27/6/19

CAPÍTOL 8: COMPOSICIÓ DIFERENT DELS CAPITALS A LES DIFERENTS BRANQUES DE LA PRODUCCIÓ I CONSEGÜENT DIFERÈNCIA DE LES TAXES DE BENEFICI.


El capital vuitè del llibre 3er d’El capital, inaugura la SECCIÓ 2ª,  dedicada a  “LA TRANSFORMACIÓ DEL BENEFICI EN BENEFICI MITJÀ”  situant-nos en un  dels temes més controvertits: la transformació dels valors amb preus.

El títol ja deixa clar que la cosa va de relacionar composicions de capital i taxes de benefici. Sabem, i ho recordarem de nou, que la composició del capital relaciona el capital constant amb variable. Si una empresa dedica més inversió a capital constant que a capital variable, podrà explotar una proporció menor de treballadors i, si ens atenim al que hem anat veient, hauria de tenir una taxa de beneficis inferior que la que contracta molts treballadors i no té tantes  màquines.

Marx suposa en aquest capítol que la quota de plusvàlua i la durada de la jornada són uniformes en tota l'economia.

Cal afegir que no ho considera com una mera simplificació sinó com  una tendència propulsada per la competència i la pressió generalitzada del capital sobre la força de treball i assevera que aquesta tendència ja va ser revelada per Adam Smith.

Alhora, passa per alt la distinció entre el treball simple i complicat abordada en el llibre 1er. i suposa que, tot i que impacta sobre la massa de plusvàlua, no n'afecta la quota.

Una altra distinció important a fer és entre la massa de beneficis i la taxa de benefici. En centrar tota l'atenció en la taxa de benefici, podem oblidar que una taxa de beneficis més baixa no significa que s'estigui produint menys plusvàlua. Només vol dir que produir aquesta plusvàlua surt més car. La massa de la plusvàlua pot créixer alhora que les taxes de guany decreixent. De fet, aquest fenomen és el que va associat a la caiguda tendencial de la taxa de beneficis de la que ara encara no toca parla. Però la distinció també és important en aquesta secció perquè Marx distingirà entre la massa agregada de plusvàlua creada per tota l'economia i la quantitat de plusvàlua que cada capitalista individual s'apropia.

Ja es va observar en la secció 1a, que donada una quota de plusvàlua, un canvi de valor en els elements del capital constant, així com una alteració en el ritme de rotació, modifiquen la quota de benefici. Ara es deixa de considerar aquesta diferència com a modificació d'un únic capital, per contemplar-la només com una divergència entre múltiples inversions en diferents sectors de la producció i concurrents en el temps. La finalitat que es persegueix és “exposar de quina manera  s’estableix en un país concret una taxa general de benefici”.

LA VALORITZACIÓ DEL CAPITAL

No cal oblidar que seguim submergits amb l’anàlisi del procés de valorització del capital.

CAS PRÀCTIC
  • ·         La setmanada de 100 obrers és de 100 unitats monetàries.
  • ·         La jornada setmanal es de 40 hores.
  • ·         Taxà de plusvàlua 100%.
Aleshores

1.    Temps de treball necessari  20 hores.
2.    Temps de treball excedent 20 hores.
3.    Hores globals de treball, 4000, de les quals, 2000 de treball necessari i 2000 d’excedent.
4.    Equivalent monetari del valor creat: 20.000
5.    Capital variable: 10.000.


El cas pràctic recorda que perquè el capital es valoritci, el valor creat ha de supera el del capital variable que el crea. Dit d’altre manera: hi ha valorització perquè la massa de treball viu (4000 en el cas pràctic) és més gran que la massa de treball necessària per reproduir la força de treball (2000 en el cas pràctic).

COMPOSICIÓ ORGÀNICA DE CAPITAL. 
Estem habituats a comparar les característiques d'una empresa amb les d'altres. Aquestes diferències, en un mateix sector, tendeixen a reduir-se sota la pressió de la competència. Per contra, les diferències entre un i altre sector són més dràstiques i prolongades. El sector serveis, posem per cas, empra més gent que la indústria química i no suporta tantes despeses en màquines i materials. En aquests casos estem davant d'un component estructural, de manera que les seves composicions orgàniques tendeixen a divergir al llarg del temps.

