1/11/10

La Llei de la gravetat, les identitats comptables i el dèficit públic


Encara hi ha persones que consideren que la gravetat només és una bona idea, però s'equivoquen. La gravetat és una llei de la qual no ens podem deslliurar. Si algú encara ho posa en dubte, que es tiri des d'un setè pis i veurà el que li ocorre, independentment de les seves idees, bones o dolentes, sobre la gravetat.

El que succeeix amb la gravetat també és vàlid per a una sèrie d'identitats comptables fonamentals que operen com a lleis.

Ara, per exemple, alguns ens vénen a dir que els nivells de deute pública i privada es poden reduir simultàniament. Però això és impossible, llevat que s'aconsegueixi un superàvit en els intercanvis entre el nostre país i l'exterior.

El deute (el passiu) d'una persona física o jurídica és alhora un dret de cobrament (un actiu) per a una altra. I això també és vàlid si els que tenen els deutes són les persones físiques i jurídiques d'un país i els que tenen els drets de cobrament són persones físiques i jurídiques de l'exterior (d'altres països).

Per aquesta raó, si el sector privat està fent un esforç molt gran per reduir els seus deutes, i alhora, el govern intenta retallar el seu dèficit reduint despeses, l'economia del país es veurà atrapada en una espiral de la qual no podrà sortir llevat que hi hagi un augment de les exportacions netes que permetin finançar tot això.

Si es dóna prioritat a la reducció de la despesa pública, al final els que sortiran guanyant seran els creditors (en el nostre cas, majoritàriament estrangers) que aconseguiran transformar els seus drets de cobrament en diners en efectiu, alliberant-se així del risc que suposa una possible insolvència dels deutors. En canvi, els perjudicats seran els deutors, especialment els més vulnerables, que veuran reduïts els seus ingressos líquids i els beneficis socials de què gaudien anteriorment mentre continuaran condemnats a pagar els seus deutes, sigui com sigui, ja que sobre els seus caps s'ha col•locat una espasa afilada.

Però d'aquesta manera el dèficit públic no es podrà reduir mai. Tard o d’hora, l'Estat de nou s'haurà d'endeutar. Ara bé, la situació ja no serà la d'abans: els nous préstecs seran de pitjor qualitat: Per poder accedir-hi caldrà pagar un interès més elevat i venceran en un període menor de temps. D'altra banda, el pagament d'aquests interessos més elevats desencadenaran sobre l'Estat un efecte "bola de neu" amb el qual el dèficit públic encara serà més gran del que era abans

De fet, això ja ve ocorrent en una part dels països europeus perifèrics on, malgrat els esforços que s'estan suportant a través de les polítiques d'austeritat, el dèficit fiscal no disminueix.

Mentre el sector privat continua reduint el seu endeutament a empentes i rodolons, els esforços per reduir el dèficit fiscal només comporten retalls en les despeses. Però aquests retalls també generen menors ingressos fiscals, creant-se així una espiral permanent de misèria per al país, que desgraciadament només sofreixen els més febles, mentre els poderosos continuen enriquint-se

Si la gent no s'adona que en la situació actual la despesa pública continua sent necessària, no hi haurà manera de sortir del pou.