Conceptes econòmics i diàleg de sords

Fa uns dies, participant en una tertúlia d'una emissora local, em vaig adonar que en els debats diaris dels mitjans de comunicació i en les controvèrsies polítiques més quotidianes, existeix una font de confusió sobre el que s'amaga darrere de certs conceptes econòmics, la qual cosa permet estigmatitzar determinades propostes i presentar com excel•lents altres.


Això és especialment cert quan es parla de nocions molt generals, abstretes de manera "fàcil", com són "economia de mercat", "lliberalisme", o fins i tot “capitalisme”. Sovint, aquests conceptes, omnipresents en els mitjans, són considerats com sinònims, la qual cosa és rotundament falsa i només pot conduir a malentesos o a un diàleg de sords.


Una cosa semblant ocorre amb altres grans conceptes generals, com “lliure competència” o “intervenció de l’Estat”.


Curiosament, quan algú denúncia "la desregulació" i "la falta de drets" i explica com ambdues ens han retornat a la "llei de la selva" on al final guanya el més fort, sempre acaba apareixent-ne un altre que intenta fer creure que el que s'està dient és oposat a la "lliure competència" o que és fruit d'una "desviació estatalista". Arribats a aquests punt, se sol produir un triple salt mortal assimilant "l’estatalisma" amb les economies fallides dels antics països dels desaparegut "bloc de l'Est".


La "lliure competència" és un concepte teòric que s'associa al funcionament del sistema capitalista, i que, segons l'economia convencional, permet una organització on tots els mercats (de béns, de serveis, financers,...) funcionin de tal manera que cap persona, cap grup, ni cap empresa, conti amb la possibilitat d'imposar-se sobre els altres i/o els anul•li.


Però fins i tot acceptant aquest punt de vista, ha d'afegir-se a continuació que perquè la competència funcioni, l'Estat i els organismes internacionals haurien d'establir les regles del joc ja que no poden ser els jugadors els que decideixin per si mateixos. Per tant, "la lliure competència" i la "desregulació" no només no són la mateixa cosa sinó que en certa mesura són conceptes oposats.


Ara bé, això no vol dir que la regulació, per molt sòlida que aquesta sigui, garanteixi una competència veritablement lliure. De fet, la pròpia existència del capitalisme monopolista, que és la forma que adopta l'actual sistema econòmic, la dificulta. Si algú dubta sobre aquesta última afirmació que observi els preus dels productes agrícoles i els perjudicis que aquests preus comporten per als pagesos mentre les grans empreses que tenen el monopoli de la distribució acumulen beneficis llaminers.


Altre manera de marejar a la gent consisteix a presentar als crítics del neoliberalisme com "estatalistes". Els neoliberals, en canvi, no tindrien aquesta "tara".


Però la història recorreguda pel capitalisme ens aclareix que per a ajudar a la producció, l'Estat ha d'assegurar la creació d’infrastructures i oferir a la població determinats "serveis públics". Sense carreteres i línies de ferrocarril no flueix la "lliure competència".


En tot cas, si que existeix una diferència fonamental al voltant del paper de l'Estat entre neoliberals i els qui no ho som.


Aquests últims, d'algun o altra manera, coincidim en que l'Estat ha d'intervenir per a corregir les desigualtats inherents a una economia capitalista ideant una política de redistribució de l'ingrés recaptat a través d'impostos i cotitzacions socials, i assegurant d’aquesta manera ajudes diverses; també som partidaris d’establir un salari mínim i una bona legislació laboral.


Els neoliberals, en canvi, defensen justament el contrari. Per a ells, l'atur i la injustícia social no són atribuïbles al sistema capitalista sinó que són culpa de l'Estat, que amb el seu salari mínim, els seus sistemes de seguretat social, la seva normativa laboral i les seves prestacions "massa generoses", desincentiva la recerca d'ocupació i imposa a les empreses unes condicions massa oneroses.


Més enllà d'aquestes diferències conceptuals, se'm fa difícil combregar íntegrament amb la visió convencional de la "lliure competència" quan aquesta permet, fins i tot en el seu estat més pur, que una porció dels guanys generats per la producció "circuli lliurement" cap a les mans d'uns pocs que no han fet altra cosa que esperar "de braços creuats" que arribés el moment d'embutxacar-se els fruits del treball aliè.

VERSIÓN EN CASTELLANO