Per abreujar, Marx   quan es parla de la composició orgànica o de composició de valor d'un sector en considera una mitjana i la  fa extensible a tot el sector. La mateixa lògica aplica per al temps de rotació. 

Però, a què ens referim en parlar de composició orgànica de capital ?; ¿Què és la composició de valor ?; Quina diferència i quina relació hi ha entre aquesta i la composició tècnica de capital?

En respondre a aquests interrogants, Marx es limita a reiterar el que ja va aclarir en el llibre 1er.:
  •  La composició  tècnica  és la relació entre una certa quantitat de força de treball, representada per un nombre de treballadors imprescindible per posar una determinada massa de mitjans de producció en moviment. O sigui, és la  relació entre una quantitat definida de treball viu i una quantitat definida de de valor d’ús que ha pres la forma de mitjans de producció. La base d’aquesta relació tècnica és la productivitat del treball.
  •  La composició  de valor, en canvi, relaciona de nou  una certa quantitat de força de treball, representada per un nombre determinat de treballadors, però ara es fixa amb  el valor dels mitjans emprats, és a dir, expressa la relació entre una quantitat definitiva de el treball viu i una quantitat definida de valor associat als mitjans de producció . La composició de valor  pot canviar sense que ho faci la composició tècnica. Marx posa d’exemple,  la utilització del coure en lloc de ferro,  fet que comporta un encariment dels mitjans de producció i, per tant, modifica la composició de valor. 
  •   Aclarides aquestes dues circumstàncies,  la composició orgànica de capital és la composició de valor que reflecteix amb precisió  la composició tècnica
Cal recordar que la quota de plusvàlua i la de guany,  acostumen a ser diferents. No passa el mateix amb la massa de guany i la de plusvàlua que se suposen idèntiques, almenys mentre es conservi la simplificació incorporada en capítols anteriors.

Què significa un increment o disminució del capital variable? Recordem que es tracta de la suma de diners destinada a contractar treballadors. La massa de treballadors contractats forma part de la composició tècnica. El valor creat per aquesta massa de treballadors és superior al seu cost de reproducció i, en conseqüència, és productor de plusvàlua. La taxa d'explotació relaciona la plusvàlua i el capital variable. Però ara aquesta taxa és irrellevant, ja que estem suposant que és la mateixa en totes les empreses
(per als nostres propòsits, estem assumint que el grau d'explotació és sempre del  100%). Això ens permet veure quins canvis comporta que la composició orgànica sigui una o altra.
    Respectant aquest ventall de simplificacions que ens acompanyen, analitzarem: 
    • La diferència entre les respectives composicions de capital i
    •  la diferència en el  temps de rotació(de fet, només farem una breu menció a les rotacions).

    CAS PRÀCTIC

    En un supòsit  que anomenarem A, el capital constant esmerçat és 700, 100 variable i 600 constant. En un altre que anomenarem B, la relació es inversa, o sigui, 100 de constants i 600 de variable.  A contracta a 100 treballadors i B en contracta 600.

    Per tant, en A, un capital total de 700 només posa en moviment una força de treball valorada en 100 mentre que en B, aquet mateix capital posa en moviment una força de treball valorada en 600.

    A
    B
    En 100 setmanes de treball   es posa en moviment 6000 de treball viu.
    El capital s’apropia de 50 setmanes de treball excedent.
    En 100 setmanes de treball es posa en moviment 36000 hores de treball viu.
    El capital s’apropia de  300 setmanes de treball excedent.
    Composició orgànica= 1/6
    Composició orgànica =6/1
    Taxa de benefici = 1/7
    Taxa de benefici = 6/7
    Plusvàlua setmanal absoluta = 100
    Plusvàlua setmanal absoluta = 600
    Perquè el capital A obtingui una plusvàlua setmanal absoluta de la mateixa magnitud que el capital B hauria d’invertir un capital total de 4200.

    Suposem que el cas B, treballaven amb ferro i ara han de fer-ho amb coure, fet que comporta que el capital constant sigui de 400 quant el variable es de 100.  En A  també hi ha un encariment de les matèries primeres , però en menor embalum , ja que per cada 100 de constant se’n necessiten 200 de variable:

    A
    B
    Composició orgànica= ½
    Composició orgànica =1/4
    Taxa de benefici = 1/3
    Taxa de benefici = 1/5
    Plusvàlua setmanal absoluta = 100
    Plusvàlua setmanal absoluta = 100
    Ara la taxa de benefici de B es inferior. L’explicació rau en el repartiment del capital  entre constant i variable.



