La unió europea, l'euro i la crisi tenen solució

Els problemes socials de la UE no han de buscar-se d'una manera aïllada en l'euro: es deriven del neoliberalisme enquistat en els tractats. Al no poder-se recórrer a les taxes d'interès, als tipus de canvi i a les transferències fiscal per a esmorteir els efectes de les crisis econòmiques, s'intenta influir sobre els salaris i els preus i això degrada permanentment les condicions laborals.
En períodes de creixement econòmic, com que les polítiques neoliberals volen impedir la millora de les condicions laborals degradades, s'acaba recorrent al endeutament públic i privat i al dèficit exterior. Així s'incentiva el creixement. És el que es va fer en la majoria dels països de la perifèria en la dècada anterior a la crisi econòmica actual. En aquests països, l'endeutament i el dèficit exterior també es van estimular amb l'expansió de l'especulació i la despesa militar.
Ara, la crisi ens ha conduït a un carreró on la moneda al voltant de la qual s'ha construït la Unió (l'euro) està en perill. Això és deu, sobretot, a la prohibició, incorporada en el Tractat de Maastricht, que el BCE pugui comprar deute dels països europeus. Aquesta prohibició, que jo sàpiga, no té precedents. Si no existís, tot seria més fàcil.
El garbull es podria resoldre modificant els tractats. Però els actuals dirigents no volen fer-ho.
Si se superés la prohibició, el Banc Central Europeu podria comprar el deute i gestionar-lo. Ara bé, prèviament seria necessari separar el deute legitima del que no ho és (deute derivat de l'especulació,de la corrupció, de la compra d'armament, etc.). El deute il•legítim no s’ha de pagar i per tant tampoc s’ha de comprar. Aquesta separació provocaria problemes a molts bancs i no quedaria més remei que nacionalitzar-los.
Però la intervenció no té per què quedar aquí. Es podrien emetre eurobons per a finançar la recuperació amb un rellançament de la inversió pública. D'aquesta manera seria possible impulsar una nova fase de l'Estat del benestar, en la qual es dones satisfacció a les necessitats socials, es milloressin els drets laborals, s'implantés un salari mínim que permetés viure d'una manera digna i es construís un nou model productiu basat en una economia sostenible.