El futur de les pensions i les disquisicions sobre la demografia

El debat sobre el futur de les pensions i la seva relació amb les tendències demogràfiques a Espanya i altres països rics, de fet és un debat entre aquells que es preocupen per millorar el futur dels nostres fills i els que volen explotar-los tant com els sigui possible. Però les coses no es presenten així, i es camuflen amb disquisicions sobre el desastre que se'ns vindrà a sobre a causa de les baixes taxes de natalitat i d'una major esperança de vida.

Encara que ara tenim una població molt més envellida que abans, en terme mitjà, som més rics. La raó d'aquesta paradoxa es troba en la productivitat que ha anat progressant un 2 % anual durant els últims 50 anys. Si aquests creixements és manté, d’aquí a 20 anys els treballadors en una hora de treball produiran gairebé el 50% més que ara i dintre de 40 anys s'estarà produint el 120% més. Aquests guanys de la producció poden permetre als nostres fills i néts gaudir d’un millor nivell de vida i fer-se càrrec de les pensions dels jubilats.

Si bé cap economista seriós pot qüestionar aquesta aritmètica bàsica, els traficants de la por demogràfica sempre acaben sortint amb històries sobre la manca de mà d'obra jove. Aquest és un truc barat. En els últims anys, fins i tot en els períodes de major creixement econòmic, la nostra economia no ha estat capaç d’ocupar tota la població en edat de treballar i ha hagut de conviure amb un nombre important d’aturats, amb reserves de mà d'obra femenina i amb milions de persones estrangeres disposades a creuar les fronteres per a poder treballar.

Per altra banda, en el supòsit que hi hagués escassetat de mà d'obra, no hauria de tenir forçosament un paper negatiu ja que permetria als treballadors ser més selectius a l’hora de triar un lloc treball. Probablement ningú voldria treballar en les condicions precàries d'ara. Això significaria que les empreses més rendibles i productives haurien d'oferir salaris més alts. Els llocs de treball menys productius, en canvi, quedarien vacants. Les carreteres estarien menys congestionades i les ciutats serien més habitables.

En resum, no hi ha cap problema demogràfic irresoluble. L'únic problema és que una sèrie de persones que ocupen llocs d'influència i de poder han decidit bombardejar-nos amb càlculs matemàtics esbiaixats amb la finalitat d’arrabassar-nos una part dels nostres drets socials i afavorir als explotadors.