nada tiene que ver en si misma con esta distinción entre trabajo productivo e improductivo.”(Marx).<o:p></o:p></span></i></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;">En conclusión, cabe decir que el capital industrial y el trabajo productivo que explota no dependen de la forma final del producto,<span lang="es"> ni se limita a la producción física de un valor de uso tangible, ni corresponden en exclusivo, al trabajo de fábrica o mina</span>. Depende de la relación social especifica a través de la cual la mercancía se produce y circula. De ahí que Marx diga que “<i>un trabajo de idéntico contenido puede ser productivo e improductivo”.</i><o:p></o:p></p><p align="center" style="font-size: medium; text-align: center;"><b>El sector terciario<o:p></o:p></b></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;">Estamos habituados a la división convencional de los sectores productivos entre primario, secundario y terciario. Marx no utilizó tal división; se centró en poner al descubierto cuál es la función del capital, si bien también hizo menciones puntuales a los servicios.<o:p></o:p></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es">El “sector terciario” abarca actividades heterogéneas, incluidas aquellas donde se producen directamente plusvalía, también las que facilitan la producción de plusvalías en otros lugares, aquellas necesarias para la realización de la plusvalía y actividades ajenas al circuito del capital. <o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es">La concepción del capital industrial de Marx es aplicable, por tanto, a muchas de estas actividades, incluyendo parte de las que reúnen la condición de servicios. Otras tienen que ver con el capital dinerario y el comercial. Hay un tercer bloque que, ciertamente, corresponde a servicios no productivos y que, en la época de Marx eran muy numerosos.<o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es">Veamos tres casos particulares de actividades insertadas en el sector terciario que pueden ser consideradas como actividades propias de capital industrial y que presentan características extensibles a otros supuestos de este mismo sector terciario.<o:p></o:p></span></p><p align="center" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span lang="es">Hotelería, restauración y turismo <o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="background-color: white; font-family: "Times New Roman", serif;">Hotelería</span><span style="background-color: white; font-family: "Times New Roman", serif;">, restauración y turismo vienen experimentando un gran crecimiento desde hace décadas y se han convertido en uno de los grandes motores de la llamada tercerización. Son sectores muy fragmentados, integrados en su mayor parte por pequeñas y medianas empresas, pero también incorporan a grandes centros de trabajo, especialmente en la hotelería, por lo que, con buen criterio, se habla de industria hotelera. Algunas lumbreras les atribuyen la condición de “sectores con amplia intensidad de mano de obra y bajo valor añadido”, lo cual es un oxímoron. Ello pone al descubierto su incomprensión de la ley del valor, lo que los lleva incuso a avergonzarse por lo que ocurre en los países donde estas actividades ocupan a mucha población trabajadora y a tratarlas como actividades de “orden inferior”. Estamos ante un sector que mueve mucha mano de obra y que, por ello, produce mucho valor añadido y plusvalía. Todo lo contrario de lo que algunos sostienen. El trabajo en estos sectores, por lo general, es altamente productivo.<o:p></o:p></span></p><p align="center" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span lang="es">Transporte y comunicaciones<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">El transporte no afecta a las propiedades físicas de la mercancía, salvo si durante el traslado se trabaja en ellas. La validación de la mercancía como valor de uso requiere su movimiento de un lugar a otro (por ejemplo, desde la fábrica asiática hasta los estantes de la gran superficie de los EE.UU.), acercándola a los lugares de su consumo.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Marx considera </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">el transporte como una rama de producción y como un componente particular del capital industrial y, por consiguiente, tipifica como productivo al trabajo de este sector. Su actividad da continuidad al proceso de producción, aunque ello tiene lugar sobre la circulación y forma parte de ella. El circuito del capital que impulsa esta actividad tiene unas particularidades que lo abrevian:</span><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">D-M [mP+fT] ... P ... D'.</span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-color: white; font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Este circuito se acopla a los supuestos específicos </span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">donde no se obtiene un producto objeto, como ocurre en el </span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">transporte <u>de todo tipo</u> (moviendo mercancías y personas, con trenes, aviones, camiones o bicicletas) o en la comunicación (envío de cartas y telegramas,...). Lo mismo ocurre con los servicios (un corte de pelo, una representación teatral, una visita turística, etc.). En estos supuestos la producción y el consumo se superponen y el producto se paga en el momento en que se origina (o por adelantado). De ahí que el último paso no sea M’-D’, sino que quede reducido a D’ ya que, ciertamente, M’ es inmaterial, sin que por ello el trabajo que la produce lo sea.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Sin embargo, el valor de estos</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> productos, como en las otras mercancías, viene de la suma del valor de los elementos (muchos de ellos materiales) utilizados en su producción y la plusvalía obtenida. Por ello, D’= D+d, siendo D=M . En cuanto al consumo de este valor, si es individual, el valor desaparece con el acto de consumo; si es productivo, se transfiere al bien producido, con lo que el proceso se asemeja al del resto de mercancías. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Los gastos de almacenamiento<o:p></o:p></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Con las nuevas formas de organización del trabajo, el almacenamiento de materias primas y productos acabados se ha externalizado en mucho supuestos. Las empresas que lo llevan a cabo son movidas por el capital industrial.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">E</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">l almacenamiento no modifica ni agranda las mercancías. En todo caso evita que disminuyan debido a robos, roturas o deterioros. Su función consiste en conservar, en la medida de lo posible, valor ya creado. Aunque la mercancía ni cambia ni aumenta, el almacenamiento le añade trabajo vivo al que se destina una parte del capital variable. Se trata de un caso particular de trabajo, que pese a no modificar el producto y aparentemente no aportarle nada, puede catalogarse, al igual que el transporte, como productivo. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Los servicios<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Marx define la producción de servicios como un tipo de trabajo que no permite que los productos existan de manera independiente de los trabajadores que los producen y que,</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">por lo tanto, existan como mercancías autónomas de forma separada de estos trabajadores. Es decir, la concepción de Marx no parece girar en torno a la forma final del producto (si es o no material), sino en torno a la relación social específica a través de la cual el producto se crea y circula. Esta no separación, esta no autonomía de los productos respecto de sus productores y respecto a la forma como se consumen, no impide que dichos productos adquieran carácter mercantil y que con su producción se arranque plusvalía. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Sin embargo, cuando Marx habla de "servicios" con frecuencia se refiere a las actividades no capitalistas y a las actividades capitalistas que ponen en movimiento trabajo no productivo, ambas predominantes en su tiempo. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Como ya se ha explicado, Marx se ocupó del transporte y las comunicaciones y con ello dejó muchas pistas. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Hemos</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> visto más arriba el ejemplo del maestro que puede ser productivo o no para el capital, en función de si trabaja en una escuela pública o privada. Al observar los transportes y las comunicaciones, hemos observado que las particularidades de su circuito del capital son extensibles a los servicios. Otro ejemplo que pone Marx es el del actor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“Un actor, incluso un clown, puede ser, por tanto, un obrero productivo si trabaja al servicio de un capitalista, de un patrón, y entrega a éste una cantidad mayor en trabajo de la que recibe de él en forma de salario. En cambio, un sastre que trabaja a domicilio por días, para reparar los pantalones del capitalista, no crea más que un valor de uso y no es, por tanto, más que un obrero improductivo. El trabajo del actor se cambia por capital, el del sastre por renta. El primero crea plusvalía; el segundo no hace más que consumir renta” (Marx). </span></i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">También amplía sus ejemplos con referencias a la cantante y al escritor, sea o no asalariado:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“Una cantante que vende su canto por su propia cuenta es un trabajador improductivo. Pero la misma cantante si recibe de un empresario el encargo de cantar con el fin de hacer dinero para él, es un trabajador productivo, pues produce capital.” (Marx)<b> .</b><o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“Un escritor es un trabajador productivo, no en la medida en que produce ideas, sino en la medida que enriquece al editor que comercia con sus libros, o cuando es un trabajador asalariado al servicio de un capitalista.” (Marx)<b></b></span></i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Los ejemplos, especialmente el que contrapone el clown al sastre, permiten ver las determinaciones que llevan al capital a distinguir entre trabajo producto o improductivo, y que, de hecho, amplían lo que avanzó Adam Smith: un trabajador es productivo cuando produce capital, o sea, si agranda la inversión inicial con una plusvalía. No es productivo, cuando su actividad no hace otro cosa que absorber renta, limitándose a suministrar un valor de uso a quien lo adquiere.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“Los cocineros y los camareros de un hotel serán obreros productivos siempre y cuando su trabajo se traduzca en capital para su patrón, y obreros improductivos si sus servicios representan simplemente la absorción de renta.” (Marx).<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Siendo cierto que Marx da poca relevancia a estos servicios e indica que en su época sólo un número minúsculo podía considerarse productivos, advierte que a medida que entramos en una sociedad cada vez más monetizada y </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">mercantilizada, la cosa cambiará.<o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">“<i>cuanto más prospera la producción en general como producción de mercancías, tanto más cada uno quiere y debe convertirse en vendedor de mercancías, hacer dinero, sea con su producto, sea con su servicios —cuando su producto, debido a su naturaleza, sólo existe bajo la forma de servicio— y ese hacer dinero aparece como el objetivo último de todo género de actividad”. (Marx)</i><b><i> </i></b><i> <o:p></o:p></i></p><p align="center" style="font-size: medium; text-align: center;"><b>Servicios de educación y salud. Reproducción de la relación social<o:p></o:p></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">La pandemia evidencia de nuevo que el servicios de salud - y en menor grado de educación- son imprescindibles. Su privatización, movida por la ambición de plusvalía, al igual que las campañas para recortar los costes a ellos asociados, son perversas. Tal perversión es difícil de entender sin entender a su vez, la concepción del capital sobre el trabajo productivo. Cuando estos servicios los prestan empresas capitalistas y son rentables para el capital, se los considera trabajo productivo. Cuando se prestan de manera gratuita por el sector público, incluso si son producidas por asalariados, no son considerados productivos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">¿Qué ocurre con la profesora que da clases particulares o con el personal sanitario que trabaja por cuenta propia? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">La primero presenta pocas dudas. Para el capital, no es productivo, al no aportarle plusvalía. Sus ingresos salen de la remuneración pagada con la renta de quienes lo contratan. Eso no niega su función positiva en la reproducción de la relación social capitalista: las clases al obrero o su prole, mejoran su formación y el coste de ello recae sobre el salario del propio obrero, con lo que al capital le sale gratis. La diferencia, con las actividades públicas, como la sanidad o la educación, radica en que, en estos últimos casos, el capital puede verse obligado a financiarlas parcialmente con pago de impuestos.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Lo del personal sanitario por cuenta propia es más delicado y coincide con las particularidades de otros trabajadores autónomos. Entre ellos hay trabajo de todo tipo. Unos subsumidos al capital, otros no. Los primeros realizan un trabajo que “coagula” más tiempo de trabajo socialmente necesario que el que coagula lo que cobran por su prestación. La diferencia revierte a favor del capital, operando, así como trabajo productivo. Por esta razón, no resulta acertado decir que estos trabajadores se auto explotan. Lo que hacen es gestionar directamente las condiciones de su trabajo para su explotación por el capital.<o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Los servicios financieros y la actividad comercial<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">En la época de Marx la organización capitalista de los servicios estaba poco avanzada. Las ramas más consistentes eran las improductivas tales como el comercio y la banca. Estas ramas se han seguido desarrollando y se han modificado con celeridad, con igual o incluso mayor intensidad que las vinculadas directamente al capital industrial.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Al tratar estos servicios, abandonamos el terren<o:p></o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">o del capital industrial, pese a estar vinculados indirectamente a él y vamos al capital comercial y al que se valoriza con intereses. Se trata de dos modalidades del capital previas al capital industrial. Marx las definió como prediluvianas, insinuando que el diluvio (capitalista) cayó una vez el capital penetró en la esfera de la producción, dando lugar a la aparición del modo de</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif;">producción</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">capitalista y al capital industrial. Llegados aquí, las actividades prediluvianas del capital, se amoldan a la situación propiciada “por el diluvio universal” que las ha “regado” y</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">agrandado continuamente, mientras el capitalismo, también se agranda.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">En tiempos de Marx, la actividad bancaria consistía en prestar dinero con</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> interés. En estos casos el capital se valoriza sin mutar en capital productivo y su circuito (D-D’) se acorta. El milagro está en la absorción de plusvalía procedente de otras modalidades del capital, a las que facilita liquidez, o con el arrebato de parte de los ingresos salariales, a cambio de préstamos. A esta actividad, se destina un tiempo de trabajo superior al de la reproducción de los trabajadores asalariados (y algunos falsos autónomos) que la realizan. Así, a los capitales que con ella se valorizan, les sale a cuenta llevarlas acabo con asalariados. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Ahora las entidades financieras realizan una variedad de tareas (ventas de seguros, asesoramiento financiero, cobros de recibo, gestión de salarios, etc.), operando como un puzle con actividades, algunas de las cuales ya corresponden al trabajo productivo, mientras otras siguen ubicadas en el trabajo improductivo.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif;">El circuito del capital comercial (D-M-D’) es más simple que el del capital industrial, pero incorpora una mutación (D-M), que el capital dinerario se salta. Su actividad corresponde a gastos de circulación que en este caso el capital industrial pone en manos de este capital comercial. A cambio entrega una fracción de plusvalía. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“El cambio de estado[M-D y D-M]cuesta tiempo y fuerza de trabajo, pero no para crear valor, sino para provocar la conversión del valor de una a otra forma, y esto no cambia en nada por el intento recíproco de apropiarse, en este caso, de una cantidad extra de valor. Este trabajo, acrecentado por las malas intenciones de ambas partes, no crea valor, así́ como el trabajo que se lleva a cabo en un proceso judicial no aumenta la magnitud de valor del objeto litigioso”. (Marx)<b><o:p></o:p></b></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Al igual que el capital dinerario, estas actividades requieren tiempo de trabajo. De nuevo, el tiempo que los asalariados les dedican sobrepasa al necesario para su reproducción.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“Del mismo modo que el trabajo no retribuido del obrero crea directamente plusvalía para el capital productivo, el trabajo no retribuido de los obreros asalariados comerciales crea para el capital comercial una participación en aquella plusvalía”</span></i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Marx acota la consideración de esta actividad como improductiva, a la transmisión del derecho de propiedad sobre la mercancía. La mayoría de empresas que hoy tipificamos como capital comercial realizan varias tareas. Los obreros de una gran superficie, por ejemplo, se encargan de trabajos previos al cambio de propiedad: trasladan mercancías a los almacenes, las mueven hacia las estanterías, limpian el pescado, cortan, pesan y envasan los embutidos, entregan mercancías a domicilio, etc… Son actividades vinculadas al traslado de las mercancías o a su mantenimiento o modificación. Se trata, en la mayoría de los casos, de trabajo productivo, como lo es la fabricación de papel para embalar las mercancías compradas, la de las bolsas de plástico o de papel dentro de la cuales los clientes colocan la mercancía, o la de los palés sobre las cuales las mercancías se mueven.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Por contra, un abogado privado o un notario serán trabajadores no productivos. <o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Trabajos no subsumidos al capital<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Hay trabajos que quedan al margen de la relación social capitalista. Su particularidad es que, si bien producen valores de uso mercantilizados, no lo hacen para el capital</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">. </span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Por lo tanto, para el capital no son trabajadores productivos, sin que ello los sume al listado de los improductivos. Participan en el mercado, en condición de vendedores, pero no como vendedores de fuerza de trabajo. Su venta,</span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span lang="es" style="font-family: "Times New Roman", serif;">por consiguiente, no corresponde al intercambio entre trabajo y capital, por lo que no les son de aplicación las categorías de trabajadores productivos e improductivos. Como trabajadores, son productores de mercancías, a través de una actividad que no corresponde directamente a la forma capitalista de producción. No obstante, no operan en el limbo, sino en un mercado capitalista donde, la mayoría de ellos -salvo los artesanos, quizás- deben competir con las mercancías producidas de forma capitalista, lo que los coloca en una posición difícil.<o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">¿Qué es trabajo asalariado?<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Marx relaciona el trabajo productivo con el trabajo asalariado:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“Trabajo productivo, en el sentido de la producción capitalista, es el trabajo asalariado, que, al ser intercambiado por la parte variable del capital (la parte del capital invertida en salarios) no sólo reproduce esta parte del capital (o el valor de su propia capacidad de trabajo), sino que produce, además un plusvalor para el capitalista. [...] Solamente es productivo el trabajo asalariado que produce capital. [...] [Y] esto sólo en el caso de que la capacidad de trabajo cuya valorización es mayor que su valor.” (Marx)<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Marx añade que no todo el trabajo asalariado es productivo, con lo cual, el número de asalariados supera al de los trabajadores productivos. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Parecería que lo dicho puede resumirse diciendo que trabajo productivo es aquel que produce plusvalía con trabajo asalariado explotado directamente por el capital industrial, si bien, en nuestros días puede serlo por lo que se tipifica como capital comercial e incluso por el capital bancario, ya que todos estos capitales se interrelacionan y se implican en actividades variopintas. El resto caería en la categoría de trabajo improductivo. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p><p style="font-size: medium; text-align: justify;">¿Tiene sentido esta teorización marxista sobre el trabajo productivo cuando en la producción capitalista hay partes del trabajo productor de mercancías donde la relación entre el capital y el trabajo asalariado no existe de manera transparente y aparecen a diario nuevas modalidades de trabajo, lejanas de las tradicionales<i>? </i><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Un exponente del alejamiento lo tenemos en algunos trabajos por cuenta propia. Por ejemplo, un autónomo que hace trabajo de carpintería en un bloque de pisos en construcción, opera con sus herramientas, compra los materiales que emplea y al final cobra “el servicio” parece no confrontarse con el capital. Sin embargo, lo contrata el capitalista propietario del bloque que vende los pisos con el trabajo de carpintería incluido. Este trabajador, pese a llevar acabo una actividad directamente no organizada por el capital, está subsumido a él. Muchos autónomos son tan productivos como los <b>asalariados con contrato de trabajo directo. </b>El suyo es un trabajo con los aspectos perversos del trabajo asalariado, sin los positivos derivados de la negociación colectiva laboral y de otros derechos. De ahí que el movimiento sindical de clase, los tipifique de “falsos autónomos” y los podamos considerar como perceptores de salario “por piezas”. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Como es sabido, el tema del trabajo asalariado Marx no lo abordó con la amplitud que deseaba. Quería dedicarle un libro aparte, pero la muerte, que le llegó a los 64 años, lo impidió. Sin embargo, dejó muchas páginas y folletos sobre el tema.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Hoy prosperan nuevas formas de empleo, pero en muchos supuestos, se trata de trabajo asalariado (informal), que además es trabajo productivo.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">La clase obrera, como clase, agrupa tanto a los trabajadores productivos como a los improductivos. Un trabajador de un banco, una empresa de seguros o un comercio son tan proletarios como burgués es el patrono que los contrata. Como se ha visto, este patrón se enriquece gracias a su trabajo. Está clase obrera, formada por trabajadores productivos e improductivos, incluyendo a una parte considerable de los trabajadores públicos, no desaparece, sino que crece y se diversifica. Todo ello complica la defensa de sus intereses, su unidad y su lucha y exige percatarse bien de cada uno de los aspectos de su diversidad y también de todos los elementos que inciden sobre su subjetividad. La burguesía no sólo esta interesada en explotarla. Necesita reproducirla para perpetuar la relación social capitalista. Para subsumirla al completo, empela estímulos de todo tipo, incluyendo los tratos diferenciados, si bien la tendencia general que hoy impulsa el capital, va hacia la precarización generalizada de la mayor parte de la clase.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: center;"><b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">¿Hacia donde va la relación social capitalista?<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Para acabar, quiero señalar que Marx, en cierto momento se interroga sobre un mundo con toda la producción subsumida al capital. Concluye que, en este extremo, todo el trabajo podría reunir ya la condición de trabajo asalariado, añadiendo que esto puede ser <b><u>formal o realmente</u></b>:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">“... podemos pues suponer que todo el mundo de las mercancías, todas las ramas de la producción... están sujetas (formal o realmente) al modo de producción capitalista (una tendencia que cada día se hace más real...). De acuerdo con ese presupuesto, que denota el límite y tiende a ser cada vez más la expresión exacta de la realidad, todos los trabajadores ocupados en la producción de mercancías son asalariados...” (Marx)<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">En otro momento, también se interroga sobre un mundo previsiblemente subsumido por completo al capital, con prácticamente todo el trabajo productor de valores de usos mercantilizando, incluidos los servicios personales y a domicilio. En este estadio, para el capital, prácticamente todo el trabajo podría ser productivo, siendo subsidiario el improductivo<i>: <o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; margin-left: 35.4pt; text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">En la misma proporción que el capital domina toda la producción, es decir, en la misma proporción en que desaparece la forma de industria a pequeña escala y doméstica, dirigida al consumo personal que no produce mercancías, está claro que los trabajadores improductivos, cuyos servicios son cambiados directamente por renta, realizarán gran parte de los servicios <u>personales</u> exclusivamente, y exclusivamente la mínima parte de ellos (como cocineras, costureras, sastres, etc.) producirán valores de uso objetivos. El hecho de que no produzcan <u>mercancía</u>s está en la naturaleza de las cosas. Pues la mercancía en cuanto tal no es nunca la manera inmediata objeto de consumo, sino soporte de valor de cambio. En consecuencia, sólo una parte totalmente insignificante de estos trabajadores improductivos puede participar de manera inmediata en la producción material de un modo de producción capitalista más desarrollado. Únicamente mediante el cambio de sus servicios por renta participan en este. Esto no es obstáculo para que, como observa A. Smith, el valor de los servicios de estos trabajadores improductivos sea determinado o determinable del mismo (o análogo) modo en que lo es el de los trabajadores productivos. A saber: mediante los costes de producción que cuesta el mantenimiento o producción de los mismos.”. <o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">La pregunta final que podríamos formular, y que dejo abierta, sería: ¿Nos acercamos a una realidad como la que Marx sitúa como tendencia?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium;"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium;"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium;"><span lang="CA">Articulo publicado en <a href="https://drive.google.com/file/d/1VeBnnZKET-tDXoyO15MLkeL9HuiAYPwJ/view?fbclid=IwAR2FMCs0JZhkaMzv6nxC1SV3KqS0yxWl-NKc8Sv6bDNee2IEyk9cvTylaO4">BOLIVIA DE PIE</a></span></p><p class="MsoNormal" style="font-size: medium;"><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></p><style class="WebKit-mso-list-quirks-style">
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{mso-style-priority:99;
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman",serif;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast
{mso-style-priority:34;
mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-type:export-only;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
mso-add-space:auto;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:1034039007;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-700157896 67764225 67764227 67764229 67764225 67764227 67764229 67764225 67764227 67764229;}
