La indignació i la confusió

La gent està molt indignada pels salaris dels grans executius que no han deixat de créixer. També ho està amb les prebendes dels polítics del sistema.

Aquesta indignació és comprensible, però és acceptable per a aquells que més es beneficien del “statu quo”. Per aquesta raó, els mitjans de comunicació estan disposats a donar visibilitat a (o a encoratjar) la indignació pública sobre aquests temes i per la mateixa raó el Fons Monetari Internacional ha tractat aquesta qüestió en alguns dels seus informes.

La reducció de salaris dels executius i l'austeritat de les persones que es dediquen a la cosa pública és necessària. Ara bé, si no va acompanyada d'altres mesures, ajudarà poc a canviar la dinàmica d'un sistema que impulsa reformes regressives de la legislació laboral, promou les despeses militars i les guerres, busca la privatització de les empreses i dels serveis públics, fa cas omís de la desigualtat d'ingressos, retalla els drets socials, etc.

Les enquestes mostren que les persones tendeixen cada vegada més a culpar els governs de tots els mals i això les duu a creure que la reducció del sector públic pot ser una bona solució.

Aquesta percepció ens pot conduir al desastre. Sent cert que els programes i polítiques governamentals tenen molts defectes, si no existissin el sofriment de la gent encara seria més gran.

D'altra banda, quant més minúscul sigui el govern i menors siguin els mecanismes de control, major serà la llibertat d'actuació dels poderosos i això els permetrà gaudir de noves i millors possibilitats d'enriquiment.