La indignació i la confusió

La gent està molt indignada pels salaris dels grans executius que no han deixat de créixer. També ho està amb les prebendes dels polítics del sistema.

Aquesta indignació és comprensible, però és acceptable per a aquells que més es beneficien del “statu quo”. Per aquesta raó, els mitjans de comunicació estan disposats a donar visibilitat a (o a encoratjar) la indignació pública sobre aquests temes i per la mateixa raó el Fons Monetari Internacional ha tractat aquesta qüestió en alguns dels seus informes.

La reducció de salaris dels executius i l'austeritat de les persones que es dediquen a la cosa pública és necessària. Ara bé, si no va acompanyada d'altres mesures, ajudarà poc a canviar la dinàmica d'un sistema que impulsa reformes regressives de la legislació laboral, promou les despeses militars i les guerres, busca la privatització de les empreses i dels serveis públics, fa cas omís de la desigualtat d'ingressos, retalla els drets socials, etc.

Les enquestes mostren que les persones tendeixen cada vegada més a culpar els governs de tots els mals i això les duu a creure que la reducció del sector públic pot ser una bona solució.

Aquesta percepció ens pot conduir al desastre. Sent cert que els programes i polítiques governamentals tenen molts defectes, si no existissin el sofriment de la gent encara seria més gran.

D'altra banda, quant més minúscul sigui el govern i menors siguin els mecanismes de control, major serà la llibertat d'actuació dels poderosos i això els permetrà gaudir de noves i millors possibilitats d'enriquiment.

VERSIÓN EN CASTELLANO

La crisi econòmica i les discriminacions socials

Els efectes nocius de la crisi econòmica no s'acaben en l'increment de l'atur; també han destrossat el futur de moltes famílies i han augmentat totes les formes de discriminació.

Acabo de llegir un informe molt alliçonador de la OIT, que porta per títol "La igualtat en el treball, un objectiu pendent d’assolir”.

L'informe ens recorda alguns dels esforços dels últims anys en tot el món per a lluitar contra la discriminació en qualsevol de les seves formes i alhora ens alerta que la crisi econòmica està tirant per terra una bona part d'aquests esforços.

Comencem fent un cop d'ull a les formes de discriminació que afecten els immigrants:

Els treballadors immigrants s'han vist particularment afectats per la crisi i ara es troben amb noves situacions de discriminació en l'accés a l'ocupació, amb un augment de la xenofòbia i la violència, i amb l'empitjorament de les condicions de treball, entre altres factors. Això s'ha sumat a les situacions de desigualtat que ja sofrien prèviament.

Anys enrere, quan s'acostava el temps de vaques magres en el país on els treballadors havien migrat, un part d'ells optava per tornar als seus països d'origen o desplaçar-se a altres indrets. Però ara aquesta sortida té menys viabilitat ja que la crisi s'ha expandit per tot el planeta.

Per això és vergonyós que es pretengui dur a terme reformes regressives sobre la immigració. Amb aquest tipus de reformes s'està deixant milions de persones sense protecció i a mercè dels empresaris més cruels sempre disposats a explotar els treballadors vulnerables. A més amés es donen ales als polítics racistes que volen enfrontar la gent per a obtenir rèdits electorals.

Les dones sempre acostumen a sortir perjudicades per les crisis i la crisi actual està seguint un patró similar. En part com a resultat de les actituds que donen preferència a l'ocupació masculina basades en la creença que s’ha d’afavorir el cap de família. Quan hi ha pocs llocs de treball augmenta la influència de les barreres preexistents.

Dades recents mostren que tenim 829 milions de dones que viuen en la pobresa en el món, enfront de 522 milions d'homes. Els salaris de les dones només cobreixen entre el 70 al 90 per cent del que cobren els homes per la mateixa feina i les dones tenen més probabilitats que els homes de veure’s abocades al treball informal.

Però la pobresa no es deriva únicament de la limitació d'ingressos i de la discriminació laboral. També s'alimenta a través del cercle viciós de la deterioració de la salut, la reducció de la capacitat de treball, les males condicions de vida, la baixa productivitat i la menor esperança de vida. Quan la pobresa es combina amb l'analfabetisme, la fam, el treball infantil i la paternitat precoç, aquesta pobresa es trasllada de pares a fills.

L'informe també analitza una sèrie de discriminacions que sofreixen les persones amb VIH, la gent gran i altres col•lectius, i en tots els casos les dades que ens proporciona a nivell mundial són esfereïdores.

Per això en referir-nos a l'obsessió dels poderosos per reduir el dèficit públic, baixar els impostos i afeblir la solidaritat internacional, hauríem de ser més concisos: ¡les persones que advoquen per retallades en la despesa social del govern són racistes, sexistes i fomenten la discriminació!

VERSIÓN EN CASTELLANO <>