El problema no està en el mercat de treball

Corre la remor que José Manuel González-Páramo – membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE)- serà ministre de Rajoy.
Aquest senyor duu anys insistint en la necessitat de precaritzar encara més el mercat de treball espanyol. L’acusa de ser el responsable directe dels actuals nivells d'atur. Però no és cert.
Des de fa algunes dècades, el mercat de treball espanyol ha estat un dels més moguts i flexibles de la zona de l'euro:
En l'època de bonança econòmica va ser perfectament capaç de cobrir milions de nous llocs de treball. Això va permetre una transformació profunda de l'economia espanyola i de la societat, ja que molts d'aquests llocs de treball van incorporar a dones i a treballadors estrangers .
El problema dels anys de bonança econòmica va venir, en tot cas, dels continguts precaris de bona part dels llocs de treball de nova creació i de la precarització dels que hi havia prèviament. La precarització no es deriva de la “rigidesa” sinó que és una conseqüència directa de les polítiques laborals desreguladores.
Encara que actualment tenim uns volum elevadíssims d'atur, tot indica que el mercat de treball espanyol serà capaç de cobrir els nous llocs de treball quan la demanda augmenti (tot i que la superació de l'atur, no es troba únicament en el terreny de la "demanda" sinó també en el de les grans inversions).
No podem culpar a la legislació laboral de l'atur i de la inestabilitat de l'Euro. Aquests problemes s’han de buscar en altres llocs si de debò es vol resoldre'ls.