Les polítiques d'austeritat parteixen de la idea que els individus i els governs "gastem massa." Sí fóssim "més austers", els pressupostos s'equilibrarien, i llavors les coses serien "normals".
És molt fàcil fer combregar a la gent amb aquests arguments, sobretot quan els formulen acadèmics i experts en els mitjans de comunicació de major audiència i diuen insistentment "que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats".
Sembla que els únics que "han allargat més el braç que la màniga" han estat els treballadors. És a dir, aquells que obtenen els seus ingressos a través d'un salari a canvi d'una jornada laboral.
Paradoxalment, els salaris, en el període d'auge econòmic, pràcticament es van congelar. El preu de l'habitatge, en canvi, va pujar més d'un 100%.
Com que tot i la congelació salarial, una part dels treballadors van tenir "l'atreviment" de comprar un pis i un cotxe i subscriure una hipoteca, ara estan endeutats.
Aquesta criminalització dels de baix, deixa de costat als bancs, a les immobiliàries, a les empreses constructores, als fabricants de cotxes ,..., i a les companyies d'assegurances. Uns i altres es van folrar amb el cobrament d'interessos, amb les maniobres especulatives i amb la venda dels seus productes per preus elevadíssim que deixaven un marge de benefici impressionant.
L'austeritat també es justifica per la crisi. Hi ha menys recursos i això no canviarà fins que no es produeixi "la recuperació". Ara bé, per garantir "la recuperació" cal posar més riquesa i mà d'obra barata i dòcil en mans de les grans empreses perquè "s'animin a contractar". També cal garantir que tornin els "bons temps" per al capital financer.
En canvi, l'austeritat no contempla per res alleujar la càrrega del deute de la classe obrera, ni a curt ni a llarg termini. Tampoc alleuja la crisi del deute públic.
Si la despesa pública es redueix tal com s'està reduint ara, es redueix el nombre de llocs de treball públics, les concessions públiques als contractistes privats també es redueix i molts dels llocs de treball privats es perden. En disminuir les rendes salarials, els ingressos fiscals procedents d'aquestes rendes i del consum també es redueixen i el dèficit s'eleva.
En altres paraules, l'austeritat significa menys poder adquisitiu i això al seu torn significa menys producció i més atur. Per tant, menys ingressos per als treballadors i per al govern i més deutes per a tots. Això és el que significarà l'austeritat neoliberal.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari