Mort física i mort simbòlica dels treballadors


Les explicacions simplificadores que van prosperar durant alguns mesos amb les quals es pretenia assimilar la crisi econòmica actual a la viscuda durant La Gran Depressió podien dur-nos a imaginar un futur amb suïcidis d'empresaris desesperats. Però ha ocorregut el contrari ja que els suïcidis es produeixen en el bàndol dels treballadors. Mentre, els gestors de les empreses amb problemes han estat recompensats amb indemnitzacions llamineres, per tant és poc probables que tinguin ganes de suïcidar-se.

El cas més vistós encara que no únic, és el de France Telecom on en els últims divuit mesos hi ha hagut més de dues dotzenes d'empleats suïcidats.

Els suïcidis no han estat un fet limitat a l'actual mandat dretà de Sarkozy; també ni va haver en els anys de govern de l'esquerra plural. Això elimina la possibilitat d'atribuir-ho tot a la vulnerabilitat d'un empleat en particular o a una qüestió merament de conjuntura. Alhora, posen de manifest que la violència en els llocs de treball i la desesperació extrema dels treballadors s'han convertit en una qüestió generalitzada i estructural.


La por, l'assetjament, la imposició d'uns objectius mal definits, la competència extrema i les altes exigència psicològiques es troben entre els procediments d'una gestió empresarial que únicament es preocupa per la salut (o sigui, pel preu) de les accions. En canvi, es desentén de la salut dels treballadors.

Els canvis organitzatius a France Telecom que han desembocat en l'actual onada de suïcidis es van iniciar a l'ombra d'unes privatitzacions que es van presentar com un gran avanç i que convertirien al client en rei. Amb el temps s'ha descobert que l'argumentació era una farsa. L'únic rei són els beneficis empresarials als quals se subordina la resta.

El que ocorre a France Telecom no pot desvincular-se dels canvis que han afectat al sistema productiu i a les relacions laborals durant dècades. L'atur generalitzat que es va començar a viure a partir dels anys setanta i que ara està rebrotant, va permetre esborrar del centre del debat les qüestions vinculades als drets laborals i les condicions de treball, per a substituir-les per un debat genèric sobre la necessitat d'assegurar nous llocs de treball, sense preocupar-se de les seves característiques. Aquesta concepció s'ha incrustat i ara es donen totes les condicions perquè pugui ser utilitzada de nou.

Els suïcidis de France Telecom, han tingut un cert impacte en els mitjans de comunicació. No obstant això, únicament són un arbre més dintre d'un frondós bosc poblat per multitud de morts i malalties amb origen laboral. Ja fa molts anys que els treballadors moren físicament en el treball. Però també moren simbòlicament a causa de la falta de reconeixement públic, legal i penal de les causes que ocasionen la seva mort.



VERSIÓN EN CASTELLANO