2011. Un altre Premi Nobel d'economia fora de to

L'últim Premi Nobel d'economia s'ha concedit a Thomas Sargentha i a Christopher Sims.

Diuen que Alfred Nobel volia que es premiés a aquells que “han generat un benefici major a la humanitat" Però els premis que porten el seu nom no sempre s'utilitzen amb aquesta noble finalitat.

Thomas Sargentha és un economista influent: Les seves propostes han donat arguments als economistes convencionals per a pressionar als governs per què prioritzessin la desregulació, la privatització, el control de la inflació i oblidessin la plena ocupació. El resultat han estat tres dècades en les quals els salaris van disminuir, moltes persones van perdre la seva estabilitat laboral i/o van haver-se d'endeutar i on van prosperar les polítiques que han alimentat ( i alimenten! ) les arrels de la crisi econòmica actual.

A mitjans dels setanta Thomas Sargentha va contribuir a popularitzar la “teoria de les expectatives racionals” que se sustenta en la subjectivitat de la gent i la va acompanyar d’ una formulació segons la qual els mercats són eficients i l'economia en el seu conjunt és estable i té capacitat d’autocorrecció. Segons aquesta opinió no existeix l'atur involuntari i per tant els aturats ho estan per que no tenen ganes de treballar , volen beneficiar-se dels subsidis i anar al bar.

És veritat que els que han concedit el Nobel han ressaltat les aportacions teòriques de Thomas Sargentha a l'econometria , i això també ho han repetit la major part de comentaristes. Però de fet, d’aquesta manera s' està premiant a la sofisticació matemàtica amb la qual ell mateix ha embolicat les seves pròpies teories. En tot cas, aquestes opinions crítiques no signifiquen ignorar que entre els estudis de Thomas Sargentha hi podem trobar algun treball de cert interès i fins i tot amb conclusions raonables. Però l'excepció no trenca la norma.

Al meu entendre, Christopher Sims és una altra cosa ja que en aquest cas sí que podem dir que el mèrit principal ha estat desenvolupar un mètode estadístic que ajuda a fer algunes previsions. Ara bé, el que en aquest moment convé , i sobre tot veient el que ens està caient, no són tant les eines que ajuden a l'anàlisi del capitalisme des de fora sinó les aportacions que ens permeten comprendre les veritables contradiccions internes d'aquest sistema tant injust i destructiu.