Etnocentrisme o alterglobalització?

En els últims temps s'està configurant en diverses regions del món un moviment democràtic i internacionalista batejat amb el nom d’ alterglobalització. Malgrat que resulta difícil definir-ne les característiques , podríem dir que és un moviment que tot i admetre que la globalització és un fet innegable, s'oposa als seus efectes perjudicials sobre milions de persones.

Ara bé, no tots els components d'aquest moviment comparteixen una mateixa visió del present i del futur. La constatació d’aquesta pluralitat hauria de permetre visualitzar la seva veritable amplitud. Sorprenentment, existeix una tendència a fer un paral•lelisme reduccionista entre els denominats “fòrums socials” i el moviment alterglobalizació, tot oblidant que aquests fòrums són tan sols un dels seus integrants.

Aquesta conducta enfonsa les arrels en la manera acrítica amb la qual ara s'acostuma a analitzar el període posterior a la Segona Guerra Mundial. S’'accepta, com una totalitat, el terme convencional de “Guerra Freda”, ignorant els avanços anticolonials i els processos revolucionaris del Tercer món en aquells anys .

Fa unes dècades, els sectors més creatius que es reivindicaven del marxisme, van superar aquest mimetisme difós des de la premsa imperialista. Alhora van arraconar la teoria dels dos camps (el socialista, limitat a la URSS i als seus satèl•lits, i el capitalista, on se situava a la resta) amb la qual alguns dogmàtics encotillaven la realitat internacional.

D'aquell debat, gairebé no ha quedat rastre: sembla que l'única cosa remarcable durant mig segle va ser la famosa “Guerra Freda”. Fora “de la Guerra Freda”, no es veu res, o gairebé res! I tot això que s’oblida en analitzar el passat, s’oblida de nou en analitzar el present.

Però,¿ com podem parlar d’alterglobalització sense prendre en consideració els efectes beneficiosos dels processos democràtics de Veneçuela, Bolívia i altres països del Sud i sense donar-los tot el nostre suport? Podem menysprear la importància de la Cuba socialista? Hem d'ignorar els possibles aspectes positius dels països emergents en la lluita per a evitar la unipolaritat i fer fracassar el projecte imperialista i militar dels EUA?

Aquesta conducta reduccionista que impera entre sectors progressistes del Nord, no és neutra: està contaminada per continguts etnocentristes. Alguns tan sols respecten als països del Sud quan imiten el model i la cultura del món occidental. Per contra, són intransigents davant la diversitat i exigeixen certificats de bona conducta.

Fa uns anys, Samir Amin, va presentar un esquema per a visualitzar la pluralitat i possibles convergències en la creació d'un front mundial per la justícia social:
Va dibuixar un quadrat dividit en quatre subapartats on situar al conjunt de moviments i forces socials que des de la diversitat poden coincidir. A la columna esquerra ficava els moviments propis del Nord. A la columna de la dreta situava els moviments del Sud. La filera de dalt era per als moviments de tipus més reformista; la de baix per als més radicals.

Samir Amin recordava que aquests moviments estan sotmesos a unes forces positives, que contribueixen a la confluència, i a unes altres de negatives que duen a la disgregació. No es tractava d'un quadre estàtic, sinó sotmès al canvi.

Com tot model, té el defecte de presentar únicament els aspectes més destacats d'una realitat complexa que difícilment es pot encasellar en l'interior d'un quadrat. Però és vàlid per a superar els esquemes, molt més simplificats, que alguns empren ara.

Proposo reflexionar sobre les següents preguntes:

- ¿Acceptem l'esquema com punt de partida per a considerar al conjunt (i no únicament a una part) del moviment alterglobalització?

- En cas d'acceptar-lo: en quina de les quadricules ens situem?

- I en relació amb la confluència-divergència entre components del moviment, quin rol estaríem disposats a jugar?:

- ¿Serem una força que posi en primer terme els elements positius que ajuden a la coincidència?

- ¿O farem mèrits per a convertir-nos en una colla de sectaris que propicien els elements negatius que duen a la dispersió?

VERSIÓN EN CASTELLANO
Lectura recomanada.- España, crítica con Argentina, Venezuela y Dominicana. ¿Y por casa cómo andamos? Pablo Ramos