El sofriment del poble palestí

Últimament s'ha prestat poca atenció a la situació de Palestina. La crisi de Gaza ha estat pràcticament ignorada durant mesos i només ha aparegut en la premsa quan s'ha conegut el bombardeig organitzar per l’Estat d’Israel i s'han visualitzats les seves conseqüències criminals sobre la població.

Els 1,5 milions de palestins que viuen en la densament poblada franja de Gaza fa molt temps que estan sent castigats col·lectivament mentre que Israel tracta d'escanyar al govern de Hamas elegit democràticament. L'organisme de Nacions Unides que alimenta a centenars de milers de persones no està en condicions de fer arribar els subministraments, perquè la frontera està tancada. Els que abans ja eren pobres ara encara ho són més al no tenir ni aliments , ni aigua, ni energia elèctrica, ni medicaments.

Més enllà de l'opinió que ens mereixi Hamas, el fet és que la política israeliana de càstig col·lectiu és moralment reprovable, ha deixat una profunda i inquietant cicatriu en l'àmbit internacional i pot acabar en un veritable desastre humanitari.

Davant aquests actes de barbàrie, les murmuracions dels mandataris occidentals, entre ells Sarkozy i Zapatero, són només sinònim de complicitat. És una vergonya que la Unión Europes etiqueti a Hamas d' "organització terrorista" i en canvi no ho faci amb l'Estat d' Israel, al que inclou dintre del llistat dels "Estats democràtics".

Ha arribat l'hora de la unitat de totes les organitzacions populars amb la finalitat de fer una demostració de solidaritat que exigeixi el cessament immediat de l'ofensiva israeliana, l'aixecament del bloqueig i setge sobre la franja de Gaza i el reconeixement d'un Estat palestí viable.

Mentre acabo aquestes línies descobreixo que són moltes les persones que avui han escrit sobre la causa palestina. La solidaritat creix. Hi ha un munt d'articles interessants. Però personalment vull recomanar el del campany Toni Barbarà.