@list l0:level1
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l0:level2
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:o;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:"Courier New";}
@list l0:level3
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l0:level4
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l0:level5
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:o;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:"Courier New";}
@list l0:level6
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l0:level7
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Symbol;}
@list l0:level8
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:o;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:"Courier New";}
@list l0:level9
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Wingdings;}
@list l1
{mso-list-id:2054884285;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:469419894 67764239 67764249 67764251 67764239 67764249 67764251 67764239 67764249 67764251;}
@list l1:level1
{mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l1:level2
{mso-level-number-format:alpha-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l1:level3
{mso-level-number-format:roman-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:right;
text-indent:-9.0pt;}
@list l1:level4
{mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l1:level5
{mso-level-number-format:alpha-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l1:level6
{mso-level-number-format:roman-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:right;
text-indent:-9.0pt;}
@list l1:level7
{mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l1:level8
{mso-level-number-format:alpha-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;}
@list l1:level9
{mso-level-number-format:roman-lower;
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:right;
text-indent:-9.0pt;}
-->
</style><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-81658600956123453942021-02-10T13:32:00.001+01:002021-02-10T13:52:09.357+01:00Confinament i pauperització<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwesU9454EFwsOtF8vB98p-Ecdc22IvUzs5EIx1WsbeGfwrJx6noUNmwGg-oiJl2QrASaszEun-z7IKRhkcL1NFROQH6nTTj4EdZWInDCorWytvWmiKJhNiXyh9TkZ8bdKdpPPMw/s640/illus_512%255B1%255D.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="512" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwesU9454EFwsOtF8vB98p-Ecdc22IvUzs5EIx1WsbeGfwrJx6noUNmwGg-oiJl2QrASaszEun-z7IKRhkcL1NFROQH6nTTj4EdZWInDCorWytvWmiKJhNiXyh9TkZ8bdKdpPPMw/w205-h257/illus_512%255B1%255D.gif" width="205" /></a></div><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><span style="font-size: medium;">El capitalisme té una gran capacitat per a incrementar les forces productives, la qual cosa comporta un creixement brutal de la riquesa material, amb forma de mercaderies. I malgrat això, ¿quantes persones hi ha en l'àmbit mundial que no tenen ni tan sols accés a l'aigua corrent i per tant per a elles és impracticable la recomanació general de rentar-se les mans en situacions de pandèmia com l'actual? ¿Quantes viuen en xaboles i altres tipus d'habitatges insalubres? ¿Quantes no tenen accés a la sanitat més bàsica?</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><span style="font-size: medium;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><div style="text-align: justify;">Aquesta última realitat deixa al descobert que el capitalisme és un sistema que, malgrat els increments de productivitat dels quals parlàvem al començament, genera pauperismes. Però això no ens hauria de portar a considerar que els assalariats, que tenen el mínim de necessitats cobertes, com si es tractés de privilegiats, la qual cosa ens portaria immediatament a acceptar la desaparició del proletariat i a ubicar a una part considerable dels explotats, sota el comodí de "classes mitjanes".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">¿És just, per exemple, considerar a una infermera, una netejadora d'un hospital, una professora de medicina o un escombrariaire municipal com a classe mitjana, o fins i tot com una persona «privilegiada» només perquè tenen una ocupació formal que el situa estadísticament per sobre del que es considera la línia de la pobresa extrema? Per descomptat que hi ha persones que estan pitjor i per trobar-ne no cal anar a aquella part del món que abans anomenàvem "Tercer Mon". En el centro capitalista també hi ha gent que dorm al carrer, gent que viu de la denominada economia informal, gent relegada a la mendicitat i la indigència, gent que, al capdavall, no té ni tan sols accés a les mercaderies necessàries per a garantir la subsistència. Però, no estar en aquestes situacions no significa ser privilegiats ni formar part de la classe mitjana.</div></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><div style="text-align: justify;">Un privilegi no es redueix a «estar millor que uns altres. Privilegi és <b><u>estar millor que els altres, però a costa d'uns altres.</u></b> És a dir, el terme "privilegi" només correspon quan hi ha explotació i despossessió i mai es pot culpabilitzar a aquells que es guanyen el pa amb el treball i que a més a més generen una plusvàlua de la qual s'apropien els veritables privilegiats. Titllar de privilegiades a milions i milions de persones que sovint deixen la salut en els centres de treball a canvi d'un salari (moltes vegades sota condicions precaritzades i passant moltes restriccions), només perquè existeixen persones que estan pitjor, és una moda intel·lectual nefasta, que ha instal·lat la ideologia capitalista i que considera els drets conquerits per els treballadors com a culpables de la pauperització.</div></span></span><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></div><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-46822072105510652202021-02-09T16:41:00.010+01:002021-02-10T13:08:32.694+01:00DIALOGOS CON EL CAPITAL DE MARX. PROLOGO Y SECCIÓN PRIMERA<p><img height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmxU8i43UC6XwIPLXWqNr6d2ZwmXPHfazLZ3IUrjbTZh3WsJp4eAUCMCBm4tymFac5G9o9MW9xosIYXUk_jdai4aNILSKvHe3Z2c5zPHbA9Lfz13rYM0y_U70VX1NT7fypWEE1hA/w828-h398/portada.png" style="-webkit-user-select: none; cursor: zoom-in; display: block; margin: auto;" width="828" /></p><p><br /></p><p>Aquí dejo la parte de mi libro, DIALOGOS CON EL CAPITAL DE MARX, que corresponderá al libro Tercero. El pdf incluye el redactado sobre el prologo y a la sección Primer .</p><p><a href="https://drive.google.com/file/d/1Lo8Zcg24tczQ431pGD0vJ-4xFct4E3r9/view?usp=sharing"><span style="font-size: medium;">PROLOGO Y SECCIÓN PRIMERA</span></a></p><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-51155012516299314422020-04-06T11:26:00.002+02:002020-04-06T12:13:33.303+02:00Teories sobre la plusvàlua<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/u/2/blogger.g?blogID=32716130" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcRM7mMVx4l-FN2EzkOphAGU8VFowYtDwJrBCmrAVzTb3y52EHKFNimUSCDsvlomAsHru-cwDW81pOV3t-JZQ2VSaR9WVB0vmCLL9XnP__5SwxQNo1eothE9-W8pBPa_l2vne3_w/s1600/tp.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="396" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcRM7mMVx4l-FN2EzkOphAGU8VFowYtDwJrBCmrAVzTb3y52EHKFNimUSCDsvlomAsHru-cwDW81pOV3t-JZQ2VSaR9WVB0vmCLL9XnP__5SwxQNo1eothE9-W8pBPa_l2vne3_w/s200/tp.webp" width="123" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcRM7mMVx4l-FN2EzkOphAGU8VFowYtDwJrBCmrAVzTb3y52EHKFNimUSCDsvlomAsHru-cwDW81pOV3t-JZQ2VSaR9WVB0vmCLL9XnP__5SwxQNo1eothE9-W8pBPa_l2vne3_w/s1600/tp.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/u/2/blogger.g?blogID=32716130" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/u/2/blogger.g?blogID=32716130" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/u/2/blogger.g?blogID=32716130" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Century Gothic",sans-serif;">Karl
Marx havia previst una extensa "històric-literària", que tractaria
sobre la història de la teoria. Friedrich Engels tenia intenció de publicar
pòstumament les "Teories sobre la plusvàlua" en base als manuscrits
VI a XV i XVIII , "sobre la crítica de l'economia política" escrit
entre 1862 i 1863. Havia de ser el quart llibre de "El capital",
després de "El procés de producció del capital", "El procés de
circulació del capital" i "El procés global de la producció
capitalista". Però Engels va morir poc després que es publiqués el tercer
llibre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Century Gothic",sans-serif;">Karl
Kautsky (1854-1938), que va ser considerat temporalment com el principal
intel·lectual del moviment obrer internacional després de la mort d'Engels, va
publicar de 1905 a 1910 les "Teories sobre la plusvàlua" en una
versió parcialment revisada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Century Gothic",sans-serif;">La
versió recopilada per Kautsky va ser criticada per l'Institut Marx-Engels de
Moscou. Van considerar que, en primer lloc, no respectava l'ordre dels
manuscrits originals (Quaderns VI-XV, XVIII dels Manuscrits del 61-63) i
l'ordre que Marx va planificar. En segon lloc, "va suavitzar" algunes
de les crítiques de Marx. I també va tallar paràgrafs sencers.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/u/2/blogger.g?blogID=32716130" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Century Gothic",sans-serif;">Una
edició més fiable de "Teories sobre la plusvàlua" va aparèixer en rus
entre 1954 i 1961 i en l'idioma original de 1956 a 1962. Aquesta versió s'ha
utilitzat en les darreres traduccions a l'espanyol. Aquí deixo l'enllaç de la
primera i segona versió, traduïdes totes elles per la mateixa persona tot i que
n'hi ha altres.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"></span><br />
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/u/2/blogger.g?blogID=32716130" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td colspan="3" style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Versió
de Kautsky<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 141.55pt;" valign="top" width="189"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><o:p> </o:p></span><a href="https://drive.google.com/open?id=1_UUcoVkUp0SWqRcMOHKsyRBHtHV-PlM1"><img alt="foto de Mallku Atik." height="200" src="https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/92025681_1073876139657847_2473589785956974592_n.jpg?_nc_cat=102&_nc_sid=8024bb&_nc_ohc=QEWJz1RYZV0AX-Y78Xh&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&oh=f166490be5adb046c67ee86ac312dadc&oe=5EB252EA" style="font-size: 16px; text-align: justify;" width="143" /></a></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 141.55pt;" valign="top" width="189"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><o:p> </o:p></span><a href="https://drive.google.com/open?id=1tYoIob2AmQnBq7i987rJLPY3yIERLoR0"><img alt="foto de Mallku Atik." height="200" src="https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/91943951_1073876336324494_1909623106402516992_n.jpg?_nc_cat=107&_nc_sid=8024bb&_nc_ohc=f729HfAWvHwAX8-nOXl&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&oh=9d7c34ca8c395f604f6a9aadc34fcd6d&oe=5EB17FF4" style="font-size: 16px;" width="143" /></a></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 141.6pt;" valign="top" width="189"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><o:p> </o:p></span><a href="https://drive.google.com/open?id=1L7K049yG_0O9Ld7M6rsYjTV0Vz_QEYoJ"><img alt="foto de Mallku Atik." height="200" src="https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/92007751_1073876402991154_1843510387052380160_n.jpg?_nc_cat=106&_nc_sid=8024bb&_nc_ohc=k9Lj4NHxO7sAX90gSDj&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&oh=92f80c62c74ece82529d77847eebbc9f&oe=5EB18A68" style="font-size: 16px;" width="143" /></a></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td colspan="3" style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Versió <o:p></o:p></span><span style="font-size: 16px; text-align: justify;">Institut Marx-Engels de Moscou</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 141.55pt;" valign="top" width="189"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><o:p> </o:p></span><a href="https://www.facebook.com/download/224985355273864/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20I.pdf?av=1112544105&eav=AfaCKH-re2j9uPYJ9jsg1aSGX3EpV34x5kaj_0wlAlCDrBnVbKgjdJkoQfaMHIosVRI&hash=AcrKnsbvam5vmbhK"><img alt="AUTORES | Fondo de Cultura Económica" height="320" src="https://www.fce.com.ar/archivos/tapas/191201.jpg" style="font-size: 16px; text-align: justify;" width="210" /></a></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 141.55pt;" valign="top" width="189"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><o:p> </o:p></span><a href="https://www.facebook.com/download/1965695430230097/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20II.pdf?av=1112544105&eav=AfY07-9p__Pl8i_STLzLCkwuM69QOQYaJt-FkZGqN3yY6x7HQi9avzXIp3GUIO9rsSc&hash=AcoPf6wkm16rz-g2"><img alt="Descargar] Teorías sobre la plusvalía (Tomo IV de El Capital) vol ..." src="" style="font-size: 16px;" /></a></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 141.6pt;" valign="top" width="189"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><o:p> </o:p></span><a href="https://www.facebook.com/download/227710361805462/Karl%20Marx%20-%20Teor%C3%ADas%20sobre%20la%20plusval%C3%ADa%20III.pdf?av=1112544105&eav=AfZk8NYKdMswQ9GWM4PqOLHI5tqplLnwigLWOqlNBaYG3XSQFjV1cW1Ul7mcKWDYucc&hash=AcrMapUKklDGIoMD"><img alt="Teorias Sobre La Plusvalia 3: Carlos Marx: Amazon.com.mx: Libros" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn%3AANd9GcSFKFTWpsr0VppDxzdc551cNHWBRGosfecVV1KzFVtGzwe_UPxO&usqp=CAU" style="font-size: 16px;" /></a></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
</div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">
</span><div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-33982272851868638382019-11-10T15:34:00.002+01:002019-12-17T21:41:28.027+01:00CAPÍTOL ONZÈ: Efectes d'oscil.lacions generals del salari en els preus de producció<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAE6ssfR85An4-7glL_3JlmLdwzPN9d8tu0Ts6lUe2j8-uiULAe1FpOIRWS03J340ruSyZUvTQwxrlM9OTYPDG9uL5JRIPAyBuqvLCPZVUWpa3-v8cMJWOWDloP-KSsHV0MO87GA/s1600/Karl+Marx+%25E2%259C%2586+Pitu+%25C2%25A9+N%25CC%2583a%25CC%2581ngara+Marx%257E.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="396" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAE6ssfR85An4-7glL_3JlmLdwzPN9d8tu0Ts6lUe2j8-uiULAe1FpOIRWS03J340ruSyZUvTQwxrlM9OTYPDG9uL5JRIPAyBuqvLCPZVUWpa3-v8cMJWOWDloP-KSsHV0MO87GA/s320/Karl+Marx+%25E2%259C%2586+Pitu+%25C2%25A9+N%25CC%2583a%25CC%2581ngara+Marx%257E.jpg" width="242" /></a></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">Després de la feina del capítol X, l’XI és molt senzill i familiar, ja que parla de la relació entre salaris i preus de producció.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div data-adtags-visited="true" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(51, 51, 51); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">El valor d’una mercaderia és igual a <b>c + v + p</b>. Aleshores, si no hi ha altres modificacions, </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">els canvis de <b>v</b> es compensen amb canvis de <b>p</b>, en la direcció contrària.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">Això passa, perquè el valor de la mercaderia no es modifica a conseqüència d’una variació salarial.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"> Com que</span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;"> un creixement o una disminució salarial afecta a la plusvàlua, de retruc modifica la quantitat de beneficis dels capitalistes.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div data-adtags-visited="true" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(51, 51, 51); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">Com afecta un increment salarial als preus de producció?</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"> </span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">De nou cal tenir presents els efectes variats derivats de les diferents composicions orgàniques, que, per cert, en canviar al capital variable, també es modifiquen.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"> Veiem-ho amb tres supòsits:<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;">Si la composició mitjana del capital social és 80<b><i>c</i></b> + 20<b><i>v</i></b> i la taxa de plusvàlua és del 100%, aleshores la taxa de benefici és del 20% . Si els salaris augmenten un 25%, el capital variable pesarà a 25. Com que la quantia de valor nou creat seguirà sent 40, la plusvàlua quedarà reduïda a 15 i la taxa de benefici (15/105) baixa al 14’3%.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;">Prenem ara un capital en composició més baixa: 50<b>c</b> +50<b>v</b>. Inicialment el preu de producció seria 100C+ 25B= 125. Després de l’increment salarial del 25% i respectant la nova taxa de benefici que serà del 14,3%, el salari quedaria en 62’5. Aleshores 112,5 C + 16 B = 127,5. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"><span style="mso-list: Ignore;">3.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;">Ara mirem una composició orgànica per sobre de la mitjana: 92<b>c</b>+8<b>v</b>. De nou, el preu de producció inicial era de 125. Amb l’increment salarial: quedarà aixis: 92<b>c</b>+10<b>v</b>+14,6= 116,6.</span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"><br /></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">Conclusió: en les empreses de composició mitjana, els seus preus de producció segueixen sent els mateixos però les taxes de benefici es redueixen i a</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;">questa disminució és trasllado a tot tipus d’empreses. Aleshores, amb la nova taxa de benefici, en le</span></span><span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">es empreses que produeixen per sota de la composició orgànica mitjana, els preus de producció augmenten. Per contra, en les que produeixen per sobre de la de composició orgànica mitjana, cauen.</span></span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span class="notranslate"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">Quan els salaris baixa, passa tot </span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"> el contrari. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;">Què pot comportar un increment general de salaris?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-indent: 0px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: 9pt;">Suposem una jornada constant i preus inalterables dels mitjans de subsistència.</span><span style="font-size: 9pt;"> </span><span style="font-size: 9pt;"> </span><span style="font-size: 9pt;">En aquestes condicions, un augment de salaris es produirà si inicialment estiguessin per sota del seu valor normal i amb l’increment l’assolissis, o si pugessin per sobre d’aquest valor. Per contra, una caiguda podria col·locar-los per sota del</span><span style="font-size: 9pt;"> </span><span style="font-size: 9pt;"> </span><span style="font-size: 9pt;">seu valor normal, forçar-los a apropar-se a aquest valor o assolir-lo.</span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;"><span style="font-size: 9pt;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<o:p></o:p></span>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;">Marx ens informa que té intenció de tractar les modificacions del salari a conseqüència del canvi de valor de les mercaderies que garanteixen la reproducció de la força de treball, en el capítol dedicat a la renda de la terra. Sembla, doncs, que relaciona aquesta reproducció amb els aliments de primera necessitat. Però considera pertinent destacar que si hi ha modificació de la productivitat que afecta als mitjans de subsidència dels obrers i que a la vegada modifiqui el valor del capital constant, les coses no tenen que anar com s’ha dit en aquest capítol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: Calibri; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;"><span style="font-size: 9pt;">“Si l’augment o la disminució del salari prové del canvi del valor dels mitjans de subsidència necessaris, podrà produir-se una modificació de tot el que s’ha dit més amunt només quan les mercaderies que amb la modificació de llur preu eleven o disminueixen </span><span style="font-size: 9pt;"> </span><span style="font-size: 9pt;">el capital variable formen part del capital </span><b><span style="font-size: 9pt;">costant</span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_ednref1" title=""><span class="MsoEndnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoEndnoteReference" style="vertical-align: super;"><b><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: xx-small;">[i]</span></b></span></span></a></b><span style="font-size: xx-small;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 9pt;">com a elements constituents, i per tant no exerceixen una influència solament sobre el salari. Però quan només fan això darrer, amb el que s`ha dit fins ací ja està tot dit.”<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: red; font-size: large;"><a href="https://apuigsole-1.blogspot.com/2019/11/capitulo-xi-efectos-de-las.html">EN ESPAÑOL</a></span></b></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<hr size="1" style="text-align: left;" width="33%" />
<div id="edn1">
<div class="MsoEndnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_edn1" title="">[i]</a> <span lang="CA" style="font-family: "chalkboard"; font-size: 8pt;">En l’edició catalana, a la pàgina 288, erròniament es diu capital variable en lloc de capital constant.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-69473684796426642002019-11-07T21:41:00.000+01:002019-11-09T16:38:34.882+01:00CAPÍTOL DESÈ: ANIVELLAMENT DE LA TAXA GENERAL DE BENEFICI MITJANÇANT LA COMPETÈNCIA. PREUS DE MERCAT I VALORS DE MERCAT. SOBREBENEFICI.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrZlLjK0GvjMAbXSJOxrBHh9ieHWYsl49PCTFxNVmm1ZC39K46_-ytAmAxXFKAm0TUJHuNm0H1YHMZeThoFSAPkv_keWVTAwyXpRpVtBfSmXi1tiflsFE8DoHZ71qwhfFz4Z2iXg/s1600/bombo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrZlLjK0GvjMAbXSJOxrBHh9ieHWYsl49PCTFxNVmm1ZC39K46_-ytAmAxXFKAm0TUJHuNm0H1YHMZeThoFSAPkv_keWVTAwyXpRpVtBfSmXi1tiflsFE8DoHZ71qwhfFz4Z2iXg/s1600/bombo.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<div style="text-align: left;">
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">El capítol 10 és extens i poc estructurat, per la qual cosa és fàcil de perdre's en algun moment de la lectura. I tot i així, és un capítol imprescindible que conté una gran quantitat de detalls importants sobre com Marx va concebre el valor, com el va relacionar amb l'oferta i la demanda i com a partir d'aquí posa en evidència quin és el paper que sota el capitalisme té el benefici mitjà. Alhora, apareixen una colla de consideracions que ens inciten a tractar temes que, tot i no conformar la línia argumental central del capítol, estant sobre la taula de molts dels debats actuals entre marxistes i que personalment crec que cal comentar-los.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">EL VENTALL PLURAL DE COMPOSICCIONS ORGÀNIQUES</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Recordarem que en el capítol 9è es diferenciava les empreses segons la composició orgànica de capital:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />• A les de composició mitjana (amb taxa mitjana d'explotació) el preu de producció de les mercaderies coincideix amb el seu valor expressat en diners. Per tant, venent les mercaderies al seu valor, rendeixen taxes de benefici properes o iguals a la general. Podem dir, doncs, que llur taxa de benefici reflecteix la taxa de benefici mitjana.<br />• En canvi, les empreses amb altres composicions s'acosten a aquesta taxa, allunyant llur massa de benefici de la plusvàlua que aporten.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />El resultat final és que la suma de totes les plusvàlues es redistribueix entre els capitalistes en forma de benefici, donant a cada capital un retorn de la inversió semblant, sigui quina sigui la composició orgànica. A això ho anomenem "igualació". Marx ara es pregunta:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />• què ho fa possible?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• quina relació hi ha entre igualació i llei del valor?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />En formular així la pregunta, emprent un camí contrari al de l'economia clàssica, que tracta el preu com un fetitxe al que sotmet tota l'explicació ulterior. Ell considera que el preu no és un punt de partida sinó un resultat. Des d'aquest punt de vista, investiga les determinacions que ocasionen que el valor adopti la forma de preu de producció i les fluctuacions que ho acompanyen.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />EL CICLE DEL VALOR</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">L'estimació monetària d’una mercaderia no es fa fins arribar a l'intercanvi. Per tant, inclús amb la previsió de vendre-la al seu valor, no podem saber amb antelació la plusvàlua particular que aporta a la suma monetària total, ja que, d'antuvi, ignorem aquest valor. Tampoc podem saber prèviament, el seu preu de mercat. Cal recórrer un procés feixuc i amb d'alts i baixos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />El valor neix en la producció i el transporta la mercaderia produïda. Té per substància el treball que es realitza de forma privada. Però la magnitud no és definitiva, ja que s'expressa socialment quan els productes es venen. Si no hi ha venda, el valor decau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />En l'intercanvi, com diem des de començaments del llibre 3r, el valor brota sota la màscara d'un preu de mercat que voreja el preu de producció. El preu de producció ve de la mà, d'una taxa de benefici mitjana i els capitals, per assolir-la, es mouen d'aquí a allà obligant als treballadors a desplaçar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">LA IGUALACIÓ CONFLICTIVA DE LA TAXA DE PLUSVÀLUA</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">El capitalisme és competitiu i perforat per la lluita de classes. Els treballadors competeixen per tal o tal lloc de treball i s'uneixen per millorar les condicions laborals. Els capitalistes, per la seva banda, pugnen per disposar dels treballadors més productius i cooperen per doblegar-los imposant condicions laborals profitoses als seus interessos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La lluita de classes i la competència, doncs, empenyen cap a una taxa d'explotació uniforme. Això no vol dir que les taxes d'explotació siguin idèntiques en cada sector econòmic, país o instant. Són inestables i canviants! Per altra banda, el fet que la taxà d'explotació tendeixi a la igualació, no equilibra les taxes de benefici sinó que les allunya, com ja sabem. La diversitat de composicions orgàniques fa que capitals que mouen masses desiguals de treball viu, en tendir a produir taxes d'explotació iguals, engendrin masses diferents de plusvàlua, quelcom que els obliga a bellugar-se cercant preus anivelladors de la taxa de benefici.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br />
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">EL DESENVOLUPAMENT OSCIL.LAN DE LES LLEIS DE LA PRODUCCIÓ CAPITALISTA</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span><br />
