La doctrina econòmica de Duran i Lleida

Els economistes (i els polítics) conservadors solen atribuir la pobresa dels pobres a les forces naturals del mercat. Els menys afortunats no es mereixen guanyar més del que el mercat els permet guanyar. Si els pobres volen més ingressos, només han de treballar més dur o fer-ho amb més intel·ligència. Per tant, o es formen o cal obligar-los a treballar. Les polítiques governamentals per reduir la desigualtat en els ingressos o per ajudar els pobres són catalogades de destructives.

La seva predisposició ideològica els condueix a ser molt crítics amb qualsevol proposta per afavorir la redistribució de la riquesa o els ingressos. Segons les seves teories, els mercats recompensen de manera apropiada als rics i poderosos que, per tant, tenen tot el dret del mon a quedar-se amb tot el que guanyen. Res justifica que se'ls faci pagar més impostos. Consideren que la millor manera de superar la pobresa és permetre que les forces econòmiques naturals segueixin el seu propi curs.

Però aquets economistes (i polítics) obliden que en el sistema econòmic actual, els poderosos tenen moltes més possibilitats d'intervenir en els esdeveniments econòmics que la resta. Ni tenen en compte les influències perverses del mercat que alimenten les desigualtats, ni prenen en consideració les qüestions de raça, classe, procedència, lloc de residència o gènere. Tampoc reconeixen el paper de les polítiques públiques com a eines adequades per restringir les desigualtats. Heus aquí la raó per la qual no toleren cap tipus de subsidi a favor dels més febles.

Publicat a Reus digital.