Els rics haurien de pagar impostos més elevats

Intentaré exposar algunes de les raons per les quals considero que els rics haurien de pagar impostos més elevats dels que paguen en aquest moment.

Però abans vull deixar clar que en aquest escrit em limito a l'impost sobre la renda de les persones físiques. Sóc conscient que això no permet identificar adequadament al conjunt integrat per totes les persones que podríem considerar riques, atès que la riquesa s'expressa a través d'altres paràmetres, a més del de la renda.

En concret, proposo incrementar els percentatges en els trams alts dels ingressos que excedeixin del milió d'euros anuals. Per tant, el que diré aquí no afecta de manera directa a les empreses (siguin petites o grans) o als treballadors autònoms.

La primera raó té a veure amb l'equitat social. El període de temps transcorregut des de principis del decenni de 1980 s'ha caracteritzat per un ràpid augment de la desigualtat en els ingressos i per una acusada disminució de la pressió fiscal sobre les rendes més elevades. L'increment que proposo ajudaria a redreçar aquesta situació injusta. Ara bé, com que la política fiscal no és l'única eina correctora de les desigualtats, perquè la mesura fos afectiva hauria d'anar acompanyada d'una millora de les rendes salarials més baixes.

La segona, és una raó financera. El creixement econòmic, l'increment del consum i el boom immobiliari dels últims temps van permetre a les administracions públiques gaudir d'una abundant font d'ingressos a través dels impostos indirectes. Ara aquesta font, a causa de la recessió, s'ha esgotat. No es tracta, per tant, d'incrementar els impostos per a castigar als més rics, sinó de buscar nous recursos de finançament.

La tercera raó afecta a la justícia social. No és de rebut que mentre l'Estat destina recursos a les institucions financers i a les grans empreses, es permeti que els directius i els accionistes d'aquestes o altres empreses no incrementin la seva aportació a les arques de l'Estat. La progressivitat fiscal és possiblement la manera menys distorsionadora de distribuir els sacrificis per a superar la crisi econòmica.

La quarta raó penetra en el terreny dels continguts ideològics. El neoliberalisme ha presentat les rebaixes fiscals per a les rendes més altes com un mecanisme eficient que motiva als directius de les empreses i incrementa la seva productivitat. Els esdeveniments dels últims anys indiquen el contrari: les possibilitats d'enriquiment ràpid han propiciat la cobdícia i les actuacions fraudulentes. Els alts directius només han romàs atents davant les operacions de recorregut curt, desentenent-se dels efectes que la seva conducta pogués tenir a posteriori.

La cinquena raó seria política. Les classes dominants han fet un esforç per a predicar, primer , la desaparició de la lluita de classes. A continuació han ampliat la seva línia d'arguments teoritzant que ja no havien diferències entre dretes i esquerres. En uns moments com els actuals, en els quals encara no existeix una possibilitat immediata d'acabar definitivament amb el sistema capitalista, una de les manera més eficients de fer polítiques d'esquerra i de defensar a la classe treballadora és procurant una nova distribució del pastís més favorable per als explotats, independentment de les dimensions que ara tingui aquest pastís.

VERSIÓN EN CASTELLANO