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Marx, en referir-se a les oscil·lacions de la taxa de plusvàlua diu que, sense menysprear-les, pressuposa que convergeixen:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />"en teoria se suposa que les lleis de la producció capitalista es desenvolupen d'una manera pura".</span></i><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Després agrega:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /><i>"Aquestes aproximacions són més efectives a mesura que es desenvolupa el mode de producció capitalista i a mesura que es van eliminant les impureses i el llast que arrossega de situacions econòmiques anteriors".</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Això, en 1r lloc, recorda que en interpretar les lleis de la producció capitalista, cal admetre que la competència, el mercat, l'acumulació, ..., i la confluència de les formes de producció capitalista amb altres que nítidament no ho són, provoquen fluctuacions per sobre i per sota de les mitjanes associades a aquestes lleis.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">En 2n lloc, admet que no hi ha un capitalisme pur sinó formacions socials on el capitalisme cohabita amb una varietat d'altres modes de producció que tendeix a subsumir.<br /><br />Es pressuposa, doncs, que la producció capitalista es desenvolupa de manera pura, però es reconeix que a l'hora de la veritat ho fa d'una manera impura!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">LES MERCADERIES COM A PRODUCTES DEL CAPITAL I “LA PRODUCCIÓ MERCANITL SIMPLE”.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">L'obstacle persistent quant a la manifestació del valor en el moment de l'intercanvi, prové del fet que les mercaderies no es venen com a valors d'ús producte del treball sinó com a productes del capital i tot capital ambiciona una taxa de benefici no inferior que els altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Marx, per a prescindir analíticament d'aquest obstacle propi de la producció capitalista, imagina com aniria tot plegat si les mercaderies, en lloc de ser produïdes amb obrers desposseïts ho fossin per obrers amb mitjans de producció propis i amb un bon domini de les xarxes de distribució, quelcom impensable sota el mode de producció capitalista. Ens embarca, doncs, per un indret on impera allò que alguns anomenen "producció mercantil simple" I ens hi manté allà durant algun temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Els mitjans de producció de cada obrer, en aquest supòsit, serien diferents segons el tipus de mercaderia a produir i tindrien distint valor i distinta vida útil. Vegem-ho amb dos exemples relacionats a dues activitats artesanals:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />1. Un forner, en qualsevol indret de Catalunya, a l'albada del segle XX, necessitava un forn, llenya, farina, un rebost per emmagatzemar material..., i un espai de botiga.<br />2. A un matalasser a domicili li bastaven dos pals per remoure la llana, fil i agulla.<br /><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">En aquestes condicions, cada volum de mercaderia particular, produït en una jornada de treball, té un preu de cost diferent en incorporar igual quantia de treball viu però quanties distintes de treball mort. El fet que la producció mercantil no sigui estrictament capitalista, no anul·la l'excedent, associat a un grau determinant de les capacitats productives del treball. En vendre les mercaderies pels valors corresponents, tot i ser desiguals, cada productor adquiria:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">1. una quantia (diferent) per refer la inversió;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">2. una quantia (similar) per viure; i<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">3. un excedent proporcional a les hores treballades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">En termes capitalistes podríem dir que rebrien l'equivalent del capital constant transferit, un salari i un benefici. Els volums de benefici coincidirien, però les taxes de benefici no, donades les disparitats en el valor dels mitjans de producció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Això, però, no seria un gran inconvenient. De fet, els artesants feien un raonament similar al que fan avui els treballadors, que es mostren indiferents davant les diferencies en les taxes de guany. A cada treballadors el preocupa cobrar un salari semblant al d'altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Enmig d'aquest relat, trobem un passatge al qual crec oportú prestar certa atenció:<br /><br /><i>"L'intercanvi de mercaderies per llur valor o per un valor semblant exigeix, doncs, un grau de desenrotllament capitalista menor que el grau que l'intercanvi als preus de producció".</i><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Això sembla avalar l'exposició d'Engels en el pròleg del llibre 3r sostenint que la secció 1a del llibre 1r, on s'aborda el valor de la mercaderia, se situa en un estadi de producció mercantil simple per després veure com opera el valor quan el capital subsumeix la producció mercantil i posar aleshores l'accent en l'extracció de la plusvàlua.<br /><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Des del meu punt de vista, Marx, certament, distingeix entre producció mercantil subsumida plenament al capital i altres tipus de producció mercantil, però no en la secció 1a del llibre 1r, sinó més endavant i també en aquest capítol, amb la finalitat d'il·lustrar el context socioeconòmic dels preus de producció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">No es pot obviar, però, que en l'inici del llibre 1r Marx fa abstracció, suposant que preu i valor coincideixen en el moment de l'intercanvi. Aquest supòsit és més creïble en "la producció mercantil simple", tot i que en aquell context la igualació entre valors i preus també es torça i la tendència a vendre segons el preu de producció sovint s'acaba imposant facilitant l'enriquiment dels artesans dotats d'un patrimoni més sòlid. Per altra banda, la coincidència entre valor i preu no és exclusiva de la secció 1a, té continuïtat en tot el llibre 1r.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">PRODUCTIVITAT I REGULACIÓ DELS PREUS</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">A l'inici del llibre 1r també se'ns va alertar que les modificacions de la productivitat influeixen en el valor de les mercaderies i es va analitzar més àmpliament en tractar de la plusvàlua relativa. Ara podem afegir que les variacions de la productivitat també modifiquen els preus, més enllà de la manera com aquests preus s'acabin decidint.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><i><br />"Sigui quin sigui el mètode que es pugui emprar en un principi per a fixar o regular recíprocament els preus de les diferents mercaderies, llur moviment és dominat per la llei del valor. On disminueix el temps de treball necessari per a llur producció, disminueixen els preus; on aquell augmenta, augmenten els preus, sempre que restin sense modificar les altres circumstàncies."</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">CONDICIONS PER TAL QUE EL PREUS DE LES MERCADERIES GIRIN AL VOLTANT D'ELS VALORS</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />El supòsit de la producció mercantil simple, no és suficient perquè els valors i els preus coincideixen. Calen, a més a més, tres condicions:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />1. Que l'intercanvi estigui ben instal·lat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">2. Que compradors i venedors tinguin uns certs coneixements de tots els valors d'ús que canvien, mercès a llur experiència, i que l'oferta i la demanda estiguin ben nodrides.<br />3. Que no s'instal·li cap mena de monopoli que permeti a alguns venedors jugar amb avantatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La 1a condició és primordial per la generalització de l'intercanvi mercantil. Quan la producció es destina principalment al consum dels mateixos productors i de les classes dominant, l'intercanvi és residual. El capitalisme necessita que la producció mercantil sigui la norma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La 2a fa que l'intercanvi progressi superant entrebancs, si bé aquesta superació no assegura que l'oferta i la demanda s'igualin. Amb l'especialització productiva, la mercantilització es multiplica i el capitalisme engrandeix el multiplicador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La 3a alerta que el monopoli distorsiona la gravitació entre valors i preus. El capital esborra tots els monopolis que li fan ombra però en crea de propis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Per comprendre el pes d'aquestes condicions, pot ser il·lustratiu recordar que per la seva absència, molts comerciant, en èpoques precapitalistes llunyanes, venien mercaderies per preus molt superiors al seu valor, tot i tenir en compte els costos de transport que aleshores eren grans i que de fet això impedia que els compradors tinguessin nocions per jutjar quin era el cost d'allò que estaven comprant i que els venedors no trobessin competència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Ara bé, que existeixi gravitació entre valors i preus no significa que hi hagi determinació mecànica, ni ara, ni abans:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /><i>"Admetre que les mercaderies de les diferents esferes de la producció es venen per llur valor, només vol dir, és clar, que llur valor és el centre de gravitació al voltant del qual giren llurs preus, i al voltant dels quals s'anivellen les alces i les baixes d'aquests preus".</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">NOU ARGOT CONCEPTUAL</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Marx, de sobte, incorpora nous conceptes, alguns ja anunciats en el títol del capítol: valor de mercat, valor individual, preu de mercat, ..., sobrebenefici, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Si bé no ho diu, el valor (mitjà) de mercat té pinta de ser el treball socialment necessari, prestant una atenció especial, com veurem, als efectes de l'oferta i la demanda. El valor individual seria el temps de treball particular que cada productor destina a llur producció mercantil. El sobrebenefici podria ser similar a la plusvàlua extraordinària que també bascula en funció de l'oferta i la demanda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />El valor individual existeix perquè no totes les mercaderies de les mateixes categories es produeixen en iguals condicions. És el temps de treball particular que cada productor destina a llur producció mercantil. El treball socialment necessari (o valor de mitja de mercat en el nou argot) ve determinat per la productivitat mitjana i, per tant, és un valor social. Aleshores -fins i tot associant preu i valor- el preu de mercat sol divergir del temps de treball real (valor particular) emprat en la producció de tal o tal mercaderia. Això, retornant a la ficció de "la producció mercantil simple", fa que alguns productors rebin més o menys valor, en forma de diners, per allò que han produït en una jornada d'igual durada. Vegem-ho:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Ja que els diners simbolitzen el treball social abstracte, qui treballa en un context favorable, rep, en vendre la seva producció mercantil, una suma de diners major que qui ho fa en condicions pitjors. Un cas similar el trobem en la relació entre allò que vam definir com a treball senzill i treball complicat. El llibre 1r, considerava el treball complicat com a treball potenciat, o sigui, creador d'una quantia superior de valor. També hi ha potenciació en les empreses amb productivitat per sobre de la mitjana, que aporta, en general, una plusvàlua extraordinària (sobrebenefici, segons l'argot del capítol 10).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Agafem com a exemple, les fusteries. És bastant comú que uns productors siguin més eficients que altres. Pot ser degut a les diferències individuals d'habilitat o a causa de les condicions naturals o de producció: n'hi ha que tenen accés a fusta més modelable o empren eines més sofisticades. També pot ser que ordenin la feina i la divisió del treball millor. Però quan llurs productes del treball arriben al mercat, les particularitats s'esfumen: només s'observa la mercaderia. El premi o la penalització, ve de la mà de la llei del valor. Qui treballa per sobre de la mitjana rep un sobre guany, ja que ven al valor homogeni de mercat, destinant una quantia de temps inferior. Qui treballa per sota de la productivitat mitjana, ven al mateix valor de mercat que els altres, però per produir la mercaderia portadora d'aquest valor ha de pencar més hores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Aquesta norma també es manté vigent quan operen els preus de producció:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /><i>"Tot el que s'ha dit ací del valor del mercat és vàlid per al preu de producció tan aviat com aquest substitueix el valor de mercat. El preu de producció és regulat a cada esfera, i ho és segons les circumstàncies particulars. Però al seu torn aquest preu de producció és el centre al voltant del qual giren cada dia els preus de mercat i a l'altura del qual aquests darrers s'anivellen en períodes determinats."</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">LA SITUACIÓ EN CAPITALISME DESENVOLUPAT I EL RERAFONS DE LA LLEI DEL VALOR </span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Totes aquestes consideracions són extrapolables a un capitalisme desenvolupat on s'imposen els preus de producció:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />1. Les oscil·lacions de productivitat, com ja hem vist, modifiquen els valors i aleshores alteren els preus de producció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">2. El guany mitjà que determina els preus de producció sempre ha de ser aproximadament igual a la quantitat de plusvàlua que correspon a tal o tal capital com a part alíquota del capital social global.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Si, per exemple, en termes monetaris, la taxa general de guany supera la mitjana, els preus s'inflen, ja que l'expressió monetària de la plusvàlua total és exagerada. Llavors els salaris s'abarateixen i els mitjans de producció s'encareixen. Quan els treballadors no reclamen, la plusvàlua creix i són els explotats els que paguen la broma suportant més explotació. Si lluiten, poden millorar els salaris i, per exemple, recuperar el poder adquisitiu perdut, aleshores, en termes monetaris, el capital variable augmenta. La mateixa norma impera en el capital constant a causa de l'encariment dels mitjans de producció. Tant en un cas com l'altra, la llei del valor ho torna tot al seu lloc, si bé el procés pot ser lent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">CONDICIONS PERQUÈ LES MERCADERIES ES VENGUIN PER EL SEUS VALOR</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Perquè una mercaderia particular es pugui vendre pel seu valor tambe calen unes altres condicions:<br /><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">1a: Els valors individuals s'han d'igualar en un valor social.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">La igualació de valors individuals i socials exigeix, com ja hem vist, competència entre multitud de productors i enviar al mercat una quantia suficient de mercaderia per satisfer la demanda social. Si hi ha escassetat en relació amb la demanda, els preus es col·loquen per sobre dels valors. Si hi ha superàvit, cauen. Les fluctuacions porten a un preu proper al valor de les mercaderies produïdes en condicions mitjanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />En modificar-se la productivitat, la cosa es trastoca. Quan el valor cau, la mercaderia s’abarateix i aleshores, com hi ha més gent que l'incorporen a la cistella de consum, la demanda s'amplifica. Si el preu puja, la demanda es contreu. En aquest sentit, l'oferta i la demanda es mouen en funció del preu. Podríem dir, doncs, que la relació entre l'oferta i la demanda ve determinada per un cost subjacent de la mercaderia (cost de producció) i, com sabem, els factors que l'integren són, en últim terme, costos laborals o sigui, un suma de treball viu i mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Marx, fa una breu inclusió per delimitar aquest element nebulós que anomenem "demanda social". Per consumir s'han de tenir diners. La quantitat que demana la societat no és una simple qüestió de preferència del consumidor com diu l'economia burgesa. Té a veure amb la lluita de classes. La demanda de béns salarials depèn de la quantitat de salaris que cobren els treballadors. La demanda de béns de luxe i d'equipament empresarial, depèn de la magnitud de la plusvàlua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La mercaderia satisfà una necessitat social perquè és valor d'ús. Aquest valor d'ús és una condició necessària perquè es pugui produir la venda. L'altra condició és que el treball que l'ha fet possible representi treball socialment necessari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">En poques paraules: La producció particular del valor de tal o tal mercaderia no ha de superar els límits establerts pels nivells de productivitat imperants en un determinat sector i la quantia total produïda no ha de sobrepassar la demanda social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Abans, a través de l'exemple de les fusteries, hem tractat sobre l'apropiació de valor. Ara podem ampliar la reflexió, prenent de nou la massa de mercaderies d'aquesta esfera. Si agafem tots els mobles venuts aquest any, podem dir que els preus agregats d'aquests mobles equivalen al valor social agregat de tots ells i que aquesta massa de mobles conté el temps de treball social necessari per a la seva producció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Dins d'aquesta massa de mobles, com ja hem vist, alguns es produeixen en condicions òptimes i d'altres es troben en els extrems, produint-se per sota o per sobre de les òptimes. En general, les excepcions s'equilibren entre si. La competència obliga a les empreses menys òptimes a apropar-se a la mitjana social de manera que la majoria de les empreses acaben produint a un nivell mitjà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Tot i que sempre sol haver-hi empreses endarrerides, les empreses que produeixen en condicions més que ópimes fan de contrapès de les que se situen per sota del temps òptim. Per tant, la productivitat mitjana és el valor mitjà que determina el valor de les mercaderies en una esfera de la producció, que en el nostre exemple són les fusteries. Però, què passa quan les empreses més endarrerides són majoritàries? Aleshores, de fet fixen els valors de mercat. El contrari succeeix quan hi ha una presència aclaparadora de mercaderies produïdes en situacions més que òptimes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Si els valors de mercat l'estableixen la producció en condicions mitjanes, la suma dels valors individuals sol coincidir amb el preu total. En canvi, en els casos en què els valors de mercat els determinen les condicions extremes, el total dels preus individuals, es col·loca per sobre o per sota de la suma dels valors individuals. En aquests supòsits, doncs, el valor de mercat no seria estrictament una mitjana sinó una quantia situada per sobre o per sota d'aquesta mitjana, segons el cas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">2a. El valor d'ús ha de satisfer adequadament les necessitats socials.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />En referir-nos al valor d'ús singular, remarcàvem que perquè tingui la condició de mercaderia ha de satisfer una necessitat, que aleshores també consideràvem com a singular. Però, en rigor, s'ha de tractar de satisfer una necessitat social en la quantitat suficient i sense sobrepassar-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Això succeeix perquè el valor és un concepte social. En l'intercanvi, el treball privat se socialitza. Si no hi ha demanda, la mercaderia no transportarà cap valor. Aquí veiem com la crítica d'aquells que diuen que Marx considera que qualsevol producte del treball, per absurd que sigui, conté valor, no té ni cap ni peus. Marx es preocupa de la forma com la mercaderia satisfà la necessitat social i en quin grau es fa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La situació perfecta seria aquella en la qual la massa de mercaderies no solament satisfà una necessitat, sinó que la satisfà en tot el seu abast social i tot el treball esmerçat en la producció d'aquesta massa té una utilitat social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La perfecció s'esquerda quan no se satisfà tota la demanda social (infraproducció) o quan se supera (sobreproducció). En aquests supòsits no òptims, apareixen les distorsions provocades per l'oferta i la demanda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• Quan l'oferta es limita a satisfer totes les necessitats, les mercaderies amb un valor particular menor que el valor de mercat aporten una plusvàlua extraordinària (o sobrebenefici).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• Quan la demanda supera l'oferta, el valor individual de les empreses menys productives opera com a valor de mercat. Aleshores fan festa gran i creuen que la seva posició no té per què envejar a la dels productors més eficient d'altres indrets. En la resta del sector, la festa encara és més sonada i com més productiu s'és, més formosa és la celebració.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• Per contra, en excés d'oferta, les empreses més productives veuen com el seu valor individual queda equiparat al valor de mercat i el benefici extraordinari s'esfuma. Les menys productives s'ho passen magre i algunes han de cerrar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />L'oferta i la demanda, a més d'afectar el valor de mercat pot tenir repercussions encara més severes en els preus de producció. En un mercat saturat, per exemple, els preus de mercat poden baixar per sota dels valors particulars dels productors en condicions òptimes i, en alguns supòsits no arriben ni a cobrir el cost de producció. Tot plegat fa que els capitals fugin d'uns llocs per refugiar-se en altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Aquesta constatació ens allunya de Ricardo, per a qui l'increment poblacional obliga a treballar les terres menys fèrtils, i aleshores, el preu el determina el productor en condicions menys avantatjoses, ja que ha de subsistir. El "valor de mercat" és un valor mitjà, tenint en compte les condicions productives i l'ofert i la demanda i no el decideix a títol individual tal o tal productor, malgrat estar molt amoïnat. Els valors individuals es col·loquen per sobre, per sota o en el mateix nivell que el preu de mercat, segons les circumstàncies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">La posició de Ricardo només té recorregut si la demanda d'una determinada mercaderia és tan excepcionalment forta que l'augment del preu no la fa disminuir, quelcom que Ricardo suposa que passa mercès a l'increment de població, sense prendre en consideració els increments de productivitat. Per contra, si l'oferta supera amb escreix la demanda, el mercat gira al voltant de la mercaderia produïda en les millors condicions i és possible que les produïdes en pitjors condicions ni tan sols cobreixin els preus de cost, mentre que les produïdes en condicions mitjanes s'hagin de conformar amb un benefici raquític.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Les oscil·lacions per l'oferta i la demanda i la diferència entre valors individuals i de mercat, també impacten en el valor traslladat pels mitjans de producció, quelcom a tenir present en l'interminable debat sobre la transformació de valors en preus de producció i amb els malabarismes matemàtics que alguns fan. La quantitat transferida de màquina que fixa el valor d'un farcell de cotó, per exemple, no és l'amortització de màquina que conté, sinó la quantitat mitjana amb la qual tots els fabricants de cotó produeixen un farcell de cotó.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">L’OFERTA</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Posem ara, la lupa en l'oferta:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Un producte és absorbit pel mercat en la mesura que satisfà una necessitat. En recompensa per aquesta satisfacció, la societat està disposada a pagar-lo. Tenint en compte la divisió del treball existent, si la societat ho "compra", dóna fe que socialment va ser un encert assignar una determinada quantitat de temps laboral a la seva producció. En el bescanvi el productor en qüestió rebrà un equivalent social en forma de diners representatiu d'un temps de treball social destinat a la producció dels articles que es pot comprar amb aquests diners.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Si<br />• el temps de treball de tal o tal mercaderia és t, (magnitud que pot ser més gran o més petita, depenen del cas) i<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• la quantia de la mercaderia produïda és n,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• aleshores, el sumatori de valor corresponent a la producció total de la mercaderia en qüestió, serà tn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Però les exigències de la societat i la quantia produïda poden no concordar, situant-se per sobre o per sota de n. Com opera aleshores la llei del valor? Quina relació hi ha entre el valor unitari d'una mercaderia i el valor social total? Marx ofereix aquesta resposta:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /><i>"Malgrat que qualsevol article singular o qualsevol quantitat determinada d'una classe de mercaderies pugui contenir només el treball social exigit per a la seva producció i, des d'aquest punt de vista, el valor de mercat de tota aquesta classe de mercaderies només representi treball necessari, tanmateix, si la mercaderia determinada ha estat produïda en una quantitat superior a les necessitats socials del moment, una part del temps de treball social s'haurà malgastat i aleshores la massa de mercaderies representa al mercat una quantia de treball social més petit que la que conté realment."</i><br /><br />Ara bé, d'això no es desprèn que el valor unitari de cada mercaderia empetiteixi, situant-se per sota del temps de treball socialment necessari per a produir-la, com sosté algun autor. L'enfocament de Marx és un altre:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />"Per tant, aquestes mercaderies han de ser malvenudes per sota de llur valor, i una part fins i tot pot romandre sense vendre".</span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">LA DEMANDA</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Observem ara la demanda:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Les mercaderies es venen, o bé com a mitjà de producció o bé com a mitjà de subsitència.<br /><br />Si es venen com a mitjans de producció, la demanda ve dels productors, o sigui, en darrer terme, queda associada a l'actuació del capital. En l'altra cas, prové dels consumidors.<br /><br />Aquesta demanda, com ja hem vist, és flexible: si baixa el preu, s'amplia. Si augmenten els salaris, també es pot ampliar. El mateix passa si augmenta la producció, .... Ara bé, els afectes no són homogenis, sinó que difereixen en funció del tipus de mercaderia de la qual es tracti.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">SOBRE L’EQUILIBRI</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Malgrat la mitificació de l'equilibri, l'oferta i la demanda no coincideixen gairebé mai. Si ho fan, és una eventualitat. Teòricament se suposa que coincideixen, primer, per explicar les lleis interiors de la producció capitalista, ja que l'oferta i la demanda no les expliquen sinó que les distorsionen i, segon, per descobrir la tendència real del seu moviment i definir-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Tot i que sovint es parla que el mercat té un paper corrector, de fet corregeix sobre l'error. Redreça aquelles desviacions que la mateixa activitat mercantil ha creat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />El "centre de gravetat", és un valor mitjà amb punts de repulsió i atracció procedents de l'oferta i la demanda. Per entendre aquest centre de gravetat, l'hem d'analitzar prescindit de l'aparença resultant del moviment de l'oferta i la demanda, que de fet és la mare dels ous de l'error.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Aleshores, suposar una situació d'equilibri és només una simplificació teòrica que ens allunya de la realitat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />No! Les desviacions causades per les fluctuacions de l'oferta i la demanda operen, com hem dit, al voltant d'una mitjana. Una desviació en una direcció es redreça amb una desviació contrària. Podríem dir que agafant un període de temps llarg, l'oferta i la demanda certament s'equilibren i com més llarg és el temps de referència, més acurat és l'equilibri. Per descomptat, les interferències no desapareixen pràcticament mai de la pantalla i els valors es mouen amb el pas del temps, convertint-se en una mitjana en moviment. L'error sempre sol estar present.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Aquestes desviacions tenen efectes sobre els preus de mercat i sobre els valors de mercat, que com sabem, són coses deferents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /><i>"La relació entre demanda i oferta explica, llavors, d'un costat només les desviacions dels preus de mercat respecta dels valors del mercat, i per un altre costat la tendència a la neutralització d'aquestes desviacions (...) de formes molt diferents(...). Per exemple, si la demanda baixa i per tant també baixa el preu de mercat, això pot conduir a una retirada de capitals i, doncs, a una disminució de l'oferta. Però també pot conduir a disminuir el valor de mercat, i a igualar-lo, així, amb el preu de mercat gràcies a intervencions que escurcin el temps de treball necessari. I a l'inrevés: si la demanda augmenta i, així el preu de mercat augmenta per sobre de valor de mercat, això pot fer que s'aboqui masses de capital en aquestes branques, i així la producció augmentarà i el preu de mercat baixarà per sota del valor de mercat. O també pot provocar un augment de preu que farà retrocedir la demanda. També pot fer que en aquesta o aquella branca de la producció el valor de mercat pugi durant un període de temps més o menys llarg pel fet que una part dels productes demandats durant aquell temps s'han de produir en condicions més dolentes."