20/4/11

La pobresa infantil als Estats Units i a Espanya i altres formes de desigualtat

Acabo d'accedir a una col•lecció de dades (20) sobre la desigualtat als Estats Units que permeten visualitzar algunes de les grans injustícies que travessen al país més ric del món.


Les dades incorporen estadístiques d'altres països (també considerats rics) i això permet establir comparances entre uns i altres. M'ha sorprès, sobretot, l'estadística sobre la taxa de pobresa infantil que posa al descobert que als Estats Units, el 21,9 per cent de tots els nens estan en situació de pobresa, per damunt fins i tot de Mèxic, que ocupa el segon lloc.


La situació d'Espanya en aquest tema és una mica millor que la dels EUA, però, segons l'estudi, ocupem el cinquè pitjor lloc, d'un total de 21 països, i patim una taxa de pobresa infantil del 16,1%.


Un altre dels gràfic que ara tinc interès en comentar és el que fa referència a la segregació residencial. Ja sabíem que als rics no els agrada viure en els mateixos barris que els pobres. La novetat és que als EUA, durant les últimes dècades, la segregació residencial en lloc de reduir-se augmenta


Tot i que la segregació racial es va abolir oficialment en aquell país que ara presumeix de tenir un president de color, la segregació de classe continua sent legal. Ara aquesta segregació la genera "el mercat”.


No conec dades concretes sobre Espanya, però sospito que aquí s'està produint un fenomen semblant.

El tercer gràfic que comentaré tracta de la concentració de la riquesa i ens indica com s'ha accentuat en les últimes dècades.


En 1983, el 10% de les llars controlaven el 68,3 per cent de la riquesa total i en 2001 aquest 10 per cent més ric ja controlava el 71,5%


La concentració va créixer encara més en els anys d'auge econòmic i ho ha fet de nou durant la crisi. Existeixen dades fidedignes que indiquen que en 2009, la proporció de la riquesa en poder del deu per cent més ric de les llars nord-americanes havia arribat a el 82,7 per cent.


L’anàlisi dels increments de productivitat i dels increments dels salarials també dóna una informació interessant . Els EUA són un país ric, entre altres coses, gràcies al seu augment espectacular de la productivitat laboral. Però, a qui ha beneficiat aquest augment? El creixement de la productivitat laboral va ampliar la riquesa nacional. En canvi, l'ingrés salarial mitjà es va estancar.

El fet és que el creixement dels salaris siguin menors que els de la productivitat històricament ha contribuït a la generació d'un excedent en els EE.UU, i aquest es un fenomen que ja va ser analitzat a finals dels anys 60. Però, des de mitjans de la dècada de 1970, les coses han empitjorat molt en aquest sentit i ha crescut l’escletxa entre la quantitat total produïda i la proporció de la riquesa destinada a remunerar als treballadors. Això, no només ha contribuït a l'augment de la desigualtat; també ha tingut un paper important en la generació de la crisi actual.