Contra el pessimisme: Perspectiva, unitat i lluita

Tot aquell que s'ha passat part de la seva vida lluitant per uns ideals contra vent i tempesta, de vegades fins i tot sent conscient que les possibilitats d'èxit eren escasses, té en el seu cap una parcel•la de saviesa popular, fruit de l'experiència acumulada a través de les accions compartides amb altres.

Aquesta saviesa popular és un estímul que ajuda a no abandonar el combat a la primera de canvi, permet pensar com enfocar millor les lluites futures i contribueix a mantenir l'ànim i l'esperança, fins i tot en situacions adverses.

Durant les darreres setmanes he viscut moments d’èxit compartit.

Com molt hauran intuït, m’estic referint, en primer lloc, a les mobilitzacions en contra de les retallades. Mobilitzacions que tot i haver estat importants a Reus, ho han estat més a Tarragona on es van convocar amb criteris unitaris, integradors i molt participatius. N’hi havia prou escoltant el manifest llegit a Reus i comparar el seu contingut amb els esdeveniments posteriors de Tarragona, per adonar-se de les diferències entre una convocatòria i l’ altra. Vegem-ho.

El “Manifest” de Reus posava a tots els polítics en el mateix sac, sense fer distinció entre uns i altres i llançava dards enverinats contra els sindicats que són majoritaris entre els treballadors que pateixen les retallades.

A Tarragona, en canvi, la convocatòria centrava les crítiques en els que ara per ara són els principals executors de les retallades a Catalunya. Denunciava, també, les polítiques neoliberals que les inspiren i intentava unir totes les víctimes d’aquestes retallades i les seves organitzacions sindicals, polítiques, veïnals, culturals i socials, sense exclusions de cap mena.

Quant hom veu , que per un cantó hi ha grans possibilitats de mobilització i que per l’altre, en alguns indrets s’instal•la la posició sectària i excloent, té por que tot plegat s’acabi dissolent com un terròs de sucre. Si això succeeix, ens trobarem en que al final una dreta astuta i poc disposada a fer concessions en les qüestions de fons, acabarà guanyant la confrontació i a més a més sortirà reforçada en el terreny institucional.

Durant les darreres setmanes hi ha hagut un èxit col•lectiu, a nivell internacional, que no em puc estar d’esmentar: Els referèndums celebrats a Itàlia que han tirat per terra les pretensions de Berlusconi. Hem pogut veure com davant la consulta TOTS els partits de les esquerres i TOTS els moviments i organitzacions socials s’han agrupat sota una mateixa posició.

D’aquesta manera a Itàlia s’han decidit coses que aquí també ens afecten: la població ha dit que volia el tancament de les centrals nuclears i que no estava disposada a permetre la privatització de l’aigua i d’altres béns d’utilitat pública. A la vegada, s’ ha doblegat l’escut judicial darrere al qual es volien camuflar els casos de corrupció política, protagonitzats ens molts casos, pel mateix Berlusconi.

Mentre escric aquestes línies m’assabento d’un altre esdeveniment esperançador. A Nova York, s'ha votat de manera favorable per a legalitzar matrimonis del mateix sexe. Aquest resultat el van voler evitar els sectors més reaccionaris a través d'una àmplia campanya impulsada des de les esglésies, sinagogues i mesquites, on el més mínim tuf d'homosexualitat s’assimila amb l'olor a sofre del dimoni. Però la campanya reaccionària s'ha pogut desmantellar a través d'un bumerang de vots emesos, en aquest cas, per els càrrecs públics electes.

Hi ha una conclusió clara a extreure de tot això : 1/la lluita ha de ser col•lectiva, 2/pot presentar formes diverses, 3/hi poden participat moltes organitzacions unitàries a través de les quals les persones s'organitzen, 4/ pot lliurar-se també en el terreny institucional, 5/ha de ser perllongada i 6/en el seu transcurs hi ha moments d' adversitat, moments d’aparent paràlisi i moments d' èxit.

