“..... DEMÀ , SERÀ REPUBLICANA”

VERSIÓN EN CASTELLANO

Des dels començaments de la meva militància política, fins a l'actualitat, vinc enarborant la consigna de la República democràtica, sense que això m'impedís veure les modificacions que s'han anat produint en cadascuna de les conjuntures polítiques.
La República, a Espanya, sempre ha estat associada a períodes de llibertat i democràcia. La seva conquesta, sempre ha estat possible, gràcies a la mobilització i a la lluita popular. Les classes treballadores, sempre l'han defensada, enfront d'aquells que l'han volgut enderrocar. I només ens va poder ser arravassada, a través de la via militar. El poble Espanyol, en canvi, va rebutjar per la via electoral, la Monarquia abans de la Guerra Civil.
Aquí, i ara, la República continua sent un objectiu a conquerir. Però no es tracta d'esmentar-la de forma aïllada com una paraula més o de barrejar de tant en tant la bandera tricolor amb les reivindicacions quotidianes de la gent , quan ningú ens ho demana.
Les classes dominants tenen interès a presentar el 14 d'abril com un dia on un grapat d'embogits surten al carrer o alguns vells nostàlgics es reuneixen per a parlar dels seus temps. Els mitjans de comunicació majoritaris, assimilen la república, amb una peça d'arqueologia. No hem de reforçar aquets arguments.
Hem de ser capaços, en canvi, de situar la III República com un objectiu estratègic per al nostre poble i adequat als nostres dies, considerant-la com la forma d'Estat que correspon a una democràcia de tipus nou (democràcia tant en els àmbits polítics, com en els econòmics, en els territorials i en els socials).
Avui, com ahir, la República democràtica, pot significar clarament una aspiració de llibertat a la que mai s'arribarà sota la Monarquia i sota l'actual marc constitucional: “Espanya, demà, serà republicana”.