</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">LA RELACIÓ ENTRE PREUS DE MERCAT I VALOR DE MERCAT</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Quina relació hi ha, doncs, entre el valor i els preus de mercat, o entre els "preus naturals", agafant la terminologia dels clàssics, i els de mercat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />El preu de mercat (com el valor) és idèntic per a totes les mercaderies del mateix tipus, si bé les condicions de la producció poden diferir entre productors. El preu de mercat té en compte la quantitat mitjana social del temps de treball socialment necessària, en les condicions mitjanes de producció, per subministrar al mercat una certa massa demandada d'articles. Es calcula sobre el conjunt de la mercaderia d'un determinat tipus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />La diferència entre la quantitat de mercaderies produïdes i la que se'n pot vendre dependrà, com hem vist, de l'oferta o de la demanda. Si la demanda és minsa, una part de la producció no es ven o es mal ven i, en conseqüència, el preu de mercat es distancia exageradament del seu valor. Ara bé, la demanda no és constant: s'amplia o es contreu per factors diversos, entre els quals estan, com també ja hem vist, els moviments dels capitals i les ampliacions o reduccions del valor, associades a la productivitat del treball.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Queda clar, doncs, que l'oferta i la demanda no expliquen la naturalesa del preu i, en canvi, el valor sí que ajuda a explicar-la. O sigui, el temps de treball socialment necessari per produir la mercaderia, forma part de l'explicació del preu, però el valor i el preu no coincideixen, ja que l'oferta i la demanda no deixen d'actuar i els capitals es mouen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />El que si expliquen l'oferta i la demanda, són les desviacions dels preus amb relació als valors del mercat i, a la vegada, també expliquen la tendència a eliminar aquestes desviacions. Això és el que vol dir que l'oferta i la demanda són el mecanisme pel qual s'afirma el valor. Quan en la superfície de la circulació mercantil, els preus, de resultes de l'oferta i la demanda són poc respectuosos amb els valors, es provoquen canvis en la producció que tornen a ajustar el preu al valor. D'aquí que sempre s'acabi reafirmant la llei del valor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt; padding: 0cm;">“Perquè una mercaderia es vengui al seu valor de mercat<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ednref1"><b><sup>[i]</sup></b></a>, és a dir, proporcionalment al treball socialment necessari que conté, la quantitat global de treball social que s’ha esmerçat en la massa global d’aquesta classe de mercaderia ha de correspondre a la quantitat de la necessitat social que se’n té, és a dir, a la quantitat de la necessitat social capaç de pagar. La competència, les oscil·lacions dels preus del mercat corresponents a les oscil·lacions de la relació entre demanda i oferta, cerquen constantment de reduir a aquesta mida la quantitat global de treball esmerçat en cada mercaderia.”</span></i><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Per examinar com la relació entre oferta i la demanda, n'hi ha prou observan per separat la relació entre tres persones físiques o jurídiques (A, B,C):<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />• A transforma la seva mercaderia en diners que li entrega B.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• B retro transforma la seva mercaderia en diners, en vendre-la a C.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Aquí veiem una operació amb mercaderies i diners. En tractar dels diners, en el llibre 1r se suposava que els preus no s'allunen dels valors i aquesta simplificació no tacava la correcció de l'exposició, ja que només es perseguia mostrar com es produeix la metamorfosis de les mercaderies mercès a la intervenció dels diners i veure com això ajuda a llur circulació mercantil, per poder examinar, a la vegada, totes les funcions dels diners derivades d'aquest tipus d'intercanvi mercantil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Ara no podem continuar amb aquella simplificació, ja que fem entrar en escena l'oferta i la demanda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Per aclarir de què parlem, podem dir que<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />• l'oferta és igual a la suma total de les mercaderies subministrades pels productors d'un determinat tipus de mercaderies i<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">• la demanda és igual a la suma de les mercaderies requerides per tots els compradors d'aquest mateix tipus de mercaderia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Són totals. Cada comprador i cada venedor és un granet de sorra i la seva conducta té un efecte només com a part d'aquesta competència que posa en joc el caràcter social de la producció i el consum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Si la demanda depassa l'oferta per a un tipus determinat de mercaderies, el preu supera al valor de mercat per a tothom i tots els venedors poden vendre a un preu alt, sense necessitat que uns facin la punyeta als altres. Si un d'ells ho aprofita per apujar el preu, aigua beneïda per a tots, ja que poden seguir les seves passes. Per contra, si l'oferta supera la demanda, un venedor ansiós pot optar per abaratir el seu producte, obligant els altres a seguir-lo. És, doncs, en la part feble de la competència on els seus components més s'enfronten entre si a conseqüència d'aquesta feblesa i les conductes individuals solen ser perjudicials per a la col·lectivitat de la que l'individu forma part com un granet de sorra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Així, si es pren la quantitat de mercaderies idèntiques i la suma d'elles coincideix amb la suma necessària per satisfer les necessitats socials, el preu de mercat hauria de concordar amb el valor de mercat. Si es requereix més producte del necessari per satisfer les necessitats socials del mercat, aleshores el preu va per sota del seu valor de mercat i si la quantitat és insuficient, es ven per sobre. Tanmateix, el valor de mercat pot canviar: si cau, la demanda social es pot ampliar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Per tant, si l'oferta i la demanda regulen la mobilitat del preu del mercat respecte al valor de mercat, el valor de mercat impulsa les fluctuacions de l'oferta i la demanda. Si baixa el valor, la societat pot absorbir una massa més gran de productes bàsics (i si augmenta, la necessita social es contreu).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Cal destacar aquest punt: la interacció entre l'oferta i la demanda determina el preu de mercat, i a la vegada les oscil·lacions del valor i del preu determinen l'oferta i la demanda. Tenint en compte un valor de mercat puntual, la demanda social, o sigui, la massa real de productes que absorbeix el mercat, determina si els preus pugen o baixen. No obstant això, aquesta relació entre la massa de productes disponibles i la necessitat social està regulada al seu torn pel valor de mercat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Què pot fer que canviï el valor de mercat? La productivitat del treball: si augmenta, farà disminuir el valor de mercat i aleshores la massa de producte absorbible per la societat pujarà. Quant a la "necessitat social" hem de tenir present que està condicionada per la relació de les diferents classes i les seves respectives posicions econòmiques; per la proporció entre la plusvàlua total i salaris, i per la proporció entre les diferents parts en què la plusvàlua és distribuïda (beneficis, interessos, rendes, impostos, etc.).</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">DOS ASPECTES DE LA COMPETÈNCIA</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">La competència juga un doble paper: d'una banda, estableix un valor de mercat i un preu de mercat uniforme a partir dels diversos valors individuals de les mercaderies. Per l'altra, la competència dels capitals en les diverses esferes fixa el preu de producció, que anivella les taxes de guany entre les diferents esferes. Dit d’una altra manera, la competència dins d’un sector de producció determina els valors i els preus de mercat mentre que la competència entre sectors determina els preus de producció mitjançant la igualació de la taxa de benefici. Per complir aquest segon paper es requereix un desenvolupament superior del sistema de producció que pel primer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">La competència entre els capitalistes productors d’un mateix tipus de mercaderia i entre ells i els compradors de la mercaderia, proporciona el valor de cada mercaderia individual en una determinada esfera de producció, un valor que està determinat per la massa total de temps social requerit per la massa total de les mercaderies d'aquesta esfera particular de producció social i no pel treball de tal o tal empresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">En canvi, la competència entre les diferents esferes de producció engendra la taxa general de beneficis en les diferents esferes a través de la modificació dels diferents valors de mercat, en funció de l'evolució dels preus de mercat i tot ell, molt condicionat pels costos de producció. Aquests costos de producció, tampoc són homologables als valors dels productes i de la força de treball que els han generat, sinó que també difereixen dels seus valors, ja que es tracta d'unes mercaderies comprades en el mercantil d'una força de treball que es reprodueix a través de la compra de mercaderies que també compra en el mercat.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">L’EXPRESSIÓ DEL VALOR QUAN LA MERCADERIA ÉS PRODUÏDA SOTA EL DOMINI ABSOLUT DEL CAPITAL</span></b><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">En un moment de la nostra exposició, hem dit que sota el domini del capitalisme, les mercaderies s'intercanvien com a criatures del capital. Després hem fet una breu pausa per reflexionar sobre un possible intercanvi mercantil no sotmès a aquest domini. Abans, ja havíem recordat que les diferents esferes de producció tenen composicions orgàniques no coincidents i que, per aquesta raó, si les mercaderies es venguessin pel seu valor, les taxes de benefici haurien de ser plurals. La diversitat de composicions orgàniques és difícil d'eliminar a causa de les peculiaritats de cadascun dels sectors de la producció mercantil. Per contra, les discrepàncies en les taxes de benefici, són eliminables, ja que la dinàmica pròpia del sistema ho afavoreix i els diners són homogenis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Ara retornarem al supòsit on el capital subsumeix gairebé tota la producció mercantil. De manera natural, el capital s'aboca amb desmesura en les esferes amb taxes de benefici superiors a la mitjana, fet que augmenta l'oferta de les mercaderies produïdes en aquestes esferes. Això redueix els preus per sota dels seus valors i rebaixa la taxa de benefici. El contrari passa amb les esferes de la producció amb taxes de benefici per sota de la mitjana. Així, el valor de les mercaderies, no es realitza a través d'un preu monetari equivalent a aquest valor. El preu regulador és aquell que permet realitzar una taxa de benefici mitjana aparellada amb la quantitat del capital total invertit en la producció. En assolir aquest estadi, els capitals se solen adaptar i no migren. Aquesta transferència de la plusvàlua en l'esfera de la circulació només és possible perquè els diners actuen com a personificació del treball abstracte i les mercaderies es produeixen ballant la partitura musical que interpreta el capital. Per tal que tot plegat prosperi, cal poder invertir fàcilment dins dels diferents àmbits i poder fugir-ne, si cal. Això requereix la mobilitat del capital i del treball, un sistema de crèdit potent i la subordinació de cada esfera a les lleis de la producció capitalista.</span><span lang="CA" style="font-family: "ms mincho"; font-size: 9pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Si alguns productors es resisteixen a la penetració de les relacions capitalistes, com passa, per exemple, en alguns àmbits de l'agricultura i la ramaderia a petita escala, aquests productors no entren en la formació d'una taxa de benefici mitja i les seves taxes solen ser més reduïda. En canvi, sí que hi entren les empreses clarament capitalistes que subsumeixen a aquest tipus d'activitats, controlant, per exemple, la producció final i/o les cadenes de distribució. Aquest darrer tipus d'empreses, en determinades circumstàncies, poden apropiar-se d'una taxa de benefici fins i tot millor que la mitjana. Com hem dit al començament, les lleis de la producció capitalista no funcionen d'una manera pura. La producció capitalista es barreja amb altres tipus de producció que no són plenament capitalistes i incorpora, dins d'una esfera general de producció, activitats de capitals que han d'actuar en condicions desfavorables i conformar-se en un paper subsidiari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Cal aclarir que quant diem que la mà d'obra ha de ser mòbil, no volem dir que el capital hagi d'obrir les fronteres perquè els desposseïts transitin lliurement d'un lloc a l'altre. Basta amb una concentració més gran de la població treballadora que la població que en realitat treballa, o sigui, que hi hagi un exercit de reserva ben fornit, que els treballadors adquireixen les habilitats que la producció capitalista requereix en cada moment i que sigui fàcil contractar-los i acomiadar-los. La reducció del treball complexa a treball simple, també és crucial, garantint que la població obrera adquireixi els coneixements necessaris per assumir qualsevol mena de feina, és a dir, que sigui polivalent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">El benefici mitjà depèn de la massa total de plusvàlua creada. Així, cada capitalista participa en l'explotació col·lectiva de la classe obrera. Tots ells estant interessats en l'explotació conjunta de la classe obrera i no només per la dels seus treballadors en particular, que poden tractar millor o pitjor segons sigui el cas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Sovint, circula l'opinió que la plusvàlua arrancada a uns treballadors queda en mans del capitalista que els contracta, quan no és exactament així. Pot ser que un empresari treballi en condicions de subcontractat per una gran multinacional. Pot ser que aquesta multinacional mantingui una plantilla amb un nombre petit de treballadors amb un conveni laboral millor que la resta. Pot ser, a la vegada, que l'empresari subcontractat, imposi unes condicions terribles els seus treballadors i que això permeti xuclar-los una quantia impressionant de plusvàlua. Però no és descartable que una gran part d'aquesta plusvàlua passi a mans d'altres capitalistes i, especialment, en mans de la gran multinacional subcontractadora. Veiem, doncs, per què Marx tracta la relació capital-treball abans de veure com es distribueix la plusvàlua entre els capitalistes. Primer demostra com s'explota al treballador i després explica a qui beneficia aquesta explotació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Aquest preu que inclou beneficis mitjans, ja sabem que s'anomena preu de la producció perquè és, a llarg termini, la condició d'acomodament del capital. És la condició necessària per garantir la reproducció de les mercaderies en cada sector de producció.<br /><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">Però el preu de la producció és una forma exterioritzada i desfigurada del valor de les mercaderies i prospera com a tal quan hi ha una forta competència capitalista. Per això, li dóna tanta importància l'economia política.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br />Els capitalistes que produeixen en les millors condicions, derivades, generalment, del seu caràcter punter en el terreny tècnic, s'embutxaquen un benefici extraordinari. Aquesta norma, que té relació directa amb la llei del valor, és vàlida per a totes les mercaderies i en totes les esferes de la producció, sigui la que sigui la relació entre valor de mercat i preu de mercat, sempre que l’oferta i la demanda no ho esguerrin. Dit en altres paraules: es tendeix a pagar el mateix preu, per totes les mercaderies que en ser produïdes absorbeixen una mateixa quantia de capital, independentment dels seus valors individuals. La innovació tècnica aporta un benefici complementari i incentiva la competència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">El paper competitiu del desenvolupament tècnic no significa que uns capitalistes en siguin favorables i altres no, tot i que podem trobar alguns casos individuals que sembli que ho avalin. L'increment de productivitat és beneficiós pel conjunt del capital, ja que incrementa la riquesa material, contribuint així a legitimar el sistema, i incentiva la plusvàlua relativa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<b><a href="https://apuigsole-1.blogspot.com/2019/11/caoitulo-x-nivelacion-de-la-cuota.html"><span style="color: red; font-size: large;">EN ESPAÑOL</span></a></b></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"><br clear="all" /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;"></span><br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 9pt;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_edn1"><sup><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 8pt;">[i]</span></sup></a><span lang="CA" style="font-family: "ayuthaya"; font-size: 8pt;"> En la traducció catalana -a la pàgina216, segon paràgraf- erròniament posa preu de mercat en lloc de valor de mercat, com figura en les edicions en castellà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; font-size: medium; font-style: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-26982986097584497592019-08-08T21:21:00.000+02:002019-09-03T21:57:59.980+02:00CAPITOL NOVÈ: FORMACIÓ D'UNA TAXA GENERAL DE BENEFICI I TRANSFORMACIÓ DELS VALORS DE LES MERCADERIES EN PREUS DE PRODUCCIÓ<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmruHwqiw-SLAb7rkHm7erZdY5yc0K4xoE8wsLvdDThASczkQoNAItnZrA-Pc3hVuTyFKEcPDT1SbrWrSrB9Jrshi_NNyBWTojoP35SFPYV3btTIejtFVJrY0jxJj1tb7mdezANA/s1600/valor-trabajo-el-problema-de-la-transformacic3b3n-y-crc3adtica-sraffiana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; font-family: "times new roman"; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="584" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmruHwqiw-SLAb7rkHm7erZdY5yc0K4xoE8wsLvdDThASczkQoNAItnZrA-Pc3hVuTyFKEcPDT1SbrWrSrB9Jrshi_NNyBWTojoP35SFPYV3btTIejtFVJrY0jxJj1tb7mdezANA/s320/valor-trabajo-el-problema-de-la-transformacic3b3n-y-crc3adtica-sraffiana.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Els capítols 9 i 10 han animat alguns dels debats que qüestionen a Marx.Hi ha dues línies referencials: les relacionades amb Bohm-Bawerk i les relacionades amb Bortkiewicz. </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Bohm-Bawerk considera que la teoria de Marx sobre els preus de producció i la seva teoria del valor es contradiuen. El llibre 1r d'<i>El capital</i> afirma, al començament, que les mercaderies s'intercanvien pel seu valor, la substància del qual és el temps de treball socialment necessari. En el llibre 3r, en canvi, es diu que les mercaderies tendeixen a vendre's pel seu preu de cost més un benefici mitjà (preus de producció) i aquesta concepció pren força en aquests dos capítols. Segons Bohm-Bawerk, quan Marx parla dels preus de producció se situa "en el món real" i aquest "mon real” desautoritza la seva construcció teòrica anterior. Per a ell, aquests capítols són un reconeixement dissimulat que la teoria del valor no funciona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Les teories de Bortkiewicz, en canvi, se situen de ple en l'anomenat "problema de la transformació". Bortkiewicz argumenta que si la formació de beneficis mitjans comporta preus de producció que difereixin dels seus valors, llavors tant les compres com les vendes s'han de basar en aquesta mena de preus i aquest fenomen esgarriaria tota la construcció teòrica de Marx i la faria inconsistent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">De moment em limito a recordar l'existència d'aquestes polèmiques. Abans cal interpretar el que realment diu Marx i de pas faré uns breus comentaris puntuals de les crítiques sota la llum d’aquesta interpretació. </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">PRÈVIES</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br />1.-L'EXPRESSIÓ MONETÀRIA DEL VALOR</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Com veurem, el capítol presenta taules i fórmules matemàtiques per relacionar valors i preus. El valor d'una mercaderia és una suma entre valor transferit (treball mort) i valor afegit (pel treball viu) segons les condicions de producció presents (c+v+p).</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si bé el valor és temps de treball socialment necessari, Marx l'expressa aquí en unitats monetàries. Aquest criteri ja el vam trobar en el llibre 1r en parlar del salari, ja que els diners són la forma com el valor de les mercaderies apareix en l'intercanvi.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Així doncs, podem dir que tal o tal mercaderia incorpora, per exemple, n hores de treball socialment necessari i dir, a la vegada, que aquest valor equival a una suma puntual de diners. En connectar el temps de treball amb els diners, es pot comparar el valor i el preu d'una mercaderia en els mateixos termes i veure si el preu se situa per sobre o per sota del valor.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La transformació del valor en diners, també permet parlar del valor d'una hora laboral en termes monetaris a través d'una simple divisió, ja que hem afirmat que <b>n </b>hores s'expressen en una suma de diners. </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">No obstant això, en aquest terreny cal ser prudents, ja que solem utilitzar exemples matemàtics per il·lustrar la teoria, però en els quals les quantitats solen ser inventades i per tant, aquestes quantitats no han de ser exactament les mateixes que trobaríem si poguéssim captar al mil·límetre tot el que passa en la dinàmica genera de la producció capitalista.</span></div>
<span style="color: #666666; font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: -webkit-standard;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">2.- ELS PREUS</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx considera diferents tipus de valoracions i preus de les mercaderies: 1/ valors treball, 2/preus de cost, 3/ preus de producció (que comporta la definició prèvia dels preus de cost) i 4 /preus de mercat.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La primera valoració (c+v+p) és primordial per posar de manifest l'extracció de plusvàlua i és l'ànima del llibre 1r. El preu de cost reflecteix el capital consumit en produir la mercaderia (c+v, en termes de valor). Els preus de producció són la forma transmutada del valor i sumen al preu de cost un tipus de benefici uniforme redistribuint la plusvàlua entre tots els sectors productius. Els preus de mercat (que han d'estar per sobre del preu de cost, ja que en cas contrari no hi ha valorització) poden diferir dels valors i dels preus de producció i es materialitzen en els mercats on opera l'oferta i la demanda.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Pel que fa a la relació entre uns i altres, com veurem més detalladament en el capítol següent, hi ha una presumpció de Marx, típica dels clàssics, que considera que opera una tendència centrípeta a través de l'efecte de la competència sobre els preus de mercat per apropar-se als preus de la producció a causa de la mobilitat del capital entre sectors a la recerca d'una major taxa de benefici. Aquest benefici no és aliè a la llei del valor treball, puix que allò que pretén cadascun dels capitals no és altra cosa que apropiar-se d'una part de la plusvàlua total, com s'intenta demostrar en aquest capítol.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">3.- EL TRENCACLOSQUES</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br />Els preus de cost reflecteix el cost que pel capital té la producció mercantil. En termes de valor seria la suma c+v. La qüestió es complica perquè els capitalistes no comptabilitzan el cost en termes de valor (tampoc poden fer-ho, ja que no hi ha informació suficient). Ho fan en funció de les unitats monetàries entregades en el mercat en comprar els mitjans de producció i la força de treball. Aquesta suma, fins i tot acceptant que els </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 18.66666603088379px;">preus de mercat i el preu de producció coincideixen, es pot distanciar de la suma c+v i el distanciament impacta de ple en el procés de transformació dels valors en preus. Per tant, el problema no queda restringit al benefici final, tot i que com veurem, aquest benefici és clau. Té altres derivades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm -19.8pt 0.0001pt 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm -19.8pt 0.0001pt 0cm; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">LES TAULES</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm -19.8pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El capítol 9e. esbrina com és possible que amb composicions orgàniques divergents els ritmes de benefici s'apropin.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Inicialment Marx presenta una taula amb cinc esferes de producció.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Cadascuna té un capital de 100, amb una distribució diferent entre constant i variable, fet que comporta composicions orgàniques particulars.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La taxa de plusvàlua és sempre del100%.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Com que els capitals variables tenen magnituds diferents, les quantitats de plusvàlua oscil·len.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En conseqüència, els valors dels productes (c+v+p) varien i<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">les taxes de benefici també. </span></li>
</ul>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: medium;"><br /></span>
<br />
<ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc">