ELECCIONS MUNICIPALS A REUS: UNS RESULTATS ADVERSOS

En les últimes eleccions municipals a Reus hi ha hagut un desplaçament massiu de vots cap a la dreta. La gent d’ICV-EUiA no hem estat capaços de contrarestar aquesta tendència. Això ens ha perjudicat de manera directa.

També s'ha posat de relleu l'existència d'una voluntat majoritària que ha considerat oportú sancionar, indistintament, els partits d'esquerra que han governat la ciutat en els últims temps. Nosaltres, part de l’equip de govern en les dues darreres legislatures, n’hem sofert les conseqüències de forma severa.

L'atomització de la campanya ha impedit visualitzar les propostes diferenciades que hem formulat. Aquesta atomització ha contribuït a fer prosperar els arguments perniciosos i simplistes d'aquells que han col•locat tots els partits polítics que van tenir representació municipal durant l'anterior legislatura dintre del mateix sac, sense fer distinció entre uns i altres.

És sabut que en situacions de crisi econòmica, hi ha molta gent que es decanta per opcions individualistes i, sovint, busca refugi en propostes enganyoses. Això també ha passat aquest cop: molta gent ha volgut creure que amb la victòria de la dreta podria trobar una solució als seus greus problemes.

Aquesta percepció ha contribuït a penalitzar aquells que no només hem defensat propostes d'esquerres, sinó que també ens hem oposat a les actituds xenòfobes. Ja se sap que en situacions difícils, s’acostuma a culpar al que tenim més a prop, i aquell que abans era un company de feina o escala, ara és vist com un competidor no lleial o un rival a l’hora d’obtenir ajudes, cosa que desgraciadament ha quallat entre algunes persones i en algunes barriades de la ciutat.

D’altra banda, aquest cop les esquerres ens hem presentat clarament disgregades amb moltes més opcions que en altres ocasions. La divisió acostuma a jugar males passades, sobretot per a aquelles candidatures d'esquerres que en conjuntures adverses trobem dificultats per superar el llistó del cinc per cent que ens imposa una llei electoral discriminatòria i perversa.

Han existit dos grans problemes interns, atribuïbles directament a la gent d’ICV, que han contribuït al nostre retrocés electoral. El primer ha estat la incapacitat de portar a terme unes eleccions primàries que estimulessin una participació àmplia de tota la nostra àrea d'influència i que generessin entusiasme. El segon ha estat la imatge de divisió interna que hem donat durant els últims temps.

ICV afronta amb claredat, amb serenitat i amb esperit crític la reculada electoral. Volem ser humils davant la derrota i treure les conclusions necessàries per a resituar el nostre projecte de cara al futur.

En tot cas, no volem deixar d'assenyalar que els “savis” i “les pitonisses” que anuncien que ICV ha desaparegut de Reus estan equivocats.

Els resultats electorals expressen l'opinió de la ciutadania en un moment concret del temps. Per contra, les reivindicacions i els anhels de la gent es formulen en totes i cadascuna de les situacions i varien en funció de la conjuntura.

Si bé és cert que ICV – EUiA ha obtingut a Reus un mal resultat, la nostra coalició té les seves arrels en la societat i en les demandes de les classes populars. Aquestes arrels transcendeixen les eleccions, independentment de si els resultats ens afavoreixen o no.

Per primera vegada des de la instauració de la democràcia, l'Ajuntament de Reus tindrà una majoria, un govern i un alcalde nítidament de dretes. Hi ha el perill de aquesta nova correlació de forces s’aprofiti per materialitzar un programa de retallades socials i de privatitzacions al servei dels poderosos.

ICV contempla el nou cicle polític amb molta precaució, però a la vegada ho fa amb determinació. Tot el món sap on es troba ICV: en la defensa dels drets individuals, en els programes solidaris, en el combat per les llibertats nacionals, en els llocs de treball i en la lluita democràtica, ecològica i social.

A partir d'ara continuarem treballant des de la coalició ICV-EUiA per impulsar un espai ampli de l'esquerra i per a construir, al costat d'altres persones i d’altres grups d'esquerra, una política alternativa i transformadora.

