La lluita de les classes treballadores dels Estats Units i les nostres lluites



Estats Units viu un repunt sobtat de la lluita de classes l'origen de la qual ha estat descrit per Paul Krugman.

Va esclatar quan el governador republicà de Wisconsin va voler:

a) eliminar als sindicats del sector públic anul•lant la negociació col•lectiva,

b) reduir els salaris i altres drets econòmics dels funcionaris,

c) afeblir les protecció als grups més pobres, i

d) obrir la possibilitat de vendre els serveis i les empreses públiques sense l'aprovació prèvia de la Comissió d'Administració.

Centenars de milers de treballadors s'estan mobilitzant per a evitar-ho i una part dels demòcrates els donen suport.

El conflicte té similituds amb les manifestacions recents de la lluita de classes en el nostre país i anuncia alguns dels problemes amb els quals ens trobarem en un futur no molt llunyà. Tres coses a retenir.

1)La campanya de menyspreu i calúmnies en contra dels sindicats.

2)L'intent d'escindir als treballadors públics de la resta acusant-los de ser una casta privilegiada i de cobrar massa.

3)La utilització del dèficit, no només per a empitjorar les condicions laborals dels treballadors públics, sinó també d'excusa per a noves privatitzacions.







Aprofito el post per incloure un enllaç que permet comprovar que el subministrament d’esquirols s'ha convertit en una activitat molt lucrativa d'àmbit internacional :


OFERTA D'ESQUIROLS

Continguts de la presentació de la Dra.Aleida Guevara March a Reus


Vull donar les gràcies a la Secció de Geografia i Història del Centre de Lectura per oferir-nos aquesta magnífica sala per fer l’acte.

Dos elements donen a la conferència d'avui un interès especial.

El primer és la temàtica sobre la qual versarà.

El segon la companya que la impartirà.

Molts de vostès hauran vingut moguts per l'admiració a Ernesto Che Guevara. Un metge solidari, un líder marxista i un guerriller heroic que ha deixat una petjada impossible d’esborrar.

Però en els darrers anys de vida del Che, la gran premsa internacional va voler amagar el seu combat per l’alliberament dels pobles i dels oprimits i va deformar els continguts de la seva lluita.

Com aleshores, avui una part de les notícies internacionals arriben filtrades a través de les grans transnacionals de la comunicació que donen una visió no ajustada dels esdeveniments, i ara ho fan amb un format més sofisticat.

Per això, té tant d’ interès reflexionar sobre les experiències de l'esquerra a Amèrica llatina a través d’una persona que les coneix de primera mà.

La pràctica política de l'esquerra d'Amèrica Llatina comprèn una pluralitat de fenòmens que van des de les realitzacions de tipus governamental fins als moviments de masses i les organitzacions populars.

En parlar de l'esquerra a l’Amèrica Llatina no es pot obviar el paper passat i present de Cuba.

La Revolució cubana va ser un dels grans esdeveniments del segle XX. Va trastocar l’ordre establert mentre ajudava a posar de manifest les potencialitats del Tercer Món. Aquesta revolució ha estat capaç de sobreviure més de 50 anys.

L’epopeia cubana és, a la vegada, una de les raons per les que el prestigi i la memòria del Che tenen tant de pes en tots els moviments socials.

Però Cuba ha estat i és víctima d’ incomptables conspiracions, en un quadre de bloqueig i fustigació orquestrat sobretot des dels EE.UU .

Malgrat les dificultats, Cuba no vol quedar aïllada i busca millorar la seva capacitat econòmica. Estic convençut de que ho farà garantint la continuïtat del seus sistema genuïnament democràtic, antiimperialista, solidari i socialista.

Ara bé, són els cubans amb els seus dirigents revolucionaris, els que han de decidir el camí a recórrer. Nosaltres podem i podrem aprendre dels seus encerts i errors i ens correspon practicar amb ells la solidaritat.

Deia al començament que el segon element que dóna a la conferència d’avui uns continguts especials és la personalitat de la companya que la impartirà: La Dra. Aleida Guevara March.

Probablement vostès han vingut a aquest acte atrets per una de les característiques de la ponent: ser la filla gran del matrimoni entre Ernesto Che Guevara i una de les dones crucials en la revolució Cubana: Aleida March.

Ara bé, limitar la seva personalitat a aquest tret, no li farà justícia. Des del seu perfil professional, cal dir que Aleida Guevara March és pediatre i ha col•laborat en un seguit d’investigacions científiques. No només ha exercit la seva professió a Cuba, sinó també en diverses missions internacionals.

Però a més a més, és una dona lluitadora, una revolucionària que ha estat present en molts dels esdeveniments progressistes per tots els indrets del planeta.