</ul>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.85pt;" valign="top" width="41"></td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">CAPITALS</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">TAXA PLUSVÀLUA</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">PLUSVÀLUA</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">ABSOLUTA</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.8pt;" valign="top" width="71"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">VALOR DEL PRODUCTE</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 56.6pt;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">TAXA DE BENEFICI</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.85pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">I</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">80c+20v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">20<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.8pt;" valign="top" width="71"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">120<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 56.6pt;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">20<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.85pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">II</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">70c+30v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">30<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.8pt;" valign="top" width="71"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">130<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 56.6pt;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">30<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 13.65pt;"><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.85pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">III</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">60c+40v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">40<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.8pt;" valign="top" width="71"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">140<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 56.6pt;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">40<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.85pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">IV</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">85c+15v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">15<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.8pt;" valign="top" width="71"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">115<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 56.6pt;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">15<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 12.95pt;"><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 12.95pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.85pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">V</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 12.95pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">95c+5v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 12.95pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 12.95pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">5<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 12.95pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.8pt;" valign="top" width="71"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">105<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; height: 12.95pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 56.6pt;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">5<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.85pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">Suma</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">390c+110v</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.8pt;" valign="top" width="64"></td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">110</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.8pt;" valign="top" width="71"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">610<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 56.6pt;" valign="top" width="57"></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm -19.8pt 0.0001pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Tot seguit tracta les cinc esferes com departaments d'una mateixa empresa (de cotó, diu). En dividir la suma de plusvàlua (110) pel capital total (390c+110v= 500), obtenim el benefici de l'empresa (110/500) que és del 22%.</span><span lang="CA" style="font-family: "ms mincho"; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm -19.8pt 0.0001pt 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Perquè el benefici s’iguali al 22% en tots els departaments, cal adequar el preu del producte, cas per cas. El departament I, per exemple, té un preu de cost de 80c + 20v amb 20p. En aquestes condicions, el valor és de 120. Si aquest fos preu, només s'obtindria un benefici del 20%. Per arribar al benefici mitjà s'ha de modificar el preu a 122.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 20.6pt;" valign="top" width="21"></td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.15pt;" valign="top" width="91"><div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">PREU DE COST</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.45pt;" valign="top" width="120"><div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">TAXA DE BENEFICI</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 134.7pt;" valign="top" width="135"><div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">PREU DE PRODUCCIÓ</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 20.6pt;" valign="top" width="21"><div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">I</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.15pt;" valign="top" width="91"><div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: x-small;">80c+20v<o:p></o:p></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.45pt;" valign="top" width="120"><div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 134.7pt;" valign="top" width="135"><div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="font-size: x-small;">122</span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx mostra llavors com alterant el preu del producte -amunt o avall- tots els departaments assoleixen el benefici mitjà. El valor del producte i la plusvàlua totals són com abans, però la plusvàlua es redistribueix. Aquests nous preus, que es desvien dels seus valors, són c + v + b on b és el benefici mitjà atribuït a cada departament i els anomena "preu de producció", com va avançar al començament del llibre 3r i com recordavem al començament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.6pt;" valign="top" width="41"></td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 100.6pt;" valign="top" width="101"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">PREU DE COST</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.6pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">TAXA DE BENEFICI</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 136.6pt;" valign="top" width="137"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">PREU DE PRODUCCIÓ</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.6pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">I</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 100.6pt;" valign="top" width="101"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">80c+20v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.6pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 136.6pt;" valign="top" width="137"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">122<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.6pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">II</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 100.6pt;" valign="top" width="101"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">70c+30v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.6pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 136.6pt;" valign="top" width="137"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">122<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.6pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">III</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 100.6pt;" valign="top" width="101"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">60c+40v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.6pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 136.6pt;" valign="top" width="137"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">122<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.6pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">IV</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 100.6pt;" valign="top" width="101"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">85c+15v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.6pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 136.6pt;" valign="top" width="137"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">122<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.6pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">V</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 100.6pt;" valign="top" width="101"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">95c+5v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.6pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 136.6pt;" valign="top" width="137"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">122<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 40.6pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">Suma</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 100.6pt;" valign="top" width="101"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">390c+110v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 120.6pt;" valign="top" width="121"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 136.6pt;" valign="top" width="137"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">610</span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Els preus de la producció permeten cobrir despeses (preu de cost) i respecten els beneficis mitjans, però segueixen lligats a la plusvàlua que ara opera com una suma assignada de manera diferent a com s'ha generat.<b> </b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">DESFENT SIMPLIFICACIONS</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx apunta després, que les quantitats de capital constant que s'introdueix en el valor real del producte final tenen una conducta variada, quelcom, que per simplificar, havia obviat. En incorporar aquesta nova consideració, descobrim que el capital constant es comptabilitza de manera diferent quan es mesuren les taxes de benefici que quan es calculen els preus:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: -28.5pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt; text-indent: -28.5pt;">En e</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt; text-indent: -28.5pt;">ls preus de cost només entra la part del capital consumida.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt; text-indent: -28.5pt;">En la determinació de la taxa de benefici entra tot el desemborsament, també la part que no es transfereix al producte. Això significa que la magnitud del capital invertit és cabdal.</span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Per ajustar la taula a la nova circumstància, ens fixarem inicialment en la columna I, amb 80c+20v. Abans hem suposat que tot el capital constant (80c) s'havia consumit. Aquest consum total pot ser cert en determinades situacions i en altres no, ja que, en general, una part del capital constant s'amortitza durant períodes prologats i poden existir stoks de materials.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-size: medium;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Suposem ara que per produir durant el temps considerat, d'aquest capital constant de 80 se'n consumeix 50 i que en els altres departaments es donen situacions similars. Ho recollirem en una nova columna que anomenem capital constat consumit (c consumit).</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">A continuació d'aquesta columna n'incorporem una que anomenem valor de les mercaderies (en substitució de la columna que en la taula anterior havíem anomenat valor del producte, de la qual ara prescindim, ja que les circumstàncies han canviat). El valor de les mercaderies, en aquestes noves circumstàncies, seria 50c+20v+20pv= 90, en el primer departament.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La darrera columna reflectirà el preu de cost, que ara seria, en el primer departament, 50c+20v=70.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> </span></li>
</ul>
<br />
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; margin-left: 4.8pt; width: 505px;"><tbody>
<tr><td style="border: 1pt solid rgb(255, 217, 102); padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"></td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1.5pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: rgb(255, 217, 102); border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">CAPITALS</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1.5pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: rgb(255, 217, 102); border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">TAXA PLUSVÀLUA</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1.5pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: rgb(255, 217, 102); border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">PLUSVÀLUA ABSOLUTA</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1.5pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: rgb(255, 217, 102); border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">TAXA DE BENEFICI</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #e7e6e6; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1.5pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: rgb(255, 217, 102); border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">c consumit</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #e7e6e6; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1.5pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: rgb(255, 217, 102); border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">Valor de les mercaderies</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #e7e6e6; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1.5pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: rgb(255, 217, 102); border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">Preu de cost</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(255, 217, 102); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">I</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">80c+20v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">20<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">20<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">50</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">90</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">70</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr style="height: 14.35pt;"><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(255, 217, 102); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">II</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">70c+30v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">30<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">30<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">51</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">111</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 14.35pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">81</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(255, 217, 102); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">III</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">60c+40v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">40<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">40<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">51</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">131</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">91</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr style="height: 13.65pt;"><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(255, 217, 102); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">IV</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">85c+15v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">15<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">15<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">40</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">70</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; height: 13.65pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">55</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(255, 217, 102); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">V</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">95c+5v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">100%<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">5<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">5<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">10</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">20</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">15</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(255, 217, 102); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"></td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">390c+110v</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"></td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">110</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"></td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"></td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">SUMA</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"></td></tr>
<tr><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(255, 217, 102); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 23.5pt;" valign="top" width="24"></td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 70.3pt;" valign="top" width="70"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">78c+22v<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"></td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 85.1pt;" valign="top" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 66.1pt;" valign="top" width="66"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">22<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 61.55pt;" valign="top" width="62"></td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 76.8pt;" valign="top" width="77"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">MITJANA<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; border-bottom-color: rgb(255, 217, 102); border-bottom-width: 1pt; border-right-color: rgb(255, 217, 102); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 36.15pt;" valign="top" width="36"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Les alteracions no varien la taxa de benefici que, com ja hem avançat, es relaciona amb la totalitat del capital invertit. Per tant, en el nostre supòsit, seguirà sent del 22%. Aquesta taxa mitjana l'aplicarem a totes les columnes per tal d'obtenir els nous preus de producció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 26.7pt;" valign="top" width="27"></td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 2cm;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">CAPITALS</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">PLUSVÀLUA ABSOLUTA</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 49.65pt;" valign="top" width="50"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">Preu de cost</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><i><span style="font-family: "chalkboard se";">Taxa de benefici</span></i></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 2cm;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><i><span style="font-family: "chalkboard se";">Preu de producció</span></i></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td colspan="2" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 64.95pt;" valign="top" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><i><span style="font-family: "chalkboard se";">Valor de les mercaderies</span></i></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 41.4pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b><i><span style="font-family: "chalkboard se";">Preu – valor</span></i></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 26.7pt;" valign="top" width="27"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">I</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 2cm;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">80c+20v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">20<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 49.65pt;" valign="top" width="50"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">70<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">22%</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td colspan="2" style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 58.05pt;" valign="top" width="58"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">92</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.6pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">90</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 41.4pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">2</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 26.7pt;" valign="top" width="27"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">II</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 2cm;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">70c+30v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">30<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 49.65pt;" valign="top" width="50"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">81<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">22%</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td colspan="2" style="padding: 0cm 5.4pt; width: 58.05pt;" valign="top" width="58"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">103</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 63.6pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">111</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 41.4pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">-8</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 26.7pt;" valign="top" width="27"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">III</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 2cm;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">60c+40v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">40<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 49.65pt;" valign="top" width="50"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">91<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">22%</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td colspan="2" style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 58.05pt;" valign="top" width="58"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">113</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.6pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">131</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 41.4pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">-18</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 26.7pt;" valign="top" width="27"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">IV</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 2cm;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">85c+15v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">15<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 49.65pt;" valign="top" width="50"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">55<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">22%</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td colspan="2" style="padding: 0cm 5.4pt; width: 58.05pt;" valign="top" width="58"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">77</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 63.6pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">70</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 41.4pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">7</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; padding: 0cm 5.4pt; width: 26.7pt;" valign="top" width="27"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: "chalkboard se";">V</span></i><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 2cm;" valign="top" width="57"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">95c+5v<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">5<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 49.65pt;" valign="top" width="50"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">15<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.75pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">22%</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td colspan="2" style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 58.05pt;" valign="top" width="58"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">37</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 63.6pt;" valign="top" width="64"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">20</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td><td style="background-color: #fff2cc; padding: 0cm 5.4pt; width: 41.4pt;" valign="top" width="41"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">17</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: white; padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 20.25pt;" valign="top" width="20"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 42.75pt;" valign="top" width="43"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 48pt;" valign="top" width="48"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 37.5pt;" valign="top" width="38"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 48pt;" valign="top" width="48"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 42.75pt;" valign="top" width="43"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 0.75pt;" valign="top" width="1"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 48pt;" valign="top" width="48"></td><td style="padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 30.75pt;" valign="top" width="31"></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">L'increment del preu d'unes mercaderies, per sobre del seu valor (2+7+17=26) es compensa amb la reducció dels preus de les que es venen per sota del valor (-8-18= -26). Hi ha un distribució uniforme de la plusvàlua, que compensa, en forma de benefici, tota la inversió realitzada, sigui la que sigui la composició del capital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">RETORN A LES CINC ESFERES DE LA PRODUCCIÓ AMB COMPETÈNCIA EMPRESARIAL</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aquestes observacions, que a tall d'exemple s’han atribuït a una empresa amb diferents departaments, són generalitzables quan retornem a considerar totes i cada una de les fileres de la taula, com esferes de la producció que competeixen en el mercat. Si cada empresa fos una tomba, les diferents composicions orgàniques de capital aportarien taxes de benefici diferents i no hi hauria transformació: tot quedaria tal com hem exposat en la primera taula. Però com que hi ha competència i mobilitat de capitals, les taxes de benefici tendeixen a anivellar-se, com en la darrera taula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: red; font-family: "chalkboard se"; font-size: large;">ANIVELLAMENT I ROTACIONS</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La tendència a l'anivellament també afecta a les disparitats derivades de les distintes rotacions dels capitals. Vegem-ho en un exemple:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: #ed7d31; border: 1pt solid rgb(237, 125, 49); padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="color: white;">Supòsit pràctic</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fbe4d5; border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Suposem que el guany mitjà durant un període concret de rotació és del 10%. El capital constant és de 100 i es consumeix en 10 rotacions. El capital variable, associat al període de rotació, és de 400:</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -28.5pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt; text-indent: -28.5pt;"> </span><b style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt; text-indent: -28.5pt;">Preu de Cost: 10c + 400v = 410</b></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt; text-indent: -28.5pt;"> </span><b style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt; text-indent: -28.5pt;">Preu de producció = 410 + (10% sobre 500) = 460</b></li>
</ul>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">T</span><span style="color: red; font-size: large;">ANT TENS TANT VALS</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Cada empresa tendeix a vendre el seu producte al mercat entorn del preu de producció i en funció d’aquest preu s’acostumen a prendre les decisions empresarials. Aquest preu, com ja hem dit, permet recuperar despeses i assolir un guany. Però cada empresa no rep el guany en relació amb la plusvàlua particular que ha creat. Agafa de referent el benefici mitjà que pot ser superior o inferior a la plusvàlua que la seva activitat explotadora genera, una dada que, a més a més, s’ignora ja que no es sap quin es el temps de treball socialment necessari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">És com si cada capitalista fos un accionista d'una gran empresa i rebés interessos sobre la seva inversió en relació amb la seva participació en la quantia total. La magnitud de la inversió determina la magnitud del benefici i no la quantitat particular de plusvàlua que ha creat tal o tal particular.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">EL TRENCACLOSQUES DE LA TRANSFORMACIÓ</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx ens ve a dir, doncs, que la suma dels preus és equivalent a la de valors. Però immediatament ens situa davant d'un trencaclosques que és una de les línies argumentals del "problema de la transformació": ¿Podem afirmar que el preu total i el valor total coincideixen quan els preus de producció d'algunes mercaderies entren en el preu de cost d'altres i per tant, aquest preu de cost incorpora un benefici que l'empresa venedora ja s'ha apropiat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La pregunta és interessant i més ara quant en l'actual nivell de divisió del treball trobem un impressionant fraccionament dels processos productius i una tendència creixent a subcontractar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si, per exemple, una petroquímica ven 10.000 € de benzina, aquest 10.000€, pot ser que entrin en el preu de cost d'altres empreses que empren la benzina en el procés de producció i que a més a més produeixen per a la petroquímica en qüestió. Aleshores els preus de producció d'unes empreses són comptabilitzats com a preus de cost d'unes altes. Això significaria registrar dues vegades una mateix guany. Aquesta comptabilització provocaria que el preu total superes al valor total, en lloc d'igualar-lo com havíem sostingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx, en abordar el trencaclosques diu que si una empresa produeix directament per al consum, el seu preu de cost total entra directament en el càlcul del preu de producció total. En canvi, si els benefici d'una esfera de producció (com a "sortida") s’encasta en el preu de cost d'una altra (com entrada), llavors aquest benefici ja s'ha tingut en compte i si no corregim els càlculs, reapareixerà. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div align="center" style="font-family: -webkit-standard;">
