24/9/08

Si es vol vigilar, primer s'ha de regular

Últimament prospera una explicació simplificadora sobre la crisi econòmica que ve a dir que tot ha estat culpa dels excessos d'un grapat d'actors de les finances internacionals. L'agent maligne, doncs, ja estaria localitzat. Ara sols caldria reparar les fractures produïdes i implantar mecanismes de vigilància per a evitar que els excessos es repeteixin.

Però l'explicació parteix d'un supòsit equivocat. La majoria de les operacions que han esclatat, s'han realitzat legalment des dels despatxos d'unes entitat financeres que contaven amb el beneplàcit dels governs i dels grans poders econòmics. El problema no prové dels comportaments d'actors individuals. Són les regles, les institucions, les polítiques i les incitacions al guany el que els ha creat.

Alguns dels grans monstres financers (Freddie Mac p.e.) que ara han estat intervinguts pel govern nord-americà , van ser privatitzats sense altre fonament que la ideologia neoliberal. Si no haguessin deixat de ser públics, no s'hauria arribat als desastres actuals. La major part dels actius financers contaminats per hipoteques escombraries i per altres productes similars, no existien fa trenta anys.

Als bancs els mou únicament l'obtenció ràpida de beneficis a través d'uns diners que no son seus sinó prestats. Existeixen regles legals que els obliguen a constituir reserves. Sense aquestes reserves, les fallides bancàries serien permanents. Les regles legals són necessàries per a l'estabilitat econòmica. Però les normes no les creen els propis banquers. Han de ser imposades pels Estats. Mentre l’activitat dels bancs s'ampliava i es feia cada vegada més complexa, les normes s'han relaxat.


Si alguna cosa ara hauria de quedar clara és que ha arribat el moment de prendre un camí invers al que s'ha recorregut en els últims anys. El problema no radica únicament en vigilar. Per a poder vigilar, prèviament s'ha de regular.

VERSIÓN EN CASTELLANO