Jornada Mundial pel treball digne

El proper 7 d'octubre la Confederació Sindical Internacional convoca una Jornada Mundial de lluita pel treball decent.

El concepte de treball decent va ser introduït i promogut per l’OIT com una eina per a combatre la pobresa. Es tracta d’assegurar unes condicions laborals que garanteixin un salari suficient per a cobrir les necessitats elementals, protecció social bàsica i respecte dels drets sindicals.

Aquests objectius, en molts llocs del món, encara no s'han aconseguit. El model neoliberal de globalització ha produït grans diferències salarials mentre les grans empreses multinacionals han reorganitzat el seu procés productiu a la recerca de mà d’obra barata. Més de la meitat de la humanitat encara no disposa de protecció social, i aquesta situació perjudica d’una manera especial les dones. Per tant, és imprescindible reduir la bretxa salarial i reforçar i ampliar la cobertura de la protecció social, les pensions, les prestacions d'atur, la protecció de la maternitat i garantir serveis sanitaris per a tothom.

A Europa, una part dels objectius que es reivindiquen ja havien estat assolits, però ara se sofreix una forta ofensiva que pretén devaluar les condicions laborals i arraconar alguns dels drets. Per aquesta raó, la jornada internacional pot ser un marc perfecte per a oposar-se al projecte de Directiva europea de temps de treball, que si prosperés permetria treballar, en determinats casos, 60, o fins i tot 65, hores setmanals.

D’altra banda, l'experiència ens ha ensenyat que l'existència en altres països de condicions laborals pitjors que les nostres repercuteix negativament en les nostres pròpies condicions de treball. Aquesta és una lliçó que ja hem tingut ocasió d'aprendre de manera repetida i que ara convé recordar.

La jornada de lluita també ha de servir-nos per a oposar-nos al treball informal o no declarat, que ha anat en augment en els últims anys, tant en els països empobrits com en els industrialitzats. El treball informal es realitza al marge de les normes laborals, i això comporta major precarietat i injustícia social. L'atur i l'ocupació informal i precària són, per a moltes persones en el món, sinònim de pobresa.

Sovint s’addueix que les empreses no poden permetre's salaris decents i millors condicions laborals ja que això comportaria un increment insuportable dels preus. Però l'actual crisi econòmica internacional demostra justament el contrari.

Des de la dècada dels 80 del segle passat, i coincidint amb els períodes de major expansió de la globalització neoliberal, els salaris han anat perdent pes dintre del repartiment de rendes. Les rendes del capital, en canvi, l’han incrementat. Aquest fenomen, no només ha ocorregut a Espanya sinó que ha tingut abast mundial.

La distribució més injusta de la renda ha comportat un procés de concentració de riquesa mai vist fins ara i ha servit per a esperonar la bombolla especulativa que en esclatar ha actuat com a desencadenant de l'actual crisi de Wall Street.

Heus aquí doncs una raó més per la qual la lluita pel treball decent i per una distribució de la riquesa més favorable per a les classes treballadores i per als països empobrits del Sud resulta especialment necessària davant l'actual crisi del sistema econòmic mundial.

Governs, institucions multilaterals i sobretot les empreses multinacionals són responsables de l’actual model neoliberal de globalització que produeix pobresa i injustícia social. També són els responsables de falta de regulació democràtica dels mercats i de les actuals crisis financera, alimentària i energètica, que danyen d’una manera especial els més febles.

Cal modificar l'actual globalització neoliberal per a garantir el treball decent, el desenvolupament sostenible i la universalització dels principis i drets fonamentals del treball. El comerç internacional no ha de ser una fi en si mateixa, sinó un sistema d'intercanvi just que eradiqui les desigualtats i la pobresa.

Per tot això, cal participar activament en les accions que el pròxim 7 d'octubre es realitzaran a les empreses (assemblees, pronunciaments, aturs simbòlics...), i al carrer en forma de concentracions i manifestacions.

Nota.- Aquest escrit és un resum de la meva intervenció en l'acte de la Cooperativa Obrera de Tarragona. Es publicarà en forma d'article, en la premsa comercial.


VERSIÓN EN CASTELLANO