    Aquests exemples ens reiteren, una vegada i una altra, que diferents composicions tècniques del capital, si acceptem les nostres simplificacions i considerem que el preu de les mercaderies coincideix amb el seu valor (Preu = Valor= c+v+p), comporten taxes de beneficis diferents. Les empreses amb una gran quantitat de treballadors i unes despeses constants de capital (composició orgànica baixa) generen més benefici. Les empreses amb moltes màquines i pocs treballadors (composició orgànica alta) en generen menys. El mateix també passa si la composició del valor canvia a causa del cost del capital constant o del canvi de capital variable.

    Arribat a aquest punt, Marx es formula una  pregunta rellevant: 

    “Si un capital format percentualment per  90c+10 v, restant invariable el grau d’explotació del treball, genera tanta plusvàlua, o tant de benefici, com un capital format per 10c+90v, aleshores seria més clar que l’aigua que la plusvàlua, i doncs el valor en general han de teniu un altre font que no sigui el treball, i en aquest cas s’enfonsa tota base racional de l’economia política”.

    Sabem que els capitalistes només produeixen si en fer-ho obtenen un lucre i volen que aquest lucre sigui el més alt possible. Difícilment accepten que sigui menor que el de la resta. Només ho accepten aquells capitals que estan mal posicionats i han de combregar amb rodes de moli. Però aquest capitals “de segon o tercer  ordre” solen ser minsos i no poden fer-se càrrec de les inversions en aquells sectors que necessiten una gran quantia de capital constant. Cal dons, resoldre l’enigma descobrint cóm és que en sectors econòmics amb una elevada composició orgànica de capital s’acaben obtenint elevades taxes de benefici.

    Marx també contempla l’efecte que poden tenir les diferents composicions orgàniques del capital quan es tracta de comparar les taxes de benefici entre diferents països. En un context econòmic menys desenvolupat la taxa de plusvàlua normalment és menor, mentre que, com veurem amb un cas pràctic, la taxa de benefici pot ser superior.


    CAS PRÀCTIC
    En un país més desenvolupat:
    • Taxa de plusvàlua,100%.
    • Composició del capital: 84c+16v
    En un país de menys desenvolupat:
    • Taxa de plusvàlua, 25%.
    • Composició de capital: 16 c+ 84v
    UN PAÍS MÉS DESENVOLUPAT
    PAÍS DE MENYS DESENVOLUPAT
    Valor del producte= 84c+16v+16p=116
    Taxa de benefici= 16/100=16%
    Valor del producte=16c+84v+21p=121
    Taxa de benefici= 21/100=21%

     La taxa de benefici del país meys desenvolupat és, doncs, mes del 25% superior a la del desenvolupat, tot i que la seva la taxa de plusvàlua és cuatre vegades més petita.

     

    Com ja es va veure en el capítos 4, les diferent taxes de guany també poden ser  fruit  de les diferents taxes de rotació ja que  la taxa de benefici està en raó inversa dels temps de rotació. En el mateix capítol es va explicar què s'entén per capital fix i què per capital circulant. La proporció entre un i altre no afecta la taxa de beneficis a menys que impliqui un canvi en la composició orgànica del capital o un canvi en temps de rotació. De nou doncs, veiem que aquests són els dos aspectes rellevants. 

    Tot plegat ens porta a la conclusió, com Marx ja ens ha anticipat abans, que  si assumim que els preus i els valors són iguals i que el benefici i la plusvàlua també ho són, sempre obtindrem taxes de guany desiguals en tota l'economia i que en conseqüència, una taxa mitjana de beneficis en les diferents branques de la indústria no existeix en la realitat i no pot existir dins de l'actual sistema de producció capitalista. Però, va així la cosa?