Curiosa i infatigable, la Doctora Aleida Guevara March també ha fet de periodista entrevistant a altres persones compromeses en les lluites populars. Això ha donat lloc a dos llibres.

El 2004, va publicar: Chávez un hombre que anda por ahí a partir d’una entrevista amb el president de Veneçuela.

El 2006 va publicar un segon llibre amb entrevistes a companys del moviment social del Brasil de los trabajadores rurales sin tierra, que porta per títol MST: Simiente de la vida y la esperanza”.

Gràcies Doctora Aleida Guevara March per haver vingut a Reus. Tenir-la entre nosaltres és rescatar l’estimada presència del CHE GUEVARA, sempre viva, amb tot el que això representa per a la gent que creiem que la revolució i la solidaritat són la manera de lluitar per un món millor.

DÈFICIT PRESSUPOSTARI I SEGURETAT SOCIAL


La Seguretat Social no és responsable dels dèficits pressupostaris. El pressupost governamental va tenir excedents durant anys. Però la situació es va invertir, a causa de les retallades fiscals i de la recessió econòmica que van col•lapsar una part dels ingressos.

En canvi, la Seguretat Social ha continuat recaptant prou per garantir els pagaments de les prestacions socials. L'equilibri s'ha assolit, bàsicament per dues raons:

1 . No van baixar els percentatges de les cotitzacions socials.
2 . Una part dels desocupats van accedir a la prestació d'atur contributiva o al subsidi de majors de 52 anys i això els va permetre mantenir la cotització.

Però aquesta situació es pot modificar si l'atur segueix sent obstinadament elevat, cristal•litza l’atur de llarga durada i una part dels aturats esgoten la prestació contributiva i no troben feina.

En el cas que la situació actual no canviï, en els pròxims mesos els ingressos de la Seguretat Social tendiran a disminuir. Però fins i tot sota aquest escenari pessimista, en general, la Seguretat Social no generarà cap dèficit escandalós. En canvi, l'estancament econòmic i el pagament dels interessos que acompanyen al deute públic, agreujaria encara més el declivi dels ingressos fiscals i faria molt més escandalós el dèficit pressupostari.

Per a garantir la viabilitat futura de la Seguretat Social és necessari millorar les condicions de treball i ocupació de la població activa. Però això encara és més necessari si volem superar els desajustaments pressupostaris, que com s'ha vist recentment, són més sensibles als vaivens econòmic del que ho és la Seguretat Social.




Acabo d’enviar a ICV un escrit sobre la Seguretat Social, perquè s'incorpori en un document de conjuntura econòmica que es discutirà pròximament en els organismes de direcció de la formació. A través del següent enllaç es pot accedir al redactat en format Word.

DEFENSA D’UN SISTEMA JUST DE PENSIONS
(feu click sobre el text ).

Pacte de pensions: fem números

Un aspecte controvertit de l'acord de reforma de la Seguretat Social és la modificació de la fórmula de la base de càlcul: Ara es prenen les bases de cotització dels últims 15 anys i en un futur encara llunyà seran les dels últims 25.

És arriscat opinar saber com i a qui afectarà el canvi ja que dependrà de l'evolució dels salaris i de la població activa.

Per a facilitar el debat presento algunes projeccions construïdes sobre hipòtesis senzilles que simplifiquen els números.

Esbrino la futura pensió de tres treballadors amb un historial salarial diferent però suposant que a hores d'ara els tres:

a) tenen una base de cotització de 1000 euros,

b) la seva edat és de 40 anys i

c) ja disposarien de 20 anys cotitzats.

Considero que la inflació s'incrementa a partir d'aquest moment de manera homogènia a raó d'una décima per mes.

Els recorreguts personals i el resultats finals de cadascun dels tres treballadors en els pròxims 25 anys són el següent:

1. El primer treballador mantindria de manera continuada l'ocupació i el poder adquisitiu gràcies a que cada any milloraria el salaria en la mateixa proporció que la inflació. Això li permetria arribar als 65 anys amb un salari mensual de 1141 euros i dues pagues extres de la mateixa quantia. Si la seva pensió es calculés amb els últims 15 anys, percebria 14 pagues a raó de 1123 euros. Amb les bases de cotització dels 25 anys el resultat és idèntic. L'afecta, per tant, es neutre.

2. El segon treballador millora el seu salari real cada any amb increments d'un 1% per sobre de la inflació. Arriba als 65 anys amb un salari de 1461 euros i dues pagues extraordinàries. La seva pensió calculada amb 15 anualitats, és de 1345euros i amb 25 anualitats és de 1277, el qual comporta una pèrdua del 5%.

