L'activitat governamental i la reducció de l'atur

El sistema econòmic capitalista és inestable i periòdicament produeix depressions profundes i de durada perllongada en les quals, com passa ara, l'atur creix per sobre de l’habitual.

La solució a aquestes situacions sempre ha requerit combinacions particulars d'actuacions econòmiques i polítiques.

Des del començament oficial de l'actual crisi econòmica fins al present, el nombre d'aturats ha augmentat en varis milions.

Davant d'aquesta realitat, les dretes i la major part de comentaristes econòmics demanen mesures al govern per a frenar l'atur. No obstant això, no s'atreveixen a suggerir que sigui el propi govern qui contracti directament als aturats. Es limiten a demandar bonificacions econòmiques i majors facilitats en l'acomiadament a l'espera que això animi als empresaris a contractar desocupats.

No sóc dels obstinats en fer paral•lelismes entre aquesta crisi i la gran depressió iniciada en 1929. Però vull recordar que lo que en aquella situació finalment va atenuar l'atur no van ser ni les bonificacions concedides als empresaris ni les reformes desreguladores del mercat de treball, que generalment no es van produir. El que "va resoldre" el problema de l'atur va ser més aviat l'esclat de la Segona Guerra Mundial que va incorporar a milions de desocupats en la indústria destinada a atendre a les forces armades. Van ser, per tant, els governs i les decisions polítiques els que van facilitar l’ocupació.

La guerra no té per que ser l'únic mitja per a implementar un programa d'ocupació per part del govern.

Avui, com en la dècada de 1930, la majoria de la gent vol l'activitat del govern per a acabar amb l'atur. Ara, com aleshores, l'oposició a la intervenció del govern prové principalment dels mateixos que l'acusen de passivitat a l'hora de reduir l'atur (consells d'administració, accionistes majoritaris, grans inversors,...) perquè s'oposen a pagar impostos addicionals i intenten impedir que el govern pugui controlar o regular la seva activitat. També tenen por que el govern pugui competir amb ells convertint-se en empresari.

Avui existeixen polítiques per a ajudar i rescatar a les empreses i això es veu com a normal. En canvi sembla una barbaritat sol•licitar que el govern es dediqui a ocupar a la força de treball que les empreses privades han acomiadat.

Un programa seriós d'ocupació impulsat des del govern no pot ser mai una qüestió subordinada a l'actuació de les empreses privades que es limiten a buscar el seu interès particular. Ha de ser, per contra, una prioritat social i una qüestió D'ECONOMIA POLÍTICA amb majúscules.

VERSIÓN EN CASTELLANO