La Renda Garantida de Ciutadania i els portaveus parlamentaris a CC.OO


Dins dels actes de l'11 de setembre, CC.OO de Catalunya va organitzar una taula amb els portaveus parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV.

Em va sorprendre la resposta que el representant de CiU i la d’ERC van donar en ser interrogats sobre la futura regulació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Van confondre la pregunta i van construir la resposta com si es tractés de l'aplicació d'una Renda bàsic a l'estil de la que proposa Daniel Raventós, entre d'altres. Qualsevol persona que entengui una mica sobre aquesta matèria sap que no es tracta d'això. A més el portaveu de CiU ho va fer com si aquesta Renda bàsica s'hagués d'aplicar en la seva versió maximalista. Sembla que els falta informació i això és més greu encara si es té en compte que CC.OO., que era la promotora de la taula,
ha formulat diversos suggeriments sobre el tema.

La proposta de Renda Bàsica té, certament, una gran envergadura i requereix un enfocament general sobre el model de protecció social que es vol; també necessita aclarir el seu finançament. D'altra banda, es tracta d'una proposta que on té millor acoblament és en l'àmbit estatal, tal com jo mateix vaig exposar fa un temps en
un article publicat a la revista Treball i que també vaig penjar en aquest bloc.

En canvi la Renda Garantida de Ciutadania és una proposta diferent i molt més senzilla que la Renda bàsica. Es tracta, a més, d'un dret reconegut a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que hauria de ser regulat per Llei i que, per tant, forma part del desplegament de l'Estatut. És normal, doncs, que ens preguntem si es pensa regular o no en la pròxima legislatura i com es pensa fer.

Quan parlem de RGC , ens estem referint únicament a un dret individual, universal i no condicionat a accedir a una prestació econòmica, per fer front a les necessitats bàsiques quan no es té ocupació, no es pot percebre cap prestació del sistema de seguretat social i no es té accés a cap altra forma de renda que garanteixi la subsistència.

En temps de bonança, el creixement econòmic no evita que existeixin persones i famílies que queden a la cuneta, sense ingressos bàsics i recursos que permetin l'autonomia personal i la suficiència econòmica.Si això ocorre quan l'economia, l'ocupació i els recursos públics van bé, en temps de crisi, de duresa, d'escassetat d'ingressos a les arques públiques, les famílies i les persones que es troben a les fronteres de l'exclusió i la pobresa, es multipliquen. La RGC és, per tant, un instrument i una eina essencial contra la pobresa i l'exclusió.

És evident que la RGC hauria de formar part d'un conjunt de mesures entre les quals es troba la millora dels serveis socials, i sobretot la promoció de programes d'inserció laboral, intentant impedir la prolongació de la situació de pobresa. D’aquesta manera l'accés a la RGC tindria únicament un caràcter excepcional i temporal.

La RGC avui és més necessària que mai. Pot ser, de fet, l'últim esglaó de la protecció social. No comportaria grans costos, però permetria fer arribar la justícia social a milers de famílies que queden sense recursos.

I no ho oblidem!, es tracta d'un mandat recollit en l'apartat de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya dedicat a drets i deures (art. 14.3) ; un apartat que afortunadament, no ha estat qüestionat, en cap dels seus termes, per la sentència del Tribunal Constitucional.


.

Per imprimir.- La Renda Garantida de Ciutadania i els portaveu parlamentaris