24/8/08

Les Olimpíades i els drets laborals

Els principals proveïdors i avaladors dels Jocs Olímpics, als quals avui, almenys sobre el paper, diem adéu, han estat una vegada més les grans marques de l'esport i altres empreses transnacionals. Ara bé, aquestes societats -que desplacen els seus centres de producció a la recerca de millor competitivitat i rendibilitat- també són les principals avaladores de la falta de respecte dels drets humans en els països on s'instal·len. Mà d'obra barata significa entre altres coses, salaris baixos, manca de drets socials i treball infantil. Nike i Adidas, per a posar els dos exemples més coneguts, es troben entre les marques que toleren tot tipus d'arbitrarietats; però tenen l'habilitat de fer-ho a través dels seus subcontractistes, als quals prèviament imposen unes condicions econòmiques miserables i uns nivells d'exigència productiva extems. Per altra banda, aquestes societats, mentre es disputen als atletes xinesos que han aconseguit medalla olímpica, amenacen amb transferir la seva producció de Xina cap a altres paradisos més acollidors i sobretot menys exigents amb els drets humans. Xina ha tingut l'audàcia d'afavorir certs progressos socials, en particular un salari mínim fixat per l'Estat, exigència de contracta de treball escrit, dret a la negociació col·lectiva, constitució de sindicats protegits per l'Estat però independents de la patronal en tots els centres de treball, cotització empresarial per a garantir un sistema de protecció social i indemnització en cas d'acomiadament. Això per a les multinacionals és excessiu ja que limita la seva rendibilitat. 

Des d'Europa Occidental, ens resulta molt fàcil presentar-nos com els més valents defensors dels drets humans, sobretot quan les responsabilitats es col·loquen a les esquenes dels països del Tercer món i quan a més es compta amb el suport incondicional dels grans mitjans de comunicació controlats precisament pels grans grups multinacionals o pels Estat dels països més rics. Fins i tot, hi ha algunes ONGs de dubtosa reputació, com és el cas de la francesa "Reporters sense Fronteres" especialitzades en aquesta modalitat d'acctuació. Però les persones d'esquerres hem de ser més conseqüents i valentes en els nostres actes. En primer lloc, denunciant a TOTES AQUESTES PORQUERIES que ens intenten vendre i que s'aprofiten dels jocs olímpics per a fer publicitat.

Denunciar -en les condicions actuals- a aquestes empreses resulta molt difícil, ja que són precisament elles les que patrocinen als "nostres" atletes i les que amb la seva publicitat financien una part de l'activitat dels mitjans de comunicació. Però, no errem l'objectiu i no oblidem que és la seva actuació la que dóna lloc a aquest ordre mundial pervers que tant detestem i amb el qual hauríem d'acabar.