7/8/08

El simplisme teòric dels nostres “savis”

Quan es va començar a superar la crisi econòmica dels anys 70 se'ns va anunciar que "els vells llocs de treball" que requerien poca formació serien substituïts pels nous serveis d'alta tecnologia i que per a ocupar-los es necessitarien titulats universitaris. La força de treball seria molt qualificada. Els països del Nord s'encarregarien de la innovació, disseny, enginyeria, finançament i comercialització. Els del Sud com Xina, l'Índia o Vietnam, s'especialitzarien en la fabricació dels productes que nosaltres finançaríem, dissenyaríem, comercialitzaríem i finalment consumiríem. Els serveis d'alta tecnologia van ser presentats com la nova font de valor afegit que col·locaria a la nostra economia en un lloc privilegiat. Aquest discurs, que va prosperar entre nosaltres, s’orquestrà des dels EE .UU on també es va convertir en hegemònics

La realitat ha estat altra: En les últimes dècades, la nostra economia, on més ha creat llocs de treball nets ha estat en la construcció, en el servei domèstic, en l'hostaleria, en el comerç minorista i en aquells serveis que no poden ser importats (tallar i arregla el cabell, esprémer un suc, fregir una hamburguesa, realitzar una entrevista,...). No negarem que entre l'impressionant creixement d'ocupació neta del sector serveis també han d'incloure's alguns llocs de treball molt qualificats . Tot i així, el seu pes en la creació d'ocupació no guarda proporció amb el que ens havien profetitzat.

L'error d'aquest plantejament extremista es trobava en la incapacitat per adonar-se de tot el que s'amaga darrera de la nova etapa de la mundialització. Es van valorar malament les capacitats dels països del Sud, contemplant-los con si únicament fossin capaços de produir barat sota les ordres de països del Nord i oblidant que al final, el disseny i la innovació acostumen a coincidir amb el lloc on es duu a terme la producció ja que és allí on s'acaben fent totes les coses. Per altra banda, es va donar un enfocament erroni de les deslocalitzacions, sense tenir en compte que un dels punts forts de les economies del Nord era, i és, la seva sòlida base industrial. De fet, actualment, un part important de les deslocalitzacions es produeixen en aquelles activitats tan “qualificades” en les quals nosaltres suposadament ens havíem d'especialitzar.

Tot aixó ha tingut efectes nocius. Entre ells es troba la falta de correspondència entre el tipus de formació al que s'ha donat prioritat en les últimes dècades i que ha comportat un mercat laboral amb molts titulats universitaris i la realitat productiva i ocupacional que paral·lelament ha prosperat.

Lectura recomenda.- La crisis del sistema financiero internaciona. Pierre Salama.