"En el menyspreu del passat està implicita una justificació de la inutilitat en el present (:::)¿Un altell en un pis baix és menys altell que en un dècim pis? Una generació que només sap dissenyar altells es lamenta que les precedents no hagin ja contruït palaus de deu o trenta pisos. dieu que son capaços de construir catedrals, però no sou ni capaços de construir altells." Antonio Gramsci. Darrerament un sector de les persones preocupades pels problemes socials aposten per la implantació del que anomenen renda bàsica (RB), és a dir, una quantitat que l'Estat hauria de garantir a cada ciutadà i que li permetria cobrir les necessitats fonamentals. Aquesta proposta pot tenir diverses concrecions. La via de la millora de les prestacions no contribuitives.
Una manera d'arribar-hi seria construint damunt dels pisos que conformen l’actual sistema de protecció social: 1. La reforma del subsidi assistèncial de desocupació per convertir-lo en un autèntic subsidi d'atur al qual poguessin accedir totes les persones que, tot i tenir edat i ganes de treballar, no troben feina. 2. La millora de les actuals pensions no contributives, especialment en els casos d'invalidesa, viduïtat i jubilació. 3. La modificació de la llei del Salari mínim per que pogués garantir un ingrés digne. El finançament d'aquestes prestacions assistencials hauria de provenir en exclusiva de la recaptació dels impostos. Recordem de passada que el sistema impositiu hauria de ser progressiu. En cas contrari, ens dotaríem d'un mecanisme de solidaritat entre les classes populars, però en el qual pràcticament no hi participarien el més opulents.
Les propostes acadèmiques de RB
Entre la proposta que breument acabo d'exposar í la majoria de les teoritzacions acadèmiques sobre la renda bàsica hi ha una diferencia forca important. Mentre que aquelles es decanten per la superació de subsidis i prestacions que titllen de finalistes, jo m'inclino per donar-hi més joc.
De fet, la majoria de les propostes acadèmiques giren al voltant d'una idea: que tothom rebi una quantitat fixa, tant si és ric com si és pobre, tant si està treballant, com si no. Segons els seus promotors, per poder-la aplicar de forma universal caldria modificar (o fins i tot fer desaparèixer) les prestacions socials contributives (pensions, incapacitat temporal, subsidis d'atur, etc.) per destinar tots els recursos al pagament de la renda bàsica.
Des del meu punt de vista, resulta una incongruència desmuntar un sistema de prestacions de la Seguretat Social, que ha estat el fruit de moltes lluites dels treballadors, per muntar-ne un altre (un altell arran de terra) desvinculat de les cotitzacions socials.
La NIT
Entre les variants acadèmiques de renda bàsica, n'hi ha una (pot ser un bon altell integrable en les actuals edificacions) que crec que cal considerar. Es tracta de la NIT (impost negatiu sobre la renda) que, entre altres, va elaborar l'any 1966 James Tobin. Consistiría a aprofitar la política fiscal tot íntroduint-hi un senzill i eficaç mecanisme: només pagarien impostos sobre la renda (com passa ara) aquells que superessin els mínims establerts els quals coíncidirien amb la quantia de la renda básica. Els qui estiguessin per sota, rebrien la diferencia fins a completar la quantia mínima.
Renda mínima - ingressos = X
Aquesta opció no afectaria gens les prestacions contributives. La política fiscal i la social estarien estretament vinculades.
Fixem-nos que, per un cantó, la mesura es podria contemplar com una disminució de la càrrega impositiva que afavoriria les rendes més baixes. Per l'altre, evitaríem les acusacions que la protecció social comporta una exagerada despesa pública. De fet no hi hauria cap mena d’increment en la despesa, ans al contrari: disminuiria la despesa ocasionada per les prestacions assístencials.
La mesura també podria ajudar a millorar l’eficàcia recaptadora de l'Estat: amb la implantació de la NIT, la declaració del IRPF passaria a ser una obligació ineludible de tota la ciutadania.