<o:p></o:p><br />
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: #ed7d31; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: 1pt solid rgb(237, 125, 49); padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div align="center" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /><span style="color: white;">Supòsit pràctic</span></span></b><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fbe4d5; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> <span lang="CA">Una gran empresa té els següents preus de producció, que concorden amb els preus de mercat.</span><o:p></o:p></span></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; text-align: center; width: 410px;"><tbody>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; text-align: center; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">c<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">v<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">cost<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">b<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">preu de producció<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">GRAN EMPRESA<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">800<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">500<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">1300<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">25%<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">1625<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br />Fa un estudi sobre l'impacte que tindria subcontractar les tasques de neteja, manteniment i transport. En el supòsit que les empreses subcontractistes suportin els mateixos costos i aspirin a mantenir el mateix percentatge de benefici el resultat seria perjudicial per a l'empresa, ja que el seu preu de producció se situaria per sobre del preu de mercat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; width: 441px;"><tbody>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">c<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">v<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">cost<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">b<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 96pt;" valign="bottom" width="96"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">preu de producció<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">Manteniment<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">30<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">70<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">100<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">25%<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 96pt;" valign="bottom" width="96"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">125<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">Neteja<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">30<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">70<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">100<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">25%<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 96pt;" valign="bottom" width="96"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">125<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 18.1pt;"><td nowrap="" style="height: 18.1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">transport<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 18.1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">70<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 18.1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">30<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 18.1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">100<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 18.1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">25%<o:p></o:p></span></div>
</td><td nowrap="" style="height: 18.1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 96pt;" valign="bottom" width="96"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">125<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 96pt;" valign="bottom" width="96"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri";">375<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"></td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b>c</b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">v<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">cost<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">b<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 96pt;" valign="bottom" width="96"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">preu de producció<o:p></o:p></span></b></div>
</td></tr>
<tr style="height: 16pt;"><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 85pt;" valign="bottom" width="85"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">GRAN EMPRESA<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">1045<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">330<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">1375<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 65pt;" valign="bottom" width="65"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">255<o:p></o:p></span></b></div>
</td><td nowrap="" style="height: 16pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 96pt;" valign="bottom" width="96"><div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri";">1719<o:p></o:p></span></b></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br />La conclusió és que la subcontractació serà beneficiosa sempre que el cost que facturin les empreses en qüestió sigui inferior a: 100 en cada subcontractació.</span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Per tant, el trencaclosques afectaria a aquelles empreses que fabriquen productes que altres empreses incorporen com a mitjans de producció. Si es vol esquivar la doble comptabilització, quan el producte d'una empresa l'acaba comprant una altra, en els càlculs s’hauria de restar el benefici ja realitzat per reflectir fidelment els preus totals. Es tractaria de trobar preus totals sumant tots els preus de cost de totes les empreses i després sumar-hi tots els beneficis. Però abans de donar per bons els resultats de la primera suma s’haurien de restar tots els beneficis incorporats en els preus de cost.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Estem, per tant, en un context semblant al de la teorització sobre el valor de tal o tal mercaderia ja que desgranem una explicació per exemplificar una realitat sobre la qual no tenim dades particulars fidedignes, dades que solen estar submergides i no són accessibles, però tenim informació general i sobre aquesta informació operem. En aquestes condicions, la teoria ens ajuda a entendre allò que passa en les profunditats aparentment inassequibles. A més a més, tota l’explicació se situa en una etapa de l’anàlisi on el capital comercial, el capital usurari i la renda de la terra encara resten al marge, ja que no s’aborden fins als capítols finals del llibre 3r i com veurem en el seu moment, aquests capitals també s’apropien d’una part de la plusvàlua. No està la cosa doncs, per dedicar-se a buscar equacions amb resultats equilibrats, per molt que alguns ho vulguin fer. Es tracta d'ampliar la investigació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">L’explicació que ens avança Marx, deixant a banda les limitacions que acaben d’assenyalar, l’exemplificarem, en un supòsit pràctic amb 4 mercaderies.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: #ed7d31; border: 1pt solid rgb(237, 125, 49); padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="color: white;">Supòsit pràctic</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fbe4d5; border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: medium; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Tenim 4 empreses jurídicament independents dedicades a la fabricació 4 mercaderies diferents:</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri; font-size: medium; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
</div>
<ul>
<li><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">A.- (Benzina produïda en una petroquímica)</span></b></li>
<li><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">B.- (Transport de mercaderies)</span></b></li>
<li><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">C (Màquines destinades a l’activitat empresarial)</span></b></li>
<li><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">D (Servei de manteniment industrial)</span></b></li>
</ul>
<b style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Per a calcular el preu de producció d’A, caldria afegir-hi al preu de cost el seu propi guany, quelcom que no té cap misteri. El mateix cal fer per a calcular els preus de producció de B, C i D. Però resulta que el preu de cost d’A, incorporarà el guany de B, C i D, i aquí les coses ja són un xic misterioses. Per la mateixa raó, el guany d’A entrarà en els preus de cost de B, C i D. </span></b><b style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El benefici d’A, que forma part del seu preu de producció ("sortida"), entra com a benefici en el preu de cost de B, C i D. Aquells preus que per a <i>A</i> són de producció, per a altres capitalistes que compren la benzina d’A són preus de cost. El mateix raonament val per a els beneficis de B, C i D amb relació al preu de cost d’A.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aleshores, si hi ha <i>n </i>esferes de la producció que intervenen en el mateix procés i cadascuna obté un guany igual a <i>g, </i>el veritable preu de cost de tots plegats és: <i>pc- n.g</i></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">L’exemple en ve a dir que:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-size: medium;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">si una certa quantitat de productes </span><b style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;"><i>n,</i></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> que inclouen beneficis ja realitzats </span><b style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;"><i>g</i></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> s’incorpora al preu de cost d’una mercaderia, a aquest preu de cost s’afegeix un benefici g</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: x-small;">1</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">, inclòs per el segon productor.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aleshores el benefici total és </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">G</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> = </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">g</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> + </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">g</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: x-small;">1</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">.</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En altres paraules: el preu de producció de la mercaderia fabricada per el segon capitalista incorporarà dos guanys (</span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">g</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> + </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">g</i><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">1</span></span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">). En conseqüència, si aquesta mercaderia entra en un altre procés de producció, assimilar el seu preu de compra al preu de cost és enganyós. El seu veritable preu de cost seria = </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">p</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">reu de compra - </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">G</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">, donat que </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">G</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> = </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">g</i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> + </span><i style="font-family: "Chalkboard SE"; font-size: 14pt;">g</i><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">1</span></span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx assenyala, doncs, que en processos de producció que operen plegats, la plusvàlua no es pot comptar dues vegades, primer com una entrada i desprès com una sortida, sense provocar un error en la suma del preu de cost final, però es limita a assenyalar-ho, sense oferir cap exemple matemàtic ni presentar noves taules. Com que no veu la necessitat d’aportar artilleria pesant sobre el tema, alguns crítics li retreuen que no ho hagi fet i altres intenten aportar-la pel seu compte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">D’aquestes crítiques ja en parlarem en un altre moment. En tot cas, no ens pot passar per alt que el redactat, com hem vist, s’està referien a processos de producció fraccionats i aleshores cal tenir clar quin és el preu de cost total i quina és la suma total de capital que hi ha intervingut, suma a la qual s’ha de vincular la taxa de benefici. Crec que, al capdavall, es un mecanisme interesant per esbrinar el benefici associat a processos de producció amb moltes empreses i veure, a la vegada, com, en les condicions actuals on una d’elles té un paper dominant i altres un de subsidiari, es reparteixen aquest benefici.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">E</span><span style="color: red; font-size: large;">L CAPÍTOL 7e.DEL LLIBRE 1r</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En acabar aquesta part de l'explicació, Marx convida a rellegir algunes pàgines del capital 7è., del llibre 1r, dedicat a la taxa d'explotació. En un moment d'aquell capítol se'ns suggeria calcular la taxa de plusvàlua pel següent procediment:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-size: medium;">
</div>
<ol>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Agafem el valor global el producte.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Equiparem a 0 el valor del capital constant, o sigui, el restem del valor global del producte, com si el capital constant no existís, ja que és un valor previ que només ha estat transferit.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El resultat obtingut indica el valor afegit pel treball viu.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si coneixem la plusvàlua, la restem del resultat anterior i sabrem el valor del capital variable.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Per contra, si sabem el valor del capital variable i desconeixem la plusvàlua, el restem i aleshores esbrinarem quina és la plusvàlua.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Quan coneixem els dos valors, dividim la plusvàlua pel capital variable i obtindrem la taxà de plusvàlua.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> </span></li>
</ol>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: #ed7d31; border: 1pt solid rgb(237, 125, 49); padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="color: white;">Supòsit pràctic</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fbe4d5; border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Una empresa amb 10 màquines, amb un preu unitari de 1000 i amb una vida útil de 10 anys </span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Consumeix 1000 kg de matèria primera per màquina a l’any. </span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La matèria primera surt a 3 unitats monetàries (u.m.), o sigui a 3000 per màquina.</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El lloguer de la nau on està ubicada l’empresa es de 1000 u.m. l’any.</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El consum energètic anual és de 1.000 u.m.</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El cost anual del personal es de 1.000 u.m. </span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La producció anual es de 1.000 mercaderies a un preu unitari de 8 u.m.</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l3 level1 lfo3; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Per tant, el valor de la producció és de 8000</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
</ul>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l12 level1 lfo4; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Valor transferit= 6000</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72pt; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "symbol"; font-size: 10pt;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">1000 d’amortització</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72pt; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "symbol"; font-size: 10pt;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> 3000 de matèria primera</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72pt; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "symbol"; font-size: 10pt;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">1000 de consum energètic</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72pt; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "symbol"; font-size: 10pt;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">1000 de lloguer</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l4 level1 lfo9; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> 8000 (valor de la producció)- 6000 (valor transferit) = 2000 (valor afegit) <o:p></o:p></span></b></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l4 level1 lfo9; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">2000 (valor afegit) – 1000 (Capital variable) = 1000 (plusvàlua).<o:p></o:p></span></b></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l4 level1 lfo9; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Taxa de plusvàlua 100% (1000/1000)<o:p></o:p></span></b></li>
</ul>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La informació de l'exemple també permet descriure totes les parts constitutives del valor, amb unitats físiques:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<ul style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l2 level1 lfo10; tab-stops: list 36.0pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> 750 unitats físiques produïdes representen el capital constant o dit d'una altra manera, permetran reincorporar-lo. <o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l2 level1 lfo10; tab-stops: list 36.0pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">125 unitats físiques produïdes representen el capital variable, o dit d'una altra manera, permetran contractar de nou als treballadors.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l2 level1 lfo10; tab-stops: list 36.0pt;"><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">125 unitats físiques produïdes representen la plusvàlua i les podem anomenar plusproducte.</span></li>
</ul>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: medium;"><br /></span>
<br />
<ul style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm;" type="disc">
</ul>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Però quan apliquem aquest càlcul al producta total, per determinar la taxa de guany, com hem vist, hem de fer retocs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si tot girés al voltant del valor, el problema no existiria: el comprador paga el valor total i tant li fa si una part és valor transferit i l'altra afegit i si una part d'aquest valor afegit ha estat remunerada i l'altra no ho ha estat. A més a més, per calcular la taxa de plusvàlua prescindim del capital constant i l'igualem a zero. Ara, en canvi, associem la taxa de guany a tot el capital invertit, incloent-hi tot el capital constant i fins i tot aquella part no consumida, sense connectar el guany al valor afegit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En les circumstancials actuals, per una part ens podem trobar que el preu de les matèries primeres, de les màquines o de l'energia del nostre exemple, divergeixin del valor perquè el guany dels seus productors pot ser major o menor que la plusvàlua que han generat i com ja hem vist, això pot afectar de ple als altres capitalistes de l'exemple. Per l'altra, ens trobem amb un problema semblant pel que fa al valor de la força de treball. Vagem-ho:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">LES MERCADERIES QUE PERMETEN LA REPRODUCCIO DE LA FORÇA DE TREBALL</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Els proletaris són uns desposseïts. Per sobreviure han de comprar-ho tot i per poder fer-ho han de vendre la seva força de treball.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Les mercaderies que compren els obrers estan produïdes de la manera capitalista. Per tant, aquí xoquem de nou amb les circumstàncies distorsionadores que hem vist amb les mercaderies que constitueixen el capital constant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si tots els preus giressin sobre les rodes del valor, el salari representaria el valor equivalent al temps de treball socialment necessari per produir les mercaderies destinades al consum de l'obrer, però aquest temps de treball queda falsejat per les desviacions dels preus respecte al valor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">LA COMPENSACIÓ</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx, un cop arribats en aquest punt, fa una important consideració:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<i><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">"Tanmateix això es resol sempre pel fet que en unes mercaderies entra més plusvàlua i en d’altres menys, i axis les divergències de valor que hi ha en els preus de producció de les mercaderies es compensen recíprocament. Ben mirat, la llei general s'imposa com la tendència dominant, només d'una manera molt complicada i aproximada, a tota la producció capitalista a través d’una mitjana d’oscil·lacions constants que no es pot determinar mai."</span></i></blockquote>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si es té present aquesta línia argumental, no s'entén l'asseveració que Marx "oblida la transformació dels preus dels imputs" i, ves per on, resulta que la crítica de Bortkiewecz i deixebles es fonamenta en aquest suposat oblit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx, certament, no mostra gens d'interès en refinar equacions matemàtiques per quadrar-ho tot, com si el capitalista fos un sistema en permanent equilibri, quan ens acaba de dir que aquest equilibri no existeix, com ja havia deixat clar en la secció 1a del llibre 1r en tractar la Llei de Say. Ara bé, és del tot evident que no ignora que els preus d'entrada s'han transformat!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">A aquestes altures de la pel·lícula, hom ja ha de tenir clar que encara que Marx admet que hi ha intercanvi desigual, en la seva anàlisi del llibre 1r en prescindeix i mostra que el valor circula en l'esfera de l'intercanvi, però no és allí on es produeix, tot i que és allí on es realitza. En conseqüència, el guany total de qualsevol període hauria de ser igual a la plusvàlua total realitzada. Més endavant, a les acaballes del libre 3r, ens farà notar que aquesta igualtat pot saltar per els aires a causa de l'existència de beneficis ficticis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;">LA MAGNITUD DEL CAPITAL INVERTIT A CADA INDRET</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En la primera taula cada empresa apareixia amb una composició orgànica diferent i la suma de constant i variable sempre era 100. Això permetia pensar en la composició orgànica com a percentatges. Els tipus de beneficis individuals se sol considerar en aquesta "lògica percentual" i el mateix criteri val per fer comparacions entre la rendibilitat d'una empresa i l'altra. Però la taxa de benefici general es forma dividint la plusvàlua total pel capital total. Això significa que la magnitud del capital invertit en cada cas importa. Si la taxa de benefici d'un capitalista particular, en el supòsit que massa de benefici i massa de plusvàlua coincideixin, és del 800% i només ha invertit 100 euros l'any, aquest capitalista no aporta gran cosa a la taxa de benefici mitjana. En canvi, si la d'un altre capitalista és del 20%, però inverteix deu milions d'euros, aquesta taxa tindrà una influència molt més gran. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">No podem simplement prendre la mitjana de les diferents taxes de benefici per trobar la mitjana general, ja que les empreses afecten la taxa de benefici general de manera diferent segons la quantitat que inverteixen. Es tracta d'una mitjana ponderada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">DIFERENTS COMPOSICIONS ORGÀNIQUES DE CAPITAL</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-align: center; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La composició orgànica del capital no és la mateixa en totes les indústries ni en tots els sectors industrials. El desenvolupament tecnològic tendeix a endurir aquesta composició en incrementar més la part del capital constant que la variables. no obstant això, la diferències subsisteixen. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En relació a la composició orgànica, podem clasificar les emprees en tres categoria.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
</div>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"></span><br />
<div style="text-align: left;">
<ol><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">
<li><span style="font-size: 14pt;">Les que se situen per sobre de la mitjana.</span></li>
<li><span style="font-size: 14pt;">Les que estan entorn a la mitjana.</span></li>
<li><span style="font-size: 14pt;">Les de sota de la mitjana.</span></li>
</span></ol>
</div>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">
</span>
<br />
<ol>
</ol>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: #ed7d31; border: 1pt solid rgb(237, 125, 49); padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="color: white;">Supòsit pràctic</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fbe4d5; border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Sabem que amb taxes d'explotació igual, la taxa de plusvàlua depèn de la composició orgànica del capital.</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Suposarem un taxa de plusvàlua del 100% i que la composició de capital mitjana és 80c+20 v.</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<ul style="margin-bottom: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l6 level1 lfo11; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aleshores si en un sector determinat, la composició del capital és (80 - x ) c + (20 + x ) v , la plusvàlua creada en aquest sector és de (20 + x) i el valor de la mercaderia (80-x)c + (20 + x)v +(20+x)p .</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l6 level1 lfo11; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Per la mateixa raó, en aquells sectors amb una composició de capital és (80 + x ) c + (20 - x )v, la plusvàlua creada serà (20-x) i el valor de la mercaderia (80+x)c + (20 - x)v +(20-x)p. </span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l6 level1 lfo11; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En el primer cas, doncs, si el benefici coincidís amb la plusvàlua, estaria per damunt de 20% i en els segon per sota. </span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l6 level1 lfo11; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: list 36.0pt;"><b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En transformar-se els valors en preus, tan en un cas com l’altra, els benefici serà del 20% i el valor de la mercaderia k+ 20%C. </span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></li>
</ul>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 423.6pt;" valign="top" width="424"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">NOTA.- k= c+v; C= Capital total</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">LA PRODUCTIVITAT</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> La productivitat es relaciona amb la capacitat de produir valors d'ús, durant un període de temps de treball. Normalment, els treballadors més productius són els de les empreses amb una tecnologia més sofisticada i per tant, amb un capital constant més gran i composició orgànica alta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Tenint en compte tots el que hem dit fins ara, </span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">les empreses amb composicions orgàniques altes tenen preus de producció per sobre dels seus valors reals,</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">les de composició baixa, en canvi, tenen preus de producció per sota del valor real del producte. </span></li>
