No puc resistir-me a iniciar la intervenció fent menció al poema que Miguel Hernández va dedicar als covards i que ens han llegit el Ramon Llop i la Dolors Quintana.En el poema, Miguel Hernández ridiculitza aquells que constantment criden (borden segons ell) i que a l'hora de la veritat desapareixen del mapa.
La situació d’ara no és – ni de bon tros- la que hi havia quan va escriure aquell poema.
Però les conductes de què parlava Miguel Hernández estan presents en el debat actual i d'una manera molt especial entre aquells que diuen que el futur ja està escrit i que per tant hem de quedar-nos a casa observant els esdeveniments.
LA CRISI, LES ELECIONS I ELS MERCATS
Aquestes eleccions se celebren en un context de crisi econòmica i incertesa sobre el futur i quan només han transcorregut dos mesos després de la vaga general de setembre.
A la campanya prèvia a la vaga ja vam patir aquest tipus d'arguments que pretenen abocar-nos a la inhibició. Ens deien que no podem fer-hi res; que el futur no està a les nostres mans sinó a les mans dels mercats. Que tot es inútil. Que el futur ja està dictat.
I ara ens diuen el mateix, sense aclarir-nos que això que anomenen mercats no és altra cosa que un conjunt de poderosos que pretenen continuar especulant i explotant la gent.
Aquest mercat, o sigui els poderosos, vol aprofitar l’ocasió per clavar les seves urpes sobre l'Estat del benestar, començant amb les pensions i els subsidis d’atur i continuant amb els serveis de sanitat i d’ensenyament per acabar controlant la major part dels serveis públics a través de les privatitzacions.
LA DRETA, EL MODEL IRLANDES I L’ECONOMICA DEL TOTXO
Aquests darrers dies l’estrella dels telenotícies ha estat la situació econòmica irlandesa. Irlanda és un país petit i per tant una víctima fàcil per els especuladors. Desprès d’Irlanda pot continuar Portugal, un altre país, que com Irlanda i Grècia, també és petit i fàcil de dominar per aquesta gent. Però Irlanda, Grècia i Portugal, a més de ser països petits, tenen aspectes en comú que comparteixen amb Espanya: Són poc competitius, presenten una balança de pagaments negativa, han viscut una bombolla especulativa i les famílies i les entitats financeres estan molt endeutades.
En la campanya electoral anterior nosaltres vam denunciar les polítiques del totxo, basades en l’especulació immobiliària i amb els macro projectes. La majoria dels partits, i d’una manera especial Convergència i el PP, però també el PSC, ens van criticar. Dient que anàvem en contra del progrés quan aleshores, igual com ho fem ara, apostàvem per la modernització ecològica del país. Ells en canvi, perdien el nord amb el totxo.
En aquelles eleccions, i fins i tot recentment, els partits de dretes presentaven Irlanda com el paradigma del que ells volien per Catalunya. Alabaven, sobretot, la seva política de rebaixes fiscals per les empreses i la precarietat del seu mercat de treball. Aquest era el tipus de “progrés” que nosaltres no volíem aleshores i no volem ara per a Catalunya. En canvi, aquest era el tipus de polítiques que avalaven i segueixen avalant ells per Catalunya.
Tot això ho diem, no per crear alarma, sinó perquè som conscients que la situació que va obrir la retallada del govern Zapatero quan es va rendir a les demandes dels especuladors i contra la qual es va celebrar la vaga general, no ha significat la fi sinó l’inici d’una conjuntura marcada per el conflicte social.
El conflicte social continuarà i només el guanyarem actuant de forma massiva. Per aquesta raó serà molt important comptar amb parlamentaris compromesos en la lluita i en les reivindicacions de les classes treballadores.
NOVA CULTURA DE L’AIGUA VS. TRANSVASAMENTS
Un dels macro projectes que les dretes va intentar portar a terme durant els anys del totxo, va ser el transvasament de l’Ebre primer i , després el del Roine. Nosaltres vam participar en la lluita que inicialment va evitar que tot això prosperés. Ara hem contribuït a rematar la feina demostrant, a través de la nova cultura de l’aigua, que els transvasaments no són necessaris.
Aquestes i altres polítiques han estat possibles gràcies al govern progressista i d'esquerres que alguns, despectivament, etiqueten com el tripartit.
