De vegades la premsa econòmica convencional té alguna sàvia ocurrència. Fixin-se en la portada amb la qual ens va sorprendre fa uns mesos "The economist" . És premonitoria !:El model econòmic francés (representat per Sarkozy) es va aguantant però vol aparentar més del que és i gira la mirada cap a Alemanya . El model alemany és més sòlid i toca molt més de peus a terra. El britànic, en canvi, no acaba d'aixecar el cap.
A França i Alemanya van progressar, com en molts altres indrets, les polítiques neoliberals, tant durant els governs de dreta com durant els de tipus social-liberal. No obstant això, no van arribar a l'extrem de desmantellar l’Estat del benestar i d’oblidar la política industrial. A més a més, van saber conservar una part del seu sector públic i els banquers no van assumir els nivells als que han arribat en altres països, com per exemple Espanya.
Ara Alemanya i França són els primers països que presenten símptomes de recuperació i el seu creixement ha frenat la caiguda de l'eurozona que continua aletargiada.
L'aposta alemanya de donar ajuts per l'adquisició d'automòbils ha tingut un efecte salvador, per molt que li dolgui a algun economista mediàtic: A més de beneficiar a la indústria autòctona ha afavorit de rebot a la francesa atès que la meitat dels automòbils adquirits a Alemanya van ser exportats de França.
L'altra mesura important d'Alemanya ha estat l'aposta, negociada amb els sindicats, per les reduccions momentànies del temps de treball complementades amb subsidis. Amb això s'ha aconseguit mantenir més de mig milió de llocs de treball. Sense aquesta mida hagués estat difícil que els alemanys s'arrisquessin a substituir els seus automòbils vells per uns altres de nous.
Però aquestes mesures tenen un recorregut curt. Per a donar continuïtat a la marxa, la locomotora alemanya necessita reanimar les exportacions . I això, en la conjuntura actual presenta moltes complicacions. Sembla doncs que encara no hi ha raons per fer repicar les campanes.
VERSIÓN EN CASTELLANO
Escrits