</ul>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Cal recordar que els preus de producció són previs als preus de mercat que fluctuen amb l'oferta i la demanda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: #ed7d31; border: 1pt solid rgb(237, 125, 49); padding: 0cm 5.4pt; width: 408.7pt;" valign="top" width="409"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="color: white;">Supòsit pràctic</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fbe4d5; border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 408.7pt;" valign="top" width="409"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Suposem una rotació anual. Una composició orgànica mitja percentual de 80c+20v. Tres capitals, un amb la composició mitjana, un per sobre de la mitjana, i un tercer per sota. Una taxa d’explotació del 100%. Una taxa mitjana de guany del 20%.</span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="border: 1pt solid windowtext; padding: 0cm 5.4pt; width: 24.75pt;" valign="top" width="25"></td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 141.3pt;" valign="top" width="141"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">Composició de capital</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.15pt;" valign="top" width="118"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">Valor del producte</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: solid solid solid none; border-top-color: windowtext; border-top-width: 1pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 112.9pt;" valign="top" width="113"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">Preu de producció</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 24.75pt;" valign="top" width="25"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">I</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 141.3pt;" valign="top" width="141"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">80c+20v</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.15pt;" valign="top" width="118"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">80c+20v+20p=120<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 112.9pt;" valign="top" width="113"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">80c+20v+20b=120<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 24.75pt;" valign="top" width="25"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">II</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 141.3pt;" valign="top" width="141"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">90c+10v</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.15pt;" valign="top" width="118"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">90c +10v+10p=110<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 112.9pt;" valign="top" width="113"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">90c +10v+20b=120<o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
<tr><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-left-color: windowtext; border-left-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 24.75pt;" valign="top" width="25"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">III</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 141.3pt;" valign="top" width="141"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "chalkboard se";">70c+30v</span></b><span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.15pt;" valign="top" width="118"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">70c+30v+30p= 130<o:p></o:p></span></span></div>
</td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 112.9pt;" valign="top" width="113"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><span style="font-size: x-small;">70c+30v+20b= 120</span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">L’ERROR QUE MARX ANTICIPA SENSE HAVER CONEGUT LES ACUSACIONS DELS SEUS CRÍTICS.</span></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El preu de cost, per evitar distorsions, hauria de ser igual que el valor d'allò que realment consumeix, però no es així i Marx ho remarca: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">“En realitat l’exposició que acabem de fer introdueix una modificació en la determinació del preu de cost de les mercaderies. Al principi s’havia acceptat que el preu de cost d’una mercaderia era igual al valor de les mercaderies consumides en la seva producció. Però el preu de producció d’una mercaderia per el comprador és idèntic al seu propi preu de cost, i en conseqüència pot entrar com a preu de cost en la producció d’una altre mercaderia. Com que el preu pot diferir del valor de la mercaderia, el preu de cost d’una mercaderia, en el qual s’inclogui el preu de producció d’una altra mercaderia, també por estar per damunt o per sota de la part del seu valor global formada pel valor del mitjans de producció que entren en el valor d’aquesta mercaderia. Cal tenir present aquesta modificació del significat del preu de cost, i cal tenir present que és possible <b><u>un error </u></b>sempre que en una esfera particular de la producció el preu de la mercaderia s’equipari al valor dels mitjans de producció consumits en la seva producció”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Un cop més, amb aquesta cita, queda palès el reconeixement, per Marx, de l’error associat a la determinació dels preus de producció i que paradoxalment els crítics l’acusen de cometre, quant com acabem de veure, és ell qui el posa damunt la taula abans que altres ho fessin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx, certament, no considera que la seva missió sigui trobar càlculs matemàtics que permetin corregir aquest error. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Personalment crec que la seva decisió és correcta i no veig la necessitat de buscar la manera màgica de fer aquests càlculs i trobar “amb exactitud temporal” la taxa mitjana de guany, com si la producció dels mitjans de producció i la de les mercaderies produïdes amb aquests mitjans coincidissin en el temps i menys convertir aquests càlculs en l’entreteniment dels marxistes.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Però el més curiós del cas és que Bortkiewicz i tropa, per una banda, acusen a Marx de no tenir en compte la diferència entre el preu d’una mercaderia destinada a capital constant i el seu valor, expressat en unitats monetàries representatives del temps de treballa socialment necessari, quelcom que com acabem de veure, no té ni cap ni peus. I per l’altra, s'aprofita aquesta diferència per donar “consistència” a conclusions teòriques definitives i afegir que tot plegat indica que la plusvàlua no és l’única font de guany. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Es obvi que l’intercanvi desigual també es una font particular de guany, com Marx va avançar en la secció 2a del llibre 1r i ,<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">com veurem en un altre capítol, el benefici fictici també ho és, </span><span style="font-family: -webkit-standard; font-size: small;"></span>però no són una font de valor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Altra cosa són els guanys derivats d’una millora tecnològic que permeti a una empresa particular incrementar la productivitat per sobre de la mitjana. Aquets guanys no són aliens a la llei del valor. Com va explicar Marx en la secció dedicada a la plusvàlua relativa, poden donar lloc a una plusvàlua extraordinària en convertir al treball dels obrers de l’empresa en qüestió, en treball potenciat i a la llarga desvaloritzen la força de treball i obren les portes a la plusvàlua relativa. Es pot no acceptar aquesta explicació i buscar-ne una d’alternativa. Però el que no acabo de veure és que se la titlli d’inconsistent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En tot cas, no oblidem que els increments de productivitat, amb la seva corresponen plusvàlua extraordinària, són un incentiu permanent de la competitivitat entre empreses, quelcom transcendental, com veurem en el capítol següent, per aportar benzina a la maquinaria que transforma els valors en preus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">No està de més recordar que en les dués seccions inicials del llibre 1r i en una part considerable del llibre 2n, s</span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">e’ns clarifica que la circulació i la producció de mercaderies són dos moments del capital diferents i a la vegada relacionats. En el moment inicial, el capital, tot i prendre nomes la forma monetària, ja està relacionat directament a la producció. Es tracta d’una quantia avançada de diners, però no d’una quania qualsevol, sinó d’una destinada a dur a terme el procés de producció, és a dir, el procés de treball vinculat a la valorització. </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aquesta quantia pot veure modificat el seu valor com a conseqüències de les devaluacions i revaloritzacions de la moneda.</span><br />
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: -webkit-standard;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Posteriorment, per fer possible el procés de valorització, el capital abans d’actuar com a capital productor de plusvàlua, pren la forma de capital mercaderia. En quest estadi, el seu valor queda estrictament associat al valor de la mercaderia adquirida. Es tracta d’un capital que encara no ha iniciat la seva etapa productiva de nou valor i malgrat tot, representa valor cosificat en mercaderies que s’han produir de manera capitalista i que es poden (i s'hauran de ) reproduir. Es precisament en aquest estadi on s’enquista el problema famós de la transformació, ja que el valor d’aquest capital mercantil pren la forma retorçada de preus de producció. Però es un estadi previ al del procés de producció i serà allí on es produirà la plusvàlua que dona vida al benefici. En aquest sentit, tota la construcció teòrica dels llibres 1r i 2n, ofereixen les bases per abordar la problemàtica. Heus ací perquè Marx, no l’ataca d’entrada, com fan Ricardo i altres, sinó que l’aparca fins arribar al llibre 3r. Abans necessita una carcassa teòrica per relacionar aquest fenomen típic del mode de producció capitalista amb el funcionament general d’aquest mode de producció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se";"><b><span style="color: red; font-size: large;">EL PREU DE PRODUCCIÓ I ELS SEUS CANVIS</span></b><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx proporciona una fórmula breu per obtenir el preu de producció. Com que el benefici és la taxa mitjana de guany (b) multiplicada pel capital invertit, la fórmula pot ser <span class="apple-converted-space"> </span><span class="hiddenspellerror">k</span><span class="apple-converted-space"> </span>+<span class="apple-converted-space"> </span><span class="hiddenspellerror">kb</span><span class="hiddengrammarerror">.</span><span class="apple-converted-space"> </span>Ara bé, aquí cal tenir present que Marx recupera la simplificació que en un moment havia desfet, i considera, un altre cop, que el capital consumit i invertit coincideixen. En cas contrari, la fórmula serà k +Cb<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aquesta formula permet identificar dues situacions (una vinculada a b i l’altra a k) que poden modificar el preu de producció d’una mercaderia i que entre ells es poden combinar, donant lloc a una tercera situació: </span><br />
<br />
<ol>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">un canvi de taxa general de beneficis, </span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">un canvi en la productivitat del treball i </span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">una combinació de les dugués situacions anteriors.</span></li>
</ol>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La primera sol madurar en llargs períodes de temps fluctuants, tot i que es pot trasbalsar en moments de crisi. La segona és més constant, degut al continu desenvolupament de les forces productives que, com sabem, modifiquen el cost unitari de cada mercaderia i desvaloritzen la força de treball.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">La primera situació (canvi de taxa general de benefici), es pot derivar de tres causes:</span><br />
<br />
<ol>
<li><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Canvi en el volum del capital total (C), modificant un o els dos components que l’integren (c + v) ja que la formula és p/C.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Canvia de la taxa de plusvàlua.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Canvi de la composició orgànica del capital, sempre que repercuteixi en la productivitat del treball i per tant modifiqui el valor unitari de les mercaderies, per la qual cosa ja entraríem en la segona situació.</span></li>
</ol>
</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-indent: -18pt;">
<div style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "chalkboard se";"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se";"><span style="color: red; font-size: large;">APARENÇA I ESSÈNCIA</span></span></b><b style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Al voltant dels problemes derivats de la relació entre valor i preu de producció dominen punts de vistes diferents, inclús entre els que es consideren marxistes. No sembla que a curt termini sigui possible arribar a un consens, tot i que no vull fer prediccions ja que a hores d'ara hi ha gent molt competent investigant sobre el tema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En tot cas, aquesta diversitat té a veure amb les dificultats que hi ha a l’hora de captar la totalitat de la realitat capitalista, especialment si es té en compte la forma invertida com s’expressa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Des del llibre 1r d’<i>El capital</i>, se’ns ve desgranant una crítica a l’economia política amb la finalitat de no quedar-nos en l’aparença i aprofundir en l’essència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Però el problema no és que l’aparença sigui irreal i irrisòria i l’essència real. Una i altre són parts d’una mateixa realitat. La diferència és que l’aparença és més fàcil de captar i a primer cop d’ull és més convincent que l’essència, ja que és aquella part de la realitat que se'ns mostra obertament. L’essència, en canvi, és més complexa i difícil ja que queda oculta. Es tracta de fer un descoberta científica de la gènesi i la idiosincràsia d’allò que estem analitzant. Per aquesta raó, allà on l’economia burgesa s’atura es justament on l'anàlisi de Marx comença a prendre embranzida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Marx, des d’aquesta lògica, considera que el preu de producció, tal com el concebia l’economia clàssica estava desenfocat, doncs analitzava la forma a traves de la qual apareix el valor sense tenir en compte el valor del conjunt de les mercaderies al qual va associada. </span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Bohm-Bawerk,</span><span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">en canvi, dispara contra Marx recorrent el camí invers: considera que l’explicació marxista sobre els preus de producció desqualifica la seva teoria de la llei del valor. Els preus de producció formen part de “la vida real” mentre que la llei del valor és una construcció teòrica que la realitat no avala i el propi Marx ho acaba reconeixent, tot i que ho fa de manera vergonyant, se’ns ve a dir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En el capítol 1r del llibre 1r d’<i>El capital</i> ja es transita un camí semblant al d’aquest capítol. Primer es fa una anàlisis sobre la gènesi i la idiosincràsia de la mercaderia i al final se’ns alerta que la mercaderia no apareix com un objecte produït pels humans sinó com un fetitxe que els seus propis creadors acaben mitificant. </span><br />
<span lang="CA" style="color: #666666; font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Només la força de treball crea valor. El capitalista s'emporta gratuïtament d'una part d'aquest valor amb l'apropiació de la plusvàlua. La taxa de plusvàlua (p/v), informa del grau d'explotació del treball, relacionant les dugués parts relacionades amb el valor afegit, o sigui, part no pagada (p) i part pagada (v). La relació, tal com la visualitzarem en el llibre 1r, s'enfosquia amb la taxa de benefici, que en lloc de dividir la plusvàlua pel capital variable ho feia pel conjunt de la inversió (p/C). Tot i aquesta distorsió, la magnitud dividida (p) era la mateixa.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">A partir del moment en què el preu de producció es relaciona amb una taxa general de benefici tot canvia: la coincidència entre la magnitud de la plusvàlua i la magnitud del benefici desapareix.</span><br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">"La diferència real de magnituds entre benefici i plusvàlua -i no solament </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">entre taxa de benefici i taxa de plusvàlua- a les esferes particular de la producció ara amaga</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> completament la natura veritable de l'origen del benefici, i no solament al capitalista, que ací té un interès especial a anganyar-se, sinó també a l'obrer. Amb la transformació dels valors en preus de producció, la base de la determinació del valor no es pot veure".</span></blockquote>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En aquestes condicions, pel capitalista el concepte de valor desapareix. Només veu allò que ha pagat i el benefici que li ha reportat. Aquesta desaparició, com veurem en altres capítols, acaba sent accentuada quan fins i tot hi ha capitals, com per exemple el capital usurari, el capital comercial o els perceptors de renda de la terra, que aconsegueixen un benefici que, com també veurem, no és altra cosa que una porció de la plusvàlua total -i aquest benefici a vegades és fins i tot més llaminer que el benefici de la resta dels capitals- sense gairebé participar directament en l'explotació dels treballadors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aleshores, la connexió entre plusvàlua i treball viu queda oculta i es revela com si fos una connexió entre el capital i una recompensa proporcional.</span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">"La circumstància que aquesta connexió interni es reveli ací per primera vegada, fa que (...) fins avui l'economia hagi prescindit totalment de les diferències entre plusvàlua i benefici i entre taxa de plusvàlua i taxa de benefici per poder mantenir com a base la determinació del valor, o bé, per contra, que amb aquesta determinació de valor hagi abandonat qualsevol fonament per a una actitud científica i s'hagi aferrat a aquelles diferències rellevants només en aparença. Aquesta confusió dels teòrics és la prova millor de com el capitalista pràctic, atrapat en la lluita per la competència però sense saber-ne penetrar els fenòmens, és del tot incapaç de reconèixer l'essència i la forma internes d'aquest procés a través de la seva aparença."</span></blockquote>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Són moltes les causes que poden modificar, amunt o avall, la taxa general de benefici. Però estem parlant, no d’una taxa particular sinó general. Això comporta, com ja hem dit, que </span><span class="notranslate" style="font-family: "times new roman";"><span lang="CA" style="border: 1pt none; font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt; padding: 0cm;"> canvis en la taxa general es produeixen durant llargs períodes de temps, ja que els canvis menors de les fluctuacions particulars operen en les dues direccions i s’anul·len mútuament.</span></span><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
</div>
<br />
<div align="center" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: -webkit-standard; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;"><tbody>
<tr><td style="background-color: #ed7d31; border: 1pt solid rgb(237, 125, 49); padding: 0cm 5.4pt; width: 408.7pt;" valign="top" width="409"><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<div style="margin: 0px;">
<b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><span style="color: white;">Supòsit pràctic</span></span></b><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</td></tr>
<tr><td style="background-color: #fbe4d5; border-bottom-color: rgb(244, 176, 131); border-bottom-width: 1pt; border-left-color: rgb(244, 176, 131); border-left-width: 1pt; border-right-color: rgb(244, 176, 131); border-right-width: 1pt; border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 408.7pt;" valign="top" width="409"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
</div>
<ul style="font-family: calibri; font-size: 12pt;">
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Suposem que un capital variable de 100 u.m. representa </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">el salari de 100 obrers.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aquest obrers produeixen 200 peces.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Aleshores cada peça incorpora 0’5 u.m.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si prescindim del capital constant i</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> es doble la productivitat, el preu de cost unitari serà de 0’25 u.m.</span></li>
<li><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Si la productivitat es redueixi a la meitat, el preu de cost unitari serà de 1 u.m.</span></li>
</ul>
<div style="font-family: calibri; font-size: 12pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="font-family: "times new roman"; font-size: medium;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">L’increment de la productivitat, com ja sabem, sempre que sigui generalitzat, comport una disminució del valor unitari. La reducció de la productivitat té l’afecta contrari. </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">El fenomen també impactarà</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> sobre </span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">el temps de treball no pagat incorport en el valor unitari de cada mercaderia, si be, com també ja sabem, els increments de productivitat permeten eixamplar la plusvàlua.</span></div>
<div style="font-family: "times new roman"; font-size: medium;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: medium;">En tot cas, allò que ens interessa destacar és que ara, aquesta variació del valor, es presenta relacionada amb el salari que perceben el treballadors.</span></div>
</div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Davant unes dades similars a les de l’anterior supòsit, Marx tanca el capítol amb aquestes paraules:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmruHwqiw-SLAb7rkHm7erZdY5yc0K4xoE8wsLvdDThASczkQoNAItnZrA-Pc3hVuTyFKEcPDT1SbrWrSrB9Jrshi_NNyBWTojoP35SFPYV3btTIejtFVJrY0jxJj1tb7mdezANA/s1600/valor-trabajo-el-problema-de-la-transformacic3b3n-y-crc3adtica-sraffiana.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"> "</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">Allò que veu el capitalista, i també, doncs, l'economista política, és que la part del treball pagat que correspon a cada peça de mercaderia es modifica ensems amb la productivitat del treball i això modifica també el valor de cada peça, però no veuen ni l'un ni l'altre que això mateix s'esdevé exactament en el treball no pagat que conté cada peça, i encara ho veuen menys pel fet que el benefici mitjà en realitat és determinat només casualment pel treball no pagat absorbit a la seva esfera de producció. Només en aquesta forma grollera i incomprensible se'ns presenta ara, encara, el fet que el valor de les mercaderies es determina pel treball contingut en elles."</span></blockquote>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;">En acabar de llegir el capítol, la meva opinió és clara: no només no hi ha inconsistència amb aquesta teorització de Marx, sinó que aquesta teorització és una autèntica bomba de rellotgeria per fer saltar totes les inconsistències de l'actual teoria econòmica dominant.</span><span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><a href="https://apuigsole-1.blogspot.com/2019/09/capitulo-ix-formacion-de-una-cuota-ge.html">EN ESPAÑOL</a></span></div>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"></span>
<span style="font-family: "chalkboard se"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-52584274760282594742019-06-27T13:23:00.009+02:002021-01-31T17:43:25.153+01:00 CAPÍTOL 8: COMPOSICIÓ DIFERENT DELS CAPITALS A LES DIFERENTS BRANQUES DE LA PRODUCCIÓ I CONSEGÜENT DIFERÈNCIA DE LES TAXES DE BENEFICI.<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="376">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Link"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
table.MsoTableGrid
{mso-style-name:"Tabla con cuadrícula";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-priority:39;
mso-style-unhide:no;
border:solid windowtext 1.0pt;
mso-border-alt:solid windowtext .5pt;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-border-insideh:.5pt solid windowtext;
mso-border-insidev:.5pt solid windowtext;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<span style="font-family: courier;"><br />