    Ja podem avençar que la cosa no va d'aquest pal. Les grans empreses, en una societat capitalista, tendeixen a obtenir taxes de beneficis mitjanes, tot i que les seves composicions orgàniques i de valor difereixen. Per què? Les majors taxes de guany atreuen inversions. Si augmenten les inversions augmenta la produció i aqueste empreses   augmenten l'oferta i això redueix els preus ja que l'oferta i la demanda s'equilibren. Aquesta reducció dels preus redueix els beneficis i els apropa a un nivell mitjà. Tot el contrari passa amb taxes de beneficis baixes. Per descomptat, es tracta d'una abstracció teòrica que mai coincidará al cent per cent am a realitat. Però cal prestar atenció a un fet: els preus i els valors ara  deixen de coincidir! 

    En una economia real, les taxes de benefici sempre canvien a mesura que competeixen les empreses i no totes tenen les mateixes possibilitats de competir. A la llarga, s'estableix un nivell mitjà de beneficis. Significa això que la teoria del valor és incorrecta i que la clau està en la llei de l'oferta i la demanda? En els capítols següents ho haurem d'aclarir.

    Llegir »

    CAPÍTOL SETÈ.APÈNDIXS

    Aquest capítol resumeix punts crucials de la secció 1ª mantenint les simplificacions que s'han introduït des del primer moment.

    Els capitalistes descobreixen el valor de les seves mercaderies quan arriben al mercat, fet que els porta a pensar que és allà on es crea el benefici, amagant-ne el  veritable origen (Engels adverteix que hi ha una llacuna en el manuscrit, fet que indica que Marx tenia intenció de desenvolupar aquest punt.)

    CAPACITAT INDIVIDUAL PER ALS NEGOCIS I TAXA DE BENEFICI

    Hem vist que la taxa de guany es modifica per una varietat de factors sobre els quals el capitalista pot intervenir amb més o menys perícia: 
    • la suma del capital constant.  
    •  el temps de rotació,
    • canvis en el valor de la força de trebal
    •   .....
    D'aquí brollen nous interrogants i nous elements de confusió.

    MODIFICACIÓ DEL CAPITAL I TAXA DE BENEFICI.

    Una empresa pot incrementar (o reduir) el seu capital sense afectar la seva quota de benefici?

    Marx, contravenint a Robertus, sosté que aquesta modificació es produirà, excepte en dos supòsits: 
    1. Quan l'increment (o reducció) vingui d’una revaluació (o devaluació) de la moneda. En aquest supòsit, el canvi opera en la mateixa proporció sobre tots els elements que conformen el capital i sobre la massa de plusvàlua. 
    2. Quan la proporció entre capital constant i variable no s'altera i tampoc ho fa la quota de plusvàlua.
    Si prescindim d'aquests dos casos, pot ocórrer:
    • Que el canvi provingui en exclusiva d'uns dels dos elements del capital tota. 
    • Que aquest canvi, tot i afectar als dos elements, ho faci en proporcions diferents.

    En ambdós supòsits, mantenint constants la resta d'elements, la taxa de benefici es modificarà.

    PLUSVÀLUA I TAXA DE BENEFICI

    Un augment en la taxa de guany es produeix

        perquè la massa de plusvàlua augmenta en una proporció superior a l'augment del cost de la seva producció, o
        perquè la diferència entre la taxa de guany i la de plusvàlua es redueix.
          
    COMPOSICIÓ ORGÀNICA, REPRODUCCIÓ DEL CAPITAL I TAXA DE BENEFICI

    Assumint una composició orgànica de capital donada, un canvi en la taxa de guany només és possible si el valor del capital avançat, en la seva totalitat o en part (sigui  fix o circulant) canvia a conseqüència de la variació en els costos de la seva reproducció.
     
    Ja sabem que el valor de qualsevol dels elements dels quals el capital productiu de plusvàlua està compost es determina pel temps de treball socialment necessari per a la seva reproducció, el que ens indica, una vegada més, que ens trobem davant d'un fenomen social.
     
    Si tot el capital desplegat es veu afectat de la mateixa manera, el benefici produït pujarà o baixarà en la mateixa direcció que aquesta afectació. Però si aquests canvis donen lloc a una modificació en la composició de valor del capital, la taxa de guany augmentarà si l’ augmenta de la part variable superà   l’augment del capital total i caurà en produir el fenomen invers.
     
    Veiem doncs, com l'origen del guany queda enfosquit per un cúmul de factors que impacten sobre la taxa de guany. Aquests elements es reprenen a la Secció següent.

    Llegir »