3. El tercer, inicialment comparteix la situació salarial del segon però passa a situació d'atur als 50 anys amb dret a dos anys de prestació contributiva. Posteriorment percep la prestació no contributiva per a majors de 52 anys. En aquest supòsit, considero que la base mínima, que és la que s'agafa per a cotitzar en aquests subsidis, s'incrementa anualment en una proporció igual a la inflació. El resultat és el següent: Calculant amb 15 anys té dret a una pensió de 1021 euros. En canvi, prenent els 25 anys la pensió serà de 1082 euros i això significa una millora del 6 %. Evidentment, en aquest supòsit, la quantia de la pensió serà molt més alta que el subsidi no contributiu del que aquest treballador s'haurà beneficiat durant els anys previs a la jubilació.




Calcul Pensions.3"(feu click sobre el text per accedir a la Fulla EXCEL amb tots els càlculs
).








Acabo d’enviar a ICV un escrit sobre la Seguretat Social, perquè s'incorpori en un document de conjuntura econòmica que es discutirà pròximament en els organismes de direcció de la formació. A través del següent enllaç es pot accedir al redactat en format Word.

DEFENSA D’UN SISTEMA JUST DE PENSIONS

(feu click sobre el text ).

La Seguretat Social i la distribució horitzontal


Per a tractar bé el debat sobre el futur de la Seguretat Social és interessant distingir entre els sistemes de distribució horitzontal i vertical.

La Seguretat Social com sistema de distribució horitzontal

El vessant contributiu del sistema actual de Seguretat Social espanyol, està construït sobre la “distribució horitzontal “: els actius d'avui aporten les quotes per a garantir les pensions d'aquells que van cotitzar amb anterioritat i ja han deixat de treballar.

Aquests actius que avui cotitzen, ho fan convençuts que les futures generacions faran el mateix esforç que ells porten a terme i així garantiran les seves futures pensions.

Per tant, és un sistema que afecta a la totalitat de treballadors i ex treballadors, independentment de si durant el període com actius són directius, actuen sota les ordres d'uns altres com ocorre amb la majoria dels assalariats o bé són autònoms.

El sistema fiscal com model de distribució vertical

Els sistemes de “distribució vertical”, en canvi, tenen una mecànica que permet –quan són progressius- que els tributs dels grups amb major renda ajudin a garantir les prestacions i els serveis de caràcter universal i les ajudes per a socórrer als més necessitats.

Però aquests sistemes també poden ser regressius i llavors ocorre el contrari ja que els que menys tenen són els que més aporten i de la seva aportació es beneficien tots, fins i tot els més rics.

Els elements de distorsió de la distribució horitzontal

No obstant això, l'actual sistema de distribució horitzontal de la Seguretat Social fins a ara no ha tingut en compte les particularitats dels diferents grups socials, ni les diferències en l'esperança de vida.

Això, com intentarem explicar a continuació, pot comportar que en algun moment acabi funcionant, en relació a tots els que estan dintre del seu camp d'aplicació, com si d'un sistema vertical regressiu es tractés.

L'exemple més notori ho tenim amb les diferències en l'esperança de vida. Avui ja contem amb estudis que permeten comprovar que els treballadors d'una empresa tenen el doble de probabilitats de morir abans que ho facin els executius d'aquesta mateixa empresa. Això significa que, donada l'escassa mobilitat social, una part de la pensió d'aquests executius la finançaran aquells que ara es troben sota les seves ordres o els fills d'aquests treballadors assalariats.

Un increment generalitzat de l'edat de jubilació, com inicialment suggeria el govern, ampliava aquest mecanisme pervers ja que exigiria a totes les persones que van començar a treballar abans dels 18 anys, a contribuir fins als 67 anys, i això en molts casos significava veure's obligats a cotitzar durant 50 anys i tenir moltes més anualitats de les requerides per a obtenir el tipus màxim de pensió. Curiosament aquestes persones són la major part dels treballadors, que van entrar com aprenents en les empreses anys abans que ho fessin els executius, que llavors s'estaven formant.

Per aquesta raó, la reforma proposada inicialment pel govern comportava, en part, intentar garantir el futur del sistema actual a través d'una distribució vertical inversa, perjudicant a la major part dels treballadors en benefici dels executius.

Aquesta injustícia ha estat àmpliament denunciada i formava part del nucli dels arguments dels sindicats que defensaven un model de jubilació flexible que garantís la continuació de l'edat de jubilació als 65 anys per a aquells que tenen una carrera laboral perllongada. És a dir, s'apostava per l'horitzontalitat del sistema.