Vull donar les gràcies a la Secció de Geografia i Història del Centre de Lectura per oferir-nos aquesta magnífica sala per fer l’acte.
Dos elements donen a la conferència d'avui un interès especial.
El primer és la temàtica sobre la qual versarà.
El segon la companya que la impartirà.
Molts de vostès hauran vingut moguts per l'admiració a Ernesto Che Guevara. Un metge solidari, un líder marxista i un guerriller heroic que ha deixat una petjada impossible d’esborrar.
Però en els darrers anys de vida del Che, la gran premsa internacional va voler amagar el seu combat per l’alliberament dels pobles i dels oprimits i va deformar els continguts de la seva lluita.
Com aleshores, avui una part de les notícies internacionals arriben filtrades a través de les grans transnacionals de la comunicació que donen una visió no ajustada dels esdeveniments, i ara ho fan amb un format més sofisticat.
Per això, té tant d’ interès reflexionar sobre les experiències de l'esquerra a Amèrica llatina a través d’una persona que les coneix de primera mà.
La pràctica política de l'esquerra d'Amèrica Llatina comprèn una pluralitat de fenòmens que van des de les realitzacions de tipus governamental fins als moviments de masses i les organitzacions populars.
En parlar de l'esquerra a l’Amèrica Llatina no es pot obviar el paper passat i present de Cuba.
La Revolució cubana va ser un dels grans esdeveniments del segle XX. Va trastocar l’ordre establert mentre ajudava a posar de manifest les potencialitats del Tercer Món. Aquesta revolució ha estat capaç de sobreviure més de 50 anys.
L’epopeia cubana és, a la vegada, una de les raons per les que el prestigi i la memòria del Che tenen tant de pes en tots els moviments socials.Però Cuba ha estat i és víctima d’ incomptables conspiracions, en un quadre de bloqueig i fustigació orquestrat sobretot des dels EE.UU .
Malgrat les dificultats, Cuba no vol quedar aïllada i busca millorar la seva capacitat econòmica.
Estic convençut de que ho farà garantint la continuïtat del seus sistema genuïnament democràtic, antiimperialista, solidari i socialista. Ara bé, són els cubans amb els seus dirigents revolucionaris, els que han de decidir el camí a recórrer. Nosaltres podem i podrem aprendre dels seus encerts i errors i ens correspon practicar amb ells la solidaritat.
Deia al començament que el segon element que dóna a la conferència d’avui uns continguts especials és la personalitat de la companya que la impartirà: La Dra. Aleida Guevara March.
Probablement vostès han vingut a aquest acte atrets per una de les característiques de la ponent: ser la filla gran del matrimoni entre Ernesto Che Guevara i una de les dones crucials en la revolució Cubana: Aleida March.
Ara bé, limitar la seva personalitat a aquest tret, no li farà justícia. Des del seu perfil professional, cal dir que Aleida Guevara March és pediatre i ha col•laborat en un seguit d’investigacions científiques. No només ha exercit la seva professió a Cuba, sinó també en diverses missions internacionals.
Però a més a més, és una dona lluitadora, una revolucionària que ha estat present en molts dels esdeveniments progressistes per tots els indrets del planeta.
Curiosa i infatigable, la Doctora Aleida Guevara March també ha fet de periodista entrevistant a altres persones compromeses en les lluites populars. Això ha donat lloc a dos llibres.
El 2004, va publicar:
“Chávez un hombre que anda por ahí” a partir d’una entrevista amb el president de Veneçuela.
El 2006 va publicar un segon llibre amb entrevistes a companys del moviment social del Brasil de los trabajadores rurales sin tierra, que porta per títol
“MST: Simiente de la vida y la esperanza”.Gràcies Doctora Aleida Guevara March per haver vingut a Reus.
Tenir-la entre nosaltres és rescatar l’estimada presència del CHE GUEVARA, sempre viva, amb tot el que això representa per a la gent que creiem que la revolució i la solidaritat són la manera de lluitar per un món millor. 
Escrits
