Conceptes econòmics i diàleg de sords

Fa uns dies, participant en una tertúlia d'una emissora local, em vaig adonar que en els debats diaris dels mitjans de comunicació i en les controvèrsies polítiques més quotidianes, existeix una font de confusió sobre el que s'amaga darrere de certs conceptes econòmics, la qual cosa permet estigmatitzar determinades propostes i presentar com excel•lents altres.


Això és especialment cert quan es parla de nocions molt generals, abstretes de manera "fàcil", com són "economia de mercat", "lliberalisme", o fins i tot “capitalisme”. Sovint, aquests conceptes, omnipresents en els mitjans, són considerats com sinònims, la qual cosa és rotundament falsa i només pot conduir a malentesos o a un diàleg de sords.

El decreixement: la teoria de la recessió permanent

Avui en dia hom comença a ser conscient de que el planeta està en perill a conseqüència dels danys ambientals ocasionats per “ les nostres economies” capitalistes. Per tant, el debat sobre les possibles solucions és ineludible, encara que trobar-les no és gens fàcil. Però hi ha qui ja ens ha suggerit una recepta miraculosa: el decreixement.

La teoria del decreixement es fonamenta en la impossibilitat de mantenir una economia sempre expansiva, que tendeix al creixement il•limitat, quan els recursos naturals son limitats. La idea central seria donar la volta a la situació, de tal forma que s'entrés en una nova fase en la qual la tendència fora la de decréixer.

Un Ple intranscendent?

Estem acostumats a escoltar l’argument. Però no per ser una afirmació coneguda ens deixa de sobtar. Em refereixo a l’afirmació feta per alguns grups de l’oposició a Reus qualificant de trivial (quan no de manera més agressiva) aquells plens on hi ha debat polític. “Massa política i poca gestió en el Ple”, asseguraven alguns regidors de la dreta fa uns dies.

D’entrada, dir que ICV no comparteix en absolut aquesta valoració. I cal explicar el per què: en primer lloc, no es pot definir d’intranscendent o de pur tràmit un plenari en el que l’Ajuntament traspassa la titularitat dels terrenys de Pich i Aguilera a INNOVA com a possible garantia per pagar la part de finançament municipal relacionada amb el nou hospital. Aquest tràmit, que era la continuïtat d’altres decisions anteriors votades el 2006 amb l’acord de tots els grups, va ser aprofitada per un regidor convergent per plantejar de manera matussera una sèrie de dubtes sobre l’operació. Lluny de fer pedagogia la seva intervenció buscava aprofitar el clima de rebuig que casos com els de Santa Coloma han generat. No es tractava de demanar aclariments sinó de pur oportunisme polític.

A nivell de tasca política, el nostre grup va presentar dues mocions. La primera reclamava a RENFE la substitució immediata dels combois de Regionals i demanava que no s’augmentés la tarifa un cop comenci el procés de substitució fins que es duguin totes les reformes i inversions necessàries per a què el servei sigui més àgil i eficient. Cal recordar que la companyia ha iniciat aquesta substitució per les comarques gironines i ja ha començat a aplicar un augment de tarifes entre el 17% i el 19%. Aquesta moció va comptar amb el suport de totes les forces polítiques a excepció del PP, que es va abstenir. Estem segurs que els dos mil usuaris diaris de l’estació de Reus no jutjaran tan alegrement de poc important aquesta proposta.

La segona de les mocions volia posar la damunt la taula una sèrie de reflexions polítiques al voltant de les consultes populars arran de la celebrada a Arenys de Munt. La proposta del nostre grup plantejava elements fonamentals que no havíem vist recollides en les altres propostes: en primer lloc, la reivindicació de l’Estatut de Catalunya i del nou model de finançament com a grau més alt de l’autogovern mai assolit. I estem contents que fins i tot el grup municipal de CiU, malgrat aquestes afirmacions en el redactat, hagi reconegut la bondat de les nostres propostes amb el seu suport al nostre text. La segona consideració era plantejar que el debat havia de fer-se sobre l’exercici de l’autodeterminació, no de la independència. Perquè, només d’aquesta manera, oberta i plural, podem garantir que les persones triïn lliurament quin ha de ser el nostre futur.

