La pluralitat de tragèdies de l'empobrit Haití

Qualsevol gran ciutat sofriria danys importants si es veiés afectada per un terratrèmol com el que ha assolat Haití, però no és casualitat que en el cas que ens ocupa les conseqüències hagin estat tan devastadores.

Els llibres donen fe d'altres catàstrofes naturals que en forma de terratrèmols (1707, 1842) o huracans i tempestes van ocasionar en el passat la mort de moltes persones i van destruir part dels habitatges i infraestructures de l'illa.

Ara bé, aquesta història de catàstrofes naturals ha anat acompanyada d'altra història d'empobriment i d'intervencions estrangeres que han impedit que el país pogués construir amb dignitat els seus propis instruments polítics per a prevenir-se dels riscos que l'amenacen.

Alguns estats que ara presumeixen d'enviar ajuda són en part responsables de la catàstrofe que amb la seva actuació humanitària volen atenuar. Encara està en la memòria de molta gent el terror perpetrat per la dinastia Duvalier amb el suport del govern nord-americà i francès entre d'altres. Més recentment, vam presenciar la dissolució del govern democràtic d'Aristides, que a pesar d'haver estat elegit per un 74% de la població, va ser derrotat per un cop d'estat patrocinat internacionalment.

Això, en cap cas ens pot dur a infravalorar la labor exemplar de les persones que procedeixent d'altres països i que han estat realitzant tasques d'ajuda, entre les quals ocupen un lloc destacat el personal de les Nacions Unides que complien amb la missió que se'ls havia encomanat. Una part d'aquestes persones formen part ara de les víctimes del terratrèmol.

No se'ns pot passar per alt que les polítiques neoliberals imposades durant les últimes dècades, han impedit que els diferents governs d'Haití poguessin intervenir en la seva economia. De forma paral·lela, en els EE.UU, s'han aplicat polítiques proteccionistes que arruïnen l'agricultura dels països empobrits. Això obliga a milers i milers de petits agricultors a abandonar els seus cultius i desplaçar-se a les grans ciutats per a acabar vivint en habitatges precaris. Una bona part d'aquests camperols ara han quedat atrapats sota la runa.

Seria una temeritat culpabilizar a l'actual govern d'Haití de la catàstrofe. Qui veritablement ha governat en els últims anys ha estat la denominada "comunitat internacional" que ha donat prioritat al control militar i ha posposat les mesures d'ajuda humanitària i de lluita contra la pobresa.

Les tempestes i huracans de 2008 van ser un advertiment de la vulnerabilitat d'Haití que llavors ja va sofrir una veritable catàstrofe. Cuba, en canvi, que donada la seva posició geogràfica, llavors va ser víctima d'una situació gairebé idèntica, va saber actuar de manera organitzada i va aconseguir que els efectes devastadors fossin menys nocius.

Ara la prioritat és salvar vides i reparar les conseqüències malignes del terratrèmol. Però això hauria de donar pas a una nova realitat en la qual en lloc d'intentar controlar el seu govern i espoliar la seva economia, es respectés la voluntat democràtica de la població i es contribuís a la pacificació.

Haití ha de poder tenir un govern amb capacitat de prevenir i alleujar les conseqüències de futures catàstrofes. L'ajuda internacional ha de servir perquè el país pugui disposar de les infraestructures necessàries i materialitzar polítiques que ajudin a superar l'actual estat de pobresa.