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEityBrJ-Ad1E7De4vypWCXy5-NHFxijjszSGuUbfM-5NAnTL3foZeDIyBCcIJiZqdoT3Zr5db1RKnCqCo3iTjjqZCrNWGA4P2YL09ifN0XQfg6MLJaxY77VuSb86SPt9OAcAmkg4A/s1600/images-14.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="color: black; font-family: courier;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEityBrJ-Ad1E7De4vypWCXy5-NHFxijjszSGuUbfM-5NAnTL3foZeDIyBCcIJiZqdoT3Zr5db1RKnCqCo3iTjjqZCrNWGA4P2YL09ifN0XQfg6MLJaxY77VuSb86SPt9OAcAmkg4A/s1600/images-14.jpg" style="cursor: move;" /></span></a><span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: courier;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;">El capítol vuitè del llibre 3r del capital, inaugura la Secció 2a, dedicada a "LA TRANSFORMACIÓ DEL BENEFICI EN BENEFICI MITJÀ" situant-nos en un dels temes més controvertits: la transformació dels valors amb preus.</span><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;">El títol ja deixa clar que es tracta de relacionar composicions de capital i taxes de benefici. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="text-align: start;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><span style="font-family: verdana;">Sabem, i ho recordarem de nou, que la composició de capital relaciona el capital constant amb el variable i que la taxa de benefici relaciona el guany obtingut amb el capital total. </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="text-align: start;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><b><span style="font-family: verdana;">L'ENIGMA</span></b></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="text-align: start;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="text-align: start;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><span style="font-family: verdana;">Si una empresa dedica més inversió en capital constant que en capital variable, explotarà una proporció menor de treballadors per unitat de capital invertida. Aleshores, si ens atenim al que hem anat veient en el Llibre 1r., obtindrà una taxa de beneficis inferior que l'empresa que contracta molts treballadors i no té tantes màquines o robots. Això no concorda amb la realitat, i haurem de veure com aquesta falta de concordança es resol i quines conseqüències comporta.</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="text-align: start;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px; text-align: start;"><b><span style="font-family: verdana;">PREREQUISITS I SIMPLIFICACIONS</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); color: #666666; font-size: 16px; text-align: start;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;">Marx suposa en aquest capítol que la quota de plusvàlua i la durada de la jornada són uniformes en tota l'economia. </span><span style="text-align: start;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);">Cal afegir que no considera això com una mera simplificació, sinó com una tendència propulsada per la competència i la pressió generalitzada del capital sobre la força de treball i assevera que aquesta tendència ja va ser revelada per Adam Smith. Alhora, passa per alt la distinció entre el treball simple i complex abordada en el llibre 1r i suposa que, tot i impactar sobre la massa de plusvàlua, no n'afecta la quota.</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;">Una altra distinció important és la que fa entre la massa de beneficis i la taxa de benefici. En centrar tota l'atenció en la taxa de benefici, no hauria de passar-nos per alt que una taxa de beneficis més baixa no significa que s'estigui produint menys quantia de plusvàlua. Només significa que obtenir aquesta plusvàlua surt més car. La massa de plusvàlua pot créixer al mateix temps que les taxes de guany decreix. De fet, aquest és un fenomen que va associat a la caiguda tendencial de la taxa de beneficis de la qual es parlarà és la pròxima secció. Però aquest fet també adquireix una certa rellevància en aquesta secció quan Marx distingirà entre la massa agregada de plusvàlua creada per tota l'economia i la quantitat de plusvàlua que </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;">s'apropia cada</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;"> capitalista individual.</span><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;">Ja es va observar en la secció 1a, que donada una quota de plusvàlua, un canvi de valor en els elements del capital constant, així com una alteració en el ritme de rotació, modifiquen la quota de benefici. Ara es deixa de considerar aquesta diferència com si fos la modificació d'un únic capital, per a contemplar-la només com una divergència entre múltiples inversions en diferents sectors de la producció i coincidents en el temps. La finalitat que es persegueix és "<i>exposar de quina manera s'estableix en un país concret una taxa general de benefici</i>".</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;"><b>LA VALORITZACIÓ DEL CAPITAL</b></span><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /></span><div style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;"><span style="font-family: verdana;">Cal no oblidar que seguim submergits en l'anàlisi del procés de valorització del capital.</span></span></div></div></div></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">CAS PRÀCTIC</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div><ul><li><span style="font-family: verdana;">El salari setmanal de 100 obrers costa 100 unitats monetàries.</span></li><li><span style="font-family: verdana;">La jornada setmanal és de 60 hores.</span></li><li><span style="font-family: verdana;">Taxa de plusvàlua 100%.</span></li></ul></div><div><span style="font-family: verdana;">Aleshores</span></div><div><ol><li><span style="font-family: verdana;">Temps de treball necessari.- 30 hores (per obrer).</span></li><li><span style="font-family: verdana;">Temps de treball excedent.- 30 hores (per obrer).</span></li><li><span style="font-family: verdana;">Hores globals de treball.- 6.000, de les quals, 3.000 de treball necessari i 3.000 d’excedent.</span></li><li><span style="font-family: verdana;">Equivalent monetari del valor creat.- 20.000</span></li><li><span style="font-family: verdana;">Capital variable.- 10.000.</span></li><li><span style="font-family: verdana;">Plusvàlua.- 10.000</span></li></ol></div></td></tr></tbody></table><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: start;" /></span><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">El cas pràctic recorda que per a que hi hagi valorització del capital, el valor creat de nou ha de superar el valor del capital variable que el crea. Dit d'una altra manera: existeix valorització perquè la massa de treball (6.000 hores en el cas pràctic) sobrepassa a la massa de treball necessària per a reproduir la força de treball (3.000 hores en el cas pràctic).</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;">COMPOSICIÓ ORGÀNICA DE CAPITAL</span></b></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">En comparar les característiques d'una empresa amb les altres, sovint s'observa que les diferències, en un mateix sector, tendeixen a reduir-se sota la pressió de la competència. Per contra, les diferències entre un i un altre sector són més dràstiques i prolongades. El sector serveis, per exemple, empra més gent que la indústria química i no suporta tantes despeses en màquines i materials. En aquests casos estem davant un component estructural, de manera que les seves composicions orgàniques tendeixen a divergir al llarg del temps. Aquestes diferències acostumen a donar lloc a composició de capital diferents entre sectors.</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Per a abreujar, Marx, quan parla de la composició orgànica o de composició de valor d'un sector considera una mitjana i la fa extensible a tot el sector. La mateixa lògica aplica per al temps de rotació.</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Però, a què ens referim en parlar de composició orgànica de capital? Què és la composició de valor? Què és la composició tècnica del capital? Quina diferència i quina relació hi ha entre elles?</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">En respondre a aquests interrogants, Marx es limita a reiterar allò que ja va aclarir en el llibre 1r:</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La composició tècnica és la relació entre una certa quantitat de força de treball, representada per un nombre de treballadors imprescindible per a posar una determinada massa de mitjan producció en moviment. És a dir, és la relació entre una quantitat definida de treball viu i una quantitat definida de valor d'ús que ha pres la forma de mitjan producció. La base d'aquesta relació tècnica és la productivitat del treball.</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La composició de valor, en canvi, relaciona igualment una certa quantitat de força de treball, representada per un nombre determinat de treballadors, però alhora observa el valor dels mitjans emprats, és a dir, expressa la relació entre una quantitat definida del treball viu i una quantitat definida de valor associat als mitjans de producció. La composició de valor pot canviar sense que ho faci la composició tècnica. Marx posa com a exemple, la utilització del coure en lloc de ferro, fet que comporta un encariment dels mitjans de producció i, per tant, modifica la composició de valor.</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Aclarides aquestes dues circumstàncies, la composició orgànica de capital és la composició de valor que reflecteix amb precisió la composició tècnica.</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Cal recordar que la quota de plusvàlua i la de guany, acostumen a ser diferents. No passa el mateix amb la massa de guany i la de plusvàlua que se suposen idèntiques, almenys mentre es conservi la simplificació incorporada en capítols anteriors.</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Què significa un increment o disminució del capital variable? Recordem que es tracta de la suma de diners destinada a contractar treballadors. La massa de treballadors contractats forma part de la composició tècnica. El valor creat per aquesta massa de treballadors és superior al seu cost de reproducció i, en conseqüència, és productor de plusvàlua. La taxa d'explotació relaciona la plusvàlua i el capital variable. Però ara aquesta taxa és irrellevant, ja que estem suposant que és la mateixa en totes les empreses (per als nostres propòsits, estem assumint que el grau d'explotació és sempre del 100%). Això ens permet veure quins canvis comporta que la composició orgànica sigui l'una o l'altra.</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Respectant aquest ventall de simplificacions que ens acompanyen, analitzarem:</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">La diferència entre les respectives composicions de capital i</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">la diferència en el temps de rotació(de fet, només farem una breu menció a les rotacions).</span></div><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">CAS
PRÀCTIC</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><div><ul><li><span style="font-family: verdana;">En un supòsit que anomenarem <b>A</b>, el capital constant esmerçat és 700, 100 variable i 600 constant.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;">En un altre que anomenarem <b>B</b>, la relació és inversa, o sigui, 100 de constant i 600 de variable.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;"><b>A</b> contracta a 100 treballadors i <b>B</b> 600. La jornada setmanal és de 60 hores.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;">Com que 100 unitats monetàries permeten contractar 100 obrers per una setmana i com que cada obrer treballa 60 hores setmanals, aquestes 100 unitats monetàries representen 6.000 hores de treball.</span></li></ul><ul><li><span style="font-family: verdana;">Per tant, en <b>A</b>, un capital total de 700 només ha posat en moviment una força de treball valorada en 100 (equivalent a 6.000 hores de treball viu) mentre que en <b>B</b>, aquest mateix capital ha posat en moviment una força de treball valorada en 600 (equivalent a 3.600 hores de treball).</span></li></ul></div><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div></div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">A</span></b></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">B</span></b></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><ul><li><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">En </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("https://www.softcatala.org/themes/wp-softcatala/inc/languagetool/images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat no-repeat; caret-color: rgb(102, 102, 102); cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">1</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> setmana es posen en moviment 6.000 hores de treball viu.</span></span></li><li><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">El capital s'apropia d'un</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> treball excedent, de 3.000 </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">hores</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> de </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">treball</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> viu.</span></span></li></ul></div></td><td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><ul><li><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">En </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("https://www.softcatala.org/themes/wp-softcatala/inc/languagetool/images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat no-repeat; caret-color: rgb(102, 102, 102); cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">1</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> setmana de treball es posen en moviment 3.600 hores de treball viu.</span></span></li><li><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">El capital s'apropia d'un </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> treball excedent, </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("https://www.softcatala.org/themes/wp-softcatala/inc/languagetool/images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat no-repeat; caret-color: rgb(102, 102, 102); cursor: default; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">de 1.800</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> hores</span></span></li></ul></div></td></tr><tr style="mso-yfti-irow: 2;"><td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Composició
orgànica= 1/6</span></div>
</td>
<td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Composició
orgànica =6/1</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Taxa
de benefici = 1/7</span></div>
</td>
<td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Taxa
de benefici = 6/7</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Plusvàlua
setmanal absoluta,en unitatas monetàries = 100</span></div>
</td>
<td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Plusvàlua
setmanal absoluta, en unitats monetàries = 600</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 5; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td colspan="2" style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 413.4pt;" valign="top" width="551"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Perquè
el capital A obtingui una plusvàlua setmanal absoluta de la mateixa
magnitud que el capital B hauria d’invertir un capital total de 4.200.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">3.600 c + 600 v = 4.200</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Però la seva taxa de benefici no es modificaria:</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">600/ 4.200= 1/7</span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">Suposarem ara que </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"><b>A</b>, </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"> pot treballar amb unes màquines igual de productives que abans però més barates, i només necessita 100 unitats de capital constant per cada 200 de capital variable.</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"> <b>B</b>, </span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;">en canvi,</span><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"> que abans treballava amb ferro, ara han de fer-ho amb coure, fet que comporta que el capital constant sigui de 400 quan el variable és de 100. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102);"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">En aquestes noves condicions, sense augmentar el seu capital total, <b>A</b> podrà contractar més treballadors. <b>B</b>, en canvi, per seguir explotant al mateix nombre de treballadors, haurà d'augmentar el seu capital total.</span></div></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"> A.- 100c + 200 v</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><ul><li style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Abans A.- 600c + 100 v = 700</span></li><li style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Ara A- 350c + 350v = 700 </span></li></ul></div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span face=""century gothic" , sans-serif"> </span>B.-100c + 100 v</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><ul><li style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Abans B.- 100c + 600v = 700</span></li><li style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><span face=""century gothic" , sans-serif">Ara B.- </span> 600c + 600v =1.200</span></li></ul></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">A</span></b></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">B</span></b></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Composició
orgànica= 1/2</span></div>
</td>
<td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Composició
orgànica =1/4</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Taxa
de benefici = 1/3</span></div>
</td>
<td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Taxa
de benefici = 1/5</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Plusvàlua
setmanal absoluta = 350</span></div>
</td>
<td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Plusvàlua
setmanal absoluta = 600</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td colspan="2" style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 413.4pt;" valign="top" width="551"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"></div></td></tr></tbody></table><span style="font-family: verdana;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); font-size: 16px;"><br /><div style="text-align: justify;">Ara la taxa de benefici de B és inferior tot i que incrementa la seva massa de plusvàlua, però aquest increment li surt molt car. L'explicació rau en el repartiment del capital entre constant i variable. En A, el capital constant proporcionalment es redueix i en B creix.</div><br /></span>
</span></td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;">UNA PREGUNTA RELLEVANT </span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquests exemples ens reiteren, una vegada i una altra, que diferents composicions orgàniques del capital, si acceptem les nostres simplificacions i considerem que el preu de les mercaderies coincideix amb el seu valor (Preu = Valor= c+v+p), comporten taxes de beneficis diferents. Les empreses amb una gran quantitat de treballadors i unes despeses constants de capital (composició orgànica baixa) generen més benefici. Les empreses amb moltes màquines i pocs treballadors (composició orgànica alta) en generen menys. El mateix fenomen passa quan la composició del valor canvia a causa del cost del capital constant o del canvi de capital variable.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Arribat a aquest punt, Marx es formula una pregunta rellevant: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i>“Si un capital format percentualment per 90c+10 v, restant invariable el grau d’explotació del treball, genera tanta plusvàlua, o tant de benefici, com un capital format per 10c+90v, aleshores seria més clar que l’aigua que la plusvàlua, i doncs el valor en general han de teniu un altre font que no sigui el treball, i en aquest cas s’enfonsa tota base racional de l’economia políti</i>ca”.</span></div></div></blockquote><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">A aquesta pregunta, cal donar resposta. En cas contrari, tota l'economia política s'enfonsaria, com el mateix Marx reconeix i de retrucar, també s'enfonsaria l'obra de Marx si ell no li dona resposta. El tema, doncs, té una transcendència vital i no és d'estranyar que hagi incentivat un debat al qual s'han apuntat tots aquells que volen trobar alguna inconsistència en l'obra de Marx i que s'hagi promocionat als que l'animaven.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Sabem que els capitalistes només produeixen si en fer-ho obtenen un lucre i volen que aquest lucre sigui el més alt possible. Difícilment accepten que sigui menor que el de la resta. Només ho accepten aquells capitals que estan mal posicionats i han de combregar amb rodes de molí. Però aquest capitals “de segon o tercer ordre” solen ser minsos i no poden fer-se càrrec de les inversions en aquells sectors que necessiten una gran quantia de capital constant. Cal doncs, resoldre l’enigma descobrint com és que en sectors econòmics amb una elevada composició orgànica de capital s’acaben obtenint elevades taxes de benefici.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;">LA COMPOSICIÓ DE CAPITAL EN L'ÀMBIT INTERNACIONAL</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Marx també contempla l’efecte que poden tenir les diferents composicions orgàniques del capital quan es tracta de comparar les taxes de benefici entre diferents països. En un context econòmic menys desenvolupat la taxa de plusvàlua normalment és menor, mentre que, com veurem amb un cas pràctic, la taxa de benefici pot ser superior.</span></div><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<span style="font-family: verdana;"><b><span face=""century gothic" , sans-serif"></span></b>
</span><div class="MsoNormal">
<b><span face=""century gothic" , sans-serif"><span face=""century gothic" , sans-serif" style="font-family: verdana;"></span></span></b></div>
<span style="font-family: verdana;"><b><span face=""century gothic" , sans-serif">
</span></b><b><span face=""century gothic" , sans-serif">
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184; text-align: justify;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span face=""century gothic" , sans-serif">CAS
PRÀCTIC</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 424.7pt;" valign="top" width="566"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif">En un país més
desenvolupat: </span></div>
<ul>
<li><span face=""century gothic" , sans-serif">Taxa de
plusvàlua,100%.</span></li>
<li><span face=""century gothic" , sans-serif">Composició del
capital: 84c+16v</span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif">En un país de
menys desenvolupat:</span></div>
<ul>
<li><span face=""century gothic" , sans-serif">Taxa de plusvàlua,
25%.</span></li>
<li><span face=""century gothic" , sans-serif">Composició de
capital: 16 c+ 84v</span></li>
</ul>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 212.95pt;" valign="top" width="284"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span face=""century gothic" , sans-serif">UN PAÍS MÉS DESENVOLUPAT</span></b></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span face=""century gothic" , sans-serif">PAÍS DE MENYS DESENVOLUPAT</span></b></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 212.95pt;" valign="top" width="284"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span face=""century gothic" , sans-serif">Valor
del producte= 84c+16v+16p=116</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif">Taxa
de benefici= 6/100=16%</span></div>
</td>
<td style="border-bottom-color: windowtext; border-bottom-width: 1pt; border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right-color: windowtext; border-right-width: 1pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-style: none solid solid none; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 206.7pt;" valign="top" width="276"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span face=""century gothic" , sans-serif">Valor
del producte=</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span face=""century gothic" , sans-serif">16c+84v+21p=121</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif">Taxa de benefici=21/100=21%</span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span face=""century gothic" , sans-serif"> La taxa de benefici del país menys desenvolupat, doncs, supera en un 25% a la del desenvolupat, tot i que la seva la taxa de plusvàlua és quatre vegades menor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><b><span face=""century gothic" , sans-serif"> </span></b></div></span></b>
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Com ja es va veure en el capítol 4, les diferents taxes de guany també poden ser fruit de les diferents taxes de rotació ja que la taxa de benefici està en raó inversa als temps de rotació. En el mateix capítol es va explicar què s'entén per capital fix i què per capital circulant. La proporció entre un i altre no afecta la taxa de beneficis a menys que impliqui un canvi en la composició orgànica del capital o un canvi en temps de rotació. De nou doncs, veiem que aquests són els dos aspectes rellevants. </span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Tot plegat ens porta a la conclusió, com Marx ja ens ha anticipat abans, que si assumim que els preus i els valors són iguals i que el benefici i la plusvàlua també ho són, sempre obtindrem taxes de guany desiguals en tota l'economia i que en conseqüència, una taxa mitjana de beneficis en les diferents branques de la indústria no existeix en la realitat i no pot existir dins de l'actual sistema de producció capitalista. Però, va així la cosa?</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Ja podem avançar que la cosa no va d'aquest pal. Les grans empreses, en una societat capitalista, tendeixen a obtenir taxes de beneficis mitjanes, tot i que les seves composicions orgàniques i de valor difereixen. Per què? Les majors taxes de guany atreuen inversions. Si augmenten les inversions augmenta la producció i aquestes empreses augmenten l'oferta i això redueix els preus ja que l'oferta i la demanda s'equilibren. Aquesta reducció dels preus redueix els beneficis i els apropa a un nivell mitjà. Tot el contrari passa amb taxes de beneficis baixes. Per descomptat, es tracta d'una abstracció teòrica que mai coincidirà al cent per cent amb a realitat. Però cal prestar atenció a un fet: els preus i els valors ara deixen de coincidir! </span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">En una economia real, les taxes de benefici sempre canvien a mesura que competeixen les empreses encara que no totes tenen les mateixes possibilitats de competir. A la llarga, s'estableix un nivell mitjà de beneficis. Significa això que la teoria del valor és incorrecta i que la clau està en la llei de l'oferta i la demanda? En els capítols següents ho haurem d'aclarir.</span></div></div>
<div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-32716130.post-83995768158603757742019-06-27T09:32:00.003+02:002019-06-27T11:18:01.674+02:00CAPÍTOL SETÈ.APÈNDIXS<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaOVyKd_CZwpDNi07PWhVjWBihPCZZrMrI9rO4xctACZ1Afogw_cbtU3Vgo7IZKzuf6v06yhLhcWjbdwtr4sxMlfAIc9raBGIZl-KD7RcrMvuCEMuW-DfmnxKhb1Bl_D5GdnM8tw/s1600/ren%25C3%25A9-magritte-balloon.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaOVyKd_CZwpDNi07PWhVjWBihPCZZrMrI9rO4xctACZ1Afogw_cbtU3Vgo7IZKzuf6v06yhLhcWjbdwtr4sxMlfAIc9raBGIZl-KD7RcrMvuCEMuW-DfmnxKhb1Bl_D5GdnM8tw/s1600/ren%25C3%25A9-magritte-balloon.jpg" /></a><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Aquest
capítol resumeix punts crucials de la secció 1ª mantenint les simplificacions
que s'han introduït des del primer moment.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Els
capitalistes descobreixen el valor de les seves mercaderies quan arriben al
mercat, fet que els porta a pensar que és allà on es crea el benefici,
amagant-ne el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veritable origen (Engels
adverteix que hi ha una llacuna en el manuscrit, fet que indica que Marx tenia
intenció de desenvolupar aquest punt.)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">CAPACITAT
INDIVIDUAL PER ALS NEGOCIS I TAXA DE BENEFICI</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Hem
vist que la taxa de guany es modifica per una varietat de factors sobre els
quals el capitalista pot intervenir amb més o menys perícia:</span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span></div>
<ul>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">la suma del capital constant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el temps de rotació,</span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"></span></li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>canvis en el valor de la força de trebal</span></li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>.....</span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">D'aquí
brollen nous interrogants i nous elements de confusió.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">MODIFICACIÓ
DEL CAPITAL I TAXA DE BENEFICI.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Una
empresa pot incrementar (o reduir) el seu capital sense afectar la seva quota
de benefici? </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Marx,
contravenint a Robertus, sosté que aquesta modificació es produirà, excepte en
dos supòsits: </span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"></span></div>
<ol>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Quan l'increment (o reducció) vingui d’una
revaluació (o devaluació) de la moneda. En aquest supòsit, el canvi opera en la
mateixa proporció sobre tots els elements que conformen el capital i sobre la
massa de plusvàlua.</span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span></li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Quan la proporció entre capital constant i
variable no s'altera i tampoc ho fa la quota de plusvàlua.</span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span></li>
</ol>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Si
prescindim d'aquests dos casos, pot ocórrer:</span></div>
<ul>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Que el canvi provingui en exclusiva d'uns
dels dos elements del capital tota.</span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span></li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Que aquest canvi, tot i afectar als dos
elements, ho faci en proporcions diferents.</span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">En
ambdós supòsits, mantenint constants la resta d'elements, la taxa de benefici
es modificarà.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">PLUSVÀLUA
I TAXA DE BENEFICI</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Un
augment en la taxa de guany es produeix</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè la massa de plusvàlua augmenta en
una proporció superior a l'augment del cost de la seva producció, o</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè la diferència entre la taxa de guany
i la de plusvàlua es redueix.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">COMPOSICIÓ
ORGÀNICA, REPRODUCCIÓ DEL CAPITAL I TAXA DE BENEFICI</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Assumint
una composició orgànica de capital donada, un canvi en la taxa de guany només
és possible si el valor del capital avançat, en la seva totalitat o en part
(sigui<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fix o circulant) canvia a
conseqüència de la variació en els costos de la seva reproducció. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Ja sabem
que el valor de qualsevol dels elements dels quals el capital productiu de
plusvàlua està compost es determina pel temps de treball socialment necessari
per a la seva reproducció, el que ens indica, una vegada més, que ens trobem
davant d'un fenomen social. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Si tot
el capital desplegat es veu afectat de la mateixa manera, el benefici produït
pujarà o baixarà en la mateixa direcció que aquesta afectació. Però si aquests
canvis donen lloc a una modificació en la composició de valor del capital, la
taxa de guany augmentarà si l’ augmenta de la part variable superà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’augment del capital total i caurà en
produir el fenomen invers.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Veiem
doncs, com l'origen del guany queda enfosquit per un cúmul de factors que
impacten sobre la taxa de guany. Aquests elements es reprenen a la Secció
següent.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="376">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Link"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="376">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Link"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="blogger-post-footer">Antoni Puig Solé</div>Antoni Puig Soléhttp://www.blogger.com/profile/08963205103494515661noreply@blogger.com