Per últim, però no per això menys important, el nostre grup va demostrar un cop més que té un peu a la institució però que sap escoltar allò que es diu al carrer. Per aquest motiu, i després de gestions anteriors que no van fructificar, el grup va donar suport a una moció perquè l’Ajuntament retirés els càrrecs contra les persones imputades arran dels fets del 24 de juliol (votació projecte de la Sedera). Destacar que aquest suport a una demanda que consideràvem justa no va ser en cap cas una frivolitat. Durant setmanes, sabent que era possible la presentació d’una moció al respecte, vam intentar sense èxit que l’alcalde retirés els càrrecs però en no prosperar aquesta via vam entendre que havíem d’explicitar públicament el nostre desacord amb la manera de resoldre la problemàtica en aquell Ple. Sobretot quan uns mesos abans la sala de plens havia estat escenari d’uns fets similars arran de la protesta de les treballadores d’EULEN i el mateix alcalde havia reconegut públicament el seu error en gestionar la situació.

A ICV creiem que aquests debats desmenteixen aquelles versions interessades que parlen de frivolitat política i que busquen erosionar sense arguments contundents. Tant de bo, el debat de les idees i les propostes continuï a casa nostra i no ens deixem mai enganyar pels que defensen una pretesa gestió sense ideologia ja que acaba sent sempre l’embolcall de la dreta.

Article publicat a Reus Digital.cat

L'activitat governamental i la reducció de l'atur

El sistema econòmic capitalista és inestable i periòdicament produeix depressions profundes i de durada perllongada en les quals, com passa ara, l'atur creix per sobre de l’habitual.

La solució a aquestes situacions sempre ha requerit combinacions particulars d'actuacions econòmiques i polítiques.

Des del començament oficial de l'actual crisi econòmica fins al present, el nombre d'aturats ha augmentat en varis milions.

PER UN DEBAT SERÈ SOBRE L’AUTODETERMINACIÓ

La consulta realitzada el passat 13 de setembre a Arenys de Munt ha posat damunt la taula un debat present a la nostra societat sobre el futur de Catalunya com a nació. Un debat que –malgrat que vagi més enllà de l’actual marc legal vigent- ICV considera que els partits i les institucions hem d’afrontar. Una altra cosa és de quina manera ho fem. Des d’ICV Reus, pensem que seria un error plantejar el debat sense reflexió, anàlisi de la situació actual i amb manca de pedagogia.

Precisament per complir aquests objectius, cal exigir responsabilitat i claredat als impulsors de possibles consultes. En primer lloc perquè el marc del debat és importantíssim. No és el mateix plantejar una consulta directament sobre la independència que sobre l’autodeterminació. La primera opció –evidentment que legítima- prejutja un determinat camí. En canvi, la segona –que és la que defensa ICV- comporta reconèixer el dret a l’autodeterminació del nostre país, la capacitat de Catalunya de decidir el seu futur sense cap limitació. Però també significa poder optar entre diverses alternatives: que Catalunya sigui una simple regió, que continuï com a comunitat autònoma, que tingui un Estat propi amb una relació federal o confederal amb l'Estat espanyol, o finalment que esdevingui un Estat independent. La població hauria de poder analitzar i debatre les diverses alternatives amb llibertat d'expressió per a totes. Ens agradin més o menys cadascuna de les postures, ens sentim més propers o allunyats de cadascun d’aquests horitzons.

En tot cas, hem d’aclarir que nosaltres som partidaris d’una via que ens permeti reafirmar-nos com a nació i que a la vegada compti amb un suport majoritari de la població i no provoqui traumes entre les classes populars que vivim i treballem a Catalunya.

Tal com dèiem abans, cal que la consulta parteixi d’una anàlisi acurada de la situació actual. I en aquest sentit, ICV també vol dir que és important reconèixer sense ambigüitats que amb el nou Estatut d’Autonomia i el nou model de finançament la situació ha canviat de forma notable. Aquestes dues eines han permès disposar a Catalunya del grau més alt d’autogovern fins a la data i no representen –malgrat les dificultats, que n’hi ha- escenaris superats. Des del nostre punt de vista, de manera equivocada, hi ha qui ha fet una lectura negativa del resultat d’aquests processos, fomentant la frustració social i pensant que així s’avançarà més ràpid.

Aquests són alguns dels postulats que com a formació pensem que han de ser fonamentals si volem endegar una consulta sobre el nostre futur. Evidentment, com no pot ser d’altra manera, respectem que altres pensin de manera diferent però ens agradaria que es respectés també el nostre punt de vista i que els nostres arguments esperonin un debat tranquil, pedagògic i enriquidor.

Nota.-Aquest article ha estat publicat, amb la meva fima, en la premsa comercial del Camp de Tarragona amb la finalitat d'impulsar el debat i expressar la posició d'ICV - Reus .
EL DRET A DECIDIR