13/5/10

El govern espanyol s'incorpora a la guerra antiobrera dels poderosos


Durant els últims dies he escrit dos articles, que m'agradaria que llegissin de nou, sobre les conseqüències de la crisi grega, on anunciava que el que allí passava alertava del que arribaria  al nostre país. Les meves previsions podien semblar exagerades. Però desgraciadament, els fets m'han donat la raó, fins i tot abans del que imaginava.

No vull, no obstant això, atribuir-me cap mèrit. Molta gent, d'una o altra manera, havien exposat opinions similars . També han anat apareixent petites mostres de que els sindicats i les organitzacions d'esquerres ja comencen a adonar-se que estem davant d'un problema a nivell europeu. Hem pogut veure, fins i tot, alguns gestos encoratjadors com, per exemple, la presència en la capçalera de la gran manifestació del 24 de febrer a Atenes de John Monks, en representació de la CES.

Les mesures que el president del Govern espanyol acaba d'anunciar desmenteixen les anàlisis que relacionaven les maniobres de les institucions no electes de la Unió Europea per a controlar l'Estat grec, amb un frau comès per diferent governs de Grècia en la presentació dels seus comptes . El  frau era el pretext per a iniciar una veritable guerra social en contra de les classes popular europees i Grècia el primer camp de batalla d'aquesta guerra.

El "paquet" del govern espanyol i les mesures que continuaran arribant al llarg de les pròximes setmanes, són un atac sense precedents a la majoria de la població i això és vàlid per a tots els racons del país. Tot plegat conduirà, sens dubte, a una caiguda en el consum individual i tindrà efectes negatius en una sèrie de sectors decisius per a la marxa econòmica del país. L'atur i la precarietat laboral creixeran de nou.

Aquestes mesures, a més de ser injustes, fomentaran l'arrogància dels poderosos. Hi ha molts exemples d'empreses que trepitgen els acords establerts a través de la negociació col·lectiva. A molta gent l'amenacen amb l'acomiadament i li obliguen a treballar amb salaris reduïts durant jornades de treball perllongades. El govern "socialdemòcrata", en lloc de combatre aquestes pràctiques les estimula al incomplir unilateralment una bona part dels acords subscrits amb els sindicats.

 Les mesures han obert la veda perquè a partir d'ara i sense dissimular-ho, el FMI, els caps de la zona euro i fins i tot el govern d'EUA, puguin intervenir en la política econòmica del nostre país quan els doni la gana. D’aquesta manera, podran exigir, per exemple, una reforma radical de la Seguretat Social, un empitjorament de la legislació laboral o la privatització de determinats serveis públics.

Això es mereix una resposta de masses, unitària, contundent i continuada. No es tracta únicament de presentar oposició com si només es volguessin salvar els mobles i tornar a la situació dels últims anys. S'ha de desafiar radicalment la "lògica" que volen implantar els poderosos. Proposar una reducció radical de les despeses militars, la retirada de les tropes espanyoles a Afganistan, un salari mínim de 1.000 euros, la protecció dels desocupats, la defensa sense fisures del nostre sistema públic de seguretat social, la millora dels serveis públics, l'ampliació dels drets sindicals, la reducció de les hores de treball i el respecte estricta del principi de causalitat en la contractació.