No cal dir que el model s'hauria de polir molt més, però amb les explicacions donades fins aquí, crec que ja es poden veure clarament quins serien els seus fonaments.
| |  | |  Un model plural de protecció social
La proposta de Renda bàsica (la NIT) que hem avaluat més amunt, és compatible amb les reivindicacions ja existents i amb les conquestes del moviment obrer provinents de les lluites del passat. Tot plegat permetria conformar un estat del benestar amb els següents quatre nivells de protecció social que respectarien l’edificació que en alguns dels països de l' Europa continental hem anat construint al llarg dels anys:
1. La renda bàsica (NIT) es percebria a títol individual, sense necessitat d'haver estat treballant anteriorment i no estaria subjecta a l'acceptació o no acceptació d'un treball en el futur. Es finançaria automàticament a través del propi mecanisme recaptador dels impostos.
2. Un nivell universal que, entre d'altres prestacions, inclouria la sanitat, l’ensenyament, les polítiques de suport a la família... Es finançaria mitjançant impostos.
3. Un nivell contributiu, obligatori per les empreses i a favor dels seus treballadors i treballadores. Cobriria els subsidis per incapacitat temporal, maternitat i atur i les pensions d'invalidesa, viduïtat, orfandat i jubilació. Es finançaria amb les cotitzacions socials. Funcionaria pel sistema de repartiment. Les prestacions intentarien reproduir rendes equivalents als salaris percebuts quan s’està en actiu.
4. Un nivell assistencial, que inclouria les prestacions socials no contributives. Les podrien sol·licitar les persones que, donat el mecanisme de venciment a posteriori de la NIT, no poguessin beneficiar-se inicialment de la renda bàsica. Per accedir-hi caldria acreditar que en aquest moment no es tenen ingressos equivalents a aquesta renda. Es finançaria mitjançant partides que sortirien dels impostos.
En cas d'optar per la via d'ampliar les prestacions assistencials que he exposat al començament de l'article - via per la qual de moment jo m'inclino- el model només tindries tres nivells: 1) universal, 2) assistencial i 3) contributiu. No existiria cap prestació amb el nom de renda bàsica. L’ingrés bàsic estaria aleshores garantit per un major pes del nivell assistencial.
El treball, font de valor
Subratllem de pas que res d’això seria possible, sense el treball de la gent. Les formes d'organització social conegudes fins ara han tingut un element comú: les persones en edat i capacitats per treballar han de crear la riquesa necessària per poder-se mantenir elles i mantenir també a les que no estan en condicions de fer-ho: nens i nenes, malalts, gent amb invalideses, persones grans. A més, en l‘actual model de societat, també han de mantenir a les classes dominants, ja que aquestes s'apropien d'una part de l'excedent del producte social.
Però el treball pot tenir conseqüències desastroses. La gent treballadora està sotmesa a una colla de riscos específics (accidentes, malalties, pèrdua de la feina...) que els poden provocar una impossibilitat d'anar a treballar, la qual cosa sempre comporta la desaparició de la seva renda bàsica: el salari. De fet, les prestacions contributives serveixen precisament, per garantir els ingressos quan manca el salari a causa de malaltia, invalidesa, maternitat, desocupació o jubilació. No creieu que una de les nostres prioritats ha de ser defensar i millorar aquestes prestacions?
Naturalment, hem de reconèixer que les prestacions contributives tenen limitacions (no son ni un palau ni una catedral). Ara bé, moltes d'aquestes limitacions, més que atribuïbles al sistema contributiu son causades per les injustícies socials existents i per les barbaritats ocasionades per l’aplicació del models econòmics neoliberals. I es resoldrien si acabéssim amb la precarietat laborar, aconseguíssim una major participació de la dona en el mercat de treball i milloressin els salaris més baixos.
Es tracta d'objectius difícils, certament, però per fer-los realitat ja hi ha en marxa un moviment reivindicatiu que compta amb forts suports socials. Article publicat: Abril 2002 .Nº 129 de Treball.  VERSIÓN EN CASTELLANO
|
Escrits