EL GOVERN DE LA GENERALITAT I LA CIUTAT DE REUS
Quant per primera vegada els partits d'esquerres vam sumar a Catalunya i es va visualitzar la possibilitat d'acabar amb el pujolisme, l'alcalde de la nostre ciutat va declarar que havia arribat l'hora de Reus. Llavors, alguns vam matisar aquesta afirmació per que no la consideràvem correcta. Tenia un cert to localista. No venia a tomb.
Aquest govern ha estat bo per a Catalunya. També ho ha estat per als seus pobles i ciutats i per aquesta raó ha dut a terme polítiques beneficioses per a Reus.
No tenim temps per fer un repàs minuciós, però no vull deixar de recordar que gràcies a la Llei de barris s'ha fet un treball impressionant de rehabilitació del Barri del Carme i dels barris de Sol i Vista i de l'Immaculada.
A poc metres d'aquí s'ha construït un Casal de Joves.
Nous equipaments escolars estan en marxa i d’altres, s'han rehabilitat.
Comptem amb un nou Arxiu i amb una residència per a la gent gran al barri Sol i Vista.
En aquesta legislatura s'ha construït el nou hospital.
Però l'important no és que s'hagin fet coses, sinó la raó per la què s’ han fet. Apostar per l'ensenyament i per la sanitat és fer-ho per uns serveis universals i gratuïts que ens tracten a tots per igual i on no es té en compte les rendes de cada família sinó les seves necessitats.
I això ha estat decisiu en uns anys de creixement demogràfic i d'una forta onada migratòria de la que els poderosos només es volen beneficiar per poder explotar millor a la classe obrera.
Els poderosos, quan no poden explotar als immigrants intenten fer-los fora i volen aprofitar la seva presència per crear conflictes entre les classes populars i camuflar així els autèntics responsables de la crisi econòmica que tants problemes estan ocasionant entre la gent treballadora.
UNA PROGRAMA D’ESQUERRES, ECOLOGISTA I NACIONAL
Com explicaran a continuació altres companys i companyes de candidatura, presentem un programa basat en la creació d'ocupació, en la modernització ecològica del país i que té com a horitzó l'alliberament nacional de Catalunya, un alliberament que no serà possible fins que fem realitat el dret a l'autodeterminació. Però igual que dèiem abans en fer menció del conflicte social, ara hem de repetir que aquest dret només serà possible actuant de forma col.lectiva com un sol poble.
UNA FORMACIÓ POLÍTICA DE LLUITA I AMB REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL
A mi, només em correspon la funció de teloner, però no vull acabar sense una menció particular a les dues persones que intervindran al final, és a dir al Daniel Pi i a l'Hortènsia Grau.
Fa quatre anys vaig ser una de les persones que va apostar per a que el Daniel encapçalés la nostra llista electoral i estic convençut, com ho estava llavors que va ser una decisió encertada.
Els que fa anys compartim el treball polític amb el Daniel coneixem bé la seva honestedat, la seva dedicació, la seva capacitat de treball i la seva generositat.
Avui podem dir que cap altre diputat de la circumscripció pot presentar un balanç tan positiu com el seu. Ha fet molta feina i ben feta.
El Daniel ha continuat, i amb un excel•lent, una tasca de representació institucional parlamentària que va iniciar al seu dia en Josep Solé Barberà quant va sortir elegit Diputat, que van continuar Maties Vives, Miguel López, Agustí Fornés, Víctor Gimeno i Dolors Comes i que ara passarà el relleu a l’Hortènsia Grau i a la resta de persones que obtinguin l'acta de diputat o diputada.
A partir d'ara el Daniel Pi, suma a les virtuts que abans he relatat, una experiència acumulada gràcies al seu excel•lent treball com a parlamentari i això el converteix en un dels actiu més valuosos de la coalició.
Estic convençut que a Reus aportarem molt vots a la candidatura d’ICV-EUiA. Tenim una organització tensionada i unida i això es la nostre principal garantia d'èxit, tant per a aquestes eleccions com per a totes les batalles polítiques que haurem de dur a terme en els pròxims mesos.
(Intervenció d'Antoni Puig Solé)
Escrits
