El discurs neoliberal i els salaris minsos

El discurs neoliberal ha situat com un element central l’exigència de moderació salarial i la reducció de cotitzacions socials. Això hauria de permetre crear més ocupacions en afavorir la utilització del "factor treball" en comptes del "factor capital" i/o millorar la competitivitat, gràcies a la disminució dels preus dels nostres productes.

Ara bé, la major utilització del factor treball obeeix a criteris diferents del cost laboral: en cada moment, una tecnologia domina i les empreses tard o d'hora l'adapten. Per tant, la influència del cost salarial, quan es produeix, és conjuntural i marginal i posa al descobert un cert endarreriment.
Pel que fa a l'efecte sobre la competitivitat hem de dir que es pot produir si un país utilitza aïlladament la política de moderació salarial. Però si tots recorren a ella, cap en surt beneficiat. El resultat, llavors, acaba sent una disminució generalitzada del consum dels assalariats amb el consegüent efecte negatiu en el volum d'ocupació, o un major nivell d'endeutament en les famílies.

Un altre element central del discurs neoliberal és la rigidesa del mercat de treball. Els culpables són, d'un costat, tots els dispositius que frenen la “fluïdesa” del mercat laboral (incloent-hi indemnitzacions d'acomiadament), i de l'altre, tot el que permet als aturats descartar una oferta d'ocupació sense importar les seves característiques i la seva remuneració. Conclusió: cal flexibilitzar el mercat laboral, disposar d'eines per a acomiadar més fàcilment i exercir una pressió suficient sobre els que busquen feina.

Aquest segon mecanisme també permet actuar sobre els salaris, a través de la seva disminució pura i dura:

1)tot condemnant als flexibilitzats a acceptar condicions laborals i salarials inferiors de les que tenien inicialment i

2) tot situant els que s'incorporen al mercat laboral en franges salarials baixes.

Tot això, com acabem de demostrar, té poc a veure amb la creació d'ocupació i amb la competitivitat. L’efecte que produeix és sempre, i en tots els països, el mateix: Una distribució de les rendes més desfavorable als assalariats mentre els poderosos s'enriqueixen.