La classe treballadora ocupa els carrers de Barcelona


Ahir vaig participar a Barcelona en la manifestació organitzada pel moviment sindical. L'assistència va ser notòria, i va destacar de manera especial, la presència de la gent de CC. OO. Aquesta manifestació, com tantes altres que darrerament s’han celebrat en diferents indrets de l’Estat espanyol, dóna esperança a aquells que diem que fa falta plantar cara a la crisi econòmica. La moral dels activistes, per descomptat, és alta. La clau ara és aconseguir avanços concrets. El govern i la patronal ja no poden ignorar la força que tenim. S'ha aixecat la destral de guerra en contra els desafiaments a l'augment dels salaris. També s'ha denunciat, una vegada més, que la crisi no té els seus orígens ni en els increments salarials, ni en les garanties que encara conserva la legislació laboral.

Justament passa el contrari del que diu el missatge oficial: la crisi s'ha alimentat amb les maniobres especulatives que en part s'han realitzat gràcies
a) als grans beneficies empresarials,
b)amb la desregulació de tota mena, inclosa la laboral,
i c)amb la disminució del poder adquisitiu de la gent que ha obligat a la majoria a endeutar-se i que ara els impedeix adquirir una part dels béns produïts.
Aquesta manca de poder adquisitiu és, precisament, una de les raons per les quals ara hi ha sobreproducció i per això algunes empreses redueixen plantilles i tanquen portes.

Les polítiques dels governs, ja siguin de tipus keynesià o de tipus neoliberal, segueixen estant majoritàriament al servei dels privilegiats. Ara ja estem en el temps de donar resposta. La resistència és ben viva i el moviment sindical hi participa de manera decidida!.

Aquesta manifestació ha estat una expressió més d'aquesta resistència. Alguns empleats es mobilitzen contra els acomiadaments i organitzant actes diversos amb el suport de la població. Els treballadors de l'ensenyament estan convocat a una vaga general el 19 de març. Tots som parts interessades en aquesta resistència i mobilitzacions. Tots els hi hem de donar suport.

Una altra política econòmica és possible. La prioritat ha de ser millorar els salaris i als drets socials. S'han de frenar les activitats especulatives impulsades gràcies als grans beneficis i als dividends pagats als accionistes, obligant-los a reinvertir una part d'aquest benefici i gravant fiscalment els dividends distribuïts. L’ "escut fiscal" per als privilegiats i els especuladors ha de ser reemplaçat per un blindatge social que garanteixi que la majoria de la població pugui viure dignament. Però per a això, és necessari propiciar una política fiscal més progressiva, una legislació laboral més protectora, salaris més alts i una renda mínima garantida per a evitar l'exclusió social.





VERSIÓN EN CASTELLANO