Però som plenament conscients que fa falta analitzar més a fons les causes d'uns resultats electorals tan adversos i necessitem que la ciutadania ens ajudi a fer-ho.

Per aquesta raó ens comprometem a realitzar una ampli debat intern i volem convidar a totes les persones d'esquerres, ens hagin votat o no, ha fer-nos arribar les seves opinions i suggeriments.

Aquest escrit ha estat redactat per a publicar-lo en TREBALL.ICV-REUS. Recull bona part de la meva intervenció durant la nit electoral, una vegada es va posar de manifest que el resultat ens havia estat advers.

DICTADURA DELS MERCATS O DICTADURA DELS PODEROSOS?

Estic cansat d'escoltar que cal "deixar que el mercat decideixi lliurement" i que hem d'estar atents a les seves “pressions” i “moviments”.

Els mercats no són una força misteriosa a la qual cal rendir culte. En els marcats participen persones físiques o jurídiques. En uns casos moltes, en uns altres poques.

Els mercats, de vegades funcionen bé i de vegades no tan bé. Pot ser que estiguin manipulats. El seu funcionament és diferent perquè les persones que formen part d'ells també ho són.

Els mercats es poden analitzar i regular. També podem identificar algunes de les característiques de les transaccions que en ells es porten a terme. Però no podem oblidar-nos de les persones que els fan possibles.

En altres paraules, els mercats són un reflex de les persones. Els mercats no determinen el què fem o com ho fem. Són les persones les que dicten com és un mercat i com ha de funcionar.

Ara bé, la nostra no és una societat d'iguals sinó de desiguals. Aquesta desigualtat també es posa de manifest als mercats on els poderosos tenen més informació, més recursos de tot tipus i més possibilitats d'imposar la seva voluntat.

La mitificació dels mercats i l'abstracció sobre el seu funcionament, fa que ens oblidem de les persones que els animen. Per als polítics del sistema, és més còmode justificar-se dient que estan atenent als mercats en lloc de dir que estan assumint les exigències dels poderosos. Sona millor.

Si fóssim capaços d'obligar a l'elit de la política i de la comunicació a parlar en termes de persones en lloc de parlar dels mercats, l'obligaríem a enfrontar-se cara a cara amb el veritable tema de fons: les conductes de les persones i l'existència d'unes persones amb privilegis i altres víctimes de la dominació.

D'aquesta manera, a més, faríem un pas de gegants: garantiríem que la nostra política fos més humana i aconseguiríem identificar amb major claredat qui són i on es troben els veritables causants dels mals que afecten a la majoria de la població.

VERSIÓN EN CASTELLANO

Indignació i alternatives

El malestar per la situació econòmica global és palpable i s'expressa de diferents formes. En les últimes setmanes, milers i milers de persones, sense banderes ni presència directa dels partits polítics, han pres les places, han debatut de manera oberta i han fet sonar diàriament olles, paelles i cassoles per a expressar la seva indignació.

Les ires dels manifestants van dirigides, sobretot, cap als banquers i els polítics, sense fer cap tipus de distinció entre ells. Això és insuficient si no sóm capaços de construir una alternativa política i social per a assolir un món que no estigui dirigit pels banquers i pels polítics neoliberals i en el qual tampoc exerceixin el seu domini les grans empreses transnacionals o els països més rics i armats del planeta. Alhora, cal pronunciar-se sobre la forma d'organitzar les institucions alternatives i construir un sistema de valors capaç de transcendir l'atomització actual de les persones dintre de la cultura de l'individualisme i del consumisme.

Si no es presta una atenció seriosa a tot això, les manifestacions i accions de protesta acabaran sent una versió moderna de les revoltes dels camperols medievals que van expressar l'ampli malestar social generalitzat de l'època però ni van aconseguir acabar amb les classes dominants que l'havien generat, ni van posar les bases per a una nova organització econòmica i social.

VERSIÓN EN CASTELLANO