Accidents nuclears i crisi econòmica


En veure les conseqüències terribles dels accidents nuclears en el Japó, vaig albergar l'esperança que davant la tossuderia dels fets tothom apostaria per les energies netes.

La meva opinió va canviar al recordar com s'ha actuat en altres crisis relacionades amb l'energia.

L’exemple que em va venir al cap va ser l'anunci del Pic del Petroli que ens alerta que dintre d'uns anys sofrirem una escassesa d'hidrocarburs. Però aquest advertiment no va ser suficient per a modificar les estratègies dominants: Les grans empreses van apostar per endinsar les perforacions petroleres i per l'obertura de nous punts d'explotació.

Paradoxalment, l'aposta energètica expansiva va coincidir amb una sèrie de desastres mediambientals a causa d’abocaments en el mar, amb efectes nocius i duradors. Tot i així, les grans multinacionals van continuar amb els seus plans.

Ara, la meva conclusió és la següent: La catàstrofe nuclear, el Pic del Petroli i els efectes perversos dels abocaments sense control d'hidrocarburs fan evident la necessitat d'un canvi. El que ocorre és que hi ha una minoria poderosa a qui el canvi no li convé. Aquesta minoria pot tenir un interès relatiu per les energies netes, sempre que generin guanys. Però segueix jugant a fons amb l'energia nuclear i aposta per una societat governada pel petroli, ja que això és molt beneficiós per a ella.

La reflexió que acabo de fer hem permet enllaçar amb una altra sobre la crisi econòmica:

En el moment que va esclatar la crisi, molts analistes d'esquerres la catalogarem com un accident ocasionat per un capitalisme que en les últimes dècades ha apostat per les polítiques neoliberals. Alguns, amb una certa ingenuïtat, van arribar a creure que la crisi liquidaria el neoliberalisme i obriria condicions òptimes per a un canvi de model. Uns altres, més previnguts, vam mantenir que el desenllaç no estava predeterminat: dependria del conflicte social. Advertirem, alhora, que si la correlació de forces era desfavorable per als de baix la crisi acabaria beneficiant al capital monopolista i financer.

Personalment vaig subscriure aquesta darrera conclusió, a partir de l'evidència històrica que mostra que les crisis afavoreixen més a la dreta que a l'esquerra ja que empenyen a la gent a recloure's en la seva esfera familiar i personal amb la finalitat d'intentar torejar el temporal. Per aquesta raó, aquí i en altres llocs, estem assistint a un ressorgiment del nacionalisme i la xenofòbia mentre s'afebleix la solidaritat.

Ara, un dels problemes gruixuts és que molta gent no relaciona les conseqüències perjudicials d'aquesta crisi amb el sistema econòmic i amb les polítiques neoliberals que l'han provocada.

Tornem de nou al desastre nuclear del Japó i a les seves conseqüències polítiques:

En aquests moments, a pesar de l'aposta dels poderosos a favor de l'energia atòmica, els que ens oposem a aquest tipus d’energia, tenim una innegable legitimitat moral per a demanar el tancament de les nuclears: No hem construït l'argumentació en esclatar “la crisi nuclear”. Ho vam fer quant les nuclears “funcionaven relativament bé”!

La situació en relació a la crisi és semblant. La crítica al capitalisme i a la seva variant neoliberal ja l'havíem formular quan el sistema funcionava “raonablement bé”, que de fet és el que ocorre durant períodes llargs.

Convé no oblidar que quan el capitalisme funciona “raonablement bé”, segueix sent problemàtic: explota a les classes treballadores, eixampla les desigualtats, destrueix el medi, genera violència,..., i és alienador. Algunes d'aquestes tares es van suavitzar durant el període històric conegut sota el nom de keynesia. En canvi, van empitjorar amb les polítiques neoliberals.

Però, com deia fa un moment, encara hi ha una gran part de la ciutadania que no percep la crisi com un accident provocat per aquest sistema.

Amb els accidentes nuclears del Japó, pot passar quelcom semblant si els poderosos acaben convencent a la gent que tot és culpa d'una catàstrofe natural, d'un error humà o d'una cadena d'error. Això els permetria exculpar a l'energia atòmica que ha estat la que ha ocasionat la catàstrofe i així podrien seguir enriquint-se amb els seus negocis nuclears.

Hem de ser pessimistes? No! Ni parlar-ne!

Es tracta, únicament, de ser conscients 1)que existeix una imperiosa necessitat de deixar al descobert quins són les veritables causes dels desastres mediambientals i socials i 2)que cal construir una proposta política que posi fre a les intencions d'unes classes dominants, minoritàries, però poderoses, embogides per la seva set de guanys.