29/6/08

Per què no ens apuntem al Partit Anticapitalista?

El líder de la LCR francesa, Oliver Besancenot, ha proposat crear a França una nova formació política, que ell denomina el Partit Anticapitalista.

D'entrada hem d'aclarir que es tracta d'una proposta exclusivament francesa. A l'Estat espanyol, ningú planteja res de semblant.

Tanmateix, pot ser oportú començar a parlar-ne, ja que aquest debat tard o d'hora ens arribarà.

Quina és la veritable intenció d'Oliver Besancenot? Quina organització ens proposa impulsar?

Encara que no m'agraden les discussions nominalistes, hem de parlar del nom que Oliver Besancenot ha proposat: el “Partit Anticapitalista".

Sóc de l'opinió que darrere d'aquest parell de mots s'amaga la intenció de dividir l'esquerra en dos trossos estancs i oposats: Uns serien els pro capitalistes. Els altres els anticapitalistes.

La divisió no és del tot desencertada: La major part dels partits socialdemòcrates europeus accepten l'actual ordre burgès i són incapaços de proposar una alternativa clara a les polítiques neolliberals. Com botó de mostra tenim la seva posició favorable a la directiva del retorn (la de la vergonya) i a la de les 65 hores laborals (la del treball esclau).

Ara bé, la divisió que suggereix Oliver Besancenot podria dur-nos a una interpretació perversa: La socialdemocràcia ja s'encarregarà de la gestió. Els anticapitalistes ens dedicarem a la discussió i la mobilització.

Definir-se anticapitalista té com aventeja deixar clar quin és el sistema amb el qual és vol acabar. Però això és insuficient si no va acompanyat d'un programa reivindicatiu adequat a les actuals condicions i que permeti convèncer i sumar a una majoria social:

No podem quedar-nos amb la retòrica. És urgent repartir les riqueses d'una manera diferent, canviar de model de desenvolupament econòmic, repensar les condicions de les nostres llibertats,lluitar per la pau, impulsar la solidaritat internacional ...

Si entrem a fons en aquests terrenys, ens veurem obligats a continuació a penetrar en les aliances. Llavors un es pot adonar que en alguns temes poden existir vasos comunicants. I no solament entre “anticapitalistes” i socialdemòcrates. En determinats supòsits, també n’hi ha entre “les esquerres” i algunes formacions polítiques de caràcter burgès.

Malgrat la radicalitat “anticapitalista” , a França, la proposta d’Oliver Besancenot ha tingut una forta difusió de masses ja que la major part dels mitjans de comunicació n’han fet esment. Aquest és un fet meritori encara que a mi em resulta alhora una mica sospitós.

A la premsa comercial li agrada personalitzar els assumptes polítics. Per alguna estranya raó, sembla que aquest noi els ha caigut bé. A poc a poc l’estan convertint en una criatura mediàtica.

Segons els seus promotors, la proposta del “Partit Anticapitalista” està agregant a molta gent i deixa descol·locats al PCF, als Verd i a l'ala esquerra del PS.

Però molts ja comencen a sospitar que estem davant d'una nova LCR que fa un canvi de marca i s’expandeix. Oliver Besancenot ho desmenteix . Ha arribat fins i tot a afirmar que ell ja no és troskista.

De moment no acabo de creure-me'l. Tinc les meves raons: El passat mes de maig vaig viatjar a Cuba i Oliver Besancenot també va estar allí. Quan va tornar va fer unes declaracions sobre la situació política cubana, amb les quals tinc molts punts de coincidència. Algunes coses les explica la mar de bé. Té tota la raó del món! Però he de mostrar un lleuger desacord. Al final de la seva valoració ell ens diu que “el socialisme en un sol país és impossible”.

Després d'aquesta afirmació tan categòrica, podem creure que ja no es troskista?.

Tampoc acabo de veure quin sistema polític construiria a França aquest partit polític nou que sembla que l'única cosa que tindria clara és que s'ha d'acabar amb el sistema capitalista.

Encara que no comparteixo una part dels pressupostos d'Oliver Besancenot, opino, com ell, que l’anticapitalisme és necessari.

El sistema capitalista és explotador. Crea polarització i guerres. Es perpetua de crisi en crisi, sempre més profundes, més destructores . Hem d'abolir-lo.

Els protagonistes del canvi han de ser les classes populars. És imperatiu que es desenvolupi una força política que emani dels interessos d'aquests protagonistes i sigui l'instrument de la seva intervenció en la vida política per a construir una perspectiva de sortida real a l'actual societat injusta.

I aquest és precisament un dels grans temes sobre els quals a l'Estat espanyol hauríem d'interrogar-nos de nou.