INTERVENCIÓ EN EL CONSELL NACIONAL D'ICV.

Els resultats electorals s'emmarquen en un desplaçament cap a la dreta. Hi han contribuït, sobretot, la merescuda caiguda del PSOE i en menor mesura, l'abstenció (1).


Els aspectes més positius han estat: 

• El resultat d'ICV-EUiA a Catalunya i el d'IU a la resta de l'Estat.
• La conformació d'un Parlament més plural. 

El peculiar èxit electoral de CiU a Catalunya respon a diverses causes: 

•  La situació de crisi, confusió ideològica i desprestigi generalitzat de la política i els polítics, porta a molta gent a aferrar-se a la nació i a la bandera. Els missatges retorçats, com els llançats per Duran, solen tenir èxit en aquests contextos.
•  La política antisocial del PSOE no feia creïbles les crítiques extravagants del PSC sobre les retallades i en certa mesura, li ha donat legitimitat. Els mitjans de comunicació també han ajudat a fer creïble el discurs ben articulat d'Artur Mas sobre l'austeritat (2).
•  L'èxit cantat del PP ha permès diversificar el vot de dretes a Catalunya sense risc de beneficiar el PSOE.

 Hi ha raons per a l'esperança:  

• El PP, certament, ha recollit molts vots. Però el seu èxit electoral és moderat. Ha estat possible gràcies al desprestigi del PSOE i amagant una part de les seves intencions.
• És factible organitzar la protesta de la gent i construir una alternativa política àmplia contra les polítiques neoliberals. Disposarem d'un bon grup parlamentari.

 Ara bé, caldrà comptar amb una organització molt ficada en el conflicte social i que treballi per a la unitat. Això exigeix canvis, també en les nostres organitzacions juvenils. Però no es tracta de fer seguidisme dels conflictes. Hem de saber identificar-los, analitzar-los, coordinar-los i donar-los sortida (3).


Alhora caldrà revitalitzar el debat teòric en el terreny ideològic, en el terreny polític i en el terreny organitzatiu (4).


La situació post electoral ve marcada per una crisi econòmica, que és molt més profunda que una crisi periòdica i que en certa mesura recorda la crisi del 29. Les polítiques neoliberals hegemòniques ens volen fer retrocedir a una situació social semblant a la prèvia al 1929, on no existia Estat del benestar, on els drets laborals i socials eren precaris i on el feixisme va prosperar.


Per evitar aquesta amenaça, cal reunir tots els sectors de la societat que han vist danyades les seves vides per les polítiques capitalistes. Hem de donar continguts anticapitalistes al nostre ideari.


Però el conflicte no és entre capitalistes d'una banda i anticapitalistes de l'altra, com plantegen alguns corrents d'esquerra (5). Tampoc és raonable ressuscitar la vella consigna de Socialisme o barbàrie. Això últim no significa negar, de cap de les maneres, que les polítiques neoliberals ens porten a la barbàrie.


La controvèrsia es situarà, en tot cas, entre les polítiques bàrbares dels neoliberals i les d'aquells que lluitem per una democràcia de tipus nou.

• Una democràcia en la dimensió política,
• Una democràcia en la dimensió econòmica i
• Una democràcia en la dimensió social.

Aquest plantejament també és vàlid per a les polítiques europees. Els problemes de la Unió Europea no es poden focalitzar en l'euro. No es tracta de mitificar la sortida de l'euro com si fos la solució de tots els mals ni de proposar la creació de dos euros, un per al centre i l'altre per la perifèria, com darrerament ha suggerit Arcadi Oliveres. Es tracta, en tot cas, de sortir de l'euro liberalisme(6).


És previsible, que un cop s'hagi constituït el nou govern ens caiguin de sobte dues mesures reaccionàries.La primera en l'àmbit laboral i la segona en el financer:

• Una reforma laboral que d'una banda incorpori el mal anomenat contracte únic i que per l'altre fulmini els convenis col • lectius sectorials; i una Llei de salari mínim amb menys poder adquisitiu.
• La configuració d'un banc tarat que adquireixi tots els immobles i les hipoteques sobrevalorades del nostre sistema financers al que posteriorment s'hagi de socórrer amb diners públics.

Les dues mesures alimenten les arrels en les que s'enfonsa la crisi econòmica actual(7).


La primera implantaria un marc jurídic més desfavorable per al món del treball, faria retrocedir els salaris i posaria noves dificultats a les classes treballadores per cancel•lar els seus deutes.


La segona, significaria entrar en un nou episodi del festí financer.

Notes:

1.-La peculiar visión de J. F. Martín Seco sobre el Estatuto, el Estado y el Neoliberalismo

2.- Argumentació i significat de l'austeritat neoliberal
3.- Teoria i pràctica
4.- Marxistas en un callejón de difícil salida
5.- Per què no ens apuntem al Partit Anticapitalista?
6.- La unió europea, l'euro i la crisi tenen solució
7.- Crisi i recuperació econòmica

ACLARIMENT.- La meva intervenció, no va poder exposar la primera part d'aquest escrit ja que es va limitar el temps. Em vaig centrar sobretot, en la segona part.