Imagini per un moment que vostè és el president del Consell d'Administració d'un gran banc i que aquest banc realitza operacions molt importants als mercats financers.
En aquesta situació, segurament intentaria que la major part dels diners circulessin a través de la seva entitat financera i que aquests diners hi romanguessin durant el major temps possible; així podria utilitzar-los segons li convingués.
Per obtenir fons, faria tot el que estigués al seu abast amb tal d'aconseguir que els treballadors domiciliessin els cobraments de les nòmines i que tothom li confies els seus estalvis.
Però hauria de saber que això del negoci bancari ja no és com abans. Ara, els estalvis i la domiciliació de les nòmines, únicament li permetria gaudir d'un camp d'actuació molt reduït. Per tant, voldria ampliar el seu negoci.
Segurament que donades les circumstàncies actuals, per a vostè seria molt difícil acceptar que els milers de milions que ara obté la Seguretat Social s'escapessin de les seves mans i anessin directament a les mans dels jubilats en forma de pensions. Això probablement el posaria frenètic ja que seria com una llaminadura a la què de moment no pot accedir.
Imagini, també, que les possibilitats dels treballadors de tenir dret, en el moment de la seva jubilació, a una pensió pública, obstruís la comercialització de les assegurances de jubilació que ofereix la seva entitat i que considerés que aquestes assegurances podrien significar una meravellosa oportunitat de negoci en el futur. Segurament que això encara el trauria més de polleguera.
A més, a vostè, com a banquer, li interessaria que els més rics poguessin continuar acumulant cada vegada més riquesa. Això li permetria oferir la seva entitat a aquestes persones i dur a terme operacions de major envergadura. Però imagini que llavors també descobreix que en aquest terreny l'actual model de finançament de les pensions no l'afavoreix. Ha de saber que quant més pes té la distribució i més estesa està la solidaritat, menor és l'acumulació. Quina ràbia, no?
Doncs bé, tot això és més o menys el que està passant en silenci gràcies al sistema actual de Seguretat Social on els jubilats reben una pensió que els permet afrontar la vellesa amb certa dignitat sense que aquests diners passin prèviament pels mercats financers.
No descarto que en arribar a aquest punt, algú em corregeixi i digui que malgrat tot, els bancs no queden al marge del cobrament de les pensions. Aquesta observació, en part és pertinent, però no oblidi que en el millor dels supòsits, les entitats financeres han de conformar-se que els jubilats domiciliïn les seves pensions i aquí s'acaben les seves possibilitats de negoci. Això per a elles és poca cosa.
Si vostè tingués el poder que tenen els especuladors i els banquers i estigués disposat a defensar els interessar que ells defensen, segurament que recorreria a tot el que trobés al seu abast per invertir aquesta situació. No acceptaria, de cap manera, que tot aquest munt de diners quedés a les mans de la Seguretat Social mentre ha de mirar-lo des de la barrera.
Per invertir aquesta situació, vostè diria que la Seguretat Social no utilitza adequadament tots aquests diners, que continuar així no té sentit i que al final aquest sistema s'acabarà enfonsant.
Ara bé, si vostè fos banquer, quin tipus de Seguretat Social li convindria? Per respondre cal saber prèviament que existeixen diferents maneres de finançar i regular un sistema de pensions.
L'actual sistema es finança a través d'un model que es denomina de repartiment on els diners recaptats amb les cotitzacions socials de cada anys es destinen a pagar les pensions que els jubilats reben aquest mateix any. És, per tant, un sistema solidari en el qual les entitats financeres no participen. A vostè, si fos banquer li convindria eliminar-lo o disminuir el seu pes per delegar-lo a una situació residual.
Hi ha una altra manera de finançar el sistema: la capitalització. En aquest cas, les aportacions de cada individu es posen a les mans d'entitats financeres que les inverteixen segons el seu criteri en espera que al final s'obtingui una rendiment que permeti fer efectiva la futura jubilació de la persona que ha anat cotitzant. Aquí, per tant, la gestió queda a les mans de les entitats financeres a què es lliuren els recursos recaptats. Això permet a aquestes entitats cobrar una quantia en concepte de despeses de gestió i per a publicitat. Aquests últims cobraments són molt importants: no oblidi vostè, que actualment una de les principals fonts de benefici de les entitats financeres són els ingressos per comissions i serveis. Segurament que aquest model, a vostè com banquer, li aniria de meravelles.
Però no tots els sistemes de capitalització són iguals. Uns són de prestació definida i altres d'aportació definida.
En el primer cas, la persona que cotitza té garantida una pensió (prestació) clarament definida prèviament. En altres paraules, sap amb certesa la quantia de la seva jubilació.
En el segon cas, en canvi, només queda clarament definida l'aportació que farà la persona que cotitza. La pensió futura, en canvi, queda sense definir i dependrà de la rendibilitat obtinguda amb la inversió.
Davant d'aquestes dues opcions, a vostè, com a banquer, li interessaria sobretot el sistema d'aportació definida. Amb aquest sistema tindria garantides mensualment una aportacions que els dipositaris no podrien retirar (una espècie de “corralito") fins després d’una colla d'anys. També tindria dret a cobrar les comissions per la gestió dels fons i a pagar la publicitat dels seus plans de pensions per captar nous clients.
Bé. Espero que la simulació li hagi ajudat a entendre la conducta actual dels especuladors i dels banquers i que s'hagi adonat que els interessos d'aquesta gent i els de la majoria de la població són radicalment oposats.
Escrits
