Tinc objeccions serioses cap a la utilització indiscriminada dels impostos indirectes. Opino que la recaptació fiscal ha de recaure de manera majoritària sobre la renda a través d'un sistema fortament progressiu. Però quan llegeixo propostes com les de Sarkozy que defensen la possibilitat d'eliminar els impostos sobre els combustibles si el preu d'aquests continua augmentar, inicialment se m'ocorren dues coses. Una possibilitat seria acusar a Sarkozy d'actuar des d'una visió miop al tractar com una dificultat de la conjuntura un problema estructural que exigeix respostes a llarg termini i que tindran uns costos de transició elevats que ell desitja eludir. Però potser Sarkozy no és tan miop: pot ser que la seva proposta sigui només un pretext per a seguir reduint la recaptació i així poder argumentar a continuació la inviabilitat financera de les polítiques socials europees.Això significa que hem de compartir la posició de la Unió Europea quan presenta l'augment del preu del carburant com una benedicció ecològica? Doncs NO: Aquest increment no representa cap problema per al consumidor milionari. En canvi, és insuportable per al consumidor que treballa ja que veu el seu salari real disminuït.
Una reducció de l'IVA, un increment de la recaptació fiscal i una aposta estratègica pel canvi energètic, no tenen per que ser mesures oposades. Poden ser complementàries.
A curt termini, la gent vol una reducció de les taxes sobre els carburants i els combustibles i això Sarkozy ho sap। La mesura es podria impulsar si alhora 1)els poders públics graven més les rendes altes - espacialment la dels grans grups monopolistes que obtenen beneficis desorbitats amb l'increment del petroli- i 2) si s'inverteix en el canvi de model energètic. La qüestió no és o bé fer això, o bé fer allò altra . Es poden fer les tres coses alhora.
