Sobre l'esclat peculiar de la bombolla immobiliària.


Els preus dels habitatges a Espanya van augmentar de manera continuada fins a octubre de 2007 i això va donar lloc a una bombolla immobiliària que es va punxar en esclatar la crisis hipotecària en els EE.UU. Des d'aquell moment, fins ara, els preus han anat caient, especialment els dels habitatges de segona mà . L'ajust és important i ha estat dur, però no es va produir sobtadament sinó que ha anat avançant conforme s'aguditzava la crisi. Això té una explicació:


Les bombolles immobiliàries no esclaten de la mateixa manera que ho fan les bombolles financeres. No viuen el seu "dijous negre" ni els seus períodes de pànic com sol ocórrer amb les borses de valors. S’ajusten d’un altre manera.

Cal tenir en compte que els immobles són molt menys líquids que les accions. Costa més vendre'ls.

D'altra banda, l'habitatge és un actiu de primera necessitat i les accions no; la gent pot prescindir de les accions però no pot fer el mateix amb el seu habitatge habitual.

A més a més, l'habitatge és l'actiu de més valor per a moltes famílies i això explica que siguin més reticents a vendre per sota del preu de compra del que ho solen ser en el cas de les accions. Resulta dur acceptar una pèrdua d'aquesta envergadura. Per aquesta raó alguns propietaris opten per ajornar la venda a l'espera d'una situació més favorable.

La conducta de les entitats financeres, en aquesta ocasió, ha estat semblant. Han procurat que els habitatges que han expropiat no es venguessin per un preu inferior que el de les hipoteques executades. Així han evitat que es posés en dubte la seva solvència.

Com que inicialment els preus no cauen tant com s'esperava, els compradors no compren, romanen a l’espera i les transaccions s'alenteixen.


Així que passa el temps , alguns propietaris, especialment els més febles, es veuen obligats a vendre. Llavors els preus baixen i les transaccions s'animen.

Però l'ajust de preus continua durant un temps. Aquest ajust, en ser tan prolongat, fins i tot pot arribar al període en què es reprengui de nou la construcció d'habitatges.